9
Missió dels Dotze
(Mt 10,5-15; Mc 6,7-13)cVegeu també les instruccions que Jesús dóna més tard als setanta-dos deixebles que envia davant d’ell (10,4-11).
Jesús va reunir els Dotzed6,13. i els donà poder i autoritat per a traure tots els dimonis i curar malalties.eMt 10,1+. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts.f6,18; 8,1. Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni alforja, ni pa, ni diners, i no vos endugueu dos vestits.g10,4. Quan entreu a una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc.h10,5.7. I si no vos acullen, eixiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.i10,10.11; Mt 10,14 nota f. Ac 13,51 és un exemple de com els deixebles posen en pràctica esta indicació de Jesús.
Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant per totes parts.
Herodes vol veure Jesús
(Mt 14,1-2; Mc 6,14-16)
El tetrarca HerodesjSobre * Herodes Antipes, que en aquell moment governava *Galilea, vegeu 3,1 nota y. va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»;kMt 11,14 nota x; Mc 9,11. i altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.»lLa manera d’actuar de Jesús recordava en molts aspectes la dels antics profetes d’Israel; per això molta gent el considerava un *profeta (vegeu Mt 16,14+). Herodes va dir:
—A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és este de qui sent dir tot això?
I buscava la manera de veure Jesús.mEn el relat de la passió, Lluc explicarà com Herodes complix el seu desig (23,8).
Multiplicació dels pansnEn Mt 15,32-39 (= Mc 8,1-10) es narra una segona multiplicació dels pans. L’Evangeli segons Lluc en conta només una.
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Jn 6,1-13)
10 A la tornada, els apòstols relataren a Jesús allò que havien fet.oVegeu vv. 2.6. Ell se’ls endugué a soles cap a una vila anomenada Betsaida.pJn 1,44 nota l. 11 Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i curava els qui en tenien necessitat.q4,36 nota l. 12 El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:
—Despatxa la gent, i que vagen als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Ací som en un lloc despoblat.
13 Però Jesús els digué:
—Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
—Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota esta gentada.
14 Hi havia, en efecte, uns cinc mil hòmens. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
—Feu-los que s’asseguen en grups de cinquanta.
15 Ells ho van fer així, i tota la gent s’assegué. 16 Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els serviren a la gent.rEls gestos de Jesús són molt semblants als que farà en l’últim sopar (22,19); esta coincidència fa que es puga interpretar la multiplicació dels pans en relació amb l’eucaristia. Vegeu Mt 14,19 nota y. 17 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.sVegeu texts paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.
Pere reconeix Jesús com a Messies
(Mt 16,13-20; Mc 8,27-30)
18 Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat,t3,21+; Mt 14,23 nota b. els seus deixebles eren amb ell.u11,1. Llavors els preguntà:
—Qui diu la gent que sóc jo?
19 Ells respongueren:
—Uns diuen que eres Joan Baptista; altres, que eres Elies; altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.vVegeu vv. 7-8; Mt 16,14+.
20 Ell els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respongué:
—El Messies de Déu.wEsta expressió apareix novament en 23,35, però en este cas en boca dels dirigents jueus i com un insult contra Jesús. Vegeu 2,26; 3,15 nota q.
21 Però ell els manà severament que no ho digueren a ningú.xMc 1,44 nota i.
Jesús anuncia la seua mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Mc 8,31-9,1)
22 Jesús afegí:
—Cal que el Fill de l’homeySobre el títol Fill de l’home, vegeu 5,24 nota n. patisca molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la LleizEs tracta dels tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.aEste és el primer dels tres anuncis de la mort i resurrecció de Jesús que trobem en l’Evangeli segons Lluc (i en els texts paral·lels): vegeu vv. 43-44 (= Mt 17,22-23 = Mc 9,31); 18,31-33 (= Mt 20,18-19 = Mc 10,33-34). Vegeu també 17,25; 24,7. Les expressions d’obligació (cal que..., ha de...) que hi ha en estos i en altres texts similars indiquen que tot el que Jesús anuncia forma part de la voluntat de Déu.
23 I deia a tota la gent:bL’evangelista fa notar que Jesús dirigix la seua invitació a seguir-lo a totes les persones que l’escolten, sense distincions.
—Si algú vol venir amb mi, que es negue a ell mateix, que prenga cada dia la seua creu i que em seguisca.c14,27; Mt 10,38+. 24 Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la salvarà.d17,33. Sobre els vv. 23-24, vegeu Mt 10,38-39. 25 Què en trau l’home de guanyar tot el món si es perd o es destruïx a ell mateix? 26 Si algú s’avergonyix de mi i de les meues paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seua glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels.e12,8-9 (= Mt 10,32-33+). Els qui neguen Jesús han de saber que ell és el jutge dels temps darrers (vegeu Lc 21,27). 27 Vos ho assegure amb tota veritat: alguns dels qui són ací no moriran sense haver vist el Regne de Déu.fPossible referència a l’inici del regne messiànic de Jesús, una vegada haja ressuscitat i haja sigut enaltit com a Senyor a la dreta de Déu (22,69; Ac 2,36). Vegeu també Ac 7,56.
Transfiguració de Jesús
(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)
28 Uns huit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i JaumegMc 5,37 nota w. i pujà a la muntanya a pregar.h3,21+; Mt 14,23 nota b. 29 Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviariEx 34,29-30. i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. 30 Llavors dos hòmens es posaren a conversar amb ell. Eren Moisés i Elies,jMt 11,14 nota x; 17,3 nota z. 31 que es van aparéixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.kLa partença o èxode de Jesús és la seua mort, resurrecció i ascensió (9,51). Estos esdeveniments, entesos a partir de l’*èxode d’Egipte, tenen un caràcter salvador. Jerusalem serà l’escenari on tindran lloc. 32 A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetlar i van veure la glòria de Jesús i els dos hòmens que estaven al seu costat. 33 Quan estos ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
—Mestre, és bo que estiguem ací dalt. Hi farem tres cabanyes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies.
No sabia què deia. 34 Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint.lEl núvol és signe de la presència de Déu (vegeu Ex 40,35). Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins del núvol.
35 Llavors va eixir del núvol una veu que deia:
—Este és el meu Fill,m1,35 nota d. el meu elegit;n1,35 nota d. S’havia sentit una frase semblant en el moment del baptisme de Jesús (3,22; vegeu Mt 3,17 nota k). Ací, però, la veu del cel designa Jesús com l’elegit, un terme que pareix inspirat en Is 42,1; 49,7. En estos texts de l’AT el terme es referix al servent del Senyor. escolteu-lo.oDt 18,15.
36 Només s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà a soles.pSobre la transfiguració de Jesús, vegeu també 2Pe 1,16-18.
Ells guardaren silenci, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.qDurant els dies del ministeri de Jesús, els tres apòstols no diran res. Després de la resurrecció donaran testimoni de Jesucrist gloriós (Ac 2,32+).
Curació d’un xiquet posseït d’un esperit maligne
(Mt 17,14-18; Mc 9,14-27)
37 L’endemà, quan baixaven de la muntanya,rVegeu v. 28. va eixir a rebre’l una gentada. 38 Un de la gent cridà:
—Mestre, t’ho demane, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. 39 Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a cridar, li provoca convulsions i li fa traure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa matxucat de cap a peus. 40 He demanat als teus deixebles que li’l tragueren, però no han pogut.s2Re 4,31.
41 Jesús exclamà:
—Generació descreguda i rebel!tMt 17,17 nota n. Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i vos hauré d’aguantar? Porta’m ací el teu fill.
42 Tot just el xiquet s’acostava, quan el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va curar el xiquet i el va tornar a son pare. 43 I tota la gent quedà meravellada de la grandesa de Déu.
Jesús anuncia per segona vegada la seua mort
(Mt 17,22-23; Mc 9,30-32)
Com que tots s’admiraven de tot allò que feia, Jesús digué als seus deixebles:
44 —Que vos queden ben gravades estes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels hòmens.uVegeu també v. 22 nota a (= Mt 16,21 = Mc 8,31); 18,31-33 (= Mt 20,18-19 = Mc 10,33-34).
45 Però ells no entenien què volia dir. El significat d’estes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre esta qüestió.v24,25-26. Els deixebles no s’adonen de quin és realment el designi de Déu. Només l’entendran quan Jesús ressuscitat els instruïsca (24,45-46). Com en 18,34, la reacció dels deixebles és la incomprensió, i ací, a més, la por.
El més important
(Mt 18,1-5; Mc 9,33-37)
46 Els deixebles començaren a preguntar-sewO bé: començaren a discutir. quin d’ells era el més important.x22,24. 47 Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor,y5,22+. va agafar un xiquet, el posà al seu costat 48 i els digué:
—Qui acull este xiquet en nom meu, a mi m’acull,zMt 18,4 nota z. i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat,a10,16; Mt 10,40+. perquè el més menut de tots vosaltres, este és el més gran.bMt 20,26+.
Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres
(Mc 9,38-40)
49 Aleshores JoancÉs un dels dotze apòstols (6,14; 9,28). li digué:
—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a traure dimonisdAc 19,13. i hem intentat impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.eLit.: no seguix amb nosaltres, és a dir, no forma part del grup de «seguidors» de Jesús.
50 Jesús els respongué:
—No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.fVegeu una formulació diversa d’este tema, dins d’un context polèmic, en 11,23 (= Mt 12,30).
Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)
Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem
51 Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel,gL’ascensió de Jesús al cel comença en el moment de pujar a Jerusalem, que serà el lloc de la seua mort, resurrecció i glorificació a la dreta de Déu (vegeu v. 31 nota k). resolgué fer camí cap a Jerusalem.hAmb una indicació emfàtica del moment en què Jesús emprèn el seu camí cap a Jerusalem, comença el que se sol anomenar la «Secció central» o «Secció del viatge» de l’Evangeli segons Lluc. Vegeu referències a este camí en 13,22; 17,11; 19,28.41. 52 Va enviar missatgers davant d’ell, i ells, tot caminant, entraren a un poble de samaritans per preparar la seua arribada. 53 Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem.iL’actitud dels * samaritans envers Jesús ha de ser entesa com una mostra de la seua enemistat tradicional amb els jueus. No acullen Jesús perquè va cap a * Jerusalem, el centre del culte jueu, que els samaritans no acceptaven des del moment en què havien sigut exclosos del culte del *temple. Vegeu Jn 4,1-26; 8,48. Després de la resurrecció de Jesús, Samaria acollirà els missioners cristians (Ac 8,5-25).
54 En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan li van dir:
—Senyor, ¿vols que diguem que baixe foc del cel i els consumisca?jEls deixebles volen que baixe foc del cel sobre els samaritans que no han volgut rebre Jesús, de la mateixa manera que segles abans el profeta Elies havia fet baixar foc del cel contra els qui el volien fer presoner (2Re 1,10-12).
55 Però Jesús es girà i els va reprendre. 56 I se n’anaren a un altre poble.
Seguir Jesús
(Mt 8,19-22)
57 Mentre feien camí, un li digué:
—Et seguiré allà on vages.
58 Jesús li respongué:
—Les raboses tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’homek5,24 nota n. no té on reposar el cap.
59 A un altre li digué:
—Seguix-me.lMt 8,22+.
Ell respongué:
—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar mon pare.
60 Jesús li contestà:
—Deixa que els morts enterren els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.mMt 8,22 nota n.
61 Un altre li digué:
—Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adéu als de ma casa.nÉs la mateixa petició que Eliseu havia fet a Elies quan este el va cridar a seguir-lo (1Re 19,20).
62 Jesús li va respondre:
—Ningú que mira arrere quan ja té la mà a l’aladre no és bo per al Regne de Déu.

c^ Vegeu també les instruccions que Jesús dóna més tard als setanta-dos deixebles que envia davant d’ell (10,4-11).

d9,1 6,13.

e9,1 Mt 10,1+.

f9,2 6,18; 8,1.

g9,3 10,4.

h9,4 10,5.7.

i9,5 10,10.11; Mt 10,14 nota f. Ac 13,51 és un exemple de com els deixebles posen en pràctica esta indicació de Jesús.

j9,7 Sobre * Herodes Antipes, que en aquell moment governava *Galilea, vegeu 3,1 nota y.

k9,8 Mt 11,14 nota x; Mc 9,11.

l9,8 La manera d’actuar de Jesús recordava en molts aspectes la dels antics profetes d’Israel; per això molta gent el considerava un *profeta (vegeu Mt 16,14+).

m9,9 En el relat de la passió, Lluc explicarà com Herodes complix el seu desig (23,8).

n9,9 En Mt 15,32-39 (= Mc 8,1-10) es narra una segona multiplicació dels pans. L’Evangeli segons Lluc en conta només una.

o9,10 Vegeu vv. 2.6.

p9,10 Jn 1,44 nota l.

q9,11 4,36 nota l.

r9,16 Els gestos de Jesús són molt semblants als que farà en l’últim sopar (22,19); esta coincidència fa que es puga interpretar la multiplicació dels pans en relació amb l’eucaristia. Vegeu Mt 14,19 nota y.

s9,17 Vegeu texts paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.

t9,18 3,21+; Mt 14,23 nota b.

u9,18 11,1.

v9,19 Vegeu vv. 7-8; Mt 16,14+.

w9,20 Esta expressió apareix novament en 23,35, però en este cas en boca dels dirigents jueus i com un insult contra Jesús. Vegeu 2,26; 3,15 nota q.

x9,21 Mc 1,44 nota i.

y9,22 Sobre el títol Fill de l’home, vegeu 5,24 nota n.

z9,22 Es tracta dels tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p).

a9,22 Este és el primer dels tres anuncis de la mort i resurrecció de Jesús que trobem en l’Evangeli segons Lluc (i en els texts paral·lels): vegeu vv. 43-44 (= Mt 17,22-23 = Mc 9,31); 18,31-33 (= Mt 20,18-19 = Mc 10,33-34). Vegeu també 17,25; 24,7. Les expressions d’obligació (cal que..., ha de...) que hi ha en estos i en altres texts similars indiquen que tot el que Jesús anuncia forma part de la voluntat de Déu.

b9,23 L’evangelista fa notar que Jesús dirigix la seua invitació a seguir-lo a totes les persones que l’escolten, sense distincions.

c9,23 14,27; Mt 10,38+.

d9,24 17,33. Sobre els vv. 23-24, vegeu Mt 10,38-39.

e9,26 12,8-9 (= Mt 10,32-33+). Els qui neguen Jesús han de saber que ell és el jutge dels temps darrers (vegeu Lc 21,27).

f9,27 Possible referència a l’inici del regne messiànic de Jesús, una vegada haja ressuscitat i haja sigut enaltit com a Senyor a la dreta de Déu (22,69; Ac 2,36). Vegeu també Ac 7,56.

g9,28 Mc 5,37 nota w.

h9,28 3,21+; Mt 14,23 nota b.

i9,29 Ex 34,29-30.

j9,30 Mt 11,14 nota x; 17,3 nota z.

k9,31 La partença o èxode de Jesús és la seua mort, resurrecció i ascensió (9,51). Estos esdeveniments, entesos a partir de l’*èxode d’Egipte, tenen un caràcter salvador. Jerusalem serà l’escenari on tindran lloc.

l9,34 El núvol és signe de la presència de Déu (vegeu Ex 40,35).

m9,35 1,35 nota d.

n9,35 1,35 nota d. S’havia sentit una frase semblant en el moment del baptisme de Jesús (3,22; vegeu Mt 3,17 nota k). Ací, però, la veu del cel designa Jesús com l’elegit, un terme que pareix inspirat en Is 42,1; 49,7. En estos texts de l’AT el terme es referix al servent del Senyor.

o9,35 Dt 18,15.

p9,36 Sobre la transfiguració de Jesús, vegeu també 2Pe 1,16-18.

q9,36 Durant els dies del ministeri de Jesús, els tres apòstols no diran res. Després de la resurrecció donaran testimoni de Jesucrist gloriós (Ac 2,32+).

r9,37 Vegeu v. 28.

s9,40 2Re 4,31.

t9,41 Mt 17,17 nota n.

u9,44 Vegeu també v. 22 nota a (= Mt 16,21 = Mc 8,31); 18,31-33 (= Mt 20,18-19 = Mc 10,33-34).

v9,45 24,25-26. Els deixebles no s’adonen de quin és realment el designi de Déu. Només l’entendran quan Jesús ressuscitat els instruïsca (24,45-46). Com en 18,34, la reacció dels deixebles és la incomprensió, i ací, a més, la por.

w9,46 O bé: començaren a discutir.

x9,46 22,24.

y9,47 5,22+.

z9,48 Mt 18,4 nota z.

a9,48 10,16; Mt 10,40+.

b9,48 Mt 20,26+.

c9,49 És un dels dotze apòstols (6,14; 9,28).

d9,49 Ac 19,13.

e9,49 Lit.: no seguix amb nosaltres, és a dir, no forma part del grup de «seguidors» de Jesús.

f9,50 Vegeu una formulació diversa d’este tema, dins d’un context polèmic, en 11,23 (= Mt 12,30).

g9,51 L’ascensió de Jesús al cel comença en el moment de pujar a Jerusalem, que serà el lloc de la seua mort, resurrecció i glorificació a la dreta de Déu (vegeu v. 31 nota k).

h9,51 Amb una indicació emfàtica del moment en què Jesús emprèn el seu camí cap a Jerusalem, comença el que se sol anomenar la «Secció central» o «Secció del viatge» de l’Evangeli segons Lluc. Vegeu referències a este camí en 13,22; 17,11; 19,28.41.

i9,53 L’actitud dels * samaritans envers Jesús ha de ser entesa com una mostra de la seua enemistat tradicional amb els jueus. No acullen Jesús perquè va cap a * Jerusalem, el centre del culte jueu, que els samaritans no acceptaven des del moment en què havien sigut exclosos del culte del *temple. Vegeu Jn 4,1-26; 8,48. Després de la resurrecció de Jesús, Samaria acollirà els missioners cristians (Ac 8,5-25).

j9,54 Els deixebles volen que baixe foc del cel sobre els samaritans que no han volgut rebre Jesús, de la mateixa manera que segles abans el profeta Elies havia fet baixar foc del cel contra els qui el volien fer presoner (2Re 1,10-12).

k9,58 5,24 nota n.

l9,59 Mt 8,22+.

m9,60 Mt 8,22 nota n.

n9,61 És la mateixa petició que Eliseu havia fet a Elies quan este el va cridar a seguir-lo (1Re 19,20).