Bíblia en Valencià Mateu 17

Transfiguració de Jesús

1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,x i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta.y 2 Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se’ls van aparéixer Moisés i Elies,z que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús:

—Senyor, és bo que estiguem ací dalt.a Si vols, hi faré tres cabanyes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies.b

5 Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós,c i una veu digué des del núvol:

—Este és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut;d escolteu-lo.e

6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s’acostà, els tocà i els digué:

—Alceu-vos, no tingueu por.f

8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús a soles.

9 Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els va donar esta orde:

—No digueu res a ningú d’esta visió fins que el Fill de l’home haja ressuscitat d’entre els morts.g

10 Després els deixebles preguntaren a Jesús:

—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de vindre Elies?h

11 Jesús els respongué:

—És cert que Elies ha de vindre a restablir-ho tot. 12 Doncs bé, jo vos assegure que ja ha vingut i no l’han reconegut, sinó que han fet d’ell el que els ha semblat.i Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seues mans.j

13 Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

Curació d’un xiquet endimoniat

(Mc 9,14-29; Lc 9,37-43a)

14 Quan van arribar a on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell 15 i li digué:

—Senyor,k tin pietat del meu fill, que és epilèpticl i patix molt: sovint cau al foc o a l’aigua. 16 L’he portat als teus deixebles, però no l’han pogut curar.m

17 Jesús digué:

—Generació descreguda i extraviada!n Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan vos hauré de suportar? Porteu-me el xiquet ací.

18 Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va eixir del xiquet, i el xiquet quedà curat des d’aquell mateix moment.

19 Quan es van quedar a soles, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren:

—Per què nosaltres no l’hem pogut traure?

20 Ell els respongué:

—Per la vostra poca fe. En veritat vos ho dic: només que tinguéreu fe com un gra de mostassa, diríeu a esta muntanya: “Trasllada’t d’ací cap allà”, i s’hi traslladaria.o Res no vos seria impossible. 21 p

Jesús anuncia per segona vegada la seua mort i resurrecció

(Mc 9,30-32; Lc 9,43b-45)

22 Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles:

—El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels hòmens, 23 i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà.q

I els deixebles es van entristir molt.r

El tribut del temples

24 Després que ells van arribar a Cafarnaüm, els qui cobraven el tribut del templet anaren a trobar Pere i li preguntaren:

—¿Que no té el costum de pagar el tribut, el vostre mestre?

25 Pere respongué:

—És clar que sí.

Quan Pere va entrar a casa,u Jesús s’avançà a preguntar-li:

—Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?

26 Pere li respon:

—Dels estranys.

Jesús li diu:

—Per tant, els fills no hi estan obligats.v 27 Però, per no escandalitzar ningú, vés al llac, tira l’ham, obri la boca del primer peix que agafes i hi trobaràs la moneda que ens cal per a pagar:w dóna’ls-la per mi i per tu.

Mateu
<
17
>

x17,1 Mc 5,37 nota w.

y17,1 5,1+. Tradicionalment, esta muntanya ha sigut identificada amb el Tabor.

z17,3 Moisés i Elies representen, segons alguns, la *Llei i els Profetes i, per tant, l’antiga aliança. Segons altres, apareixen ací com a testimonis del *Messies (Ap 11,4 nota j). Els dos són personatges que acaben la vida de manera extraordinària (vegeu Dt 34,6; 2Re 2,11).

a17,4 Els deixebles experimenten una anticipació de la benaventurança celestial.

b17,4 Alguns volen relacionar les cabanyes amb la festa dels *Tabernacles. Per a altres, recorden simplement les estances eternes del cel (Lc 11,9; Jn 14,2 nota r).

c17,5 El núvol és signe de la presència de Déu (vegeu Ex 40,35).

d17,5 3,17 nota k.

e17,5 Dt 18,15. Sobre els vv. 1-5, vegeu 2Pe 1,16-18.

f17,7 28,10.

g17,9 9,30 nota h.

h17,10 11,14 nota x.

i17,12 14,1-2. Vegeu també Mc 9,13 nota p.

j17,12 Vegeu v. 22; 20,18.

k17,15 7,21 nota j.

l17,15 Lit.: llunàtic. Antigament es pensava que l’epilèpsia tenia relació amb les fases de la lluna. Tant en Mc 9,17 com en Lc 9,39 s’atribuïx la malaltia a la presència d’un esperit. Ací (v. 18) el dimoni tan sols apareix en el moment de l’expulsió.

m17,16 2Re 4,31. Els deixebles no poden fer res sense Jesús.

n17,17 Frase genèrica dirigida a la gent, al pare i als deixebles, que posa en evidència la seua manca de fe. Vegeu, amb un sentit més precís, Mc 8,12 nota f.

o17,20 21,21 (= Mc 11,23); Lc 17,6.

p17,(21) Alguns manuscrits afigen el v. 21: Esperits d’esta clase només ixen amb la pregària i el dejuni (vegeu Mc 9,29).

q17,23 16,21 (= Mc 8,31 = Lc 9,22); 20,18-19 (= Mc 10,33-34 = Lc 18,31-33).

r17,23 En comptes d’incomprensió i de por (Mc 9,32), l’evangelista parla ací de tristesa.

s17,23 Un altre dels episodis propis de l’Evangeli segons Mateu que té Pere com a protagonista (vegeu 14,28-31 nota j).

t17,24 Lit.: les didracmes. La didracma era una moneda que equivalia a dos dracmes o mig sicle (vegeu Vocabulari: monedes); la Llei de Moisés prescrivia que tots els jueus, de dins i de fora de Palestina, pagaren cada any mig sicle, és a dir, una didracma com a contribució al culte del *temple (vegeu Ex 30,13).

u17,25 8,14.

v17,26 Lit.: els fills són lliures. Jesús, com a fill de Déu, és més gran que el temple (12,6). Per tant, tampoc no tenen cap obligació de pagar el tribut els qui, amb Jesús, són fills de Déu.

w17,27 Lit.: un estàter, moneda equivalent a dos didracmes (vegeu Vocabulari: monedes). És el tribut de dos persones.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?