x17,1 Mc 5,37 nota w.
y17,1 5,1+. Tradicionalment, esta muntanya ha sigut identificada amb el Tabor.
z17,3 Moisés i Elies representen, segons alguns, la *Llei i els Profetes i, per tant, l’antiga aliança. Segons altres, apareixen ací com a testimonis del *Messies (Ap 11,4 nota j). Els dos són personatges que acaben la vida de manera extraordinària (vegeu Dt 34,6; 2Re 2,11).
a17,4 Els deixebles experimenten una anticipació de la benaventurança celestial.
b17,4 Alguns volen relacionar les cabanyes amb la festa dels *Tabernacles. Per a altres, recorden simplement les estances eternes del cel (Lc 11,9; Jn 14,2 nota r).
c17,5 El núvol és signe de la presència de Déu (vegeu Ex 40,35).
d17,5 3,17 nota k.
e17,5 Dt 18,15. Sobre els vv. 1-5, vegeu 2Pe 1,16-18.
f17,7 28,10.
g17,9 9,30 nota h.
h17,10 11,14 nota x.
i17,12 14,1-2. Vegeu també Mc 9,13 nota p.
j17,12 Vegeu v. 22; 20,18.
k17,15 7,21 nota j.
l17,15 Lit.: llunàtic. Antigament es pensava que l’epilèpsia tenia relació amb les fases de la lluna. Tant en Mc 9,17 com en Lc 9,39 s’atribuïx la malaltia a la presència d’un esperit. Ací (v. 18) el dimoni tan sols apareix en el moment de l’expulsió.
m17,16 2Re 4,31. Els deixebles no poden fer res sense Jesús.
n17,17 Frase genèrica dirigida a la gent, al pare i als deixebles, que posa en evidència la seua manca de fe. Vegeu, amb un sentit més precís, Mc 8,12 nota f.
o17,20 21,21 (= Mc 11,23); Lc 17,6.
p17,(21) Alguns manuscrits afigen el v. 21: Esperits d’esta clase només ixen amb la pregària i el dejuni (vegeu Mc 9,29).
q17,23 16,21 (= Mc 8,31 = Lc 9,22); 20,18-19 (= Mc 10,33-34 = Lc 18,31-33).
r17,23 En comptes d’incomprensió i de por (Mc 9,32), l’evangelista parla ací de tristesa.
s17,23 Un altre dels episodis propis de l’Evangeli segons Mateu que té Pere com a protagonista (vegeu 14,28-31 nota j).
t17,24 Lit.: les didracmes. La didracma era una moneda que equivalia a dos dracmes o mig sicle (vegeu Vocabulari: monedes); la Llei de Moisés prescrivia que tots els jueus, de dins i de fora de Palestina, pagaren cada any mig sicle, és a dir, una didracma com a contribució al culte del *temple (vegeu Ex 30,13).
u17,25 8,14.
v17,26 Lit.: els fills són lliures. Jesús, com a fill de Déu, és més gran que el temple (12,6). Per tant, tampoc no tenen cap obligació de pagar el tribut els qui, amb Jesús, són fills de Déu.
w17,27 Lit.: un estàter, moneda equivalent a dos didracmes (vegeu Vocabulari: monedes). És el tribut de dos persones.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?