16
Petició d’un senyal
(Mc 8,11-13)rVegeu també 12,38-40 (= Lc 11,29-32).
1 Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fera veure un senyal del cel.sÉs a dir, un senyal que mostrara clarament que Jesús venia de Déu. Vegeu 12,38+. 2 Jesús els respongué:tEl text que ve a continuació, fins al final del v. 3, falta en molts manuscrits.
—Quan arriba la nit, dieu: “Cel rogenc, bon temps.”uLc 12,54 nota d. 3 I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, hui.” ¿Vosaltres, per tant, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps?vVv. 2-3: Lc 12,54-56. El moment present és un temps de decisions i d’opció a favor de Jesús i de la seua persona. Cal percebre els signes que l’identifiquen com un temps decisiu. 4 La gent d’esta generació malvada i adúlterawMc 8,12 nota f. demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs.x12,40 nota g.
Llavors Jesús els deixà i se’n va anar.
El rent i els pans
(Mc 8,14-21)
5 Quan els deixebles passaren a l’altra riba, van veure que s’havien oblidat de proveir-se de pans. 6 Jesús els digué:
—Estigueu alerta, guardeu-vos del rent dels fariseus i dels saduceus.yLc 12,1. El rent, si bé de vegades és usat com una imatge positiva, era vist també com un símbol d’*impuresa i de corrupció (vegeu 1Co 5,6-8; Ga 5,9). Ací indica l’actitud d’oposició a Jesús i el rebuig de la seua missió.
7 Ells pensaven: «Ho diu perquè no ens hem proveït de pans.»
8 Jesús se n’adonà i els va dir:
—Gent de poca fe!z6,30+. Per què esteu pensant que no teniu pans? 9 ¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu el fet dels cinc pans i dels cinc mil hòmens, i quantes cistelles vau recollir de les sobres?a14,20. 10 ¿O el fet dels set pans i dels quatre mil hòmens, i quantes paneres vau recollir del que havia sobrat? 11 ¿Encara no enteneu que no vos he parlat de pans? Guardeu-vos del rent dels fariseus i dels saduceus.
12 Aleshores comprengueren que no els parlava de guardar-se del rent del pa, sinó de la doctrina dels fariseus i dels saduceus.bEsta doctrina es contraposa a la de Jesús, acollida per les multituds (7,28; 22,33).
Pujada de Jesús a Jerusalem (16,13-20,34)
Pere reconeix Jesús com a MessiescEsta escena i les que seguixen van preparant el discurs de Jesús a l’Església (c. 18).
(Mc 8,27-30; Lc 9,18-21)
13 Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip,dCiutat situada a les fonts del Jordà, a uns 40 km al nord del llac de Galilea. *Herodes Filip l’havia fet reconstruir poc temps després del naixement de Jesús. i preguntava als seus deixebles:
—Qui diu la gent que és el Fill de l’home?eSobre Jesús com a Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.
14 Ells respongueren:
—Uns diuen que és Joan Baptista; altres, Elies; altres, Jeremies o algun dels profetes.fEn diverses ocasions, Jesús és reconegut per la gent com un profeta (21,11.46; Mc 6,15; Lc 7,16.39; 24,19; Jn 4,19+). Vegeu Ac 3,22-23. També Joan Baptista és considerat un profeta (3,4; 11,13; vegeu també 14,2). Sobre el profeta Elies, vegeu 11,14 nota x. Jeremies és el profeta que prediu la destrucció de Jerusalem (Jr 15,5-6), però també és un intercessor celestial del poble (2Ma 15,12-16).
15 Ell els pregunta:
—I vosaltres, qui dieu que sóc?
16 Simó Pere respongué:
—Tu eres el Messies, el Fill del Déu viu.g2,15 nota h; 14,33+. Messies i Fill de Déu apareixen junts ací i en 26,53; Jn 11,27; 20,31.
17 Llavors Jesús li va dir:
—Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang,hEs tracta d’una expressió bíblica característica per a indicar la condició humana i les seues limitacions. Vegeu Ga 1,15-16. Alguns interpreten: ‘això no ve de tu mateix’. sinó mon Pare del cel. 18 I jo et dic que tu eres Pere, i sobre esta pedraiEn arameu i en grec, el nom propi de Pere significa ‘pedra’. Pere, el primer cridat (4,18), és el primer de la comunitat de deixebles (10,2). edificaré la meua Església,jEl terme església ve del grec i significa ‘assemblea, aplec de convocats’. En l’AT designa el poble de Déu, Israel. Vegeu 18,17. L’Evangeli segons Mateu subratlla la vinculació de l’Església amb Jesucrist (la meua Església). i les portes del regne de la mortkLit.: les portes de l’hades. L’hades és el regne de la mort, i les seues portes indiquen la força que posseïx (vegeu Is 38,10; Jb 38,17; Sv 16,13). Vegeu Vocabulari: país dels morts. no la podran dominar. 19 Et donaré les claus del Regne del cel;lDonar les claus era signe de transmetre l’autoritat (vegeu Is 22,22; Ap 1,8; 3,7). Esta autoritat, relacionada sobretot amb la missió de garantir la pràctica del missatge de Jesús, està orientada a l’entrada dels hòmens al Regne (vegeu, en canvi, 23,13). tot allò que lligues a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligues a la terra quedarà deslligat al cel.m18,18; Jn 20,23. Lligar i deslligar significa en general prohibir o permetre, i en este cas concret excloure o admetre a la comunitat. Sobre els vv. 17-19, vegeu Mt 14,31 nota j.
20 Després va manar als seus deixebles que no digueren a ningú que ell era el Messies.n9,30 nota h.
Jesús anuncia la seua mort i resurrecció
(Mc 8,31-9,1; Lc 9,22-27)
21 Des d’aleshores Jesús començào4,17. Fórmula solemne que marca l’inici d’una nova etapa. a explicar als deixebles que calia que anara a Jerusalem i que patira molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei,pEs tracta dels tres grups que formaven el *Sanedrí, màxim òrgan de govern del poble d’Israel en temps de Jesús. Els notables eren els representants de les classes altes; els * grans sacerdots eren membres de les famílies sacerdotals que controlaven el temple de Jerusalem, i els * mestres de la Llei eren els responsables de la interpretació de la Llei. Vegeu 26,57-68. i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.q17,22-23 (= Mc 9,31 = Lc 9,44); 20,18-19 (= Mc 10,33-34 = Lc 18,31-33).
22 Llavors Pere el prengué a part i es posà a reprendre’l:
—Déu te’n guarde, Senyor! A tu això no et passarà.rLes paraules de Pere són un reflex de la mentalitat dels deixebles, que encara veuen Jesús com el *Messies poderós i triomfador que molts israelites esperaven.
23 Però Jesús es girà i digué a Pere:
—Vés-te’n d’ací, Satanàs!sMc 8,33 nota y. Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els hòmens.
24 Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
—Si algú vol vindre amb mi, que es negue a ell mateix, que prenga la seua creu i que em seguisca.t10,38+. 25 Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi, la trobarà.uVv. 24-25: 10,38-39. 26 Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdera la vida? Què no donaria l’home a canvi de la seua vida? 27 Perquè el Fill de l’home ha de vindre amb els seus àngels en la glòria de son Pare, i llavors pagarà a cadascú segons les seues obres.vJr 17,10; 32,19; Ez 18,30; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12; Sir 16,14; Rm 2,6; 2Tm 4,14; Ap 2,23. Sobre el *juí del Fill de l’home, vegeu 25,31-46. 28 En veritat vos dic que alguns dels qui són ací no moriran sense haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne.w10,23 nota o; 24,34 nota o. Sembla que la certesa de la vinguda imminent del Fill de l’home (vegeu 20,21) servix per a sostindre la confiança dels deixebles enmig de les dificultats (v. 25).

r^ Vegeu també 12,38-40 (= Lc 11,29-32).

s16,1 És a dir, un senyal que mostrara clarament que Jesús venia de Déu. Vegeu 12,38+.

t16,2 El text que ve a continuació, fins al final del v. 3, falta en molts manuscrits.

u16,2 Lc 12,54 nota d.

v16,3 Vv. 2-3: Lc 12,54-56. El moment present és un temps de decisions i d’opció a favor de Jesús i de la seua persona. Cal percebre els signes que l’identifiquen com un temps decisiu.

w16,4 Mc 8,12 nota f.

x16,4 12,40 nota g.

y16,6 Lc 12,1. El rent, si bé de vegades és usat com una imatge positiva, era vist també com un símbol d’*impuresa i de corrupció (vegeu 1Co 5,6-8; Ga 5,9). Ací indica l’actitud d’oposició a Jesús i el rebuig de la seua missió.

z16,8 6,30+.

a16,9 14,20.

b16,12 Esta doctrina es contraposa a la de Jesús, acollida per les multituds (7,28; 22,33).

c16,12 Esta escena i les que seguixen van preparant el discurs de Jesús a l’Església (c. 18).

d16,13 Ciutat situada a les fonts del Jordà, a uns 40 km al nord del llac de Galilea. *Herodes Filip l’havia fet reconstruir poc temps després del naixement de Jesús.

e16,13 Sobre Jesús com a Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.

f16,14 En diverses ocasions, Jesús és reconegut per la gent com un profeta (21,11.46; Mc 6,15; Lc 7,16.39; 24,19; Jn 4,19+). Vegeu Ac 3,22-23. També Joan Baptista és considerat un profeta (3,4; 11,13; vegeu també 14,2). Sobre el profeta Elies, vegeu 11,14 nota x. Jeremies és el profeta que prediu la destrucció de Jerusalem (Jr 15,5-6), però també és un intercessor celestial del poble (2Ma 15,12-16).

g16,16 2,15 nota h; 14,33+. Messies i Fill de Déu apareixen junts ací i en 26,53; Jn 11,27; 20,31.

h16,17 Es tracta d’una expressió bíblica característica per a indicar la condició humana i les seues limitacions. Vegeu Ga 1,15-16. Alguns interpreten: ‘això no ve de tu mateix’.

i16,18 En arameu i en grec, el nom propi de Pere significa ‘pedra’. Pere, el primer cridat (4,18), és el primer de la comunitat de deixebles (10,2).

j16,18 El terme església ve del grec i significa ‘assemblea, aplec de convocats’. En l’AT designa el poble de Déu, Israel. Vegeu 18,17. L’Evangeli segons Mateu subratlla la vinculació de l’Església amb Jesucrist (la meua Església).

k16,18 Lit.: les portes de l’hades. L’hades és el regne de la mort, i les seues portes indiquen la força que posseïx (vegeu Is 38,10; Jb 38,17; Sv 16,13). Vegeu Vocabulari: país dels morts.

l16,19 Donar les claus era signe de transmetre l’autoritat (vegeu Is 22,22; Ap 1,8; 3,7). Esta autoritat, relacionada sobretot amb la missió de garantir la pràctica del missatge de Jesús, està orientada a l’entrada dels hòmens al Regne (vegeu, en canvi, 23,13).

m16,19 18,18; Jn 20,23. Lligar i deslligar significa en general prohibir o permetre, i en este cas concret excloure o admetre a la comunitat. Sobre els vv. 17-19, vegeu Mt 14,31 nota j.

n16,20 9,30 nota h.

o16,21 4,17. Fórmula solemne que marca l’inici d’una nova etapa.

p16,21 Es tracta dels tres grups que formaven el *Sanedrí, màxim òrgan de govern del poble d’Israel en temps de Jesús. Els notables eren els representants de les classes altes; els * grans sacerdots eren membres de les famílies sacerdotals que controlaven el temple de Jerusalem, i els * mestres de la Llei eren els responsables de la interpretació de la Llei. Vegeu 26,57-68.

q16,21 17,22-23 (= Mc 9,31 = Lc 9,44); 20,18-19 (= Mc 10,33-34 = Lc 18,31-33).

r16,22 Les paraules de Pere són un reflex de la mentalitat dels deixebles, que encara veuen Jesús com el *Messies poderós i triomfador que molts israelites esperaven.

s16,23 Mc 8,33 nota y.

t16,24 10,38+.

u16,25 Vv. 24-25: 10,38-39.

v16,27 Jr 17,10; 32,19; Ez 18,30; Sl 62,13; Jb 34,11; Pr 24,12; Sir 16,14; Rm 2,6; 2Tm 4,14; Ap 2,23. Sobre el *juí del Fill de l’home, vegeu 25,31-46.

w16,28 10,23 nota o; 24,34 nota o. Sembla que la certesa de la vinguda imminent del Fill de l’home (vegeu 20,21) servix per a sostindre la confiança dels deixebles enmig de les dificultats (v. 25).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©