6
Multiplicació dels pans
(Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Lc 9,10-17)bEn Mt 15,32-39 (= Mc 8,1-10) tenim una segona multiplicació dels pans.
1 Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s’hi va asseure amb els seus deixebles.cMt 5,1. 4 Era prop la Pasqua, la festa dels jueus.dÉs la segona *Pasqua de què parla l’Evangeli segons Joan (vegeu 2,13 nota c).
5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, va dir a Felip:
—On comprarem pa perquè puguen menjar tots estos?
6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.
7 Felip li va respondre:
—Ni amb dos-cents denariseSobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y. no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cada u.
8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:
9 —Ací hi ha un xiquet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?
10 Jesús va dir:
—Feu que s’assega tota la gent.
En aquell lloc hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’hòmens, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, va dir l’acció de gràcies i els va repartir a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment va repartir el peix. 12 Quan tots van quedar satisfets, va dir als seus deixebles:
—Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perda res.
13 Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.fVegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.
14 Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:
—Realment, este és el profeta que havia de vindre al món.g1,21+. Este profeta és el que el judaisme col·locava en els darrers temps. Ací apareix com el llibertador d’Israel. Per això el volen fer rei (vegeu verset següent).
15 Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà una altra vegada a soles a la muntanya.
Jesús camina sobre l’aigua
16 A la vesprada, els seus deixebles van baixar al llachLa multiplicació dels pans havia tingut lloc a la muntanya (v. 3). 17 i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells; 18 a més, com que el vent bufava fort, el llac s’anava encrespant. 19 Quan havien remat uns quatre o cinc quilòmetres,iLit.: vint-i-cinc o trenta estadis (l’estadi era una mesura de longitud equivalent a uns 185 m). van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant per damunt de l’aigua, i es van esglaiar. 20 Ell els diu:
—Sóc jo,j8,28 nota t. no tingueu por.
21 Volien fer-lo pujar a la barca, però immediatament la barca tocà terra al lloc on anaven.kSl 107,23-30.
Jesús, el pa de vida
22 L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac.lVegeu v. 1. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat a soles. 23 Altres barques havien arribat des de Tiberíades fins a prop del lloc on havien menjat després que el Senyor diguera l’acció de gràcies. 24 Així, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25 Quan el trobaren a l’altra banda del llac, li van preguntar:
—Rabí, quan has arribat?
26 Jesús prengué la paraula i els va dir:
—En veritat, en veritat vos ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat assaciats. 27 Però no vos heu d’afanyar tant per l’aliment que es fa malbé, sinó pel que duramIs 55,2. i dóna vida eterna. I el Fill de l’home vos donarà este aliment, perquè Déu, el Pare, l’ha marcat amb el seu segell.nEls actes que realitza el Fill de l’home mostren que Déu garantix la seua missió.
28 Ells li preguntaren:
—Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?
29 Jesús els respongué:
—L’obra que Déu vol és esta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
30 Li replicaren:
—I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer?oMc 8,11 nota e. 31 Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.p Sl 78,24, citat segons l’antiga versió grega; 105,40; Ne 9,15. Vegeu també Ex 16. Esta citació del salm és la base de l’exposició que seguix. Per a molts, el mannà era el prodigi més gran dels temps de l’*èxode (Sv 16,20).
32 Llavors Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat vos ho dic: no és Moisés qui vos ha donat el pa del cel; és mon Pare qui vos dóna l’autèntic pa del cel. 33 El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
34 Ells li demanen:
—Senyor, dóna’ns sempre pa d’este.q4,15. Vegeu també Mt 6,11 (= Lc 11,3).
35 Jesús els diu:
—Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.r4,14+; Pr 9,1-6; Sir 24,19-22. Jesús és vida i dóna la vida (vegeu v. 51). Qui creu en ell participa de la vida verdadera. 36 Però ja vos ho he dit: vosaltres m’heu vist i encara no creieu.s20,29. Vegeu també 20,8. 37 Tots els quitLit.: Tot allò que. El sentit és personal i col·lectiu. el Pare em dónau17,6. vindran a mi, i jo no trauré fora ningú que vinga a mi, 38 perquè no he baixat del cel per fer la meua voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.v4,34+. 39 I la voluntat del qui m’ha enviat és esta: que jo no perda res d’allò que ell m’ha donat, sinó que ho ressuscite el darrer dia.wVegeu vv. 44.54; 10,28-29; 11,24; 17,12; 18,9. 40 Perquè esta és la voluntat de mon pare: que tot aquell qui veu el Fill i creu en ell tinga vida eterna. I jo el ressuscitaré el darrer dia.
41 Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,xJesús no ha dit exactament: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»; tanmateix, l’afirmació es pot deduir de les seues paraules i provoca l’escàndol dels oients. La murmuració dels jueus evoca Ex 16,2-8. 42 i es preguntaven:
—Este, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem son pare i sa mare!y1,45; Mt 13,55 (= Mc 6,3). ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?
43 Jesús els va dir:
—No murmureu entre vosaltres. 44 Ningú no pot vindre a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atrau.zVegeu v. 65; 12,32. I a eixe, jo el ressuscitaré el darrer dia. 45 En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu.a Is 54,13; Jr 31,34; 1Te 4,9. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. 46 No és que algú haja vist el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu;b1,18+. eixe sí que ha vist el Pare. 47 En veritat, en veritat vos ho dic: els qui creuen tenen vida eterna.c3,15.16.36. 48 Jo sóc el pa de vida. 49 Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. 50 Este, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en menge no muira. 51 Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja este pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meua carn per a la vida del món.dEls vv. 51-58 es referixen explícitament a l’eucaristia. La mort de Jesús és font de vida per a tots els hòmens.
52 Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien:
—Com pot donar-nos eixe la seua carn per a menjar?
53 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat vos ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seua sang, no teniu vida en vosaltres. 54 Qui menja la meua carn i beu la meua sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55 La meua carn és verdader menjar i la meua sang és verdadera beguda. 56 Qui menja la meua carn i beu la meua sang, està en mi, i jo, en ell. 57 A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.e1Jn 4,10. 58 Este és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen este pa, viuran per sempre.
59 Tot això, Jesús ho va dir mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm
Reaccions dels deixebles
60 Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir:
—Estes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les?
61 Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els va dir:
—Això vos escandalitza? 62 Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans?f3,13-14. 63 És l’Esperit qui dóna vida; la carn no servix de res.g3,6; 2Co 3,6. Les paraules que jo vos he dit són Esperit i són vida. 64 Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.
Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair.hMt 10,4+. 65 I va afegir:
—Per això vos he dit que ningú no pot vindre a mi si no li ho concedix el Pare.iVegeu v. 44.
66 Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer arrere i ja no anaven més amb ell. 67 Llavors Jesús va dir als Dotze:
—¿També vosaltres em voleu deixar?
68 Simó Pere li respongué:
—Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. 69 I nosaltres creiem i sabem que tu eres el Sant de Déu.jMc 1,24 (= Lc 4,34). Esta confessió de Pere recorda l’escena de Cesarea de Filip que trobem en els evangelis sinòptics (Mt 16,16 = Mc 8,29 = Lc 9,20).
70 Jesús els va dir:
—¿No vos vaig escollir els dotze? Però un de vosaltres és un diable.kEl deixeble que el trairà serà un instrument de *Satanàs (vegeu 13,2.27).
71 Es referia a Judes, fill de Simó Iscariot. Era ell, un dels Dotze, qui l’havia de trair.l13,2.21. Vegeu també Mt 10,4+.
b^ En Mt 15,32-39 (= Mc 8,1-10) tenim una segona multiplicació dels pans.
d6,4 És la segona *Pasqua de què parla l’Evangeli segons Joan (vegeu 2,13 nota c).
e6,7 Sobre el valor d’un denari, vegeu Mt 22,19 nota y.
f6,13 Vegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.
g6,14 1,21+. Este profeta és el que el judaisme col·locava en els darrers temps. Ací apareix com el llibertador d’Israel. Per això el volen fer rei (vegeu verset següent).
h6,16 La multiplicació dels pans havia tingut lloc a la muntanya (v. 3).
i6,19 Lit.: vint-i-cinc o trenta estadis (l’estadi era una mesura de longitud equivalent a uns 185 m).
j6,20 8,28 nota t.
l6,22 Vegeu v. 1.
m6,27 Is 55,2.
n6,27 Els actes que realitza el Fill de l’home mostren que Déu garantix la seua missió.
o6,30 Mc 8,11 nota e.
p6,31 Sl 78,24, citat segons l’antiga versió grega; 105,40; Ne 9,15. Vegeu també Ex 16. Esta citació del salm és la base de l’exposició que seguix. Per a molts, el mannà era el prodigi més gran dels temps de l’*èxode (Sv 16,20).
q6,34 4,15. Vegeu també Mt 6,11 (= Lc 11,3).
r6,35 4,14+; Pr 9,1-6; Sir 24,19-22. Jesús és vida i dóna la vida (vegeu v. 51). Qui creu en ell participa de la vida verdadera.
s6,36 20,29. Vegeu també 20,8.
t6,37 Lit.: Tot allò que. El sentit és personal i col·lectiu.
u6,37 17,6.
v6,38 4,34+.
w6,39 Vegeu vv. 44.54; 10,28-29; 11,24; 17,12; 18,9.
x6,41 Jesús no ha dit exactament: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»; tanmateix, l’afirmació es pot deduir de les seues paraules i provoca l’escàndol dels oients. La murmuració dels jueus evoca Ex 16,2-8.
y6,42 1,45; Mt 13,55 (= Mc 6,3).
z6,44 Vegeu v. 65; 12,32.
a6,45 Is 54,13; Jr 31,34; 1Te 4,9.
b6,46 1,18+.
c6,47 3,15.16.36.
d6,51 Els vv. 51-58 es referixen explícitament a l’eucaristia. La mort de Jesús és font de vida per a tots els hòmens.
f6,62 3,13-14.
g6,63 3,6; 2Co 3,6.
i6,65 Vegeu v. 44.
j6,69 Mc 1,24 (= Lc 4,34). Esta confessió de Pere recorda l’escena de Cesarea de Filip que trobem en els evangelis sinòptics (Mt 16,16 = Mc 8,29 = Lc 9,20).
k6,70 El deixeble que el trairà serà un instrument de *Satanàs (vegeu 13,2.27).
l6,71 13,2.21. Vegeu també Mt 10,4+.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?