Bíblia en Valencià Mateu 15

La tradició dels antics

1 Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:

2 —Com és que els teus deixebles violen la tradició dels anticso i no es llaven les mans ritualment a l’hora de menjar?p

3 Ell els respongué:

—I com és que vosaltres violeu els manaments de Déu en nom de la vostra tradició? 4 En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare.q I també: Qui maleïsca el pare o la mare serà condemnat a mort.r 5 Però vosaltres afirmeu: “El qui diga al pare o a la mare: ‘Consagre a Déu els béns amb què vos hauria d’ajudar’, 6 ja no té cap obligació d’honrar els seus pares.”s Així, en nom de la vostra tradició, invalideu la paraula de Déu.t 7 Hipòcrites!u Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres quan digué:

8 »Este poble m’honora amb els llavis,

però el seu cor es manté lluny de mi.

9 El culte que em donen és buit,

les doctrines que ensenyen són preceptes humans.v

10 Llavors cridà la gent i els digué:

—Escolteu i enteneu-ho bé: 11 El que fa impur l’home no és allò que entra a la boca; és el que n’ix, allò que el fa impur.w

12 Després els deixebles anaren a dir a Jesús:

—¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?

13 Ell els respongué:

—Tota plantació que no ha plantat mon Pare celestial serà arrancada.x 14 Deixeu-los estar: són cecs que guien cecs, i si un cec guia un altre cec, els dos cauen al clot.y

15 Llavors Pere li digué:

—Explica’ns este proverbi.z

16 Jesús respongué:

—¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? 17 ¿No compreneu que tot allò que entra a la boca passa al ventre i és tret fora del cos? 18 En canvi, allò que ix de la boca ve del cor,a i això sí que fa impur l’home. 19 Perquè del cor de l’home ixen les intencions roïnes que el porten a assassinats, adulteris, relacions il·legítimes,b furts, falsos testimonis, injúries.c 20 Això és el que fa impur l’home, però menjar sense haver-se llavat les mans ritualment no el fa impur.d

Curació de la filla d’una cananeae

(Mc 7,24-30)

21 Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.f 22 Una dona cananea,g que era d’aquell territori, anà a trobar-lo i es posà a cridar:

—Senyor, Fill de David, tin pietat de mi!h La meua filla està endimoniada i patix molt.

23 Jesús no li va tornar resposta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven:

—Fes que se’n vaja:i no fa més que cridar darrere nostre.

24 Jesús els digué:

—Únicament he sigut enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.j

25 Però la dona vingué a prosternar-se davant d’ell i li deia:

—Senyor, ajuda’m!

26 Jesús contestà:

—No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.

27 Ella digué:

—És veritat, Senyor,k però també els gossets mengen les molles que cauen de la taula dels seus amos.

28 Llavors Jesús li respongué:

—Dona, és gran la teua fe. Que es faça tal com tu vols.l

I des d’aquell mateix moment es posà bona la seua filla.

Curació de molts malalts

29 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assentà.m 30 Llavors se li acostà molta gent que portava coixos, cecs, baldats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. 31 La gent, en veure que els muts parlaven, que els baldats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.n

Segona multiplicació dels panso

(Mc 8,1-10)

32 Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

—Sent una gran compassió per esta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’ací amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagen dejuns, no fóra cas que defalliren pel camí.

33 Els deixebles li diuen:

—D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

34 Jesús els pregunta:

—Quants pans teniu?

Ells li responen:

—Set, i uns quants peixets.

35 Llavors Jesús va manar que la gent s’assentara en terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. 37 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres. 38 Els qui n’havien menjat eren quatre mil hòmens, sense comptar dones ni criatures.p

39 Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.q

Mateu
<
15
>

o15,2 La tradició dels antics era el conjunt d’interpretacions de la *Llei amb caràcter normatiu que els mestres *fariseus havien anat transmetent i ampliant per assegurar el compliment minuciós de la Llei de Moisés. Els preceptes derivats d’estes interpretacions eren molt detallats i exigents.

p15,2 En el text paral·lel de Mc 7,3, l’expressió es referix a la cerimònia de llavar-se les mans abans de menjar. Ací pot referir-se també al ritu de llavar-se-les després de menjar, costum que probablement era també observat. Vegeu v. 20.

q15,4 Ex 20,12; Dt 5,16; citat igualment en Mt 19,19 (= Mc 10,19 = Lc 18,20); Ef 6,2.

r15,4 Ex 21,17.

s15,6 Alguns manuscrits diuen son pare. Es tracta de l’anomenada llei del corban («ofrena a Déu»). Segons esta institució legal, era permés declarar consagrats a Déu, per mitjà d’una fórmula de *jurament, els béns que haurien hagut de servir per al sosteniment dels pares. Com que de fet no hi havia cap obligació de portar efectivament estos béns al tresor del temple, alguns fills s’acollien a esta possibilitat legal en benefici propi. Era una pràctica molt criticada, fins i tot a l’interior del judaisme.

t15,6 Jesús deixa ben clar que cal posar en tot moment la Llei de Déu per damunt de les prescripcions rituals.

u15,7 6,2 nota x. La citació d’Isaïes que seguix explica bé el terme hipòcrites.

v15,9 Is 29,13, citat segons l’antiga versió grega.

w15,11 La qüestió sobre la cerimònia ritual de llavar-se les mans (v. 2) es convertix en una discussió sobre el valor de la tradició farisea (v. 6), especialment en allò que era una de les seues màximes preocupacions: el tema de la *impuresa ritual.

x15,13 Jn 15,2. El poble d’Israel és sovint comparat a una planta (Is 60,21; 61,3).

y15,14 23,16.24; Lc 6,39.

z15,15 Mc 4,34+. La paraula grega traduïda per proverbi és la mateixa que servix per a designar les paràboles.

a15,18 12,34+.

b15,19 Mc 7,21 nota m.

c15,19 Rm 1,29-31; 1Co 5,10-11; 6,9-10; Ga 5,19-21; Ef 5,3-5; Col 3,5.8; 1Tm 1,9-10; 2Tm 3,2-4; 1Pe 4,3; Ap 21,8; 22,15.

d15,20 Vegeu v. 2 nota p. Jesús posa en contrast el compliment formalístic de les normes legals i l’actitud profunda que ve de l’interior de la persona (v. 11). D’altra banda, val la pena d’observar que totes les actituds de la llista del v. 19 es referixen a les relacions amb els altres.

e15,20 La crítica de Jesús contra Israel, que rebutja el Regne (v. 13), va seguida de l’elogi d’una dona estrangera que, plena de fe, confessa Jesús com a Senyor i Messies (v. 22).

f15,21 Sobre Tir i Sidó, vegeu 11,21 nota h. En este moment, Jesús ix de les fronteres d’Israel i entra a Fenícia, territori pagà.

g15,22 En este cas, el terme cananea equival a «pagana».

h15,22 1,1 nota a; 7,21 nota j; 9,27+. La mateixa exclamació apareix en 20,30.31.

i15,23 O bé: Sigues benvolent amb ella, és a dir, escolta-la. El terme grec pot tindre els dos sentits.

j15,24 10,6 nota y.

k15,27 Tres vegades (vv. 21.25.27) es repetix l’exclamació Senyor en boca de la cananea. Igualment passa en l’episodi de la curació dels dos cecs (20,30.31.33).

l15,28 8,13+.

m15,29 5,1+; Jn 6,1-3.

n15,31 4,24+.

o15,31 En 14,13-21 (= Mc 6,32-44 = Lc 9,10-17 = Jn 6,1-13) trobem la primera multiplicació dels pans. Es tracta probablement d’un únic esdeveniment que ha sigut transmès per dos conductes diversos.

p15,38 Vegeu textos paral·lels de l’AT en 14,21 nota z.

q15,39 Població desconeguda. Alguns manuscrits diuen Magdala, població situada a la vora del llac entre Cafarnaüm i Tiberíades. Vegeu Lc 8,2 nota j.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?