8
Segona multiplicació dels panszEn 6,30-44 (= Mt 14,13-21 = Lc 9,10-17 = Jn 6,1-13) hi ha la primera multiplicació dels pans. Es tracta probablement d’un únic esdeveniment que ha sigut transmés per dos conductes diversos.
(Mt 15,32-39)
Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:a6,35.
—Sent una gran compassió per esta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’ací amb mi i no tenen res per a menjar. Si els faig anar dejuns a sa casa, defalliran pel camí; i alguns d’ells han vingut de lluny.
Els deixebles li preguntaren:
—D’on es podria traure el pa per a alimentar-los ací, en un lloc despoblat?
Jesús els preguntà:
—Quants pans teniu?
Ells li respongueren:
—Set.
Llavors Jesús va manar que la gent s’asseguera a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en serviren a la gent;bMt 14,19 nota y. i així ho van fer. Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els serviren. La gent en va menjar i quedaren saciats. Després van arreplegar set paneres dels bocins que havien sobrat. Eren unes quatre mil persones.cVegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.
Jesús els va acomiadar, 10 i tot seguit va pujar a la barca amb els seus deixebles i se n’anà a la regió de Dalmanuta.dPoblació desconeguda, com també ho és Magadan, lloc citat en el paral·lel (Mt 15,39).
Petició d’un senyal
(Mt 16,1-4)
11 Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.eEls *fariseus demanen a Jesús un senyal que mostre clarament que ell ve de Déu; la petició manifesta la seua falta de fe i el seu tancament. Vegeu Mt 12,38+. 12 Ell sospirà profundament i digué:
—Per què demana un senyal, la gent d’esta generació?fJesús parla d’esta generació en sentit negatiu (vegeu v. 38; Mt 11,16 = Lc 7,31; Mt 12,39 = Lc 11,29); es referix als seus contemporanis que no acullen el seu missatge i no volen reconéixer que ell és l’enviat de Déu. En veritat vos dic que no els serà donat cap senyal.
13 Jesús els deixà, s’embarcà una altra vegada i se’n va anar a l’altra riba.gEn el v. 22 es dirà que van arribar a Betsaida, població del nord del llac de Galilea.
El rent i els pans
(Mt 16,5-12)
14 Els deixebles s’havien oblidat de proveir-se de pans i tan sols en portaven un a la barca. 15 Jesús els va fer esta advertència:
—Estigueu alerta, aneu amb compte amb el rent dels fariseus i amb el rent d’Herodes.hSobre el rent, vegeu Mt 16,6 nota y. Els *deixebles són convidats a no deixar-se influir per l’actitud incrèdula dels adversaris de Jesús, tant la dels fariseus (v. 11) com la d’Herodes (6,14-16), que busquen tan sols la seua mort (3,6).
16 Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. 17 Jesús se n’adonà i els digué:
—Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no enteneu ni compreneu?i4,13 nota b. ¿És que el vostre cor està endurit?j3,5 nota q. 18 ¿Teniu ulls, i no hi veieu, teniu orelles, i no hi sentiu?k Jr 5,21; Ez 12,2. Vegeu també Mc 4,12.
»¿No recordeu 19 quantes cistelles plenes de bocins vau arreplegar quan vaig partir els cinc pans per als cinc mil hòmens?
Ells li responen:
—Dotze.l6,43.
20 —I quan vaig partir els set pans per a les quatre mil persones, quantes paneres plenes de bocins vau arreplegar?
Li diuen:
—Set.mVegeu v. 8.
21 I els digué:
—¿Encara no compreneu?
Curació d’un cec a BetsaidanEsta escena, situada entre la crítica de Jesús als deixebles per la seua incomprensió i la primera confessió que fan de la messianitat de Jesús (escena següent), té probablement un valor simbòlic: Jesús mateix, amb les seues obres i amb el seu ensenyament, va obrint progressivament els ulls dels deixebles perquè comprenguen qui és ell i quin és el missatge que els anuncia. Compareu esta curació amb 7,31-37. Vegeu també 10,46-52.
22 Arribaren a Betsaida.oJn 1,44 nota l. Allà li portaren un cec i li suplicaven que el tocara. 23 Jesús agarrà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li va escopir als ulls, li imposà les mansp5,23+. i li preguntà:
—Veus alguna cosa?
24 El cec va alçar els ulls i deia:
—Distingisc les persones: les veig com si foren arbres, però caminen.
25 Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava curat, i ho veia tot amb nitidesa. 26 Jesús el va enviar a sa casa i li digué:
—No entres al poble.qJesús demana al cec que no divulgue la notícia de la seua curació (1,44 nota i).
Pujada de Jesús a Jerusalem (8,27-10,52)
Pere reconeix Jesús com a Messies
(Mt 16,13-20; Lc 9,18-21)
27 Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip,rMt 16,13 nota d. i pel camí els preguntava:
—Qui diu la gent que sóc jo?
28 Ells li respongueren:
—Uns diuen que eres Joan Baptista; altres, Elies; altres, algun dels profetes.sVv. 27-28: 6,14-16 (= Mt 14,1-2 = Lc 9,7-8). Sobre Jesús com a profeta, vegeu Mt 16,14+.
29 Llavors els preguntà:
—I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
—Tu eres el Messies.tEste reconeixement de Jesús com a *Messies per part de Pere marca un punt central de l’Evangeli segons Marc; després d’un quant temps de veure la seua activitat i de sentir el seu ensenyament, els deixebles són capaços de reconéixer qui és Jesús. A partir d’este moment, però, ell mateix els anirà mostrant com cal entendre el seu messianisme: Jesús no és un Messies guerrer i triomfador, sinó un Messies que accepta el sofriment i la mort per salvar els hòmens.
30 Però ell els va prohibir severament que ho digueren a ningú.u1,44 nota i.
Jesús anuncia la seua mort i resurrecció
(Mt 16,21-28; Lc 9,22-27)
31 Llavors començà a instruir-los dient:
—Cal que el Fill de l’homevSobre el Fill de l’home com a títol aplicat a Jesús, vegeu Mt 8,20 nota l. patisca molt. Els ancians, els grans sacerdots i els mestres de la LleiwSón els tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p). l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.xVegeu els altres anuncis que fa Jesús de la seua mort i resurrecció en 9,31 (= Mt 17,22-23 = Lc 9,44) i 10,33-34 (= Mt 20,18-19 = Lc 18,31-33). Marc diu al cap de tres dies, però en realitat, segons la manera de parlar de l’època, equival a dir el tercer dia, com trobem en els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Lluc.
32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a reprendre’l. 33 Però Jesús es girà i, davant dels deixebles, va reprendre Pere dient-li:
—Vés-te’n d’ací, Satanàs!yLit.: Posa’t darrere meu, Satanàs! Amb la seua actitud, Pere s’ha comportat com el *diable que vol fer desviar Jesús del seu camí d’obediència a Déu. Jesús convida amb energia Pere a tornar a ocupar el seu lloc de *deixeble, darrere d’ell (vegeu 1,17). No veus les coses com Déu, sinó com els hòmens.
34 Llavors va cridar la gent i els seus deixebles i els digué:
—Si algú vol vindre amb mi, que es negue a ell mateix, que prenga la seua creu i que em seguisca.zMt 10,38+. El deixeble autèntic ha de seguir els passos del Mestre. 35 Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi i per l’evangeli, la salvarà.a10,29. Sobre els vv. 34-35, vegeu Mt 10,38-39. Sobre l’anunci de l’evangeli, vegeu 1,1 nota a. 36 Què en trau l’home de guanyar tot el món si perd la vida? 37 Què no donaria l’home a canvi de la seua vida? 38 Si algú s’avergonyix de mi i de les meues paraules davant d’esta generació adúltera i pecadora,bVegeu v. 12 nota f. també el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà amb els sants àngels en la glòria del seu Pare.cMt 10,32-33+ (= Lc 12,8-9). Els * àngels formen el seguici de Jesús, el Fill de l’home, que ve a jutjar tots els hòmens (vegeu Mt 25,31). El deixeble no ha de renegar mai de Jesús: els qui apostaten han de saber que ell és el jutge dels temps darrers.

z^ En 6,30-44 (= Mt 14,13-21 = Lc 9,10-17 = Jn 6,1-13) hi ha la primera multiplicació dels pans. Es tracta probablement d’un únic esdeveniment que ha sigut transmés per dos conductes diversos.

a8,1 6,35.

b8,6 Mt 14,19 nota y.

c8,9 Vegeu textos paral·lels de l’AT en Mt 14,21 nota z.

d8,10 Població desconeguda, com també ho és Magadan, lloc citat en el paral·lel (Mt 15,39).

e8,11 Els *fariseus demanen a Jesús un senyal que mostre clarament que ell ve de Déu; la petició manifesta la seua falta de fe i el seu tancament. Vegeu Mt 12,38+.

f8,12 Jesús parla d’esta generació en sentit negatiu (vegeu v. 38; Mt 11,16 = Lc 7,31; Mt 12,39 = Lc 11,29); es referix als seus contemporanis que no acullen el seu missatge i no volen reconéixer que ell és l’enviat de Déu.

g8,13 En el v. 22 es dirà que van arribar a Betsaida, població del nord del llac de Galilea.

h8,15 Sobre el rent, vegeu Mt 16,6 nota y. Els *deixebles són convidats a no deixar-se influir per l’actitud incrèdula dels adversaris de Jesús, tant la dels fariseus (v. 11) com la d’Herodes (6,14-16), que busquen tan sols la seua mort (3,6).

i8,17 4,13 nota b.

j8,17 3,5 nota q.

k8,18 Jr 5,21; Ez 12,2. Vegeu també Mc 4,12.

l8,19 6,43.

m8,20 Vegeu v. 8.

n8,21 Esta escena, situada entre la crítica de Jesús als deixebles per la seua incomprensió i la primera confessió que fan de la messianitat de Jesús (escena següent), té probablement un valor simbòlic: Jesús mateix, amb les seues obres i amb el seu ensenyament, va obrint progressivament els ulls dels deixebles perquè comprenguen qui és ell i quin és el missatge que els anuncia. Compareu esta curació amb 7,31-37. Vegeu també 10,46-52.

o8,22 Jn 1,44 nota l.

p8,23 5,23+.

q8,26 Jesús demana al cec que no divulgue la notícia de la seua curació (1,44 nota i).

r8,27 Mt 16,13 nota d.

s8,28 Vv. 27-28: 6,14-16 (= Mt 14,1-2 = Lc 9,7-8). Sobre Jesús com a profeta, vegeu Mt 16,14+.

t8,29 Este reconeixement de Jesús com a *Messies per part de Pere marca un punt central de l’Evangeli segons Marc; després d’un quant temps de veure la seua activitat i de sentir el seu ensenyament, els deixebles són capaços de reconéixer qui és Jesús. A partir d’este moment, però, ell mateix els anirà mostrant com cal entendre el seu messianisme: Jesús no és un Messies guerrer i triomfador, sinó un Messies que accepta el sofriment i la mort per salvar els hòmens.

u8,30 1,44 nota i.

v8,31 Sobre el Fill de l’home com a títol aplicat a Jesús, vegeu Mt 8,20 nota l.

w8,31 Són els tres grups que formaven el *Sanedrí (vegeu Mt 16,21 nota p).

x8,31 Vegeu els altres anuncis que fa Jesús de la seua mort i resurrecció en 9,31 (= Mt 17,22-23 = Lc 9,44) i 10,33-34 (= Mt 20,18-19 = Lc 18,31-33). Marc diu al cap de tres dies, però en realitat, segons la manera de parlar de l’època, equival a dir el tercer dia, com trobem en els textos paral·lels dels evangelis segons Mateu i segons Lluc.

y8,33 Lit.: Posa’t darrere meu, Satanàs! Amb la seua actitud, Pere s’ha comportat com el *diable que vol fer desviar Jesús del seu camí d’obediència a Déu. Jesús convida amb energia Pere a tornar a ocupar el seu lloc de *deixeble, darrere d’ell (vegeu 1,17).

z8,34 Mt 10,38+. El deixeble autèntic ha de seguir els passos del Mestre.

a8,35 10,29. Sobre els vv. 34-35, vegeu Mt 10,38-39. Sobre l’anunci de l’evangeli, vegeu 1,1 nota a.

b8,38 Vegeu v. 12 nota f.

c8,38 Mt 10,32-33+ (= Lc 12,8-9). Els * àngels formen el seguici de Jesús, el Fill de l’home, que ve a jutjar tots els hòmens (vegeu Mt 25,31). El deixeble no ha de renegar mai de Jesús: els qui apostaten han de saber que ell és el jutge dels temps darrers.