14
Mort de Joan Baptista
(Mc 6,14-29)
1 En aquell temps, el tetrarca Herodesl Herodes Antipes, fill d’*Herodes el Gran, va governar *Galilea i *Perea des de l’any 4 aC fins al 39 dC. va sentir parlar de la fama de Jesús 2 i digué als seus cortesans:
—Eixe és Joan Baptista:m16,14 (= Mc 8,28 = Lc 9,19). ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.nVv. 1-2: Lc 9,7-9.
3 En efecte, Herodes havia fet agafar Joan, l’havia encadenat i el tenia tancat a la presó,o4,12+. a causa d’Herodies, la dona del seu germà Filip. 4 Joan li deia:
—No t’és permés conviure amb ella.pLc 3,19-20. La *Llei prohibia que un home prengués la seua cunyada per esposa (Lv 18,16; 20,21). Herodes s’havia divorciat de la seua primera muller i s’havia casat amb Herodies. Vegeu Mc 6,17 nota v.
5 Herodes el volia fer matar, però tenia por de la gent,q21,46+. que considerava Joan un profeta.r11,9+.
6 El dia de l’aniversari d’Herodes, la filla d’Herodies va dansar davant dels convidats, i va agradar tant a Herodes 7 que este es comprometé amb jurament a donar-li el que demanara. 8 Ella, instigada per sa mare, digué:
—Dóna’m ací mateix, en una plata, el cap de Joan Baptista.
9 El reisEncara que oficialment Herodes Antipes tan sols era * tetrarca (v. 1), popularment rebia el títol de rei. es va posar trist, però a causa del jurament que havia fet davant dels convidats manà que li’l donaren, 10 i va fer decapitar Joan a la presó. 11 Van dur el cap en una safata, el donaren a la xica, i ella el va portar a sa mare.
12 Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.tAmb el relat de la mort i la sepultura de Joan, l’evangeli sembla que anticipa el que succeirà amb Jesús (vegeu Jn 11,53-54).
Primera multiplicació dels pansuEn 15,32-39 (= Mc 8,1-10) hi ha la segona multiplicació dels pans.
(Mc 6,32-44; Lc 9,10-17; Jn 6,1-13)
13 Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca a soles cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seues poblacions. 14 Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i va curar els seus malalts.v4,24+.
15 A poqueta nit, els deixebles s’acostaren a dir-li:
—Este lloc és despoblat i ja s’ha fet tard.wEl menjar principal del dia es fa a la vesprada. Acomiada la gent, i que vagen als pobles a comprar-se menjar.
16 Però Jesús els respongué:
—No cal que hi vagen. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.xSobre la iniciativa dels deixebles, vegeu Mc 6,37 nota f.
17 Ells li diuen:
—Ací només tenim cinc pans i dos peixos.
18 Ell els digué:
—Porteu-me’ls ací.
19 Llavors va manar que la gent s’assentara a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.yEl relat té connotacions eucarístiques: els gestos de Jesús en este moment són molt semblants als que ell mateix farà en l’últim sopar (26,26); d’altra banda, l’atenció es concentra sobre els pans, i quasi no es parla dels peixos. 20 Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren dotze cistelles. 21 Els qui havien menjat eren uns cinc mil hòmens, sense comptar dones ni criatures.zCompareu el relat de la multiplicació dels pans amb 2Re 4,42-44. Vegeu també els texts de l’AT on Déu nodrix el seu poble en ple desert (Ex 16; Dt 8,3.16; Sl 78,24-25.29; 105,40; Sv 16,20-26).
Jesús camina sobre l’aigua
(Mc 6,45-52; Jn 6,16-21)aVegeu també 8,23-27 (= Mc 4,35-41 = Lc 8,22-25).
22 Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passaren davant d’ell cap a l’altra riba, mentres ell acomiadava la gent. 23 Després d’acomiadar-los va pujar a soles a la muntanya a pregar.bEls evangelis recorden en més d’una ocasió la pregària de Jesús en la soledat (Mc 1,35; 6,46; Lc 5,16; 6,12). Sovint situen la pregària de Jesús a la muntanya (Lc 6,12; 9,28). Vegeu també Mt 5,1+. A la vesprada encara era allà a soles. 24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon troscLit.: molts estadis; l’estadi era una mesura de l’època equivalent a uns 185 m (vegeu Vocabulari: mesures). de terra, i les ones la sacsejaven,dLa barca ha sigut vista sovint com un símbol de l’Església. perquè el vent era contrari. 25 A la matinada,eLit.: a la quarta vetla de la nit. Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.fEn l’AT és Déu qui té el poder de caminar sobre les aigües (vegeu Sl 77,20; Jb 9,8). 26 Quan els deixebles el veieren caminant sobre l’aigua, es van esglaiar i es digueren:
—És un fantasma!gLc 24,37.
I es posaren a cridar de por.
27 Però de seguida Jesús els digué:
—Coratge! Sóc jo. No tingueu por.
28 Pere li contestà:
—Senyor,h7,21 nota j. si eres tu, mana’m que vaja caminant sobre l’aigua.
29 Jesús li digué:
—Vine.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús. 30 Però en veure que el vent era fort, es va espantar. Llavors començà a afonar-se i cridà:
—Senyor, salva’m!
31 A l’instant, Jesús estengué la mà i va agarrar-lo tot dient-li:
—Home de poca fe!i6,30+. Per què has dubtat?jVv. 28-31: Este és el primer dels tres episodis centrats en Pere que solament es troben en l’Evangeli segons Mateu; els altres dos són 16,17-19 i 17,24-27.
32 Llavors pujaren a la barca, i el vent va parar. 33 Els qui eren a la barca es prosternaren davant d’ell i exclamaren:
—Realment eres Fill de Déu!k2,15 nota h. Vegeu altres confessions de fe en 16,16 (= Mc 8,29 = Lc 9,20); Jn 1,34.49; 6,69; 11,27.
Curació de malalts a Genesaret
(Mc 6,53-56)
34 Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret.lCiutat i terme situats al nord-oest del llac de Galilea, amb planes molt fèrtils i gran varietat de cultius. 35 La gent d’aquell lloc el van reconéixer i escamparen la notícia per tota la regió. Li van portar tots els malalts 36 i li suplicaven que els deixara tocar encara que fóra tan sols la borla del seu mantell.m9,20. Vegeu Vocabulari: borla del mantell. I tots els qui el van tocar quedaren curats.n4,24+. També es podria traduir: salvats (vegeu 9,22 nota w).

l14,1 Herodes Antipes, fill d’*Herodes el Gran, va governar *Galilea i *Perea des de l’any 4 aC fins al 39 dC.

m14,2 16,14 (= Mc 8,28 = Lc 9,19).

n14,2 Vv. 1-2: Lc 9,7-9.

o14,3 4,12+.

p14,4 Lc 3,19-20. La *Llei prohibia que un home prengués la seua cunyada per esposa (Lv 18,16; 20,21). Herodes s’havia divorciat de la seua primera muller i s’havia casat amb Herodies. Vegeu Mc 6,17 nota v.

q14,5 21,46+.

r14,5 11,9+.

s14,9 Encara que oficialment Herodes Antipes tan sols era * tetrarca (v. 1), popularment rebia el títol de rei.

t14,12 Amb el relat de la mort i la sepultura de Joan, l’evangeli sembla que anticipa el que succeirà amb Jesús (vegeu Jn 11,53-54).

u14,12 En 15,32-39 (= Mc 8,1-10) hi ha la segona multiplicació dels pans.

v14,14 4,24+.

w14,15 El menjar principal del dia es fa a la vesprada.

x14,16 Sobre la iniciativa dels deixebles, vegeu Mc 6,37 nota f.

y14,19 El relat té connotacions eucarístiques: els gestos de Jesús en este moment són molt semblants als que ell mateix farà en l’últim sopar (26,26); d’altra banda, l’atenció es concentra sobre els pans, i quasi no es parla dels peixos.

z14,21 Compareu el relat de la multiplicació dels pans amb 2Re 4,42-44. Vegeu també els texts de l’AT on Déu nodrix el seu poble en ple desert (Ex 16; Dt 8,3.16; Sl 78,24-25.29; 105,40; Sv 16,20-26).

a14,21 Vegeu també 8,23-27 (= Mc 4,35-41 = Lc 8,22-25).

b14,23 Els evangelis recorden en més d’una ocasió la pregària de Jesús en la soledat (Mc 1,35; 6,46; Lc 5,16; 6,12). Sovint situen la pregària de Jesús a la muntanya (Lc 6,12; 9,28). Vegeu també Mt 5,1+.

c14,24 Lit.: molts estadis; l’estadi era una mesura de l’època equivalent a uns 185 m (vegeu Vocabulari: mesures).

d14,24 La barca ha sigut vista sovint com un símbol de l’Església.

e14,25 Lit.: a la quarta vetla de la nit.

f14,25 En l’AT és Déu qui té el poder de caminar sobre les aigües (vegeu Sl 77,20; Jb 9,8).

g14,26 Lc 24,37.

h14,28 7,21 nota j.

i14,31 6,30+.

j14,31 Vv. 28-31: Este és el primer dels tres episodis centrats en Pere que solament es troben en l’Evangeli segons Mateu; els altres dos són 16,17-19 i 17,24-27.

k14,33 2,15 nota h. Vegeu altres confessions de fe en 16,16 (= Mc 8,29 = Lc 9,20); Jn 1,34.49; 6,69; 11,27.

l14,34 Ciutat i terme situats al nord-oest del llac de Galilea, amb planes molt fèrtils i gran varietat de cultius.

m14,36 9,20. Vegeu Vocabulari: borla del mantell.

n14,36 4,24+. També es podria traduir: salvats (vegeu 9,22 nota w).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©