10
Elecció dels Dotze
(Mc 3,13-19; Lc 6,14-16)
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de traure els esperits malignes i de curar malalties i tares de tota classe.qMc 6,7 (= Lc 9,1). Vegeu també Mt 4,23; 9,35.
Els noms dels dotze apòstolsrL’expressió els dotze apòstols d’este text és quasi única en tot el NT (vegeu Ac 1,26; Ap 21,14). El mot * apòstol significa ‘enviat’. són estos:sLa llista dels Dotze apareix en tres llocs més, amb algunes variants, sobretot pel que fa a l’orde dels noms: Mc 3,16-19; Lc 6,13-16; Ac 1,13. primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el publicà; t9,9-10 nota i. Jaume, fill d’Alfeu, i Tadeu;uEste apòstol és anomenat Judes, fill de Jaume, en l’Evangeli segons Lluc (6,16) i en els Fets dels Apòstols (1,13). Simó el ZelósvLit.: el Cananeu, paraula d’origen arameu, d’una arrel que significa ‘zel’; indica algú que és zelós de la seua religió i de la seua identitat jueva. Altres traduïxen: el Zelota, pensant que l’apòstol hauria format part del grup nacionalista radical dels *zelotes, que lluitava contra els romans (vegeu Lc 6,15 nota q). i Judes l’Iscariot, el qui el va trair.w26,25; 27,3; Mc 14,44; Jn 6,64; 12,4; 13,11; 18,2.5. El terme Iscariot vol dir probablement ‘l’home enganyador’; hauria sigut anomenat així després de la traïció. Altres opinen que el nom equivaldria a ‘sicari’, activista *zelota. Alguns el voldrien interpretar com a ‘home de Queriot’, localitat a 20 km al sud d’Hebron (anomenada Queriot-Hesron en Js 15,25).
Instruccions als Dotze
(Mc 6,7-13; Lc 9,1-5)
Estos dotze, Jesús els va enviar amb estes instruccions:
—No vos encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana.xEls *samaritans eren descendents dels antics israelites del regne del Nord i adoraven el Déu d’Israel, però els jueus no els consideraven membres del seu poble i, per tant, els tenien per *pagans. *Samaria estava situada entre Galilea, al nord, i Judea, al sud. Aneu més bé a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.ySegons 15,24, Jesús mateix ha sigut enviat a les ovelles perdudes d’Israel. Això no exclou de cap manera el posterior anunci de l’evangeli salvador als pagans, és a dir, a tots els pobles. De fet, en tot el NT es remarca la prioritat d’Israel (vegeu, p. ex., Ac 13,46; Rm 1,16). Després de la seua resurrecció, Jesús envia els apòstols a tots els pobles (Mt 28,19). Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”z3,2 notes t i u. Cureu malalts,aLc 10,9. ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. Debades ho heu rebut, doneu-ho també debades. No vos emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; 10 no prengueu alforja per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó.bLc 10,4. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguen.cLc 10,7; 1Co 9,14; 1Tm 5,18. 11 Quan entreu en una vila o en un poble, busqueu si hi ha algú digne de rebre-vos i quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 12 Quan entreu a la casa, saludeu els qui hi habiten; 13 si la casa n’és digna, que reba la pau que li desitgeu,dEntre els orientals, la salutació habitual consistix a desitjar-se la pau (vegeu Lc 10,5). i si no n’és digna, que la pau torne a vosaltres.eVv. 12-13: Lc 10,5-6. 14 Si no vos acullen ni escolten les vostres paraules, eixiu d’aquella casa i d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus.fÉs un signe que expressa el trencament amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels peus per no fer impura la Terra Santa. Vegeu Mc 6,11; Lc 10,10-11; Ac 13,51; 18,6. 15 En veritat vos dic que el dia del juí serà més suportable per al país de Sodoma i Gomorra que per a aquella població.g11,24 (= Lc 10,12). Sobre la destrucció de * Sodoma i Gomorra, vegeu Gn 18,16-19,29. Vegeu també Vocabulari: juí.
Persecucions dels enviats
(Mc 13,9-13; Lc 21,12-19)
16 »Mireu, jo vos envie com ovelles enmig de llops:hLc 10,3. sigueu astuts com les serps i innocents com els coloms.
17 »Aneu alerta amb la gent: per causa meua vos portaran als tribunalsiLit.: sanedrins. Entre els jueus, a les ciutats importants hi havia el * sanedrí o tribunal local, format per vint-i-tres membres, que resolia els casos que no estaven reservats al Sanedrí de Jerusalem. i vos assotaran a les sinagogues, 18 i vos conduiran davant dels governadors i els reis perquè doneu testimoni davant d’ells i davant dels pagans.jAc 25,23; 27,24. Els deixebles perseguits donaran testimoni de la seua fe davant de jueus i pagans. Es tracta dels governadors de les províncies romanes i dels reis als quals Roma havia confiat alguns territoris de l’imperi (com, p. ex., els successors d’*Herodes). 19 Quan vos posen a les seues mans no vos preocupeu del que haureu de dir ni de com parlareu: en aquell moment direu allò que vos serà inspirat, 20 perquè no sereu vosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per mitjà vostre.kVv. 19-20: Lc 12,11-12.
21 »Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran.lVegeu Mi 7,6, que és citat en el v. 35 (= Lc 12,53). Vegeu també Mc 13,12 (= Lc 21,16). 22 Tota la gent vos odiarà per causa del meu nom.m24,9. Vegeu també Lc 6,22; Jn 15,18-19. Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.n24,13. 23 Quan vos perseguisquen en una població, fugiu cap a una altra. En veritat vos dic que no acabareu de recórrer totes les poblacions d’Israel abans que vinga el Fill de l’home.oCompareu-ho amb 16,28; 24,34. Esta frase és probablement una doble al·lusió a la vinguda gloriosa de Jesús a la *fi dels temps i a la missió entre el poble d’Israel, que s’ha d’anar perllongant mentre esta vinguda no es produïsca. Sobre el Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.
24 »El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. 25 El deixeble en té prou de ser com el seu mestre,pLc 6,40; Jn 13,16; 15,20. i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul,qL’origen del nom * Beelzebul és discutit. Sembla que es tracta d’una divinitat cananea (2Re 1,2), que els jueus identificaven amb Satanàs, el *diable, el príncep dels dimonis (9,34; 12,24). molt més hi tractaran els altres de la casa.
Invitació a la confiança
(Lc 12,2-7)
26 »Per tant, no tingueu por de tots ells,rVegeu vv. 17-18. perquè no hi ha res de secret que no s’haja de revelar, ni res d’amagat que no s’haja de saber.sMc 4,22 (= Lc 8,17). Referència al dia del *juí, quan tot serà revelat. 27 Allò que vos dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats.t13,16-17. 28 I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més bé el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumisquen a l’infern.uLit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Déu és amo de tot. 29 ¿No es venen dos ocells per una moneda?vLit.: per un as, una moneda romana de les més menudes. Equivalia a la setzena part d’un denari, que era el sou per un dia de treball (vegeu Vocabulari: monedes). Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. 30 I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, vos té comptats.wLc 21,18. 31 Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.x6,26.
Reconéixer Jesucrist davant dels hòmens
(Lc 12,8-9)yVegeu també Mc 8,38 (= Lc 9,26); 2Tm 2,12.
32 »A tot aquell que em reconega davant dels hòmens, també jo el reconeixeré davant mon Pare del cel. 33 Però al qui em negue davant dels hòmens, també jo el negaré davant mon Pare del cel.zEl testimoni a favor de Jesucrist porta al martiri (v. 28). Els qui donen la sang per ell es fan solidaris amb ell, ja que Jesús també ha donat la vida.
Jesús, motiu de divisió
(Lc 12,51-53)
34 »No vos penseu que haja vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa.aJesús no predica la violència, sinó que anuncia la pau (vegeu 5,5.9 notes r i v; Jn 14,27; 16,33). De fet, però, Jesús és ocasió que els hòmens es dividisquen, ja que una opció radical per l’evangeli com la que ell demana provoca oposicions i hostilitats, fins i tot a l’interior de les famílies. Vegeu He 4,12. 35 He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. 36  Els enemics de cadascú seran la gent de sa casa.b Mi 7,6.
Disposicions dels seguidors de Jesús
37 »Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és digne de mi. Qui estima el fill o la filla més que a mi, no és digne de mi. 38 Qui no pren la seua creu i em seguix,c16,24 (= Mc 8,34 = Lc 9,23); Lc 14,27. no és digne de mi.dVv. 37-38: Lc 14,26-27. Vegeu també Mt 19,29 (= Mc 10,30 = Lc 18,30). 39 Qui haurà guanyateLit.: Qui haurà trobat. Altres traduïxen: assegurat. La frase es referix al qui orienta la vida cap al guany i l’èxit al marge de qualsevol altra consideració fonamentada en l’evangeli. la seua vida, la perdrà, però qui l’haurà perduda per causa meua, la trobarà.fLc 17,33; Jn 12,25. Sobre els vv. 38-39, vegeu també Mt 16,24-25 (= Mc 8,34-35 = Lc 9,23-24).
Acollir els enviats de Jesús
40 »Qui vos acull a vosaltres, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.g18,5 (= Mc 9,37 = Lc 9,48); Lc 10,16; Jn 12,44; 13,20. En temps de Jesús era habitual la idea que l’enviat és igual al qui l’envia; ací no es tracta, per tant, d’un simple gest d’hospitalitat, sinó de l’acolliment que es fa a Déu a través dels seus enviats. 41 Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes. Qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos.hProfetes i justos semblen ser membres de la comunitat. El primer dels dos noms es podria referir a missioners itinerants. 42 I tot aquell que done un got d’aigua fresca a un d’estos menuts només perquè és deixeble meu,iEl text sembla referir-se als membres més pobres i desvalguts de la comunitat. Vegeu també 18,6.10.14. en veritat vos dic que no quedarà sense recompensa.j25,40; Mc 9,41.

q10,1 Mc 6,7 (= Lc 9,1). Vegeu també Mt 4,23; 9,35.

r10,2 L’expressió els dotze apòstols d’este text és quasi única en tot el NT (vegeu Ac 1,26; Ap 21,14). El mot * apòstol significa ‘enviat’.

s10,2 La llista dels Dotze apareix en tres llocs més, amb algunes variants, sobretot pel que fa a l’orde dels noms: Mc 3,16-19; Lc 6,13-16; Ac 1,13.

t10,3 9,9-10 nota i.

u10,3 Este apòstol és anomenat Judes, fill de Jaume, en l’Evangeli segons Lluc (6,16) i en els Fets dels Apòstols (1,13).

v10,4 Lit.: el Cananeu, paraula d’origen arameu, d’una arrel que significa ‘zel’; indica algú que és zelós de la seua religió i de la seua identitat jueva. Altres traduïxen: el Zelota, pensant que l’apòstol hauria format part del grup nacionalista radical dels *zelotes, que lluitava contra els romans (vegeu Lc 6,15 nota q).

w10,4 26,25; 27,3; Mc 14,44; Jn 6,64; 12,4; 13,11; 18,2.5. El terme Iscariot vol dir probablement ‘l’home enganyador’; hauria sigut anomenat així després de la traïció. Altres opinen que el nom equivaldria a ‘sicari’, activista *zelota. Alguns el voldrien interpretar com a ‘home de Queriot’, localitat a 20 km al sud d’Hebron (anomenada Queriot-Hesron en Js 15,25).

x10,5 Els *samaritans eren descendents dels antics israelites del regne del Nord i adoraven el Déu d’Israel, però els jueus no els consideraven membres del seu poble i, per tant, els tenien per *pagans. *Samaria estava situada entre Galilea, al nord, i Judea, al sud.

y10,6 Segons 15,24, Jesús mateix ha sigut enviat a les ovelles perdudes d’Israel. Això no exclou de cap manera el posterior anunci de l’evangeli salvador als pagans, és a dir, a tots els pobles. De fet, en tot el NT es remarca la prioritat d’Israel (vegeu, p. ex., Ac 13,46; Rm 1,16). Després de la seua resurrecció, Jesús envia els apòstols a tots els pobles (Mt 28,19).

z10,7 3,2 notes t i u.

a10,8 Lc 10,9.

b10,10 Lc 10,4.

c10,10 Lc 10,7; 1Co 9,14; 1Tm 5,18.

d10,13 Entre els orientals, la salutació habitual consistix a desitjar-se la pau (vegeu Lc 10,5).

e10,13 Vv. 12-13: Lc 10,5-6.

f10,14 És un signe que expressa el trencament amb algú. Els jueus, quan tornaven d’un país pagà, s’espolsaven la pols dels peus per no fer impura la Terra Santa. Vegeu Mc 6,11; Lc 10,10-11; Ac 13,51; 18,6.

g10,15 11,24 (= Lc 10,12). Sobre la destrucció de * Sodoma i Gomorra, vegeu Gn 18,16-19,29. Vegeu també Vocabulari: juí.

h10,16 Lc 10,3.

i10,17 Lit.: sanedrins. Entre els jueus, a les ciutats importants hi havia el * sanedrí o tribunal local, format per vint-i-tres membres, que resolia els casos que no estaven reservats al Sanedrí de Jerusalem.

j10,18 Ac 25,23; 27,24. Els deixebles perseguits donaran testimoni de la seua fe davant de jueus i pagans. Es tracta dels governadors de les províncies romanes i dels reis als quals Roma havia confiat alguns territoris de l’imperi (com, p. ex., els successors d’*Herodes).

k10,20 Vv. 19-20: Lc 12,11-12.

l10,21 Vegeu Mi 7,6, que és citat en el v. 35 (= Lc 12,53). Vegeu també Mc 13,12 (= Lc 21,16).

m10,22 24,9. Vegeu també Lc 6,22; Jn 15,18-19.

n10,22 24,13.

o10,23 Compareu-ho amb 16,28; 24,34. Esta frase és probablement una doble al·lusió a la vinguda gloriosa de Jesús a la *fi dels temps i a la missió entre el poble d’Israel, que s’ha d’anar perllongant mentre esta vinguda no es produïsca. Sobre el Fill de l’home, vegeu 8,20 nota l.

p10,25 Lc 6,40; Jn 13,16; 15,20.

q10,25 L’origen del nom * Beelzebul és discutit. Sembla que es tracta d’una divinitat cananea (2Re 1,2), que els jueus identificaven amb Satanàs, el *diable, el príncep dels dimonis (9,34; 12,24).

r10,26 Vegeu vv. 17-18.

s10,26 Mc 4,22 (= Lc 8,17). Referència al dia del *juí, quan tot serà revelat.

t10,27 13,16-17.

u10,28 Lit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Déu és amo de tot.

v10,29 Lit.: per un as, una moneda romana de les més menudes. Equivalia a la setzena part d’un denari, que era el sou per un dia de treball (vegeu Vocabulari: monedes).

w10,30 Lc 21,18.

x10,31 6,26.

y10,31 Vegeu també Mc 8,38 (= Lc 9,26); 2Tm 2,12.

z10,33 El testimoni a favor de Jesucrist porta al martiri (v. 28). Els qui donen la sang per ell es fan solidaris amb ell, ja que Jesús també ha donat la vida.

a10,34 Jesús no predica la violència, sinó que anuncia la pau (vegeu 5,5.9 notes r i v; Jn 14,27; 16,33). De fet, però, Jesús és ocasió que els hòmens es dividisquen, ja que una opció radical per l’evangeli com la que ell demana provoca oposicions i hostilitats, fins i tot a l’interior de les famílies. Vegeu He 4,12.

b10,36 Mi 7,6.

c10,38 16,24 (= Mc 8,34 = Lc 9,23); Lc 14,27.

d10,38 Vv. 37-38: Lc 14,26-27. Vegeu també Mt 19,29 (= Mc 10,30 = Lc 18,30).

e10,39 Lit.: Qui haurà trobat. Altres traduïxen: assegurat. La frase es referix al qui orienta la vida cap al guany i l’èxit al marge de qualsevol altra consideració fonamentada en l’evangeli.

f10,39 Lc 17,33; Jn 12,25. Sobre els vv. 38-39, vegeu també Mt 16,24-25 (= Mc 8,34-35 = Lc 9,23-24).

g10,40 18,5 (= Mc 9,37 = Lc 9,48); Lc 10,16; Jn 12,44; 13,20. En temps de Jesús era habitual la idea que l’enviat és igual al qui l’envia; ací no es tracta, per tant, d’un simple gest d’hospitalitat, sinó de l’acolliment que es fa a Déu a través dels seus enviats.

h10,41 Profetes i justos semblen ser membres de la comunitat. El primer dels dos noms es podria referir a missioners itinerants.

i10,42 El text sembla referir-se als membres més pobres i desvalguts de la comunitat. Vegeu també 18,6.10.14.

j10,42 25,40; Mc 9,41.