8
Algunes dones acompanyen Jesús
Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu.gMt 9,35. L’acompanyaven els Dotzeh6,13. i algunes dones que havien sigut curades d’esperits malignes i de malalties:i4,39 nota n; 7,21. Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien eixit set dimonis,jMc 16,9. Magdalena vol dir ‘originària de Magdala’, població situada al nord-oest del llac de Galilea, entre Tiberíades i Cafarnaüm. Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes,kÉs * Herodes Antipes (3,1 nota y). Vegeu també Ac 13,1. Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.lMt 27,55-56 (= Mc 15,40). La presència d’un grup de dones entre els acompanyants habituals de Jesús és un fet totalment insòlit en el judaisme de l’època. Vegeu Jn 4,27.
Paràbola del sembradormComença ací un breu discurs amb algunes paràboles (vv. 5-18), molt reduït si el comparem amb Mt 13 i Mc 4.
(Mt 13,1-9; Mc 4,1-9)
Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
—Un sembrador va eixir a sembrar la seua llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure al llarg del camí i va ser xafada, o bé els ocells se la van menjar. Una altra part va caure a la roca;nCompareu-ho amb Mt 13,5 (= Mc 4,5). però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.oMt 13,8 nota t. El text de l’Evangeli segons Lluc no establix una gradació en els resultats de la collita, sinó que posa en relleu el contrast entre els inicis insignificants i l’èxit extraordinari del resultat final. És la manera de fer veure que el Regne de Déu, que ha començat de forma ben senzilla per mitjà de l’activitat de Jesús, anirà augmentant la seua presència i la seua força fins a arribar a tots els pobles (24,47; Ac 1,8).
I, en acabant de dir això, exclamà:
—Qui tinga orelles per a escoltar, que escolte.p14,35; Mt 11,15+.
El perquè de les paràboles
(Mt 13,10-17; Mc 4,10-12)
Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola.qMc 4,34+. 10 Ell respongué:
—A vosaltres, se vos dona a conéixer els misteris del Regne de Déu;rMt 13,11 nota v; Mc 4,11 nota w. als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que
»miren, però no hi vegen;
escolten, però no comprenguen.s Is 6,9-10. Notem la modificació de la citació, si la comparem amb Mc 4,12 (vegeu, en canvi, Ac 28,26-27).
Explicació de la paràbola del sembradortLa paràbola del sembrador és referida en els vv. 5-8.
(Mt 13,18-23; Mc 4,13-20)
11 »La paràbola vol dir açò:
»La llavor és la paraula de Déu. 12 Els d’al llarg del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguen i no se salven. 13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan arrere.uEl terme grec traduït ací per prova ha sigut traduït per temptació en 11,4; 22,40.46. Vegeu també 22,28. 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. 15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverançav21,19. arriben a donar fruit.wMc 4,20 nota e.
La llàntia davall del gerro
(Mc 4,21-25)
16 »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa davall del llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegen la claror.x11,33; Mt 5,15+. 17 No hi ha res amagat que no s’haja de descobrir, ni res secret que no s’haja de saber i no s’haja de conéixer.y12,2; Mt 10,26+.
18 »Fixeu-vos, per tant, com escolteu.zL’explicació de la paràbola del sembrador ha presentat diverses maneres d’escoltar: tres fracassades, i una que té èxit. Perquè al qui té, li’n donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins i tot allò que es pensa que li queda.a19,26; Mt 13,12+. Al qui escolta la paraula com cal, Déu li augmentarà els seus dons.
La mare i els germans de Jesús
(Mt 12,46-50; Mc 3,31-35)
19 La mare i els germans de JesúsbMt 12,46 nota m. anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. 20 Algú li va fer saber:
—Ta mare i els teus germans són ací fora, que et volen veure.
21 Ell els respongué:
—La meua mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.cVegeu v. 15; 5,1 nota u; 11,28. Escoltar i posar en pràctica la paraula de Déu crea uns lligams amb Jesús que són més forts que els mateixos vincles familiars.
La tempesta calmada
(Mt 8,23-27; Mc 4,35-41)dVegeu també Jo 1; Mt 14,22-33 (= Mc 6,45-52 = Jn 6,16-21).
22 Un dia Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els digué:
—Passem a l’altra riba del llac.eÉs la riba oriental del llac, la regió dels gerasencs, habitada per població no jueva (v. 26).
I es feren llac cap a dins. 23 Mentre navegaven, Jesús s’adormí.fJo 1,5. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. 24 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Mestre, mestre, ens afonem!
Només ell es despertà, va increpar el vent i les onades;gJesús actua com un exorcista davant de les forces del mal, representades pel vent i les onades. a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. 25 Jesús els digué:
—On és la vostra fe?
Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:
—Qui és este, que fins i tot dóna ordes als vents i a l’aigua i l’obeïxen?
Curació d’un endimoniat a Gèrasa
(Mt 8,28-34; Mc 5,1-20)
26 Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.hVegeu v. 22 nota e. 27 Només Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutatiEs tracta probablement de Gèrasa, però altres opinen que és Gàdara o bé Gèrgesa (vegeu Mc 5,1 nota a). posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.jMt 8,28 nota v. 28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi,kMt 8,29 nota w. Jesús, Fill del Déu altíssim?l1,35 nota d. Et pregue que no em turmentes!
29 És que Jesús manava a l’esperit maligne que isquera d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lligaren amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30 Jesús li preguntà:
—Quin és el teu nom?
Ell respongué:
—Legió.mMc 5,9 nota f.
Perquè havien entrat en ell molts dimonis. 31 I demanaven a Jesús que no els manara anar-se’n als abismes. 32 Hi havia allà un gran ramat de porcsnMt 8,30 nota z. pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetera entrar-hi. Jesús els ho permeté. 33 Tan bon punt els dimonis van eixir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.oMt 8,32 nota a.
34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada. 35 La gent va eixir a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien eixit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb l’enteniment recobrat, i es van espantar molt 36 Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia sigut curat.pLit.: com havia sigut salvat l’endimoniat. L’expulsió dels dimonis és una autèntica salvació per a aquell home (vegeu 4,41 nota p). El Déu salvador s’ha fet present. Vegeu v. 48 nota v. 37 Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anara d’allí, perquè els dominava una gran por. Ell pujà a una barca i se’n tornà.qJesús se’n torna a la ribera occidental o nord-occidental del llac, a territori jueu, d’on havia eixit. 38 L’home de qui havien eixit els dimonis li pregava que el volguera amb ell, però Jesús el va enviar dient:
39 —Torna a ta casa i explica el que Déu t’ha fet.
Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.
Curació d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
(Mt 9,18-26; Mc 5,21-43)
40 De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tots l’esperaven. 41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga.rEl cap de la * sinagoga era responsable del culte sinagogal. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anara a sa casa, 42 perquè la seua filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estretia tant que l’ofegava.
43 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia sigut capaç de curar-la. 44 La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell,sVegeu Vocabulari: borla del mantell. i a l’instant l’hemorràgia se li va estanyar. 45 Jesús preguntà:
—Qui m’ha tocat?tMc 5,33 nota u.
Tots negaven que ho hagueren fet, i Pere digué:
—Mestre, però si tota la gent t’estretix i t’espenta!
46 Jesús va insistir:
—Algú m’ha tocat; sé que una força ha eixit de mi.u6,19+.
47 La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat curada a l’instant.
48 Jesús li digué:
—Filla, la teua fe t’ha salvat.vLa curació de la malaltia va unida a la salvació de Déu. Vegeu v. 50; 7,50; 8,36; 17,19; 18,42; Mt 9,22+. Vés-te’n en pau.
49 Mentre Jesús encara parlava, n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teua filla és morta. No molestes més el Mestre.
50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:
—No tingues por; tin només fe, i ella se salvarà.
51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrara amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume,wMc 5,37 nota w. i el pare i la mare de la xiqueta. 52 Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
—No ploreu. No és morta, sinó que dorm.xLa xica és realment morta (v. 55), però Déu té el domini sobre la mort i pot fer que siga una situació només momentània, com la del qui dorm i després es desperta. Vegeu Jn 11,11-14.
53 Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. 54 Llavors Jesús l’agarrà per la màyMt 9,25+. i la cridà dient:
—Xiqueta, alça’t!z7,14.
55 Ella recobrà la vidaa1Re 17,21-22. i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donaren menjar. 56 Els seus pares quedaren atònits, però Jesús els ordenà que no contaren a ningú el que havia passat.b5,14. Vegeu també Mc 1,44 nota i.

g8,1 Mt 9,35.

h8,1 6,13.

i8,2 4,39 nota n; 7,21.

j8,2 Mc 16,9. Magdalena vol dir ‘originària de Magdala’, població situada al nord-oest del llac de Galilea, entre Tiberíades i Cafarnaüm.

k8,3 És * Herodes Antipes (3,1 nota y). Vegeu també Ac 13,1.

l8,3 Mt 27,55-56 (= Mc 15,40). La presència d’un grup de dones entre els acompanyants habituals de Jesús és un fet totalment insòlit en el judaisme de l’època. Vegeu Jn 4,27.

m8,3 Comença ací un breu discurs amb algunes paràboles (vv. 5-18), molt reduït si el comparem amb Mt 13 i Mc 4.

n8,6 Compareu-ho amb Mt 13,5 (= Mc 4,5).

o8,8 Mt 13,8 nota t. El text de l’Evangeli segons Lluc no establix una gradació en els resultats de la collita, sinó que posa en relleu el contrast entre els inicis insignificants i l’èxit extraordinari del resultat final. És la manera de fer veure que el Regne de Déu, que ha començat de forma ben senzilla per mitjà de l’activitat de Jesús, anirà augmentant la seua presència i la seua força fins a arribar a tots els pobles (24,47; Ac 1,8).

p8,8 14,35; Mt 11,15+.

q8,9 Mc 4,34+.

r8,10 Mt 13,11 nota v; Mc 4,11 nota w.

s8,10 Is 6,9-10. Notem la modificació de la citació, si la comparem amb Mc 4,12 (vegeu, en canvi, Ac 28,26-27).

t8,10 La paràbola del sembrador és referida en els vv. 5-8.

u8,13 El terme grec traduït ací per prova ha sigut traduït per temptació en 11,4; 22,40.46. Vegeu també 22,28.

v8,15 21,19.

w8,15 Mc 4,20 nota e.

x8,16 11,33; Mt 5,15+.

y8,17 12,2; Mt 10,26+.

z8,18 L’explicació de la paràbola del sembrador ha presentat diverses maneres d’escoltar: tres fracassades, i una que té èxit.

a8,18 19,26; Mt 13,12+. Al qui escolta la paraula com cal, Déu li augmentarà els seus dons.

b8,19 Mt 12,46 nota m.

c8,21 Vegeu v. 15; 5,1 nota u; 11,28. Escoltar i posar en pràctica la paraula de Déu crea uns lligams amb Jesús que són més forts que els mateixos vincles familiars.

d8,21 Vegeu també Jo 1; Mt 14,22-33 (= Mc 6,45-52 = Jn 6,16-21).

e8,22 És la riba oriental del llac, la regió dels gerasencs, habitada per població no jueva (v. 26).

f8,23 Jo 1,5.

g8,24 Jesús actua com un exorcista davant de les forces del mal, representades pel vent i les onades.

h8,26 Vegeu v. 22 nota e.

i8,27 Es tracta probablement de Gèrasa, però altres opinen que és Gàdara o bé Gèrgesa (vegeu Mc 5,1 nota a).

j8,27 Mt 8,28 nota v.

k8,28 Mt 8,29 nota w.

l8,28 1,35 nota d.

m8,30 Mc 5,9 nota f.

n8,32 Mt 8,30 nota z.

o8,33 Mt 8,32 nota a.

p8,36 Lit.: com havia sigut salvat l’endimoniat. L’expulsió dels dimonis és una autèntica salvació per a aquell home (vegeu 4,41 nota p). El Déu salvador s’ha fet present. Vegeu v. 48 nota v.

q8,37 Jesús se’n torna a la ribera occidental o nord-occidental del llac, a territori jueu, d’on havia eixit.

r8,41 El cap de la * sinagoga era responsable del culte sinagogal.

s8,44 Vegeu Vocabulari: borla del mantell.

t8,45 Mc 5,33 nota u.

u8,46 6,19+.

v8,48 La curació de la malaltia va unida a la salvació de Déu. Vegeu v. 50; 7,50; 8,36; 17,19; 18,42; Mt 9,22+.

w8,51 Mc 5,37 nota w.

x8,52 La xica és realment morta (v. 55), però Déu té el domini sobre la mort i pot fer que siga una situació només momentània, com la del qui dorm i després es desperta. Vegeu Jn 11,11-14.

y8,54 Mt 9,25+.

z8,54 7,14.

a8,55 1Re 17,21-22.

b8,56 5,14. Vegeu també Mc 1,44 nota i.