8
Algunes dones acompanyen Jesús
1 Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu.
g L’acompanyaven els Dotze
h 2 i algunes dones que havien sigut curades d’esperits malignes i de malalties:
i Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien eixit set dimonis,
j 3 Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes,
k Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.
l 4 Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
5 —Un sembrador va eixir a sembrar la seua llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure al llarg del camí i va ser xafada, o bé els ocells se la van menjar.
6 Una altra part va caure a la roca;
n però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó.
7 Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren.
8 Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.
o I, en acabant de dir això, exclamà:
—Qui tinga orelles per a escoltar, que escolte.
p El perquè de les paràboles
9 Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola.
q 10 Ell respongué:
—A vosaltres, se vos dona a conéixer els misteris del Regne de Déu;
r als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que
»miren, però no hi vegen;
escolten, però no comprenguen.
s Explicació de la paràbola del sembrador
t 11 »La paràbola vol dir açò:
»La llavor és la paraula de Déu.
12 Els d’al llarg del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguen i no se salven.
13 Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan arrere.
u 14 La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur.
15 La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança
v arriben a donar fruit.
w La llàntia davall del gerro
16 »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa davall del llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegen la claror.
x 17 No hi ha res amagat que no s’haja de descobrir, ni res secret que no s’haja de saber i no s’haja de conéixer.
y 18 »Fixeu-vos, per tant, com escolteu.
z Perquè al qui té, li’n donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins i tot allò que es pensa que li queda.
a La mare i els germans de Jesús
19 La mare i els germans de Jesús
b anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.
20 Algú li va fer saber:
—Ta mare i els teus germans són ací fora, que et volen veure.
21 Ell els respongué:
—La meua mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.
c La tempesta calmada
(Mt 8,23-27; Mc 4,35-41)
d 22 Un dia Jesús va pujar a una barca amb els seus deixebles i els digué:
—Passem a l’altra riba del llac.
e I es feren llac cap a dins.
23 Mentre navegaven, Jesús s’adormí.
f Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill.
24 Ells van anar a despertar-lo i li deien:
—Mestre, mestre, ens afonem!
Només ell es despertà, va increpar el vent i les onades;
g a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
25 Jesús els digué:
—On és la vostra fe?
Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:
—Qui és este, que fins i tot dóna ordes als vents i a l’aigua i l’obeïxen?
Curació d’un endimoniat a Gèrasa
26 Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.
h 27 Només Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat
i posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.
j 28 Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:
—Per què et fiques amb mi,
k Jesús, Fill del Déu altíssim?
l Et pregue que no em turmentes!
29 És que Jesús manava a l’esperit maligne que isquera d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lligaren amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30 Jesús li preguntà:
—Quin és el teu nom?
Ell respongué:
Perquè havien entrat en ell molts dimonis.
31 I demanaven a Jesús que no els manara anar-se’n als abismes.
32 Hi havia allà un gran ramat de porcs
n pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetera entrar-hi. Jesús els ho permeté.
33 Tan bon punt els dimonis van eixir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.
o 34 Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la contornada.
35 La gent va eixir a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien eixit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb l’enteniment recobrat, i es van espantar molt
36 Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia sigut curat.
p 37 Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anara d’allí, perquè els dominava una gran por. Ell pujà a una barca i se’n tornà.
q 38 L’home de qui havien eixit els dimonis li pregava que el volguera amb ell, però Jesús el va enviar dient:
39 —Torna a ta casa i explica el que Déu t’ha fet.
Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.
Curació d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida
40 De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tots l’esperaven.
41 Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga.
r Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anara a sa casa,
42 perquè la seua filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estretia tant que l’ofegava.
43 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia sigut capaç de curar-la.
44 La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell,
s i a l’instant l’hemorràgia se li va estanyar.
45 Jesús preguntà:
Tots negaven que ho hagueren fet, i Pere digué:
—Mestre, però si tota la gent t’estretix i t’espenta!
46 Jesús va insistir:
—Algú m’ha tocat; sé que una força ha eixit de mi.
u 47 La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat curada a l’instant.
48 Jesús li digué:
—Filla, la teua fe t’ha salvat.
v Vés-te’n en pau.
49 Mentre Jesús encara parlava, n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
—La teua filla és morta. No molestes més el Mestre.
50 Però Jesús ho va sentir i li respongué:
—No tingues por; tin només fe, i ella se salvarà.
51 Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrara amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume,
w i el pare i la mare de la xiqueta.
52 Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:
—No ploreu. No és morta, sinó que dorm.
x 53 Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta.
54 Llavors Jesús l’agarrà per la mà
y i la cridà dient:
55 Ella recobrà la vida
a i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donaren menjar.
56 Els seus pares quedaren atònits, però Jesús els ordenà que no contaren a ningú el que havia passat.
b