Bíblia en Valencià Marc 9

1 I afegia:

—En veritat vos dic que alguns dels qui són ací no moriran sense haver vist arribar amb poder el Regne de Déu.d

Transfiguració de Jesús

2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joane i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així.f 4 Llavors se’ls va aparéixer Elies amb Moisés,g i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:

—Rabí,h és bo que estiguem ací dalt. Hi farem tres cabanyes: una per a tu, una per a Moisés i una altra per a Elies.i

6 No sabia què deia, d’esglaiats que estaven. 7 Llavors es formà un núvol que els anà cobrint,j i del núvol va eixir una veu:

—Este és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.k

8 Però de sobte, mirant al voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús a soles amb ells.

9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no contaren a ningú allò que havien vist,l fins que el Fill de l’home haguera ressuscitat d’entre els morts. 10 Ells retingueren estes paraules,m però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».n

11 Després preguntaven a Jesús:

—Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de vindre Elies?o

12 Jesús els respongué:

—És cert que Elies ha de vindre primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res? 13 Doncs bé, jo vos assegure que Elies ja ha vingut i que han fet d’ell el que els ha semblat, tal com d’ell diu l’Escriptura.p

Curació d’un xiquet posseït d’un esperit maligne

(Mt 17,14-20; Lc 9,37-43a)

14 Quan van arribar a on eren els deixebles, veieren una gentada al voltant d’ells i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. 15 Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. 16 Jesús els preguntà:

—Què discutíeu amb ells?

17 Un de la gent li respongué:

—Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar.q 18 Quan se n’apodera, siga on siga, el tira per terra, i el xiquet trau bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’expulsaren, però no han pogut.r

19 Jesús els diu:

—Generació descreguda!s Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan vos hauré de suportar? Porteu-me’l.

20 Ells li’l portaren. Només l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al xiquet, que caigué a terra i es rebolcava traient bromera. 21 Jesús preguntà a son pare:

—Quant de temps fa que li passa això?

Ell contestà:

—Des de menut. 22 Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Però si pots fer-hi res, tin compassió de nosaltres, ajuda’ns!

23 Jesús li respongué:

—Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.

24 A l’instant el pare del xiquet va cridar:

—Crec, però ajuda la meua poca fe!t

25 Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb estes paraules:

—Esperit mut i sord, jo t’ho mane: ix d’este xiquet i no hi tornes a entrar més.

26 Llavors l’esperit va eixir enmig de crits i de grans convulsions,u i el xiquet quedà com mort: tots deien que ja no vivia. 27 Però Jesús el va agarrar per la mà, el va alçar i el xiquet es posà dret.v

28 Una vegada a soles a casa, els seus deixebles li preguntaven:

—Com és que nosaltres no l’hem pogut traure?

29 Ell els va respondre:

—Esperits d’esta classe només es poden traure amb la pregària.w

Jesús anuncia per segona vegada la seua mort i resurrecció

(Mt 17,22-23; Lc 9,43b-45)

30 Eixint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú.x 31 Instruïa els seus deixebles i els deia:

—El Fill de l’home serà entregat en mans dels hòmens,y i el mataran; però, una vegada mort, al cap de tres dies ressuscitarà.z

32 Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes.a

El més important

(Mt 18,1-5; Lc 9,46-48)

33 Arribaren a Cafarnaüm.b Una vegada a casa, els preguntà:

—Què discutíeu pel camí?

34 Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important.c 35 Aleshores s’assegué, va cridar els Dotze i els va dir:

—Si algú vol ser el primer, que es faça el darrer de tots i el servidor de tots.d

36 Llavors va agafar un xiquet, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué:

37 —Qui acull un d’estos xiquets en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.e

Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres

(Lc 9,49-50)

38 Joanf digué a Jesús:

—Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a traure dimonis i hem volgut impedir-ho, perquè no ve amb nosaltres.g

39 Jesús respongué:

—No li ho impediu. Ningú que en nom meu faça miracles no podrà després malparlar de mi. 40 Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres.h 41 Tot aquell que vos done un got d’aigua pel fet que sou de Crist, en veritat vos dic que no quedarà sense recompensa.i

Fer caure en pecat

(Mt 18,6-9)

42 »Però al qui fa caure en pecat un d’estos menuts que creuen en mi,j més li valdria que li lligaren al coll una mola de molík i el tiraren al mar.

43 »Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entres a la vida sense mà, que no que vages amb les dos mans a l’infern,l al foc que no s’apaga. 44 m

45 »Si el peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entres a la vida sense peu, que no que sigues llançat amb els dos peus a l’infern. 46 n

47 »I si l’ull et fa caure en pecat, arranca-te’l. Val més que entres al Regne de Déu només amb un ull, que no que sigues llançat amb els dos ulls a l’infern,o 48 on el cuc no mor i el foc no s’apaga.p 49 Tots seran salats amb foc.q

50 »La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada?r Tingueu sal en vosaltres i viviu en pau entre vosaltres.s

Marc
<
9
>

d9,1 Possible referència a la transfiguració (vv. 2-8), que anticipa la resurrecció (v. 9) i el juí universal del Fill de l’home (13,26; 14,62).

e9,2 5,37 nota w.

f9,3 A la vista dels tres deixebles, Jesús es transforma i manifesta visiblement la seua glòria divina; l’escena és una anticipació de la seua resurrecció.

g9,4 Mt 17,3 nota z.

h9,5 Sobre el títol rabí, vegeu Mt 26,25 nota z.

i9,5 Mt 17,4 notes a i b.

j9,7 El núvol és signe de la presència de Déu (vegeu Ex 40,35).

k9,7 Es repetixen les mateixes paraules que s’havien sentit en el moment del baptisme de Jesús (vegeu Mt 3,17 nota k).

l9,9 1,44 nota i.

m9,10 Altres traduïxen: Ells compliren esta orde.

n9,10 4,13 nota b; 8,16; 9,34.

o9,11 La convicció que Elies vindria com a precursor del Messies a fer una renovació completa de la humanitat (Mt 17,11), es basava en el text de Ml 3,23.

p9,13 Sobre la relació entre Joan Baptista i Elies, vegeu Mt 11,14 nota x. La mort violenta de Joan Baptista (6,17-29) anuncia la passió i mort de Jesús, el Fill de l’home. Tot això respon a la voluntat de Déu, que es manifesta en l’Escriptura (1Re 19; Sl 118,22).

q9,17 Lit.: un esperit mut.

r9,18 2Re 4,31.

s9,19 Mt 17,17 nota n. Després de les reprensions de Pere (8,32), ara ve la incomprensió, i després del tercer anunci vindrà la comprensió equivocada d’un Messies que, segons els deixebles, no hauria de pujar a la creu (10,37).

t9,24 Lc 17,5.

u9,26 Ac 8,7.

v9,27 Mt 9,25+. Diversos elements del relat relacionen esta curació amb la resurrecció de Jesús que ell mateix acaba d’anunciar: els dos verbs traduïts per «alçar» i «posar dret» són els mateixos que es fan servir en altres llocs per a parlar de la resurrecció.

w9,29 Mt 17,21 nota p.

x9,30 1,44 nota i.

y9,31 14,41.

z9,31 Vegeu també 8,31 (= Mt 16,21 = Lc 9,22); 10,33-34 (= Mt 20,18-19 = Lc 18,31-33).

a9,32 Els deixebles continuen sense entendre per què el *Messies ha de sofrir (vegeu 4,13 nota b).

b9,33 1,21; Mt 4,13 nota w.

c9,34 La preocupació dels deixebles contrasta amb l’actitud de Jesús, que acaba de manifestar la seua acceptació del patiment i la mort, un signe clar d’abaixament i de renúncia als honors.

d9,35 10,44 (= Mt 20,27).

e9,37 Mt 10,40+.

f9,38 És un dels Dotze, germà de Jaume (1,19-20; 3,17).

g9,38 Lit.: perquè no ens seguix, és a dir, que no formava part del grup dels deixebles o «seguidors» de Jesús.

h9,40 Compareu-ho amb Mt 12,30+.

i9,41 Mt 10,42+.

j9,42 Mt 10,42 nota i.

k9,42 Es tracta d’una pedra grossa i pesant moguda per un animal, que la feia redolar sobre una altra pedra plana, posada davall. Vegeu Lc 17,1-2.

l9,43 Lit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’.

m9,(44) Alguns manuscrits afigen el v. 44: on el cuc no mor i el foc no s’apaga (vegeu v. 48). Igualment passa en el v. 46.

n9,(46) Vegeu nota anterior.

o9,47 Mt 5,29-30 nota y.

p9,48 Is 66,24; Sir 7,17.

q9,49 Potser es pot entendre: amb el foc de la prova. Altres entenen que el text vol dir: tots han de ser com la sal (és) per al foc, ja que sembla que en alguns llocs la sal es feia servir com a catalitzador en els forns, fins que deixava de ser sal i llavors l’havien de tirar (vegeu verset següent).

r9,50 Mt 5,13 nota z; Lc 14,34-35.

s9,50 El sentit més probable d’esta frase és que els deixebles han de saber suportar les adversitats i superar la prova (v. 49); d’esta manera podran conservar la pau entre ells, com la sal conserva els aliments. La sal pot ser, per tant, un equivalent de «viure en pau», o bé designar l’esperit de renúncia i sacrifici que han de tindre els deixebles.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?