20
»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va eixir de bon matí a llogar treballadors per a la seua vinya.bLa imatge de la vinya ja era freqüent en l’AT per a parlar d’Israel com a poble de Déu (vegeu, p. ex., Is 5,1-7; Jr 2,21; Ez 17,6-10). En aquella època, els treballadors eventuals s’esperaven cada matí a la plaça fins que algú venia a llogar-los. Després de fer tractes amb ells per un jornal d’un denari,c22,19 nota y. els envià a la seua propietat. Va tornar a eixir cap a mig matí,dLit.: a l’hora tercera. en veié altres que s’estaven a la plaça sense faena i els digué:
»—Aneu també vosaltres a la meua vinya i vos donaré el que siga just.
»Ells hi van anar. Cap a migdia i cap a mitja vespradaeLit.: A l’hora sisena i a l’hora novena. va eixir una altra vegada i va fer el mateix. Encara va eixir cap al final de la vesprada,fLit.: a l’hora onzena. en va trobar altres i els digué:
»—Per què vos esteu ací tot el dia sense fer res?
»Ells li responen:
»—És que ningú no ens ha llogat.
»Els diu:
»—Aneu també vosaltres a la meua vinya.
»A poqueta nit, l’amo de la vinya va dir a l’encarregat:
»—Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han arribat els últims i acaba pels primers.
»Vingueren, doncs, els qui havien començat a treballar al final de la vespradagLit.: els de l’onzena hora. i van cobrar un denari cada un. 10 Quan va tocar als primers, es pensaven que cobrarien més, però també van rebre un denari. 11 Mentres cobraven, murmuraven contra el propietari 12 i deien:
»—Estos últims han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar el pes de la jornada i la calor.
13 »L’amo va respondre a un d’estos:
»—Company, jo no et faig cap injustícia. ¿No havíem fet tractes per un denari? 14 Doncs pren el que és teu i vés-te’n. A este últim li vull donar igual que a tu. 15 ¿Que no puc fer el que vull amb el que és meu? ¿O és que veus amb mals ulls que jo siga generós?hLit.: ¿O és que el teu ull és roín perquè jo sóc bo? La *paràbola mostra com la bondat de Déu va molt més enllà de les categories humanes de retribució, i és una invitació a no sentir enveja davant de la generositat de Déu.
16 »Així, els últims passaran a primers, i els primers, a últims.i19,30+.
Jesús anuncia per tercera vegada la seua mort i resurrecció
(Mc 10,32-34; Lc 18,31-34)
17 Mentres Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:
18 —Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort 19 i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarnisquen, l’assoten i el crucifiquen; però el tercer dia ressuscitarà.j16,21 (= Mc 8,31 = Lc 9,22); 17,22-23 (= Mc 9,31 = Lc 9,44).
Petició de la mare dels fills de Zebedeu
(Mc 10,35-45)
20 Llavors la mare dels fills de ZebedeukSón Jaume i Joan (vegeu 4,21-22). va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. 21 Jesús li preguntà:
—Què vols?
Ella li respongué:
—Mana que estos dos fills meus s’assenten en el teu Regne l’un a la teua dreta i l’altre a la teua esquerra.lEstos són els llocs d’honor i de govern. La proximitat de Jerusalem (v. 17) desvetla les esperances de triomf dels seguidors de Jesús (21,9).
22 Jesús contestà:
—No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?mEn l’AT, la * copa era una imatge de sofriment (Is 51,17-22; Jr 25,15; Ez 23,32-34; Sl 75,9) i fins i tot de castic. Ací és una al·lusió clara a la passió i mort de Jesús; vegeu Mt 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42); Jn 18,11.
Ells li responen:
—Sí que podem.
23 Jesús els diu:
—Prou que beureu la meua copa, però seure a la meua dreta o a la meua esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui mon Pare ho ha preparat.
24 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. 25 Jesús els cridà i els digué:
—Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en foren amos i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. 26 Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vullga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor,n23,11; Lc 9,48. 27 i qui vullga ser el primer, que es faça el vostre esclau;oMc 9,35. 28 com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida en rescat per tots els hòmens.pLit.: per molts, fórmula semítica que equival a «per tota la humanitat» (vegeu 26,28). En Jesús es realitza el que Isaïes havia anunciat sobre el servent del Senyor que dóna la vida per salvar els pecadors (Is 53,10-11). Vegeu 1Tm 2,5-6; 1Pe 2,21-25. Jesús, amb este gest que manifesta el seu amor universal, fa realitat el designi salvador de Déu. Vv. 25-28: Lc 22,25-27.
Curació de dos cecs a Jericóq9,27-31.
(Mc 10,46-52; Lc 18,35-43)
29 Mentres eixien de Jericó,rJesús ha entrat a Judea, després de travessar el riu Jordà (vegeu 19,1 nota a). Jericó és a uns 24 km de Jerusalem. molta gent seguia Jesús. 30 Dos cecss8,28 nota u. que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar:
—Senyor, Fill de David, tin pietat de nosaltres!t1,1 nota a; 7,21 nota j; 9,27+. La mateixa exclamació apareix en 15,22.
31 La gent els reprenia perquè callaren, però ells cridaven encara més fort:
—Senyor, Fill de David, tin pietat de nosaltres!
32 Jesús s’aturà, els cridà i digué:
—Què voleu que faça per vosaltres?
33 Ells li responen:
—Senyor, que se’ns òbriguen els ulls.
34 Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veierenuMc 10,52 nota e. i el van seguir.

b20,1 La imatge de la vinya ja era freqüent en l’AT per a parlar d’Israel com a poble de Déu (vegeu, p. ex., Is 5,1-7; Jr 2,21; Ez 17,6-10). En aquella època, els treballadors eventuals s’esperaven cada matí a la plaça fins que algú venia a llogar-los.

c20,2 22,19 nota y.

d20,3 Lit.: a l’hora tercera.

e20,5 Lit.: A l’hora sisena i a l’hora novena.

f20,6 Lit.: a l’hora onzena.

g20,9 Lit.: els de l’onzena hora.

h20,15 Lit.: ¿O és que el teu ull és roín perquè jo sóc bo? La *paràbola mostra com la bondat de Déu va molt més enllà de les categories humanes de retribució, i és una invitació a no sentir enveja davant de la generositat de Déu.

i20,16 19,30+.

j20,19 16,21 (= Mc 8,31 = Lc 9,22); 17,22-23 (= Mc 9,31 = Lc 9,44).

k20,20 Són Jaume i Joan (vegeu 4,21-22).

l20,21 Estos són els llocs d’honor i de govern. La proximitat de Jerusalem (v. 17) desvetla les esperances de triomf dels seguidors de Jesús (21,9).

m20,22 En l’AT, la * copa era una imatge de sofriment (Is 51,17-22; Jr 25,15; Ez 23,32-34; Sl 75,9) i fins i tot de castic. Ací és una al·lusió clara a la passió i mort de Jesús; vegeu Mt 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42); Jn 18,11.

n20,26 23,11; Lc 9,48.

o20,27 Mc 9,35.

p20,28 Lit.: per molts, fórmula semítica que equival a «per tota la humanitat» (vegeu 26,28). En Jesús es realitza el que Isaïes havia anunciat sobre el servent del Senyor que dóna la vida per salvar els pecadors (Is 53,10-11). Vegeu 1Tm 2,5-6; 1Pe 2,21-25. Jesús, amb este gest que manifesta el seu amor universal, fa realitat el designi salvador de Déu. Vv. 25-28: Lc 22,25-27.

q20,28 9,27-31.

r20,29 Jesús ha entrat a Judea, després de travessar el riu Jordà (vegeu 19,1 nota a). Jericó és a uns 24 km de Jerusalem.

s20,30 8,28 nota u.

t20,30 1,1 nota a; 7,21 nota j; 9,27+. La mateixa exclamació apareix en 15,22.

u20,34 Mc 10,52 nota e.