Bíblia en Valencià Mateu 8

Curació d’un leprósr

1 Jesús baixà de la muntanya,s i molta gent es posà a seguir-lo. 2 Llavors es va acostar un leprós,t es prosternà davant d’ell i li deia:

—Senyor,u si vols, em pots purificar.

3 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

—Ho vull, queda pur.

A l’instant quedà pur de la lepra. 4 Jesús li digué:

—Vigila de no dir-ho a ningú.v Vés només a fer-te examinar pel sacerdotw i presenta l’ofrena que va ordenar Moisés:x això els servirà de prova.y

Curació del criat d’un centurió

(Lc 7,1-10; Jn 4,43-54)

5 Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurióz l’anà a trobar i li suplicava:

6 —Senyor,a el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofrix terriblement.

7 Jesús li diu:

—Ara vaig a curar-lo.

8 El centurió li respon:

—Senyor, jo no sóc digne que entres a ma casa; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. 9 Perquè també jo, que estic davall l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meues ordes. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mane: “Fes això”, i ho fa.b

10 Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:

—En veritat vos dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. 11 I vos dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’assentaran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,c 12 mentres que els fills del Regned seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.e

13 Després Jesús digué al centurió:

—Vés-te’n, i que es faça tal com has cregut.f

I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Curació de la sogra de Pere i d’altres malalts

(Mc 1,29-34; Lc 4,38-41)

14 Jesús va arribar a casa de Pereg i trobà que la sogra d’este era al llit amb febre. 15 Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va alçar i es posà a servir-lo.

16 A la vesprada li van portar molts endimoniats. Jesús va traure els esperits malignes només amb la seua paraula,h i va curar tots els malalts. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:i

Ell va portar les nostres debilitats

i prengué damunt seu les nostres malalties.j

Seguir Jesús

(Lc 9,57-60)

18 Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’orde de passar a l’altra riba.k 19 Llavors s’acostà un mestre de la Llei i li digué:

—Mestre, et seguiré allà on vages.

20 Jesús li respon:

—Les raboses tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’homel no té on reposar el cap.

21 Un altre, un dels seus deixebles, li digué:

—Senyor, deixa’m anar primer a enterrar mon pare.

22 Jesús li respon:

—Seguix-me,m i deixa que els morts enterren els seus morts.n

La tempesta calmada

(Mc 4,35-41; Lc 8,22-25)o

23 Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir. 24 Tot d’una es va alçar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.p 25 Ells van anar a despertar-lo i li deien:

—Senyor,q salva’ns, que ens afonem!

26 Ell els diu:

—Per què sou tan covards, gent de poca fe?r

Llavors es va alçar, va increpar els vents i l’aigua,s i arribà una gran bonança. 27 Aquells hòmens, admirats, deien:

—Qui és este, que fins els vents i l’aigua l’obeïxen?

Curació de dos endimoniats a Gàdara

(Mc 5,1-20; Lc 8,26-39)

28 Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs,t i l’anaren a trobar dos endimoniatsu que venien de les coves sepulcrals;v eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí. 29 Els endimoniats es posaren a cridar:

—Per què et fiques amb nosaltres,w Fill de Déu?x ¿Has vingut ací a turmentar-nos abans d’hora?y

30 Un tros lluny, hi pasturava un gran ramat de porcs.z 31 Els dimonis suplicaven a Jesús:

—Si ens traus fora, envia’ns al ramat de porcs.

32 Ell els digué:

—Aneu-hi.

Els dimonis van eixir i se n’anaren als porcs. Llavors tot el ramat es va tirar al llac pel precipici, i van morir ofegats dins de l’aigua.a 33 Els porquers van fugir i, arribats a la ciutat, escamparen la notícia de tot el que havia passat i el cas dels endimoniats. 34 Aleshores tota la ciutat va eixir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonara el seu territori.

Mateu
<
8
>

r^ Ací comença una secció de l’evangeli (8,1-9,34) on són reunits diversos miracles de Jesús. La sèrie de curacions i prodigis es veu truncada tan sols per 8,18-22 i 9,9-17.

s8,1 5,1.

t8,2 La *lepra era una malaltia que els jueus consideraven com un castic diví; els qui la patien eren exclosos de la societat i havien d’advertir els altres de la seua presència perquè no se’ls acostara ningú. Vegeu Lv 13,45-46.

u8,2 7,21 nota j.

v8,4 9,30 nota h.

w8,4 Lc 17,14.

x8,4 Lv 14,2-32. El leprós curat només podia ser admés novament a la comunitat si el sacerdot del temple certificava la seua curació.

y8,4 Mc 1,44 nota l.

z8,5 Un centurió era un oficial de l’exèrcit que comandava uns cent hòmens. Es tracta d’un estranger que servix en l’exèrcit d’Herodes Antipes.

a8,6 7,21 nota j.

b8,9 El centurió manifesta la seua fe en Jesús i la seua paraula: ell creu que el poder de Jesús ve de Déu i que, per tant, pot donar ordes fins i tot a les malalties.

c8,11 Lc 13,28-29. Vegeu també Mt 22,10 nota s; Mc 14,25 nota t.

d8,12 Lit.: els fills del Regne, és a dir, el poble d’Israel. Les *promeses havien sigut dirigides als *patriarques, els seus avantpassats, i ells les havien rebudes en heretat. Jesús, veient la fe del centurió pagà, anuncia que la salvació arribarà a tots els pobles, i deixa entreveure alhora el rebuig que el seu missatge patirà per part d’Israel.

e8,12 Imatge bíblica que expressa la indignació dels malvats davant de la felicitat dels justos. L’Evangeli segons Mateu la utilitza sovint: 8,12; 13,42.50; 22,13; 24,51; 25,30; vegeu també Lc 13,28.

f8,13 9,22+.29; 15,28.

g8,14 La casa de Pere és a Cafarnaüm (vegeu v. 5).

h8,16 Vegeu v. 8; Mc 2,10-11; Lc 4,36.

i8,17 1,22 nota p.

j8,17 Is 53,4. Vegeu també Mt 4,24+.

k8,18 És a dir, a la riba oriental del llac de Galilea, al territori dels gadarencs (v. 28). Vegeu Mc 4,35 (= Lc 8,22).

l8,20 L’expressió Fill de l’home, usada per a referir-se a Jesús, es troba sovint en els evangelis, sempre en boca de Jesús mateix. Sembla que cal buscar-ne l’origen en la tradició apocalíptica (vegeu Dn 7,13), on apareix el Fill de l’home com un personatge que ha de vindre a la fi dels temps per jutjar la humanitat. D’ací, l’autoritat que té per a perdonar els pecats (9,6) i situar-se per damunt del dissabte (12,8). D’altra banda, Jesús parla d’ell mateix com a Fill de l’home quan anuncia la seua passió, mort i resurrecció (17,22; 20,18). Vegeu Mc 2,10 nota t; Lc 5,24 nota n; Ac 7,56 nota i.

m8,22 9,9 (= Mc 2,14 = Lc 5,27); 19,21 (= Mc 10,21 = Lc 18,22); Lc 9,59; Jn 1,43; 21,19. Vegeu també Mt 4,19 (= Mc 1,17).

n8,22 Amb una expressió paradoxal, Jesús vol fer entendre que el deixeble que el vol seguir de veres ha de posar en un segon terme totes les altres activitats i preocupacions (10,37).

o8,22 Vegeu també 14,22-33 (= Mc 6,45-52 = Jn 6,16-21).

p8,24 Jo 1,6. Tota l’escena té una colla d’elements que semblen inspirats en Jo 1.

q8,25 7,21 nota j.

r8,26 6,30+.

s8,26 Lit.: el mar, designació habitual del llac de Galilea. El mar és considerat ací com el lloc d’estada de les forces malèfiques. Per això el relat presenta Jesús actuant com un exorcista. Vegeu Mc 4,39 nota x.

t8,28 Gàdara era una de les ciutats de la *Decàpolis i es trobava a uns 9 km al sud-est del llac de Galilea. Els textos paral·lels dels evangelis segons Marc i segons Lluc parlen de Gèrasa, que es trobava encara més lluny del llac. Vegeu Mc 5,1 nota a.

u8,28 Els relats paral·lels dels evangelis segons Marc i segons Lluc parlen només d’un endimoniat; este mateix fenomen es produïx amb els dos cecs galileus (9,27) i els dos cecs de Jericó (20,30). Segons la *Llei de Moisés, perquè una declaració fóra vàlida, era necessari el testimoni de dos persones (Dt 19,15).

v8,28 Els sepulcres que hi havia excavats a les roques, o bé aprofitant coves naturals, servien com a lloc de refugi als malalts del cos (leprosos) o de l’esperit (endimoniats). Els qui habiten en sepulcres o prop de sepulcres contrauen l’estat d’*impuresa ritual (vegeu Is 65,4).

w8,29 Lit.: Què hi ha entre tu i nosaltres? Expressió pròpia de l’AT que es fa servir quan algú vol marcar una distància respecte a aquell amb qui parla, o vol mostrar-li que té una visió molt diferent d’un problema o d’una situació. Vegeu Jt 11,12; 2Sa 16,10; 19,23; 1Re 17,18; 2Re 3,13; 2Cr 35,21; Mc 1,24 (= Lc 4,34); 5,7 (= Lc 8,28); Jn 2,4.

x8,29 2,15 nota h.

y8,29 El Regne de Déu ja ha arribat (12,28-29). Els dimonis (v. 31) semblen ignorar-ho!

z8,30 La presència dels porcs, un animal que els jueus tenien per impur (Dt 14,8), remarca que l’escena té lloc en territori *pagà.

a8,32 La fi dels dimonis és un signe clar del poder de Jesús sobre les forces del mal.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?