Bíblia en Valencià Mateu 12

Les espigues arrancades en dissabte

1 En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte.x Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrancar espigues i a menjar-se-les. 2 Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús:

—Mira, els teus deixebles fan allò que no és permés fer en dissabte.y

3 Jesús els respongué:

—¿No heu llegit què va fer David quan van tindre gana ell i els qui anaven amb ell: 4 com va entrar al temple de Déu i va menjar els pans d’ofrena, que no podien menjar ni ell ni els qui l’acompanyaven, sinó únicament els sacerdots?z 5 ¿I no heu llegit en la Llei que els sacerdots en el temple violen el repòs del dissabte i no en són culpables?a 6 Doncs jo vos dic que ací hi ha alguna cosa més gran que el temple.b 7 Si haguéreu entés què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis,c no hauríeu condemnat uns hòmens que no tenen culpa. 8 Perquè el Fill de l’home és senyor del dissabte.

Un home curat en dissabte

(Mc 3,1-6; Lc 6,6-11)d

9 Després se n’anà d’allí i va entrar a la sinagoga.e 10 Hi havia un home que tenia la mà paralitzada.f Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar:g

—¿És permés curar en dissabte?

11 Ell els respongué:

—¿Qui de vosaltres, si té una sola ovella i li cau en un clot en dissabte, no anirà a agafar-la i la’n traurà?h 12 I un home val molt més que una ovella!i Per tant, és permés fer el bé en dissabte.

13 Llavors digué a aquell home:

—Estén la mà.

Ell la va estendre, i li quedà bona igual que l’altra. 14 Els fariseus eixiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús.j

Jesús, el servent escollit

15 Quan ell ho va saber, es retirà d’allí. El va seguir molta gent, i ell els va curar tots,k 16 però els manà severament que no el descobriren.l 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:m

18 Ací teniu el meu servent, que jo he escollit,

el meu estimat, en qui m’he complagut.

Posaré damunt d’ell el meu Esperit

perquè porte la justícia a les nacions.

19 No disputarà ni alçarà la veu,

no la farà sentir pels carrers.

20 No trencarà la canya clevillada

ni apagarà la metxa que vacil·la

fins que faça triomfar la justícia.

21 I les nacions posaran l’esperança en el seu nom.n

Jesús i Beelzebul

(Mc 3,22-30; Lc 11,14-23)

22 Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista. 23 Tota la gent, estupefacta, deia:

—¿No deu ser este el Fill de David?o

24 Però els fariseus, quan ho sentiren, digueren:

—Si este trau els dimonis, és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.p

25 Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué:

—Tot regne que es dividix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casaq que es dividix i lluita contra si mateixa, no durarà. 26 I si Satanàs trau fora Satanàs, vol dir que està dividit i lluita contra si mateix. Com podrà durar, doncs, el seu regne? 27 I si jo trac els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els trauen els vostres seguidors?r Per això ells mateixos seran els vostres jutges. 28 Ara bé, si jo trac els dimonis pel poder de l’Esperit de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu.s

29 »Com pot entrar algú a casa d’un que és fort i prendre-li els seus béns si abans no el lliga?t Tan sols així li podrà saquejar la casa. 30 Qui no està amb mi, està contra mi.u Qui amb mi no recull, escampa.

31 »Per això vos dic: els hòmens obtindran el perdó per tots els pecats i per totes les blasfèmies,v però la blasfèmia contra l’Esperit no serà perdonada.w 32 El qui parle contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui parle contra l’Esperit Sant no serà perdonat ni en este món ni en l’altre.x

Coses bones i coses roïnes

(Lc 6,43-45)

33 »Si planteu un arbre bo, dóna bon fruit, i si el planteu roín, dóna un fruit roín, perquè l’arbre es coneix pel fruit.y 34 Cria d’escurçons!z Com podeu dir coses bones, vosaltres que sou roïns? Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.a 35 L’home bo trau coses bones del seu bon tresor, i l’home roín, del seu tresor roín, en trau de roïnes. 36 I jo vos dic que, de tota paraula inútilb que diguen els hòmens, en donaran compte el dia del juí: 37 per allò que hauràs dit et salvaràs, i per allò que hauràs dit et condemnaràs.c

El senyal de Jonàs

(Lc 11,29-32)

38 Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús:

—Mestre, volem veure’t fer un senyal.d

39 Ell els respongué:

—La gent d’esta generació malvada i adúlterae demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el del profeta Jonàs. 40 Perquè així com Jonàs va estar tres dies i tres nits en el ventre del gran peix,f també el Fill de l’home estarà tres dies i tres nits en el cor de la terra.g 41 El dia del juí, els habitants de Nínive s’alçaran per condemnar la gent d’esta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà;h i ací hi ha alguna cosa més que Jonàs. 42 El dia del juí, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar la gent d’esta generació, perquè ella va vindre de l’altra punta del món per escoltar la saviesa de Salomó; i ací hi ha alguna cosa més que Salomó.i

Retorn de l’esperit maligne

(Lc 11,24-26)

43 »L’esperit maligne, quan ix d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs, però no en troba.j 44 Aleshores es diu: “Me’n tornaré a ma casa, d’on he eixit.” Hi arriba i la troba desocupada, agranada i ordenada. 45 Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi.k Igualment passarà amb la gent d’esta generació malvada.l

La mare i els germans de Jesús

(Mc 3,31-35; Lc 8,19-21)

46 Mentres Jesús es dirigia a la gent, sa mare i els seus germans,m que eren fora,n volien parlar amb ell. 47 Algú li digué:

—Ta mare i els teus germans són ací fora, que volen parlar amb tu.o

48 Ell li respongué:

—¿Qui és ma mare i qui són els meus germans?

49 Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:

—Estos són ma mare i els meus germans. 50 El qui fa la voluntat de mon Pare del cel, este és el meu germà, la meua germana, la meua mare.p

Mateu
<
12
>

x12,1 Vegeu altres discussions relacionades amb el *dissabte en els vv. 9-14 (= Mc 3,1-6 = Lc 6,6-11); Lc 13,10-17; 14,1-6; Jn 5,1-18; 7,21-24. El precepte del repòs sabàtic era considerat pels jueus un dels més importants; Jesús s’oposa a la interpretació rígida que en feien els *fariseus i relativitza les normes legals (v. 7): l’home és abans que el dissabte (Mc 2,27).

y12,2 L’acció que els fariseus critiquen és la d’arrancar espigues en dissabte, ja que, segons ells, això entrava dins de les feines prohibides per la *Llei (vegeu Ex 20,10; 34,21; Dt 5,14).

z12,4 D’acord amb la legislació del llibre del Levític, els pans oferits a Déu eren reservats als sacerdots (Lv 24,5-9). L’episodi de David a què fa referència el text és explicat en 1Sa 21,2-7.

a12,5 Lv 24,8; Nm 28,9.

b12,6 Vegeu vv. 41-42 (= Lc 11,31-32).

c12,7 Os 6,6; citat també en Mt 9,13.

d12,8 Vegeu també Lc 14,1-6.

e12,9 L’Evangeli segons Marc situa l’episodi a la *sinagoga de Cafarnaüm (vegeu Mc 3,1).

f12,10 Lit.: seca.

g12,10 Mc 3,2 nota p. Vegeu també Mt 22,15 (= Mc 12,13 = Lc 20,20); Lc 11,54; Jn 8,6.

h12,11 Jesús menciona esta pràctica, permesa pels *mestres de la Llei més flexibles, com un argument per a fer veure que el bé de les persones és molt més important que salvar els animals. Vegeu també Lc 13,15; 14,5.

i12,12 6,26.

j12,14 Apareix per primera vegada l’al·lusió al complot contra Jesús que finalment el portarà a la mort. Ací es parla tan sols dels fariseus, però en altres llocs s'atribuïx la voluntat de matar Jesús a altres autoritats i grups significatius del poble jueu (*grans sacerdots, notables, *mestres de la Llei). Vegeu 26,3-5 (= Mc 14,1-2 = Lc 22,1-2); 26,47 (= Mc 14,43); 27,1 (= Mc 15,1); Mc 11,18 (= Lc 19,47).

k12,15 4,24+.

l12,16 9,30 nota h. Vv. 15-16: Mc 3,7-12.

m12,17 1,22 nota p.

n12,21 Is 42,1-4, citat amb variants respecte al text hebreu i a l’antiga versió grega. Esta citació de compliment ocupa el lloc central en relació a les altres citacions (vegeu 1,22 nota p). Jesús, que té l’Esperit (3,16) i és l’estimat de Déu (3,17), anuncia l’arribada del Déu just i salvador. I ho fa amb total «discreció» (v. 16; 9,30); les nacions, però, no deixen d’esperar-lo (15,21-28).

o12,23 1,1 nota a; 9,27+.

p12,24 Vv. 22-24: 9,32-34. Sobre * Beelzebul, vegeu 10,25 nota q. Beelzebul és identificat amb Satanàs (v. 26).

q12,25 Una casa vol dir, en este cas, una família o un grup.

r12,27 Lit.: els vostres fills, referit als seguidors dels fariseus.

s12,28 Lc 17,21. El poder de Jesús sobre els dimonis i sobre el mal és un signe de la presència del Regne de Déu (vegeu també Lc 10,18 nota k).

t12,29 Jesús és encara més fort que Satanàs i per això és capaç de trencar la seua força.

u12,30 Compareu-ho amb Mc 9,40 (= Lc 9,50), on este principi és formulat diversament.

v12,31 Vegeu Vocabulari: blasfèmia.

w12,31 Mc 3,29 nota o.

x12,32 Lc 12,10. El sentit d’este text enigmàtic pot ser el següent: no hi ha culpa si no s’arriba a reconéixer l’autèntica identitat de Jesús, quan este es presenta sota l’aparença humil del Fill de l’home (8,20; 11,19). En canvi, són culpables els qui acusen Jesús d’estar posseït pel *diable i neguen, per tant, que l’*Esperit Sant actue en ell.

y12,33 7,16-17.

z12,34 3,7+.

a12,34 15,18 (= Mc 7,21).

b12,36 O bé: paraula sense fonament, és a dir, calúmnia. O bé: paraula sense trellat, dita sense pensar. En el versicle següent es diu que el juí final serà fet segons les paraules que s’hauran pronunciat (naturalment, a més dels fets: 25,34-36). Per això qualsevol paraula és important.

c12,37 Les paraules de tot este fragment es dirigixen en primer lloc als *fariseus, que no han acceptat els fets i la predicació de Jesús i l’acusen d’actuar en nom del *diable.

d12,38 16,1 (= Mc 8,11); Lc 11,16; Jn 6,30; 1Co 1,22. Segons la tradició jueva, el Messies havia d’acreditar-se davant de tota la gent amb senyals que demostraren la seua identitat.

e12,39 Mc 8,12 nota f.

f12,40 Jo 2,1.

g12,40 Vv. 38-40: 16,1-4 (= Mc 8,11-13). El senyal del profeta Jonàs és probablement la resurrecció de Jesús, com fa pensar l’al·lusió als tres dies i tres nits que Jonàs va passar en el ventre del gran peix. Altres opinen que el senyal és la predicació de Jesús, que en este cas estaria relacionada amb la de Jonàs a *Nínive (vegeu versicle següent).

h12,41 Jo 3,2-5.

i12,42 Vv. 41-42: vegeu v. 6. La visita de la reina de *Saba a Salomó és descrita en 1Re 10,1-10. Salomó és el rei savi per excel·lència.

j12,43 Els antics pensaven que els *deserts eren el lloc d’estada dels dimonis.

k12,45 El qui ha sigut alliberat del mal i després el deixa entrar altra vegada en la seua vida, es troba en una situació encara pitjor que al principi. Vegeu Jn 5,14.

l12,45 2Pe 2,20. D’acord amb el context, estes paraules són un advertiment dirigit als contemporanis de Jesús; si mantenen el seu rebuig, continuaran sota el domini del mal.

m12,46 En la Bíblia, el terme germans designa tant els fills d’una mateixa mare o d’un mateix pare com els parents pròxims: vegeu, p. ex., Gn 13,8; 14,16; 29,12; 1Cr 23,22. En Mt 13,55 hi ha els noms d’alguns d’estos germans de Jesús; vegeu també Mc 6,3; Jn 2,12; 7,3.5.10; Ac 1,14.

n12,46 Mc 3,31 nota r.

o12,47 El v. 47 falta en alguns manuscrits.

p12,50 Els lligams que es creen entre els seguidors de Jesús són més forts i més importants que els mateixos lligams familiars (vegeu 8,21-22).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?