Bíblia en Valencià Mateu 18

El més important en el Regne del cel

1 En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús:

—Qui és el més important en el Regne del cel?x

2 Jesús va cridar un xiquet, el posà enmig d’ells 3 i digué:

—En veritat vos ho dic: si no canvieu i vos feu com els xiquets, no entrareu al Regne del cel.y 4 Així, doncs, el qui es faça menut com este xiquet és el més important en el Regne del cel.z 5 I qui acull un xiquet com este en nom meu, a mi m’acull.a

Fer caure en pecat

(Mc 9,42-48)

6 »Però al qui fa caure en pecat un d’estos menuts que creuen en mi,b més li valdria que li penjaren al coll una mola de molíc i l’afonaren enmig del mar.

7 »Ai del mónd per causa dels escàndols! L’escàndol no es pot evitar, però ai d’aquell pel qual ve l’escàndol!e 8 Si la mà o el peu et fan caure en pecat, talla-te’ls i llança’ls. Val més que entres a la vidaf sense mà o sense peu, que no que sigues llançat amb les dos mans o amb els dos peus al foc etern.

9 »I si l’ull et fa caure en pecat, arranca-te’l i llança’l. Val més que entres a la vida amb un sol ull, que no que sigues llançat amb els dos ulls al foc de l’infern.g

Paràbola de l’ovella perduda

10 »Mireu de no menysprear cap d’estos menuts,h perquè vos assegure que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara mon Pare celestial.i 11 j 12 Què vos sembla? Si un home té cent ovelles i se li n’extraviak una, ¿no deixa les noranta-nou a la muntanya i va a buscar l’extraviada? 13 I si l’arriba a trobar, en veritat vos dic que té més alegria per esta ovella que per les noranta-nou que no s’havien extraviat. 14 Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perda ni un d’estos menuts.l

El germà que fa una ofensam

15 »Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, a soles amb ell, fes-li veure la seua falta. Si t’escolta, t’hauràs guanyat el germà.n 16 Si no t’escolta, crida’n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta per la paraula de dos o tres testimonis.o 17 Si tampoc no els escolta, dis-ho a la comunitat reunida.p I si ni tan sols escolta la comunitat, considera’l un pagà i un publicà.q 18 En veritat vos ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.r

19 »Encara en veritat vos ho dic: si dos de vosaltres ací a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, mon Pare del cel els la concedirà;s 20 perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells.t

Paràbola del servent sense compassió

21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

—Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faça? Set vegades?

22 Jesús li respon:

—No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.u

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li’n van portar un que li devia deu mil talents.v 25 Com que no tenia amb què pagar, el senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el vengueren com a esclau, amb la seua dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»—Tin paciència amb mi i t’ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d’ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home eixia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris.w L’agafà i l’estrangulava dient:

»—Paga’m el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»—Tin paciència amb mi i ja t’ho pagaré.

30 »Però ell s’hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagara el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 El senyor va fer cridar aquell home i li digué:

»—Servidor roín, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t’havies de compadir del teu company, com jo m’havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturaren fins que haguera pagat tot el deute.

35 »Igualment vos tractarà mon Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.x

Mateu
<
18
>

x18,1 Lc 22,24.

y18,3 19,14.

z18,4 Jesús proposa el xiquet com a model, no per la seua innocència o pel seu comportament, sinó perquè es troba en una situació de debilitat i dependència i ha de confiar en una altra persona. El xiquet accepta allò que li és oferit: també el deixeble ha d’acceptar el do del Regne que Déu li fa.

a18,5 10,40+.

b18,6 10,42 nota i.

c18,6 Mc 9,42 nota k.

d18,7 Ací món equival al conjunt de la humanitat.

e18,7 Vv. 6-7: Lc 17,1-2.

f18,8 No en el sentit de nàixer, sinó en el d’arribar a la vida eterna (7,14; 19,16-17.29; 25,46).

g18,9 Lit.: la Gehenna del foc (5,22). Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Vv. 8-9: 5,29-30.

h18,10 Vegeu v. 6 nota b.

i18,10 Ac 12,15 nota l.

j18,(11) Alguns manuscrits afigen el v. 11: El Fill de l’home ha vingut a salvar allò que s’havia perdut (vegeu Lc 19,10+).

k18,12 En l’Evangeli segons Mateu, el terme «extraviar-se» vol dir deixar-se enganyar pels falsos profetes (7,15; 24,11).

l18,14 Vv. 12-14: Lc 15,4-7. Vegeu també Jn 17,12.

m18,14 Les indicacions que vénen a continuació sobre l’anomenada correcció fraterna no són pures normes jurídiques, sinó una exhortació a buscar per tots els mitjans la conversió del germà que ha pecat, sobretot recorrent a la pregària (v. 19).

n18,15 Lc 17,3.

o18,16 Dt 19,15; citat també en 2Co 13,1. Vegeu també 1Tm 5,19; He 10,28.

p18,17 Lit.: l’església. Es tracta de l’església d’un lloc reunida en assemblea.

q18,17 Vegeu 5,46 nota q. Vegeu Vocabulari: pagans i publicans. La persona que no escolta la comunitat trenca els lligams que l’unixen als altres membres. Per això n’és exclosa.

r18,18 La potestat que 16,19 atribuïa a Pere, ara és aplicada a la comunitat. Vegeu també Jn 20,23.

s18,19 7,11+.

t18,20 1,23; 28,20.

u18,22 L’expressió setanta vegades set no té un valor matemàtic, sinó que indica un nombre il·limitat. Vv. 21-22: Lc 17,3-4.

v18,24 Es tracta d’una quantitat enorme de diners (en temps del NT, un talent equivalia a uns 21,7 kg de plata). El servent no podrà pagar mai el deute i, per tant, només pot confiar en la generositat del rei. És la mateixa situació en què es troba l’home davant de Déu.

w18,28 Un denari era el sou diari d’un treballador de l’època. La quantitat és ridícula en comparació amb l’anterior; cent denaris no arriben a ser 0,5 kg de plata.

x18,35 6,14+. En este versicle i l’anterior, el to d’amenaça servix per a subratllar la necessitat absoluta de perdonar els germans.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?