21
L’ofrena d’una viuda pobra
(Mc 12,41-44)
Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seues ofrenes a la sala del tresor.tMc 12,41 nota l. Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dos monedetes de coure,uLit.: dos lèptons (monedes gregues de poc valor). Vegeu Vocabulari: monedes. i digué:
—Vos assegure amb tota veritat que esta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. Tots estos han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.vMc 12,44 nota n.
Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mt 24,1-2; Mc 13,1-2)
Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:
—De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra:wVegeu v. 20; 19,44. tot serà destruït.
Començament de les calamitats
(Mt 24,3-14; Mc 13,3-13)
Llavors li preguntaren:
—Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:
—Estigueu alerta, no vos deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Sóc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells.xVv. 8-9: 17,23. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no vos espanteu: cal que això succeïsca primer, però la fi no vindrà de seguida.yEls vv. 8-9 són els advertiments inicials del discurs i els vv. 34-36 en són la cloenda.
10 Després els va dir:zHi ha una distinció clara entre la *fi dels temps, amb els signes còsmics que l’acompanyaran (vv. 10-11.25-27) i el temps passat i present, en el qual l’Església patirà persecucions i dificultats, però tindrà en tot moment l’ajuda del Senyor (vv. 12-19 i 20-24).
—Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; 11 hi haurà grans terratrèmols i per totes parts fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.aVegeu v. 25; Ac 2,19-20.
12 »Però abans de tot això vos agafaran i vos perseguiran; vos portaran a les sinagogues i a les presons i vos faran comparéixer davant dels reis i els governadors per causa del meu nom.bAc 25,23; 27,24. 13 Serà una ocasió de donar testimoni.cAc 2,32 nota d. 14 Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: 15 jo mateix vos donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir.dAc 6,10. Sobre els vv. 14-15, vegeu Lc 12,11-12 (= Mt 10,19-20). 16 Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres.eMi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+. 17 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom.f6,22; Jn 15,18-19. Sobre els vv. 16-17, vegeu Mt 10,21-22. 18 Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap.g12,7 (= Mt 10,30); 1Re 1,52. 19 Amb la vostra perseverança salvareu la vida.h17,33. La frase, segons alguns, es referix a participar en la vida eterna. Segons altres, es tracta de no perdre la vida enmig de les tribulacions.
La gran tribulació
(Mt 24,15-21; Mc 13,14-19)
20 »Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapieu que s’acosta la seua devastació.iLes * legions romanes van assetjar Jerusalem durant dos anys. 21 Llavors, els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes; els qui siguen dins de la ciutat, que l’abandonen, i els qui es troben al camp, que no entren a la ciutat,j17,31. 22 perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà.kEs compliran els anuncis dels *profetes contra la *Jerusalem infidel a Déu. Vegeu 13,34-35. 23 Ai de les qui esperen un fill o el crien aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el paíslLa primera revolta jueva (66-70 dC) va portar moltes calamitats sobre Judea i tot Palestina. i s’estendrà la indignació contra este poble:mLit.: ira sobre este poble. Alguns ho entenen de la ira o *juí de Déu contra el poble jueu. Però més bé es tracta de les represàlies dels romans vencedors contra els vençuts (vegeu verset següent). 24 cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà xafada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complit.nVv. 20-24: 19,43-44. Pareix que és l’època de la missió per tot el món destinada a la conversió dels *pagans (24,47).
La vinguda del Fill de l’home
(Mt 24,29-31; Mc 13,24-27)
25 »DesprésoDesprés de l’interval referit al passat i al present (vv. 12-24), l’atenció se centra ara novament en la *fi dels temps i en els signes que la precediran (vegeu v. 10 nota z). hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estreles.pVegeu v. 11. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.qDéu mateix ha posat uns límits a la mar (Jb 38,8-11) i en controla el poder (Sl 65,8). Ara, en canvi, la mar amenaça d’engolir la terra. 26 La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran.r Is 34,4. Vegeu també Mt 24,29 nota e. 27 Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat.s Dn 7,13-14. 28 Quan tot això comence a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.tPer al creient, la fi del món no és motiu d’angoixa, sinó d’esperança i de goig davant la fi de les calamitats presents.
La lliçó de la figuera
(Mt 24,32-35; Mc 13,28-31)
29 Els digué una paràbola:
—Mireu la figuera i els altres arbres: 30 quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és prop. 31 Igualment, quan veureu que succeïx tot això, sapieu que és prop el Regne de Déu. 32 En veritat vos dic que no passarà esta generació sense que tot això haja succeït.uLa certesa del compliment de totes les paraules dites per Jesús es posa en relació amb l’actitud de preparació i constància (vegeu vv. 34-36). 33 El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran.v16,17; Mt 5,18.
Exhortació a vetlar
34 »Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no siguen un pes per al vostre cor,w12,22-31. perquè de sobte, com un llaç, vos trobaríeu al damunt aquell dia,x17,24.30; 1Te 5,2. 35 que caurà sobre tots els habitants de la terra. 36 Vetleu, doncs, i pregueu en tot momenty18,1+. perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant del Fill de l’home.zMt 24,42 nota w. Vv. 34-36: Lc 12,42-46; 1Te 5,1-3. El Fill de l’home actua com a jutge: cal presentar-se preparat davant d’ell (Mt 25,31-34).
37 De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després eixia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. 38 I, de bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.aVv. 37-38: 19,47-48.

t21,1 Mc 12,41 nota l.

u21,2 Lit.: dos lèptons (monedes gregues de poc valor). Vegeu Vocabulari: monedes.

v21,4 Mc 12,44 nota n.

w21,6 Vegeu v. 20; 19,44.

x21,8 Vv. 8-9: 17,23.

y21,9 Els vv. 8-9 són els advertiments inicials del discurs i els vv. 34-36 en són la cloenda.

z21,10 Hi ha una distinció clara entre la *fi dels temps, amb els signes còsmics que l’acompanyaran (vv. 10-11.25-27) i el temps passat i present, en el qual l’Església patirà persecucions i dificultats, però tindrà en tot moment l’ajuda del Senyor (vv. 12-19 i 20-24).

a21,11 Vegeu v. 25; Ac 2,19-20.

b21,12 Ac 25,23; 27,24.

c21,13 Ac 2,32 nota d.

d21,15 Ac 6,10. Sobre els vv. 14-15, vegeu Lc 12,11-12 (= Mt 10,19-20).

e21,16 Mi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+.

f21,17 6,22; Jn 15,18-19. Sobre els vv. 16-17, vegeu Mt 10,21-22.

g21,18 12,7 (= Mt 10,30); 1Re 1,52.

h21,19 17,33. La frase, segons alguns, es referix a participar en la vida eterna. Segons altres, es tracta de no perdre la vida enmig de les tribulacions.

i21,20 Les * legions romanes van assetjar Jerusalem durant dos anys.

j21,21 17,31.

k21,22 Es compliran els anuncis dels *profetes contra la *Jerusalem infidel a Déu. Vegeu 13,34-35.

l21,23 La primera revolta jueva (66-70 dC) va portar moltes calamitats sobre Judea i tot Palestina.

m21,23 Lit.: ira sobre este poble. Alguns ho entenen de la ira o *juí de Déu contra el poble jueu. Però més bé es tracta de les represàlies dels romans vencedors contra els vençuts (vegeu verset següent).

n21,24 Vv. 20-24: 19,43-44. Pareix que és l’època de la missió per tot el món destinada a la conversió dels *pagans (24,47).

o21,25 Després de l’interval referit al passat i al present (vv. 12-24), l’atenció se centra ara novament en la *fi dels temps i en els signes que la precediran (vegeu v. 10 nota z).

p21,25 Vegeu v. 11.

q21,25 Déu mateix ha posat uns límits a la mar (Jb 38,8-11) i en controla el poder (Sl 65,8). Ara, en canvi, la mar amenaça d’engolir la terra.

r21,26 Is 34,4. Vegeu també Mt 24,29 nota e.

s21,27 Dn 7,13-14.

t21,28 Per al creient, la fi del món no és motiu d’angoixa, sinó d’esperança i de goig davant la fi de les calamitats presents.

u21,32 La certesa del compliment de totes les paraules dites per Jesús es posa en relació amb l’actitud de preparació i constància (vegeu vv. 34-36).

v21,33 16,17; Mt 5,18.

w21,34 12,22-31.

x21,34 17,24.30; 1Te 5,2.

y21,36 18,1+.

z21,36 Mt 24,42 nota w. Vv. 34-36: Lc 12,42-46; 1Te 5,1-3. El Fill de l’home actua com a jutge: cal presentar-se preparat davant d’ell (Mt 25,31-34).

a21,38 Vv. 37-38: 19,47-48.