t21,1 Mc 12,41 nota l.
u21,2 Lit.: dos lèptons (monedes gregues de poc valor). Vegeu Vocabulari: monedes.
v21,4 Mc 12,44 nota n.
w21,6 Vegeu v. 20; 19,44.
x21,8 Vv. 8-9: 17,23.
y21,9 Els vv. 8-9 són els advertiments inicials del discurs i els vv. 34-36 en són la cloenda.
z21,10 Hi ha una distinció clara entre la *fi dels temps, amb els signes còsmics que l’acompanyaran (vv. 10-11.25-27) i el temps passat i present, en el qual l’Església patirà persecucions i dificultats, però tindrà en tot moment l’ajuda del Senyor (vv. 12-19 i 20-24).
a21,11 Vegeu v. 25; Ac 2,19-20.
b21,12 Ac 25,23; 27,24.
c21,13 Ac 2,32 nota d.
d21,15 Ac 6,10. Sobre els vv. 14-15, vegeu Lc 12,11-12 (= Mt 10,19-20).
e21,16 Mi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+.
f21,17 6,22; Jn 15,18-19. Sobre els vv. 16-17, vegeu Mt 10,21-22.
g21,18 12,7 (= Mt 10,30); 1Re 1,52.
h21,19 17,33. La frase, segons alguns, es referix a participar en la vida eterna. Segons altres, es tracta de no perdre la vida enmig de les tribulacions.
i21,20 Les * legions romanes van assetjar Jerusalem durant dos anys.
j21,21 17,31.
k21,22 Es compliran els anuncis dels *profetes contra la *Jerusalem infidel a Déu. Vegeu 13,34-35.
l21,23 La primera revolta jueva (66-70 dC) va portar moltes calamitats sobre Judea i tot Palestina.
m21,23 Lit.: ira sobre este poble. Alguns ho entenen de la ira o *juí de Déu contra el poble jueu. Però més bé es tracta de les represàlies dels romans vencedors contra els vençuts (vegeu verset següent).
n21,24 Vv. 20-24: 19,43-44. Pareix que és l’època de la missió per tot el món destinada a la conversió dels *pagans (24,47).
o21,25 Després de l’interval referit al passat i al present (vv. 12-24), l’atenció se centra ara novament en la *fi dels temps i en els signes que la precediran (vegeu v. 10 nota z).
p21,25 Vegeu v. 11.
q21,25 Déu mateix ha posat uns límits a la mar (Jb 38,8-11) i en controla el poder (Sl 65,8). Ara, en canvi, la mar amenaça d’engolir la terra.
r21,26 Is 34,4. Vegeu també Mt 24,29 nota e.
s21,27 Dn 7,13-14.
t21,28 Per al creient, la fi del món no és motiu d’angoixa, sinó d’esperança i de goig davant la fi de les calamitats presents.
u21,32 La certesa del compliment de totes les paraules dites per Jesús es posa en relació amb l’actitud de preparació i constància (vegeu vv. 34-36).
w21,34 12,22-31.
x21,34 17,24.30; 1Te 5,2.
y21,36 18,1+.
z21,36 Mt 24,42 nota w. Vv. 34-36: Lc 12,42-46; 1Te 5,1-3. El Fill de l’home actua com a jutge: cal presentar-se preparat davant d’ell (Mt 25,31-34).
a21,38 Vv. 37-38: 19,47-48.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?