El poder de la força o el Poder de l’Amor (Joan 18,33b-37)

[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any – Cicle B – Jesucrist, Rei de l’Univers] Joan 18,33b-37: En aquell temps, Pilat digué a Jesús: —¿Eres tu el rei dels jueus? Jesús contestà: —¿Ix de tu, això que em preguntes, o són altres els qui t’ho han dit de mi? Respongué Pilat: —No sóc jueu, jo! És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meues mans. He de saber què has fet. Jesús respongué: —La meua reialesa no és cosa d’este món. Si fóra d’este món, els meus hòmens haurien lluitat perquè jo no fóra … Continua la lectura de El poder de la força o el Poder de l’Amor (Joan 18,33b-37)

Fem una festa! (Marc 13,24-32)

[Evangeli del diumenge, 33 durant l’any – Cicle B] Marc 13,24-32: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: —Després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. »Llavors, veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant, enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més allunyats de la terra i del cel. »Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seues branques es tornen … Continua la lectura de Fem una festa! (Marc 13,24-32)

Els tres manaments de l’amor (Marc 12,28b-34)

[Evangeli del diumenge, 31 durant l’any – Cicle B] Marc 12,28b-34: En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar a Jesús i li va fer aquesta pregunta: —¿Quin és el primer de tots els manaments de la Llei? Jesús li respongué: —El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.” »El segon és: “Estima els altres com a tu mateix.” Més gran que aquests, no hi ha cap … Continua la lectura de Els tres manaments de l’amor (Marc 12,28b-34)

Menjar d’este pa, viure per a sempre (Joan 6,41-51)

[Evangeli del diumenge, 19 durant l’any – Cicle B] Joan 6,41-51: En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: —Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seua mare ¿i ara diu que ha baixat del cel? Jesús els digué: —No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot vindre a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat. I, els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per … Continua la lectura de Menjar d’este pa, viure per a sempre (Joan 6,41-51)

Jesús el pa de vida (Joan 6,24-35)

[Evangeli del diumenge, 18 durant l’any – Cicle B] Joan 6,24-35: En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fóra a l’altra riba, li preguntaren: —Mestre, ¿quan hi heu vingut, ací? Jesús els respongué: —Vos ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que … Continua la lectura de Jesús el pa de vida (Joan 6,24-35)

Jesús sí pot (Joan 6,1-15)

[Evangeli del diumenge, 17 durant l’any – Cicle B] Joan 6,1-15: En aquell temps, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el llac de Tiberíades. El seguia molta gent perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els deixebles. S’acostava la Pasqua, la festa dels jueus. Jesús alçà els ulls, veié la gentada que anava arribant i preguntà a Felip: —¿On comprarem pa perquè puguen menjar tots? Ho preguntava per veure què hi deia Felip. Jesús ja sabia què volia fer. Felip li respongué: —Necessitaríem molts … Continua la lectura de Jesús sí pot (Joan 6,1-15)

Jesús ens mira i se’n compadix (Marc 6,30-34)

[Evangeli del diumenge, 16 durant l’any – Cicle B] Marc 6,30-34: En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot allò que havien fet i ensenyat. Ell els diu: —Veniu ara vosaltres a soles a un lloc despoblat i reposeu una miqueta. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar. Així que, se n’anaren tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, hi van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer … Continua la lectura de Jesús ens mira i se’n compadix (Marc 6,30-34)

Cridats per Jesús i enviats al món (Marc 6,7-13)

[Evangeli del diumenge, 15 durant l’any – Cicle B] Marc 6,7-13: En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prengueren res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit; només les sandàlies per calçat. I els deia: —A la primera casa on vos allotjareu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora d’eixir-ne, espolseu-vos la terra de davall els peus, com una acusació … Continua la lectura de Cridats per Jesús i enviats al món (Marc 6,7-13)

«D’on li ve?» (Marc 6,1-6)

[Evangeli del diumenge, 14 durant l’any – Cicle B] D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. Arribat el dissabte, es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien: —D’on li ve, tot això? Què és eixa saviesa que ha rebut? I eixos miracles obrats per les seues mans? Este, ¿no és el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seues germanes, ¿no viuen ací entre nosaltres? I el rebutjaven. Jesús els digué: —Un profeta només és menyspreat … Continua la lectura de «D’on li ve?» (Marc 6,1-6)

Només amb tocar-lo… (Marc 5,21-43)

[Evangeli del diumenge, 13 de durant l’any – Cicle B] Marc 5,21-43: En aquell temps, Jesús arribà en barca de l’altra riba del llac; molta gent es reuní al seu voltant i es quedà vora l’aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus i, suplicant-lo amb tota l’ànima, li diu: —La meua filleta s’està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es pose bé i no es mora. Jesús se n’anà amb ell, i la gent que el seguia l’espentava pertot arreu. Hi havia una … Continua la lectura de Només amb tocar-lo… (Marc 5,21-43)