La resurrecció i la vida (Joan 11,1-45)

[Evangeli del diumenge, 5 Quaresma – Cicle A] Joan 11,1-45: En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era la qui ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus, amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: —Senyor, aquell que estimeu està malalt. Jesús, en sentir això, digué: —Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la … Continua la lectura de La resurrecció i la vida (Joan 11,1-45)

Només sé que jo era cego i ara veig (Joan 9,1-41)

[Evangeli del diumenge, 4t Quaresma – Cicle A] Joan 9,1-41: En aquell temps, Jesús, tot passant, va veure un cego de naixement. Els deixebles li preguntaren: —Rabí, ¿qui va pecar, perquè nasquera cego aquest home, ell o els seus pares? Jesús contesta: —Això no ha estat perquè va pecar, ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelen les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc en el món, sóc la llum del món. Dit això, … Continua la lectura de Només sé que jo era cego i ara veig (Joan 9,1-41)

Si coneguérem el do de Déu… (Joan 4,5-42)

[Evangeli del diumenge, 3 Quaresma – Cicle A] Joan 4,5-42: En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allí hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions. Arribà una dona samaritana, que venia a traure aigua. Jesús li diu: —Dóna’m aigua. Li diu la samaritana: —¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana? Cal saber … Continua la lectura de Si coneguérem el do de Déu… (Joan 4,5-42)

Escolteu el meu fill estimat (Mateu 17,1-9)

[Evangeli del diumenge, 2n Quaresma – Cicle A] Mateu 17,1-9: En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seua cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: —Senyor, que bé estem ací dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies. Encara no havia acabat de dir això, quan … Continua la lectura de Escolteu el meu fill estimat (Mateu 17,1-9)

Véncer les temptacions (Mateu 4,1-11)

[Evangeli del diumenge, 1r Quaresma – Cicle A] Mateu 4,1-11: En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptara. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: —Si eres Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornen pans. Jesús li respongué: —Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu”. Llavors, el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: —Si eres Fill … Continua la lectura de Véncer les temptacions (Mateu 4,1-11)

La mesura de l’amor es l’amor sense mesura (Mateu 5,38-48)

[Evangeli del diumenge, 7 durant l’Any – Cicle A] Mateu 5,38-48: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: —Ja sabeu que van dir: “Ull per ull, dent per dent”. Doncs jo vos dic: No vos hi torneu, contra els qui vos fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li-la mitja hora. Dóna a tothom qui et demane, no et desentengues del qui et vol demanar … Continua la lectura de La mesura de l’amor es l’amor sense mesura (Mateu 5,38-48)

No ser superficials (Mateu 5,17-37)

[Evangeli del diumenge, 6 durant l’Any – Cicle A] Mateu 5,17-37: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los. Vos ho dic amb tota veritat: Mentre duren el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixe de complir un dels manaments més menuts, i ensenye els altres a fer el mateix, serà tingut pel … Continua la lectura de No ser superficials (Mateu 5,17-37)

El món no ens és indiferent (Mateu 5,13-16)

[Evangeli del diumenge, 5 durant l’Any – Cicle A] Mateu 5,13-16: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: —Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer i que la gent la trepitge. »Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc quan algú encén un llum, no el posa davall una mesura sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. »Igualment ha de resplendir … Continua la lectura de El món no ens és indiferent (Mateu 5,13-16)

El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum (Mateu 4,12-23)

[Evangeli del diumenge, 3 durant l’Any – Cicle A] Mateu 4,12-23: Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps, Jesús començà a … Continua la lectura de El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum (Mateu 4,12-23)

«Jo ho he vist, i done testimoni» (Joan 1,29-34)

[Evangeli del diumenge, 2 durant l’Any – Cicle A] Joan 1,29-34: En aquell temps, Joan va veure que Jesús venia i digué: —Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt d’ell el pecat del món. És aquell de qui jo deia: «Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua perquè ell es manifestara a Israel. Després, Joan testificà: —He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posà damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però, el … Continua la lectura de «Jo ho he vist, i done testimoni» (Joan 1,29-34)