Viure-ho (Joan 1,35-42)

[Evangeli del diumenge, 2 durant l’any – Cicle B] Joan 1,35-42: En aquell temps, Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: —Mireu l’anyell de Déu. Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: —¿Què voleu? Ells li digueren: —Rabí —que vol dir “mestre”—, ¿on vos allotgeu? Jesús els respon: —Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la vesprada. Un dels dos que … Continua la lectura de Viure-ho (Joan 1,35-42)

Tu eres el meu estimat (Marc 1,7-11)

[Evangeli del diumenge, Baptisme del Senyor – Cicle B] Marc 1,7-11: En aquell temps, Joan predicava així: –Després de mi, ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calcer. Jo us he batejat només amb aigua; ell vos batejarà amb l’Esperit Sant. Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan eixia de l’aigua, veié que el cel s’esguellava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des … Continua la lectura de Tu eres el meu estimat (Marc 1,7-11)

Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1,26-38)

[Evangeli del diumenge, 4 Advent – Cicle B] Lluc 1,26-38: En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una donzella, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la donzella era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: —Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: —No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li … Continua la lectura de Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1,26-38)

Joan Baptista: testimoni de la llum (Joan 1,6-8.9-28)

[Evangeli del diumenge, 3 Advent – Cicle B] Joan 1,6-8.19-28: Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè, per ell, tothom arribara a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li des de Jerusalem sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: —¿Qui eres tu? Ell, sense cap reserva, confessà clarament: —Jo no sóc el Messies. Li preguntaren: —¿I així, qui eres? ¿Elies? Els diu: —No ho sóc. —¿Eres el Profeta que esperem? Respongué: … Continua la lectura de Joan Baptista: testimoni de la llum (Joan 1,6-8.9-28)

Recés d’Advent – Marc 1,1-8

Una reflexió sobre l’evangeli del segon diumenge d’Advent que pot servir de recés espiritual: Marc 1,1-8: Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.En el profeta Isaïes hi ha escrit açò: «Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell … Continua la lectura de Recés d’Advent – Marc 1,1-8

Comença la Bona Notícia! (Marc 1,1-8)

[Evangeli del diumenge, 2 Advent – Cicle B] Marc 1,1-8: Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.En el profeta Isaïes hi ha escrit açò: «Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.El vestit … Continua la lectura de Comença la Bona Notícia! (Marc 1,1-8)

L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

[Evangeli del diumenge, 1 Advent – Cicle B] Marc 13,33-37: En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: —Estigueu atents, vetleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, eixint de casa, deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetle. Igual heu de vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu ací a l’hora menys pensada: mireu que no vos trobe dormint. I això … Continua la lectura de L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any. Jesucrist, Rei de tot el món – Cicle A] Mateu 25,31-46: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:—Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles.»Llavors, els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.»Després, el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des … Continua la lectura de Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

Superar-se (Mateu 25,14-30)

[Evangeli del diumenge, 33 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,14-30: Jesús va dir esta paràbola als seus deixebles:Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seua capacitat—, i després se’n va anar.»Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a … Continua la lectura de Superar-se (Mateu 25,14-30)

Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)

[Evangeli del diumenge, 32 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,1-13: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:—Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s’emportaren oli per als cresols, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una oliera.Com que el nuvi tardava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és ací! Eixiu a rebre’l.” Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols. Les que … Continua la lectura de Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)