L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

[Evangeli del diumenge, 1 Advent – Cicle B] Marc 13,33-37: En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: —Estigueu atents, vetleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, eixint de casa, deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetle. Igual heu de vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu ací a l’hora menys pensada: mireu que no vos trobe dormint. I això … Continua la lectura de L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any. Jesucrist, Rei de tot el món – Cicle A] Mateu 25,31-46: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:—Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles.»Llavors, els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.»Després, el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des … Continua la lectura de Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

Superar-se (Mateu 25,14-30)

[Evangeli del diumenge, 33 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,14-30: Jesús va dir esta paràbola als seus deixebles:Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seua capacitat—, i després se’n va anar.»Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a … Continua la lectura de Superar-se (Mateu 25,14-30)

Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)

[Evangeli del diumenge, 32 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,1-13: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:—Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s’emportaren oli per als cresols, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una oliera.Com que el nuvi tardava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és ací! Eixiu a rebre’l.” Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols. Les que … Continua la lectura de Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)

Estimar Déu i els altres (Mateu 22,34-40)

[Evangeli del diumenge, 30 durant l’any – Cicle A] Mateu 22,34-40: En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta:—Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?Jesús li contestà:—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els … Continua la lectura de Estimar Déu i els altres (Mateu 22,34-40)

A Déu allò que és de Déu (Mateu 22,15-21)

[Evangeli del diumenge, 29 durant l’any – Cicle A] Mateu 22,15-21: En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li:—Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de veritat els camins de Déu, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per complaure els hòmens. Digueu-nos, doncs, que penseu d’això?:¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar?Jesús, que s’havia adonat de la seua malícia, els respongué:—Hipòcrites, ¿per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.Ells li … Continua la lectura de A Déu allò que és de Déu (Mateu 22,15-21)

Pedra que corona l’edifici de la nostra vida (Mateu 21,33-43)

[Evangeli del diumenge, 27 durant l’any – Cicle A] Mateu 21,33-43: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: —Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivaren, i se n’anà del país. Quan s’apropava el temps de la verema, envià els seus hòmens per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar, a un altre, el van traure a colps … Continua la lectura de Pedra que corona l’edifici de la nostra vida (Mateu 21,33-43)

Dos germans ben diferents (Mateu 21,28-32)

[Evangeli del diumenge, 26 durant l’any – Cicle A] Mateu 21,28-32: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: —¿Què vos sembla? Un home que tenia dos fills, es va acostar al primer i li va dir: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, hui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després, se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. ¿Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia? Li responen: —El primer. Jesús els … Continua la lectura de Dos germans ben diferents (Mateu 21,28-32)

La verdadera recompensa (Mateu 20,1-16)

[Evangeli del diumenge, 25 durant l’any – Cicle A] Mateu 20,1-16: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que isqué de bon matí a llogar treballadors per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seua tasca. Isqué altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense faena i els digué: “Aneu també vosaltres a la meua vinya; vos pagaré el que siga just.” I ells hi van anar. Cap a migdia i a mitjan vesprada, tornà … Continua la lectura de La verdadera recompensa (Mateu 20,1-16)

Perdonar més enllà de la justícia (Mateu 18,21-35)

[Evangeli del diumenge, 24 durant l’any – Cicle A] Mateu 18,21-35: En aquell temps, Pere preguntà a Jesús: – «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet? ¿Set vegades?» Jesús li respon: – «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set. Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar … Continua la lectura de Perdonar més enllà de la justícia (Mateu 18,21-35)