El poder de la força o el Poder de l’Amor (Joan 18,33b-37)

[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any – Cicle B – Jesucrist, Rei de l’Univers]

Joan 18,33b-37:

En aquell temps, Pilat digué a Jesús:
—¿Eres tu el rei dels jueus?
Jesús contestà:
—¿Ix de tu, això que em preguntes, o són altres els qui t’ho han dit de mi?
Respongué Pilat:
—No sóc jueu, jo! És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meues mans. He de saber què has fet.
Jesús respongué:
—La meua reialesa no és cosa d’este món. Si fóra d’este món, els meus hòmens haurien lluitat perquè jo no fóra entregat als jueus. I és que la meua reialesa no és d’ací.
Pilat li digué:
—Per tant, vols dir que eres rei.
Jesús contestà:
—Tens raó: jo sóc rei. La meua missió és la de ser testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.

La festa de Jesucrist, president de l’Univers, ens parla de poder i servici. Quan volem entrar en la lluita pel poder en este món, les regles del joc estan molt clares: els altres són peons que hem de moure, que hem de manipular, per a aconseguir els nostres objectius, i, si no es deixen dominar, són contrincants, que s’han de véncer. El regne del poder pot trobar-se en molts àmbits de la vida, no només en la política i la empresa, sinó també dins l’Església, en les relacions entre (suposats) amics, en les parelles i famílies, i en qualsevol lloc on l’egoisme triomfe.

Sembla que tots volem manar; d’una o altra manera, tots volem sobreeixir per damunt dels altres, potser perquè necessitem afermar la nostra menudesa, perquè confiem tan poc en nosaltres mateixos que ens construïm un castell de falsa seguretat amb la il·lusió del poder.

Jesucrist és tot el contrari. En la lectura de hui el trobem encadenat, acusat injustament i interrogat pel representant del poder més temible i opressor que la humanitat havia conegut fins aleshores: l’Imperi Romà. El contrast és intencional; el poder absolut (i absolutament buit), s’enfronta a l’autèntic Poder, Déu mateix que es deixa encadenar i crucificar per amor. Jesús, en la seua passió, ens mostra la força infinita de l’autèntic poder. Ell accepta l’absurd més increïble perquè se sap abandonat en les mans del Pare, perquè confia totalment en el seu amor. Jesús no va morir per pagar un preu, ell es va entregar a l’amor de forma desbordant, i el món, que no és capaç d’assumir-ho, el va intentar destruir. Jesús mana, no perquè fa que els altres es supediten a la seua voluntat, sinó perquè és capaç de posar tota la seua persona, tota la seua vida, ànima i cor en les mans del Déu de l’amor infinit. Jesús és Rei de la Creació perquè en ell, en la seua entrega, troba sentit tot acte d’amor, de donació, de generositat, xicotet o gran, que les nostres ànimes, diminutes però també divines, són capaces d’oferir.

(Diumenge 34 durant l’any – Cicle B – Jesucrist, Rei de l’Univers)

Deixa un comentari