T’estime (Lluc 3,15-16.21-22)

[Evangeli del Baptisme del Senyor – Cicle C]

Lluc 3,15-16.21-22:

El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tots:
—Jo vos batege amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel:
—Tu eres el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.

L’evangeli de hui ens presenta dos escenes: la predicació de Joan Baptista i el bateig de Jesús. Tot comença amb l’expectació del poble que desitja un salvador i s’admira de la força de l’anunci de Joan, a l’estil dels antics profetes. Comprenen que Déu està enviant-los la seua Paraula a través del Baptista, i volen creure, massa fàcilment, que tenen la salvació a l’abast de la mà. Tot sembla tan fàcil!

Joan els ha de desmuntar les falses il·lusions; no, ell no és el Messies, l’autèntic salvador serà més fort que ell. Però ni tan sols el Baptista arriba a sospitar que la força de Jesús no serà la del foc del castic, sinó la de la misericòrdia ardent que donarà la vida per aquells a qui estima.

El poble seguix expectant sense trobar respostes, igual con hui en dia. La nostra societat desitja la salvació, però no sap ben bé on trobar-la. S’arraconen tots els símbols religiosos, acusats d’antiquats i alienants, però no es descobrixen altres fonts d’esperança, altres motivacions per a construir un món millor. Si Déu desapareix de l’horitzó, ¿qui ens recordarà que els hòmens i les dones som germans i no llops enfurismats?

El segon paràgraf ens dóna la resposta als anhels humans, però té lloc en la intimitat entre Jesús i el Pare. No serà tan fàcil descobrir en Jesús l’autèntic Messies perquè el seu anunci no clamarà contra els enemics a véncer, sinó penetrarà en la part més profunda de l’ànima, allí on nosaltres mateixos no sempre ens atrevim a entrar, on està l’arrel de les nostres motivacions, el Perquè, en majúscula, de la vida.

L’escena del baptisme ens introduïx en el sagrari del cor de Jesús. Ací dins hem de caminar amb respecte, baixar la veu i escoltar amb la màxima atenció; només així podrem sentir les paraules que són l’explicació i el fonament de tot: «Tu eres el meu fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».

Després d’este moment, com sabem, Jesús començarà la seua gran missió d’anunciar el Regne de Déu, la Bona Notícia de la misericòrdia de Déu abocada sobre tota la humanitat. Però això vindrà després, ara som testimonis de la font de la força de Jesús: l’Amor del Pare.

Lluc no ens conta esta escena com si en fórem espectadors. Ens ha portat a la deu, a la font, de l’amor per a què nosaltres també beguem d’ella. No hi ha una altra solució als mals del món; no es resoldran els verdaders problemes afegint lleis ni promulgant més prohibicions. Allò que transforma el cor de l’home és sentir-se estimat. Les paraules «t’estime», «tu eres el meu estimat, la meua estimada», tenen el poder de donar sentit a les accions més sorprenents i a les més quotidianes. La força que ens mou en la vida és l’amor rebut i donat, el diàleg d’amor amb Déu que mai s’experimenta en abstracte sinó a través de la relació amb les persones que estimem.

L’amor gratuït de Déu, que no posa condicions ni demana requisits, ens venç i ens estimula. Déu confia tant en nosaltres que ens envia a transformar el món, a fer-lo menys egoista i més diví. Ho podrem fer si tornem sempre a beure de la font del seu amor.

(Baptisme del Senyor – Cicle C)

Deixa un comentari