Comença la Bona Notícia! (Marc 1,1-8)

[Evangeli del diumenge, 2 Advent – Cicle B] Marc 1,1-8: Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.En el profeta Isaïes hi ha escrit açò: «Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.El vestit … Continua la lectura de Comença la Bona Notícia! (Marc 1,1-8)

L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

[Evangeli del diumenge, 1 Advent – Cicle B] Marc 13,33-37: En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: —Estigueu atents, vetleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, eixint de casa, deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetle. Igual heu de vetlar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu ací a l’hora menys pensada: mireu que no vos trobe dormint. I això … Continua la lectura de L’hora menys pensada (Marc 13,33-37)

Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any. Jesucrist, Rei de tot el món – Cicle A] Mateu 25,31-46: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:—Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles.»Llavors, els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.»Després, el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des … Continua la lectura de Jesucrist, President de l’Univers… (o una cosa així) (Mateu 25,31-46)

Superar-se (Mateu 25,14-30)

[Evangeli del diumenge, 33 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,14-30: Jesús va dir esta paràbola als seus deixebles:Un home que havia de fer un llarg viatge va cridar els seus servents i els va confiar els seus béns. A un li donà cinc talents; a l’altre, dos, i a l’altre, un —a cada un segons la seua capacitat—, i després se’n va anar.»Immediatament, el qui havia rebut cinc talents els va fer treballar i va guanyar-ne cinc més. Igualment, el qui n’havia rebut dos en va guanyar dos més. Però el qui n’havia rebut un se’n va anar a … Continua la lectura de Superar-se (Mateu 25,14-30)

Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)

[Evangeli del diumenge, 32 durant l’any – Cicle A] Mateu 25,1-13: En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:—Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a rebre l’espòs. N’hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s’emportaren oli per als cresols, però cadascuna de les prudents se’n proveí d’una oliera.Com que el nuvi tardava, els vingué son, i totes s’adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar: “L’espòs és ací! Eixiu a rebre’l.” Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols. Les que … Continua la lectura de Prudents i insensates (Mateu 25,1-13)

Estimar Déu i els altres (Mateu 22,34-40)

[Evangeli del diumenge, 30 durant l’any – Cicle A] Mateu 22,34-40: En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta:—Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?Jesús li contestà:—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els … Continua la lectura de Estimar Déu i els altres (Mateu 22,34-40)

A Déu allò que és de Déu (Mateu 22,15-21)

[Evangeli del diumenge, 29 durant l’any – Cicle A] Mateu 22,15-21: En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d’Herodes a dir-li:—Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de veritat els camins de Déu, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per complaure els hòmens. Digueu-nos, doncs, que penseu d’això?:¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar?Jesús, que s’havia adonat de la seua malícia, els respongué:—Hipòcrites, ¿per què proveu de comprometre’m? Ensenyeu-me la moneda del tribut.Ells li … Continua la lectura de A Déu allò que és de Déu (Mateu 22,15-21)

Pedra que corona l’edifici de la nostra vida (Mateu 21,33-43)

[Evangeli del diumenge, 27 durant l’any – Cicle A] Mateu 21,33-43: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: —Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivaren, i se n’anà del país. Quan s’apropava el temps de la verema, envià els seus hòmens per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar, a un altre, el van traure a colps … Continua la lectura de Pedra que corona l’edifici de la nostra vida (Mateu 21,33-43)

Dos germans ben diferents (Mateu 21,28-32)

[Evangeli del diumenge, 26 durant l’any – Cicle A] Mateu 21,28-32: En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: —¿Què vos sembla? Un home que tenia dos fills, es va acostar al primer i li va dir: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, hui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després, se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. ¿Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia? Li responen: —El primer. Jesús els … Continua la lectura de Dos germans ben diferents (Mateu 21,28-32)

La verdadera recompensa (Mateu 20,1-16)

[Evangeli del diumenge, 25 durant l’any – Cicle A] Mateu 20,1-16: En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola: —Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que isqué de bon matí a llogar treballadors per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seua tasca. Isqué altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense faena i els digué: “Aneu també vosaltres a la meua vinya; vos pagaré el que siga just.” I ells hi van anar. Cap a migdia i a mitjan vesprada, tornà … Continua la lectura de La verdadera recompensa (Mateu 20,1-16)