[Evangeli del diumenge, 31 durant l’any – Cicle A]

Mateu 23,1-12:

En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles:
—Els mestres de la Llei i els fariseus vos parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen fardells pesadíssims i els carreguen a les espatles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit.
»En tot obren per fer-se veure de la gent: Per això, es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els salude a les places i els done el nom de “rabí”, o siga “mestre”.
»Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de “pare” ací a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni vos heu de fer dir “guies”, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre.
»Tot el qui s’enaltirà serà humiliat, però tot el qui s’humiliarà serà enaltit.

La càtedra de Moisès de la que Jesús parla no era cap lloc concret; vol dir que els mestres de la Llei i els fariseus de la seua època, que eren els que més estudiaven i coneixien els llibres de les Sagrades Escriptures, tenien la responsabilitat de transmetre al poble les ensenyances de Déu. Ells sabien molt sobre la Bíblia, però Jesús els acusa de no viure-la, de no complir el que diuen. Demanaven a la gent el compliment estricte de totes les normes, però ells faltaven a la més bàsica, l’amor a Déu i als altres.
Jesús els recrimina que els agrada fer ostentació social o religiosa. Les filactèries, per exemple, són uns xicotets estoigs que contenen uns paperets amb fragments de l’Escriptura i es porten nugats al front i al braç esquerre (el del costat del cor); els fariseus preferien portar filactèries vistoses per a què tot el món pensara que eren persones molt religioses.
Per a Jesús, en canvi, la religiositat es viu d’altra manera. Abans que res, reconeixent que només Déu és Déu; encara que tantes vegades fem déus de moltes de les coses del nostre món, com els diners, el plaer, la comoditat, l’oci o l’egoísme. La fe que Jesús propose és humil, es dels qui es poser al servici, dels qui no busquen honors ni reverències.
A qui dirigix Mateu estes paraules? Algú deia que el món s’arreglaria si cada u arreglara… la casa del veí. Açò mateix ens pot passar llegint esta lectura. Tots trobem fàcilment consells i recomanacions per a què els altres facen bé les coses, però quan hem d’aplicar-nos-les a nosaltres… la cosa canvia. Resulta fàcil pensar que la lectura va dirigida als bisbes, als sacerdots, als que manen en l’Església, i certament és veritat, perquè són responsables de seguir transmetent l’evangeli. Però les paraules de Jesús també es poden aplicar qualsevol cristià. Tots ens podem sentir temptats per les reverències o els honors, que poden ser de molts tipus. Tots podem tindre receptes fàcils per als altres, que nosaltres no vivim.
Per a tots va dirigit, també, el final de la lectura, que ès molt positiu: ens recorda que Déu és Pare i que Crist es nostre Senyor, i que tots som germans. Quina alegria tindre un Déu així, paternal, i un cap així, que dóna la vida per amor!