[Evangeli del diumenge, 22 durant l’any – Cicle C]

Lluc 14,1.7-14:

Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant.
Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:
—Quan algú et convida a un dinar de casament, no et poses al primer lloc: si hi haguera un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit.
»Més bé, quan et conviden, vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt”. Llavors, seràs honorat davant de tots els qui són a taula, perquè el qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
Després, digué al qui l’havia convidat:
—Quan fas un dinar o un sopar, no hi crides els teus amics, ni els teus germans, ni els altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa.
»Més bé, quan faces una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justs.

En algunes paràboles se’ns diu què estava veient o sentint Jesús. Esta és una d’eixes: «Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs…»

Per a Jesús, les actituds humanes són la millor manera de parlar de Déu. El desig de passar per damunt dels altres ha estat present en tota la història i encara ho està. Algunes voltes amb violència, i altres de forma més dissimulada; però sempre és la mateixa actitud la que està darrere: ser (o aparentar) més que els altres.

El Regne de Déu que Jesús predica és diferent; en ell ningú té necessitat de comparar-se amb altres, de ser més que altres, d’aparentar més que altres, perquè tots se saben intensament estimats per Déu. Jesús seguix insistint-nos que és possible crear una societat en què no necessitem demostrar a cada instant el que valem, en què se’ns estima senzillament com som, en què no hagem de guanyar-nos l’afecte, l’atenció, la felicitat… Una societat en què el regal siga més important que l’intercanvi, la gratuïtat més que la compravenda, la humilitat més que l’aparença de grandesa.

(Diumenge 22 durant l’any – Cicle C)