11
Activitat de JesúskEn la secció que inclou els cc. 11-12 augmenta l’oposició entre Jesús i els seus adversaris; Jesús posa en evidència els qui no es volen convertir.
Quan Jesús hagué acabat de donar estes instruccionsl7,28 nota p. als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.m4,23; 9,35.
Els enviats de Joan Baptista
(Lc 7,18-35)
Joan, que era a la presó,n4,12+. va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Eres tu el qui ha de vindre,oUn dels noms usats per a designar el *Messies és el qui ha de vindre (vegeu Jn 6,14). o n’hem d’esperar un altre?»pLa pregunta s’explica perquè les obres que fa Jesús (cc. 8-9) no semblen correspondre a allò que Joan havia predit per al Messies (3,11-12).
Jesús els respongué:
—Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.qLa resposta de Jesús evoca diversos textos d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1. Les seues paraules són un resum de la seua activitat (cc. 5-9). I feliç aquell que no em rebutjarà!r13,57 (= Mc 6,3).
Mentres ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
—Què heu eixit a contemplar al desert?s3,1-5. ¿Una canya sacsada pel vent? Doncs què hi heu eixit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats s’estan als palaus dels reis! Doncs què hi heu eixit a veure? ¿Un profeta?t14,5; 21,26 (= Mc 11,32 = Lc 20,6); Lc 1,76. Sí, vos ho assegure, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí.u Ex 23,20; Ml 3,1; estos textos són citats també en Mc 1,2. Vegeu també Lc 1,76; Jn 3,28. 11 En veritat vos ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més menut en el Regne del cel és més gran que ell. 12 Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofrix violència, i gent violenta se’n vol apoderar.vEl text es pot interpretar de dos maneres: o bé es tracta dels qui s’esforcen per entrar al Regne (vegeu Lc 13,24; 16,16), o bé, més probablement, dels adversaris del Regne que impedixen als altres d’entrar-hi (Mt 23,13). 13 Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan.wAmb el profeta Joan Baptista comença el temps del compliment de l’Escriptura (3,3; vegeu també 5,17 nota g). Vegeu, en canvi, Lc 16,16 nota y. 14 I encara que no ho volguéreu creure, ell és Elies, el qui havia de vindre.xUna tradició inspirada en el últim anunci de l’últim dels *profetes (Ml 3,23) assegurava que Elies vindria a preparar el poble perquè rebera el Messies. Vegeu Mt 17,10-13 (= Mc 9,11-13); Lc 1,17. Si Joan és Elies, això vol dir que el Messies és Jesús. La pregunta (v. 3) ha sigut capgirada. 15 Qui tinga orelles, que escolte.y13,9 (= Mc 4,9 = Lc 8,8); 13,43; Mc 4,23; Lc 14,35; Ap 2,7+.
16 »A qui compararé la gent d’esta generació?zMc 8,12 nota f. S’assemblen als xiquets que seuen a les places i criden als seus companys 17 dient-los: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no vos planyeu!”aEls contemporanis de Jesús deixen passar l’ocasió d’acollir la salvació que Déu els oferix a través d’ell. 18 Perquè ha vingut Joan, que no menja ni beu,b3,4 (= Mc 1,6); 9,14. i diuen: “Té el dimoni”;cAltres traduïxen: Ha perdut l’enteniment. 19 ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i diuen: “Ací teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.”d9,10 nota i. Però les obres de la saviesa acrediten que és justa.eLa frase es referix a les obres de la saviesa de Déu, manifestades en Jesús. A pesar de la incomprensió i l’oposició de la gent d’esta generació (vv. 16-17), els fets demostren que s’està realitzant el projecte salvador de Déu en Jesús, que és la saviesa de Déu personificada.
Les poblacions galilees que no s’han convertit
(Lc 10,12-15)
20 Aleshores Jesús començà a censurar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit:fJn 12,37; 15,24. Referència als miracles narrats en els cc. 8-9.
21 —Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida!g Corazín i Betsaida eren dos poblacions galilees situades prop de Cafarnaüm, lloc de residència de Jesús (9,1): la primera, a 3 km, i la segona, a 5. Vegeu Jn 1,44 nota l. Si a Tir i a SidóhDos de les ciutats comercials més importants de Fenícia, al nord-oest del territori d’Israel, sovint censurades pels profetes a causa de la seua rebel·lió contra Déu (Is 23; Ez 26-28; Jl 4,4-8; Am 1,9-10; Za 9,2-4). s’hagueren fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien posat cendra i roba de saciSignes clàssics de penediment i conversió (Jr 6,26; Jo 3,5-8; Dn 9,3). i s’haurien convertit. 22 Per això vos dic que el dia del juíjVegeu Vocabulari: juí. serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. 23 I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!kIs 14,13-15. Perquè si a Sodoma s’hagueren fet els miracles que s’han fet dins teu, encara hui existiria.l* Sodoma s’havia convertit en l’exemple proverbial de la ciutat pecadora castigada per Déu amb la destrucció total (Gn 18,16-19,29). 24 Per això et dic que el dia del juí serà més suportable per a Sodoma que per a tu.m10,15.
Pregària de Jesús
(Lc 10,21-22)
25 En aquell temps, Jesús digué:
—T’enaltisc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot aixònÉs a dir, tot el que es referix al Regne de Déu i als seus designis secrets revelats als deixebles. Vegeu 13,11 (= Mc 4,11 = Lc 8,10). que has amagat als savis i entesos.o1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19. 26 Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.p3,17; 12,18. Jesús dóna gràcies al Pare, que es complau en els senzills i els febles, i no en els poderosos. Vegeu també Lc 10,21 nota n.
27 »Mon Pare ho ha posat tot a les meues mans.q28,18; Jn 3,35+. Este tot ha de ser referit al tot això del v. 25 (vegeu la nota n). Ningú no coneix el Fill,r2,15 nota h. llevat del Pare, i ningú no coneix el Pare, llevat del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.sJesús manifesta en esta pregària la seua relació filial única amb Déu (vegeu Mc 14,36; Lc 2,49; Jn 20,17). Vegeu també Mt 21,37; 24,36.
28 »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i doblegats,tEls doblegats són els pobres (11,5) i menuts (18,6), que han de suportar la càrrega de manaments i prescripcions que els és imposada pels *mestres de la Llei (23,4). i jo vos faré reposar. 29 Accepteu el meu jouuLa imatge del jou era usada per a parlar de la Llei de Moisés i de les seues nombroses prescripcions (vegeu Jr 2,20; 5,5; Sir 51,26-27; Ac 15,10). Jesús denuncia les interpretacions restrictives que en fan els *mestres de la Llei i contraposa el seu ensenyament alliberador a l’ensenyament legalista del judaisme contemporani. i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs,vJr 6,16. 30 perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega, lleugera.wSir 6,24-30.

k^ En la secció que inclou els cc. 11-12 augmenta l’oposició entre Jesús i els seus adversaris; Jesús posa en evidència els qui no es volen convertir.

l11,1 7,28 nota p.

m11,1 4,23; 9,35.

n11,2 4,12+.

o11,3 Un dels noms usats per a designar el *Messies és el qui ha de vindre (vegeu Jn 6,14).

p11,3 La pregunta s’explica perquè les obres que fa Jesús (cc. 8-9) no semblen correspondre a allò que Joan havia predit per al Messies (3,11-12).

q11,5 La resposta de Jesús evoca diversos textos d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1. Les seues paraules són un resum de la seua activitat (cc. 5-9).

r11,6 13,57 (= Mc 6,3).

s11,7 3,1-5.

t11,9 14,5; 21,26 (= Mc 11,32 = Lc 20,6); Lc 1,76.

u11,10 Ex 23,20; Ml 3,1; estos textos són citats també en Mc 1,2. Vegeu també Lc 1,76; Jn 3,28.

v11,12 El text es pot interpretar de dos maneres: o bé es tracta dels qui s’esforcen per entrar al Regne (vegeu Lc 13,24; 16,16), o bé, més probablement, dels adversaris del Regne que impedixen als altres d’entrar-hi (Mt 23,13).

w11,13 Amb el profeta Joan Baptista comença el temps del compliment de l’Escriptura (3,3; vegeu també 5,17 nota g). Vegeu, en canvi, Lc 16,16 nota y.

x11,14 Una tradició inspirada en el últim anunci de l’últim dels *profetes (Ml 3,23) assegurava que Elies vindria a preparar el poble perquè rebera el Messies. Vegeu Mt 17,10-13 (= Mc 9,11-13); Lc 1,17. Si Joan és Elies, això vol dir que el Messies és Jesús. La pregunta (v. 3) ha sigut capgirada.

y11,15 13,9 (= Mc 4,9 = Lc 8,8); 13,43; Mc 4,23; Lc 14,35; Ap 2,7+.

z11,16 Mc 8,12 nota f.

a11,17 Els contemporanis de Jesús deixen passar l’ocasió d’acollir la salvació que Déu els oferix a través d’ell.

b11,18 3,4 (= Mc 1,6); 9,14.

c11,18 Altres traduïxen: Ha perdut l’enteniment.

d11,19 9,10 nota i.

e11,19 La frase es referix a les obres de la saviesa de Déu, manifestades en Jesús. A pesar de la incomprensió i l’oposició de la gent d’esta generació (vv. 16-17), els fets demostren que s’està realitzant el projecte salvador de Déu en Jesús, que és la saviesa de Déu personificada.

f11,20 Jn 12,37; 15,24. Referència als miracles narrats en els cc. 8-9.

g11,21 Corazín i Betsaida eren dos poblacions galilees situades prop de Cafarnaüm, lloc de residència de Jesús (9,1): la primera, a 3 km, i la segona, a 5. Vegeu Jn 1,44 nota l.

h11,21 Dos de les ciutats comercials més importants de Fenícia, al nord-oest del territori d’Israel, sovint censurades pels profetes a causa de la seua rebel·lió contra Déu (Is 23; Ez 26-28; Jl 4,4-8; Am 1,9-10; Za 9,2-4).

i11,21 Signes clàssics de penediment i conversió (Jr 6,26; Jo 3,5-8; Dn 9,3).

j11,22 Vegeu Vocabulari: juí.

k11,23 Is 14,13-15.

l11,23 * Sodoma s’havia convertit en l’exemple proverbial de la ciutat pecadora castigada per Déu amb la destrucció total (Gn 18,16-19,29).

m11,24 10,15.

n11,25 És a dir, tot el que es referix al Regne de Déu i als seus designis secrets revelats als deixebles. Vegeu 13,11 (= Mc 4,11 = Lc 8,10).

o11,25 1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19.

p11,26 3,17; 12,18. Jesús dóna gràcies al Pare, que es complau en els senzills i els febles, i no en els poderosos. Vegeu també Lc 10,21 nota n.

q11,27 28,18; Jn 3,35+. Este tot ha de ser referit al tot això del v. 25 (vegeu la nota n).

r11,27 2,15 nota h.

s11,27 Jesús manifesta en esta pregària la seua relació filial única amb Déu (vegeu Mc 14,36; Lc 2,49; Jn 20,17). Vegeu també Mt 21,37; 24,36.

t11,28 Els doblegats són els pobres (11,5) i menuts (18,6), que han de suportar la càrrega de manaments i prescripcions que els és imposada pels *mestres de la Llei (23,4).

u11,29 La imatge del jou era usada per a parlar de la Llei de Moisés i de les seues nombroses prescripcions (vegeu Jr 2,20; 5,5; Sir 51,26-27; Ac 15,10). Jesús denuncia les interpretacions restrictives que en fan els *mestres de la Llei i contraposa el seu ensenyament alliberador a l’ensenyament legalista del judaisme contemporani.

v11,29 Jr 6,16.

w11,30 Sir 6,24-30.