k^ En la secció que inclou els cc. 11-12 augmenta l’oposició entre Jesús i els seus adversaris; Jesús posa en evidència els qui no es volen convertir.
l11,1 7,28 nota p.
m11,1 4,23; 9,35.
n11,2 4,12+.
o11,3 Un dels noms usats per a designar el *Messies és el qui ha de vindre (vegeu Jn 6,14).
p11,3 La pregunta s’explica perquè les obres que fa Jesús (cc. 8-9) no semblen correspondre a allò que Joan havia predit per al Messies (3,11-12).
q11,5 La resposta de Jesús evoca diversos textos d’Isaïes: 26,19; 29,18; 35,5-6; 61,1. Les seues paraules són un resum de la seua activitat (cc. 5-9).
s11,7 3,1-5.
t11,9 14,5; 21,26 (= Mc 11,32 = Lc 20,6); Lc 1,76.
u11,10 Ex 23,20; Ml 3,1; estos textos són citats també en Mc 1,2. Vegeu també Lc 1,76; Jn 3,28.
v11,12 El text es pot interpretar de dos maneres: o bé es tracta dels qui s’esforcen per entrar al Regne (vegeu Lc 13,24; 16,16), o bé, més probablement, dels adversaris del Regne que impedixen als altres d’entrar-hi (Mt 23,13).
w11,13 Amb el profeta Joan Baptista comença el temps del compliment de l’Escriptura (3,3; vegeu també 5,17 nota g). Vegeu, en canvi, Lc 16,16 nota y.
x11,14 Una tradició inspirada en el últim anunci de l’últim dels *profetes (Ml 3,23) assegurava que Elies vindria a preparar el poble perquè rebera el Messies. Vegeu Mt 17,10-13 (= Mc 9,11-13); Lc 1,17. Si Joan és Elies, això vol dir que el Messies és Jesús. La pregunta (v. 3) ha sigut capgirada.
y11,15 13,9 (= Mc 4,9 = Lc 8,8); 13,43; Mc 4,23; Lc 14,35; Ap 2,7+.
z11,16 Mc 8,12 nota f.
a11,17 Els contemporanis de Jesús deixen passar l’ocasió d’acollir la salvació que Déu els oferix a través d’ell.
c11,18 Altres traduïxen: Ha perdut l’enteniment.
d11,19 9,10 nota i.
e11,19 La frase es referix a les obres de la saviesa de Déu, manifestades en Jesús. A pesar de la incomprensió i l’oposició de la gent d’esta generació (vv. 16-17), els fets demostren que s’està realitzant el projecte salvador de Déu en Jesús, que és la saviesa de Déu personificada.
f11,20 Jn 12,37; 15,24. Referència als miracles narrats en els cc. 8-9.
g11,21 Corazín i Betsaida eren dos poblacions galilees situades prop de Cafarnaüm, lloc de residència de Jesús (9,1): la primera, a 3 km, i la segona, a 5. Vegeu Jn 1,44 nota l.
h11,21 Dos de les ciutats comercials més importants de Fenícia, al nord-oest del territori d’Israel, sovint censurades pels profetes a causa de la seua rebel·lió contra Déu (Is 23; Ez 26-28; Jl 4,4-8; Am 1,9-10; Za 9,2-4).
i11,21 Signes clàssics de penediment i conversió (Jr 6,26; Jo 3,5-8; Dn 9,3).
j11,22 Vegeu Vocabulari: juí.
k11,23 Is 14,13-15.
l11,23 * Sodoma s’havia convertit en l’exemple proverbial de la ciutat pecadora castigada per Déu amb la destrucció total (Gn 18,16-19,29).
m11,24 10,15.
n11,25 És a dir, tot el que es referix al Regne de Déu i als seus designis secrets revelats als deixebles. Vegeu 13,11 (= Mc 4,11 = Lc 8,10).
o11,25 1Co 1,26-29. Vegeu també Sir 3,19.
p11,26 3,17; 12,18. Jesús dóna gràcies al Pare, que es complau en els senzills i els febles, i no en els poderosos. Vegeu també Lc 10,21 nota n.
q11,27 28,18; Jn 3,35+. Este tot ha de ser referit al tot això del v. 25 (vegeu la nota n).
r11,27 2,15 nota h.
s11,27 Jesús manifesta en esta pregària la seua relació filial única amb Déu (vegeu Mc 14,36; Lc 2,49; Jn 20,17). Vegeu també Mt 21,37; 24,36.
t11,28 Els doblegats són els pobres (11,5) i menuts (18,6), que han de suportar la càrrega de manaments i prescripcions que els és imposada pels *mestres de la Llei (23,4).
u11,29 La imatge del jou era usada per a parlar de la Llei de Moisés i de les seues nombroses prescripcions (vegeu Jr 2,20; 5,5; Sir 51,26-27; Ac 15,10). Jesús denuncia les interpretacions restrictives que en fan els *mestres de la Llei i contraposa el seu ensenyament alliberador a l’ensenyament legalista del judaisme contemporani.
v11,29 Jr 6,16.
w11,30 Sir 6,24-30.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?