12
Advertiment contra la hipocresia
Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es xafaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
—Guardeu-vosoTambé es pot traduir: ...començà a dir als seus deixebles: «Primer, guardeu-vos...» del rent dels fariseus,pMt 16,6 nota y. que és la hipocresia.q6,42; Mt 6,2 nota x. No hi ha res secret que no s’haja de revelar, ni res amagat que no s’haja de saber.r8,17; Mt 10,26+. Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada,sMt 6,6 nota z. ho pregonaran des dels terrats.tMt 10,27.
Invitació a la confiança
(Mt 10,28-31)
»A vosaltres, amics meus, vos dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. Jo vos faré veure qui heu de témer: temeu aquell que, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern.uLit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Déu és l’amo de la vida i de la mort. Vos ho assegure: a este sí que l’heu de témer. ¿No es venen cinc ocells per dos monedes?vLit.: per dos asos. Vegeu Mt 10,29 nota v. Doncs bé, Déu no n’oblida ni un. Més encara, fins i tot els cabells vos té comptats.w21,18. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.xVegeu v. 24 (= Mt 6,26).
Reconéixer Jesucrist davant dels hòmens
»I jo vos dic: A tot aquell que em reconega davant dels hòmens, també el Fill de l’home el reconeixerà davant dels àngels de Déu. Però el qui em negue davant dels hòmens, serà negat davant dels àngels de Déu.yMt 10,32-33. Vegeu també Lc 9,26. Davant de Déu i els seus àngels, Jesús donarà testimoni a favor dels qui abans hauran sigut testimonis d’ell davant dels hòmens.
10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.zMt 12,32 nota x; Mc 3,29 nota o. Segons alguns autors, cal veure en estes paraules una distinció entre dos etapes històriques: el temps de Jesús (el Fill de l’home) i el temps de l’Església (l’Esperit Sant). Abans de la resurrecció, fins i tot és perdonable el fet d’haver portat Jesús a la mort (Ac 3,17). Però, un cop enviat l’Esperit, l’*apostasia és extremadament greu.
11 »Quan vos conduïsquen a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no vos preocupeu de com vos defendreu ni de què direu: 12 l’Esperit Sant vos ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.aVv. 11-12: 21,14-15 (= Mc 13,11); Mt 10,19-20.
Paràbola del ric insensat
13 Un d’entre la gent digué a Jesús:
—Mestre, ordena al meu germà que es partisca amb mi l’herència.bEn situacions com esta, quan el germà gran es negava a donar al germà més jove la part d’herència que li toca, era normal demanar arbitratges als rabins.
14 Ell li respongué:
—Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?cEx 2,14; Ac 7,27.
15 Aleshores digué a la gent:
—Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, encara que nade en l’abundància, la vida d’un home no depén dels seus béns.
16 I els va contar una paràbola:
—A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meua collita?” 18 I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. 19 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i divertix-te.”
20 »Però Déu li digué:
»—Insensat! Esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?dSir 11,19. Vegeu també Jr 17,11.
21 »Així passa amb el qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.eNo s’ha de posar la confiança en els béns materials, sinó solament en Déu (v. 15). La conclusió de la paràbola és equivalent a la invitació a reunir tresors al cel que trobem sovint en els evangelis: Mt 6,20+.
Confiança i desfici
(Mt 6,25-34)
22 Després digué als seus deixebles:
—Per això vos dic: No vos preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com vos vestireu. 23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. 24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells!fVegeu v. 7 (= Mt 10,31). 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforce, pot allargar un sol instant la seua vida?gO bé: pot allargar mig metre (lit.: una colzada) la seua estatura? 26 Per tant, si no podeu aconseguir ni una cosa tan menuda, per què vos preocupeu de les altres? 27 Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, amb tota la seua magnificència, no anava vestit com cap d’ells.h1Re 10. 28 I si l’herba, que hui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vestix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. 29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. 30 Això, tots els pagans ho busquen amb desfici, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat.iMt 6,8.32. 31 Vosaltres, busqueu sobretot el seu Regne, i això vos ho donarà de més a més.
32 »No tingues por, ramadet,jAc 20,28. El ramat és una imatge bíblica clàssica per a representar Israel (Ez 34). Jesús l’aplica ací als deixebles. que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.k8,10; 22,29. Vegeu també Mt 25,34. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.l11,41+. Procureu-vos bosses que no es facen malbé, reuniu-vos al cel un tresormMt 6,20+. que no s’acabe; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.nVv. 33-34: Mt 6,19-21.
Invitació a vetlar
35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses.oDur el cos cenyit equival a lligar-se la roba a la cintura (vegeu Ex 12,11; 2Re 4,29). Així portaven recollida la roba els qui treballaven o bé havien de viatjar. La imatge de les llànties enceses (8,16; 11,33) expressa també la idea d’estar a punt per a fer un servici. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de bodes, per obrir la porta tan bon punt arribe i toque. 37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribe, trobe vetlant. En veritat vos dic que se cenyirà,pVegeu nota anterior. els farà seure a taula i es posarà a servir-los.qJn 13,4-5. 38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinadarLit.: a la segona o a la tercera vetla. i els troba vetlant així.sVv. 35-38: Mc 13,34-36.
39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa.tMt 24,43 nota x. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.uVv. 39-40: Mt 24,43-44 nota y.
41 Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius esta paràbola per a nosaltres o bé per a tots?
42 El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i sensat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els done al temps degut l’aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 44 Vos assegure amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a vindre”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigaràvMt 24,51 nota z. i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.wVv. 42-46: 21,34-36; Mt 24,45-51.
47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots.xJm 4,17. 48 En canvi, el qui, sense conéixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.yA partir de la pregunta de Pere (v. 41), la resposta de Jesús es dirigix als Dotze i, per tant, als qui tenen responsabilitats en l’Església.
Jesús, motiu de divisió
(Mt 10,34-36)
49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estiguera encesa!zEl foc pot ser el missatge de Jesús que purifica i renova la terra (3,16) i, més precisament, el poder de l’Esperit Sant (Ac 2,3). 50 He de rebre un baptisme, i com desitge que açò es complisca!aEl baptisme que Jesús espera és la seua mort, amb la qual ha de portar la salvació a la humanitat (vegeu Mc 10,38-39). Esta mort és entesa com a compliment del designi diví. Per això, Jesús l’anhela, per la seua obediència. 51 ¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos assegure que no. He vingut a portar-hi divisió.bMt 10,34 nota a. 52 D’ara en avant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra.c Mi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+.
Discernir el temps present
(Mt 16,2-3)
54 I deia també a la gent:
—Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: “Ve pluja”,dEn valencià diem: «Cel rogent (hui), pluja o vent (demà).» Vegeu, en canvi, Mt 16,2. i la pluja arriba. 55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. 56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?eAra és el temps en què Déu oferix la seua salvació (4,18; 11,20): la conversió és la resposta. Vegeu igualment els tres fragments que seguixen.
Actuar amb urgència
(Mt 5,25-26)
57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just? 58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura arribar a un acord amb ell,fSi els dos arriben a un acord, no caldrà que es presenten davant del magistrat. És urgent trobar una solució al litigi. Igualment, és urgent convertir-se. no siga cas que et porte per força davant del jutge, i el jutge et pose en mans de l’oficial, i l’oficial et tanque a la presó. 59 T’assegure que, una vegada allà, no n’eixiràs que no hages pagat fins l’últim cèntim.gLit.: lèpton, una moneda grega de poc valor (vegeu Vocabulari: monedes).

o12,1 També es pot traduir: ...començà a dir als seus deixebles: «Primer, guardeu-vos...»

p12,1 Mt 16,6 nota y.

q12,1 6,42; Mt 6,2 nota x.

r12,2 8,17; Mt 10,26+.

s12,3 Mt 6,6 nota z.

t12,3 Mt 10,27.

u12,5 Lit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Déu és l’amo de la vida i de la mort.

v12,6 Lit.: per dos asos. Vegeu Mt 10,29 nota v.

w12,7 21,18.

x12,7 Vegeu v. 24 (= Mt 6,26).

y12,9 Mt 10,32-33. Vegeu també Lc 9,26. Davant de Déu i els seus àngels, Jesús donarà testimoni a favor dels qui abans hauran sigut testimonis d’ell davant dels hòmens.

z12,10 Mt 12,32 nota x; Mc 3,29 nota o. Segons alguns autors, cal veure en estes paraules una distinció entre dos etapes històriques: el temps de Jesús (el Fill de l’home) i el temps de l’Església (l’Esperit Sant). Abans de la resurrecció, fins i tot és perdonable el fet d’haver portat Jesús a la mort (Ac 3,17). Però, un cop enviat l’Esperit, l’*apostasia és extremadament greu.

a12,12 Vv. 11-12: 21,14-15 (= Mc 13,11); Mt 10,19-20.

b12,13 En situacions com esta, quan el germà gran es negava a donar al germà més jove la part d’herència que li toca, era normal demanar arbitratges als rabins.

c12,14 Ex 2,14; Ac 7,27.

d12,20 Sir 11,19. Vegeu també Jr 17,11.

e12,21 No s’ha de posar la confiança en els béns materials, sinó solament en Déu (v. 15). La conclusió de la paràbola és equivalent a la invitació a reunir tresors al cel que trobem sovint en els evangelis: Mt 6,20+.

f12,24 Vegeu v. 7 (= Mt 10,31).

g12,25 O bé: pot allargar mig metre (lit.: una colzada) la seua estatura?

h12,27 1Re 10.

i12,30 Mt 6,8.32.

j12,32 Ac 20,28. El ramat és una imatge bíblica clàssica per a representar Israel (Ez 34). Jesús l’aplica ací als deixebles.

k12,32 8,10; 22,29. Vegeu també Mt 25,34.

l12,33 11,41+.

m12,33 Mt 6,20+.

n12,34 Vv. 33-34: Mt 6,19-21.

o12,35 Dur el cos cenyit equival a lligar-se la roba a la cintura (vegeu Ex 12,11; 2Re 4,29). Així portaven recollida la roba els qui treballaven o bé havien de viatjar. La imatge de les llànties enceses (8,16; 11,33) expressa també la idea d’estar a punt per a fer un servici.

p12,37 Vegeu nota anterior.

q12,37 Jn 13,4-5.

r12,38 Lit.: a la segona o a la tercera vetla.

s12,38 Vv. 35-38: Mc 13,34-36.

t12,39 Mt 24,43 nota x.

u12,40 Vv. 39-40: Mt 24,43-44 nota y.

v12,46 Mt 24,51 nota z.

w12,46 Vv. 42-46: 21,34-36; Mt 24,45-51.

x12,47 Jm 4,17.

y12,48 A partir de la pregunta de Pere (v. 41), la resposta de Jesús es dirigix als Dotze i, per tant, als qui tenen responsabilitats en l’Església.

z12,49 El foc pot ser el missatge de Jesús que purifica i renova la terra (3,16) i, més precisament, el poder de l’Esperit Sant (Ac 2,3).

a12,50 El baptisme que Jesús espera és la seua mort, amb la qual ha de portar la salvació a la humanitat (vegeu Mc 10,38-39). Esta mort és entesa com a compliment del designi diví. Per això, Jesús l’anhela, per la seua obediència.

b12,51 Mt 10,34 nota a.

c12,53 Mi 7,6. Vegeu també Mt 10,21+.

d12,54 En valencià diem: «Cel rogent (hui), pluja o vent (demà).» Vegeu, en canvi, Mt 16,2.

e12,56 Ara és el temps en què Déu oferix la seua salvació (4,18; 11,20): la conversió és la resposta. Vegeu igualment els tres fragments que seguixen.

f12,58 Si els dos arriben a un acord, no caldrà que es presenten davant del magistrat. És urgent trobar una solució al litigi. Igualment, és urgent convertir-se.

g12,59 Lit.: lèpton, una moneda grega de poc valor (vegeu Vocabulari: monedes).