12
Advertiment contra la hipocresia
1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es xafaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
—Guardeu-vos
o del rent dels fariseus,
p que és la hipocresia.
q 2 No hi ha res secret que no s’haja de revelar, ni res amagat que no s’haja de saber.
r 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada,
s ho pregonaran des dels terrats.
t Invitació a la confiança
4 »A vosaltres, amics meus, vos dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més.
5 Jo vos faré veure qui heu de témer: temeu aquell que, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern.
u Vos ho assegure: a este sí que l’heu de témer.
6 ¿No es venen cinc ocells per dos monedes?
v Doncs bé, Déu no n’oblida ni un.
7 Més encara, fins i tot els cabells vos té comptats.
w No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
x Reconéixer Jesucrist davant dels hòmens
8 »I jo vos dic: A tot aquell que em reconega davant dels hòmens, també el Fill de l’home el reconeixerà davant dels àngels de Déu.
9 Però el qui em negue davant dels hòmens, serà negat davant dels àngels de Déu.
y 10 »Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat.
z 11 »Quan vos conduïsquen a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no vos preocupeu de com vos defendreu ni de què direu:
12 l’Esperit Sant vos ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.
a Paràbola del ric insensat
13 Un d’entre la gent digué a Jesús:
—Mestre, ordena al meu germà que es partisca amb mi l’herència.
b 14 Ell li respongué:
—Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres?
c 15 Aleshores digué a la gent:
—Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, encara que nade en l’abundància, la vida d’un home no depén dels seus béns.
16 I els va contar una paràbola:
—A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meua collita?” 18 I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. 19 Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i divertix-te.”
20 »Però Déu li digué:
»—Insensat! Esta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?
d 21 »Així passa amb el qui reunix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.
e Confiança i desfici
22 Després digué als seus deixebles:
—Per això vos dic: No vos preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com vos vestireu.
23 La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit.
24 Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells!
f 25 ¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforce, pot allargar un sol instant la seua vida?
g 26 Per tant, si no podeu aconseguir ni una cosa tan menuda, per què vos preocupeu de les altres?
27 Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però vos assegure que ni Salomó, amb tota la seua magnificència, no anava vestit com cap d’ells.
h 28 I si l’herba, que hui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vestix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe.
29 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia.
30 Això, tots els pagans ho busquen amb desfici, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat.
i 31 Vosaltres, busqueu sobretot el seu Regne, i això vos ho donarà de més a més.
32 »No tingues por, ramadet,
j que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.
k 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.
l Procureu-vos bosses que no es facen malbé, reuniu-vos al cel un tresor
m que no s’acabe; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res.
34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
n Invitació a vetlar
35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses.
o 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de bodes, per obrir la porta tan bon punt arribe i toque.
37 Feliços aquells servents que el senyor, quan arribe, trobe vetlant. En veritat vos dic que se cenyirà,
p els farà seure a taula i es posarà a servir-los.
q 38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada
r i els troba vetlant així.
s 39 »Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, no hauria permés que li entraren a casa.
t 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.
u 41 Aleshores Pere li digué:
—Senyor, ¿dius esta paràbola per a nosaltres o bé per a tots?
42 El Senyor continuà:
—¿Qui és l’administrador fidel i sensat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els done al temps degut l’aliment que els pertoca?
43 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així.
44 Vos assegure amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns.
45 Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a vindre”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se,
46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà
v i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
w 47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots.
x 48 En canvi, el qui, sense conéixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.
y Jesús, motiu de divisió
49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estiguera encesa!
z 50 He de rebre un baptisme, i com desitge que açò es complisca!
a 51 ¿Vos penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Vos assegure que no. He vingut a portar-hi divisió.
b 52 D’ara en avant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres.
53 Es dividiran el pare contra el fill, i
el fill contra el pare; la mare contra la filla, i
la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i
la nora contra la sogra.
c Discernir el temps present
54 I deia també a la gent:
—Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: “Ve pluja”,
d i la pluja arriba.
55 I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa.
56 Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?
e Actuar amb urgència
57 »Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just?
58 Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura arribar a un acord amb ell,
f no siga cas que et porte per força davant del jutge, i el jutge et pose en mans de l’oficial, i l’oficial et tanque a la presó.
59 T’assegure que, una vegada allà, no n’eixiràs que no hages pagat fins l’últim cèntim.
g