Bíblia en Valencià Mateu 9

Curació d’un paralític

1 Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.b 2 Allà li dugueren un paralític gitat en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:

—Coratge, fill, et són perdonats els pecats.c

3 Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien per dins: «Este blasfema.»d

4 Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:

—Per què penseu amb malícia en el vostre cor? 5 Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Alça’t i camina”? 6 Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats ací a la terra.

Llavors diu al paralític:

—Alça’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.e

7 Ell s’alçà i se’n va anar cap a sa casa. 8 La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als hòmens un poder tan gran.

Jesús crida Mateu, el publicà

(Mc 2,13-17; Lc 5,27-32)

9 Mentres se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assentat a la taula de recaptació d’impostos,f i li digué:

—Seguix-me.g

Ell s’alçà i el va seguir.

10 Més tard, mentres era a taula a sa casa,h van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles.i 11 Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:

—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?

12 Jesús ho va sentir i digué:

—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. 13 Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis.j No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

(Mc 2,18-22; Lc 5,33-39)

14 Els deixebles de Joank van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis,l i els teus deixebles no dejunen?

15 Jesús els contestà:

—¿Poden estar tristos els convidats a bodesm mentres l’espòs és amb ells?n Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres,o i llavors sí que dejunaran.

16 »Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar:p el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esgarrat més gran. 17 Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien,q el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.r

Curació d’una dona amb hemorràgies. Una xiqueta, retornada a la vida

(Mc 5,21-43; Lc 8,40-56)

18 Mentres Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:

—La meua filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la màs i viurà.

19 Jesús s’alçà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.

20 Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell,t 21 perquè pensava: «Només que li puga tocar el mantell, ja em curaré.»u 22 Jesús es girà i, en veure-la, digué:

—Coratge, filla, la teua fe t’ha salvat.v

I la dona quedà curadaw des d’aquell moment.

23 Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i el rebombori de la gent,x 24 va dir:

—Aparteu-vos: la xiqueta no és morta, sinó que dorm.y

Però ells es burlaven de Jesús. 25 Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agarrà la xiqueta per la mà, i ella va alçar-se.z 26 I la notícia d’este fet s’escampà per tota aquella regió.a

Curació de dos cecsb

27 Mentres Jesús se n’anava d’allà, dos cecsc el seguien tot cridant:

—Fill de David, tin pietat de nosaltres!d

28 Quan va arribar a casa,e els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà:

—¿Creieu que ho puc fer, això?

Li responen:

—Sí que ho creiem, Senyor.f

29 Llavors els va tocar els ulls dient:

—Que es faça segons la vostra fe.g

30 I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament:

—Mireu que ningú no ho sàpia.h

31 Però ells, així que van eixir, escamparen la seua fama per tota aquella regió.i

Curació d’un mut endimoniatj

32 Quan ells se n’anaven,k van portar a Jesús un mut endimoniat. 33 Només Jesús va traure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia:

—No s’havia vist mai res de semblant a Israel.

34 Però els fariseus deien:

—Este trau els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.l

Jesús es compadix de les multitudsm

35 Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i curant malalties i tares de tota classe.n

36 En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven abandonades i abatudes, com ovelles sense pastor.o 37 Llavors diu als seus deixebles:

—La collita és abundant, però els segadors són pocs. 38 Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que envie segadors als seus sembrats.p

Mateu
<
9
>

b9,1 No hi ha dubte que es tracta de Cafarnaüm. En 4,13 es diu que Jesús hi havia anat a viure, i el text paral·lel (Mc 2,1) situa explícitament esta escena a Cafarnaüm. Compareu-ho amb Mt 13,54.

c9,2 Lc 7,48. En la mentalitat de l’època, les malalties són considerades un efecte del pecat. Per això Jesús atorga el perdó al paralític: la curació serà el resultat d’este perdó.

d9,3 Només Déu podia perdonar els pecats (Is 43,25; Sl 103,3); per tant, Jesús és acusat de blasfem (vegeu Vocabulari: blasfèmia), és a dir, de fer-se igual a Déu. Vegeu Mt 26,65.

e9,6 Jn 5,8.

f9,9 10,3. En els textos paral·lels dels evangelis segons Marc i segons Lluc, rep el nom de Leví. Els impostos eren recaptats pels *publicans.

g9,9 8,22+.

h9,10 No és clar si Mateu ha convidat Jesús a sa casa (vegeu Mc 2,15) o si Jesús menja a la casa de Pere, el seu lloc habitual de residència (Mt 8,14).

i9,10 11,19 (= Lc 7,34); Lc 15,1-2; 19,7. En el món oriental antic, els convits eren considerats un moment privilegiat d’amistat i de comunió entre les persones. Els *fariseus consideraven que menjar amb *pagans o amb pecadors era una font d’*impuresa ritual. Els pecadors eren precisament aquells jueus que no guardaven les normes de puresa ritual prescrites per la Llei de Moisés i que, per tant, vivien permanentment en estat d’impuresa. Pel seu ofici, els * publicans eren inclosos invariablement en el grup dels pecadors (vegeu 5,46 nota q).

j9,13 Os 6,6; citat també en Mt 12,7. Vegeu 1Sa 15,22.

k9,14 Són els deixebles de Joan Baptista (11,2; 14,12).

l9,14 6,16 nota m.

m9,15 Mc 2,19 nota c.

n9,15 Jn 3,29. En l’AT, sobretot en els escrits dels profetes, es feia servir el símbol de l’espòs per a parlar de Déu (Is 54,4-8; Jr 2,2); també s’aplicava al *Messies (Sl 45,7-8). Ací Jesús es referix clarament a ell mateix.

o9,15 Probable al·lusió a la mort de Jesús.

p9,16 És una roba tot just elaborada que encara no ha sigut llavada, blanquejada i eixugada i que, per tant, no s’ha encongit.

q9,17 Jb 32,19.

r9,17 La doble imatge de la roba i dels bots mostra que nou i vell són incompatibles. D’altra banda, la distinció entre nou i vell pot indicar la relació entre l’evangeli i el judaisme (vegeu Mc 7,14-15).

s9,18 Mc 5,23+.

t9,20 14,36. Vegeu Vocabulari: borla del mantell.

u9,21 Segons la legislació de l’AT, la malaltia feia que esta dona estiguera en estat d’*impuresa ritual (Lv 15,19-30), i per això ella té por que la descobrisquen. Vegeu Mc 5,33 nota u.

v9,22 Fórmula freqüent en els evangelis: Mc 10,52 (= Lc 18,42); Lc 7,50; 17,19. Vegeu també Mt 8,13+.

w9,22 També es podria traduir: salvada. Una mateixa paraula grega servix per a designar la curació física i la salvació, tant ací com en el v. 21. Vegeu també 14,36.

x9,23 Els músics i les ploraneres eren habituals en els funerals. En este cas, la seua presència confirma que la xiqueta era morta (v. 18).

y9,24 Lc 8,52 nota x.

z9,25 Mc 1,31; 9,27; Ac 3,7.

a9,26 Sembla que es tracta de la regió de Cafarnaüm (vegeu v. 1).

b9,26 En 20,29-34 (= Mc 10,46-52 = Lc 18,35-43) es narra una segona curació de dos cecs a Jericó. Esta primera curació de cecs troba una correspondència en la curació del cec de Betsaida (Mc 8,22-26).

c9,27 8,28 nota u.

d9,27 15,22; 20,30-31 (= Mc 10,47-48 = Lc 18,38-39). Vegeu també Lc 17,13. Esta aclamació suposa un reconeixement de Jesús com a Messies (vegeu Mt 1,1 nota a). Vegeu encara 12,23 i 21,9.15 a propòsit de la multitud.

e9,28 Probablement és la casa de Pere (8,14), a Cafarnaüm, que és considerat el poble de Jesús (vegeu v. 1 nota b).

f9,28 Jesús és invocat com a Fill de David (v. 27) i Senyor en 15,22 i 20,30-31. Vegeu també 7,21 nota j.

g9,29 8,13+.

h9,30 L’Evangeli segons Marc relaciona les prohibicions com esta amb un messianisme mal entés (Mc 1,44 nota i). L’Evangeli segons Mateu les relaciona amb la profecia d’Is 42,1-4, citada en Mt 12,18-21 (vegeu v. 19): el designi de Déu passa per un ministeri no esclatant de Jesús, el Messies. Vegeu 12,16; 16,20; 17,9.

i9,31 Vegeu v. 26 nota a.

j9,31 Vegeu 12,22-24 (= Lc 11,14-15).

k9,32 Sembla que Jesús encara és a Cafarnaüm, a casa de Pere (vegeu v. 28 nota e).

l9,34 12,24. És Beelzebul (vegeu 10,25 nota q). Jesús, que ja ha sigut acusat de blasfem (v. 3), ara és titllat d’aliat seu.

m9,34 Comença una nova secció de l’evangeli (9,35-10,42), en la qual Jesús instruïx els Dotze, després d’haver-los cridat.

n9,35 Este versicle repetix quasi literalment el que es diu en 4,23. Sobre el ministeri de Jesús per tot Galilea, vegeu també 4,24+; Mc 6,6; Lc 8,1.

o9,36 Nm 27,17; 1Re 22,17; 2Cr 18,16; Ez 34,5; Jdt 11,19; Mc 6,34.

p9,38 Vv. 37-38: Lc 10,2.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?