l4,1 El * desert era vist per la tradició bíblica com a lloc de residència del *diable i dels *esperits malignes.
m4,2 La xifra quaranta en la Bíblia equival a un període de temps llarg; en este cas pot fer al·lusió a l’estada de Moisés a la muntanya (Ex 34,28), al camí que va recórrer Elies per arribar a l’Horeb (1Re 19,8) i fins i tot als quaranta anys de pelegrinatge d’Israel pel desert (Nm 14,34).
n4,3 2,15 nota h; 27,40.43.
o4,3 El diable vol que Jesús actue al marge de la seua obediència filial al Pare.
p4,4 Dt 8,3.
q4,5 No es pot precisar res de segur sobre la identificació d’este lloc.
r4,6 Sl 91,11-12. El diable voldria que Jesús exigira de Déu un senyal espectacular.
s4,7 Dt 6,16, citat segons l’antiga versió grega. Jesús afirma que Déu no pot ser utilitzat ni manipulat.
t4,9 Jesús hauria de donar al diable l’adoració que tan sols Déu, com a únic Senyor del món, mereix.
u4,10 Dt 6,13, citat segons l’antiga versió grega.
v4,12 11,2; 14,3 (= Mc 6,17); Lc 3,20; Jn 3,24.
w4,13 Jn 2,12. Jesús havia viscut a Natzaret (2,23). Ara es desplaça a Cafarnaüm, una població fronterera que es trobava al nord del llac de Galilea. Hi van tindre lloc alguns episodis importants de la vida i l’activitat de Jesús.
x4,13 Els territoris de Zabuló i de Neftalí (dos de les dotze *tribus d’Israel) corresponien en bona part al que en temps de Jesús era la regió de *Galilea, a l’oest del Jordà.
y4,14 1,22 nota p.
z4,15 Galilea (v. 12) és una regió on hi havia poblacions jueves i no jueves: l’evangeli s’adreça a tots els pobles (28,19). Vegeu Vocabulari: pagans. L’expressió camí del mar es referix a Cafarnaüm, situada vora el llac (v. 13). L’expressió l’altra banda del Jordà es referix als territoris situats a l’est del Jordà (v. 25): la *Decàpolis i *Perea (vegeu v. 25 nota l).
a4,16 Is 8,23-9,1.
b4,17 Esta fórmula indica amb èmfasi l’inici d’una etapa: la que està centrada en la predicació de Jesús; vegeu 16,21, on hi ha una expressió semblant que marca un nou inici.
c4,17 3,2 nota t. Jesús anuncia que Déu, el Senyor del cel i de la terra, ha començat a instaurar el seu regnat enmig del món. La presència de Déu és visible en la persona de Jesús, en les seues paraules i en les seues obres poderoses. Vegeu 12,28 (= Lc 11,20).
d4,17 Vegeu també Jn 1,35-42.
e4,19 Lit.: Veniu darrere meu. Vegeu 8,22+.
f4,20 19,27.
g4,23 Lit.: a les seues sinagogues. Vegeu igualment 9,35; 10,17; 12,9; 13,54; 23,34.
h4,23 Vegeu v. 17 nota c.
i4,23 9,35. Vegeu també 10,1.
j4,24 * Síria és el nom de la província romana que arribava fins a Gaza i que de fet integrava Palestina, administrada per la dinastia herodiana (vegeu Vocabulari: Herodes). Síria és també la regió on probablement està establida la comunitat de la qual sorgix l’Evangeli segons Mateu (vegeu Introducció).
k4,24 Referències a l’activitat sanadora de Jesús es troben ací i en 8,16-17; 9,35; 12,15; 14,14.35-36; 15,29-31; 19,2; 21,14.
l4,25 O bé: de Judea i de *Perea, regió de la *Transjordània amb població jueva i sota l’administració d’Herodes Antipes. Vv. 24-25: Mc 3,7-10; Lc 6,17-19.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?