4
Temptacions de Jesús
(Mc 1,12-13; Lc 4,1-13)
Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptara.lEl * desert era vist per la tradició bíblica com a lloc de residència del *diable i dels *esperits malignes. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tindre fam.mLa xifra quaranta en la Bíblia equival a un període de temps llarg; en este cas pot fer al·lusió a l’estada de Moisés a la muntanya (Ex 34,28), al camí que va recórrer Elies per arribar a l’Horeb (1Re 19,8) i fins i tot als quaranta anys de pelegrinatge d’Israel pel desert (Nm 14,34). El temptador se li acostà i li digué:
—Si eres Fill de Déu,n2,15 nota h; 27,40.43. digues que eixes pedres es tornen pans.oEl diable vol que Jesús actue al marge de la seua obediència filial al Pare.
Però ell li va respondre:
—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.p Dt 8,3.
Llavors el diable se l’endú a la ciutat santa, el posa al punt més alt del templeqNo es pot precisar res de segur sobre la identificació d’este lloc. i li diu:
—Si eres Fill de Déu, tira’t de dalt a baix. Diu l’Escriptura: Donarà orde als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no entropessen amb les pedres.r Sl 91,11-12. El diable voldria que Jesús exigira de Déu un senyal espectacular.
Jesús li contestà:
—També diu l’Escriptura: No temptes el Senyor, el teu Déu.s Dt 6,16, citat segons l’antiga versió grega. Jesús afirma que Déu no pot ser utilitzat ni manipulat.
Després el diable se l’endú dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els regnes del món i la seua glòria i li diu:
—Et donaré tot això si et prosternes i m’adores.tJesús hauria de donar al diable l’adoració que tan sols Déu, com a únic Senyor del món, mereix.
10 Li diu Jesús:
—Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, servix-lo només a ell.u Dt 6,13, citat segons l’antiga versió grega.
11 Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien.
Ministeri de Jesús a Galilea (4,12-16,12)
Inici de la predicació a Galilea
(Mc 1,14-15; Lc 4,14-15)
12 Quan Jesús va saber que Joan havia sigut empresonat,v11,2; 14,3 (= Mc 6,17); Lc 3,20; Jn 3,24. es retirà a Galilea; 13 però va deixar Natzaret i se n’anà a viure a Cafarnaüm,wJn 2,12. Jesús havia viscut a Natzaret (2,23). Ara es desplaça a Cafarnaüm, una població fronterera que es trobava al nord del llac de Galilea. Hi van tindre lloc alguns episodis importants de la vida i l’activitat de Jesús. vora el llac, en els territoris de Zabuló i de Neftalí.xEls territoris de Zabuló i de Neftalí (dos de les dotze *tribus d’Israel) corresponien en bona part al que en temps de Jesús era la regió de *Galilea, a l’oest del Jordà. 14 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes:y1,22 nota p.
15  Terra de Zabuló i de Neftalí,
camí del mar, l’altra banda del Jordà,
Galilea dels pagans:z Galilea (v. 12) és una regió on hi havia poblacions jueves i no jueves: l’evangeli s’adreça a tots els pobles (28,19). Vegeu Vocabulari: pagans. L’expressió camí del mar es referix a Cafarnaüm, situada vora el llac (v. 13). L’expressió l’altra banda del Jordà es referix als territoris situats a l’est del Jordà (v. 25): la *Decàpolis i *Perea (vegeu v. 25 nota l).
16  el poble que vivia en la fosca
ha vist una gran llum;
una llum ha resplendit
per als qui vivien al país de mort i de tenebra.a Is 8,23-9,1.
17 Des d’aleshores Jesús començàbEsta fórmula indica amb èmfasi l’inici d’una etapa: la que està centrada en la predicació de Jesús; vegeu 16,21, on hi ha una expressió semblant que marca un nou inici. a predicar. Deia:
—Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.c3,2 nota t. Jesús anuncia que Déu, el Senyor del cel i de la terra, ha començat a instaurar el seu regnat enmig del món. La presència de Déu és visible en la persona de Jesús, en les seues paraules i en les seues obres poderoses. Vegeu 12,28 (= Lc 11,20).
Crida dels primers deixebles
(Mc 1,16-20; Lc 5,1-11)dVegeu també Jn 1,35-42.
18 Caminant vora el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xàrcies a l’aigua. Eren pescadors. 19 Jesús els diu:
—Veniu amb mieLit.: Veniu darrere meu. Vegeu 8,22+. i vos faré pescadors d’hòmens.
20 Ells immediatament deixaren les xàrcies i el van seguir.f19,27.
21 Un poc més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, son pare, repassant les xàrcies, i Jesús els va cridar. 22 Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.
Activitat de Jesús
23 Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues,gLit.: a les seues sinagogues. Vegeu igualment 9,35; 10,17; 12,9; 13,54; 23,34. anunciant la bona nova del RegnehVegeu v. 17 nota c. i curant entre el poble malalties i tares de tota classe.i9,35. Vegeu també 10,1.
24 La seua fama es va escampar per tot Síria.j* Síria és el nom de la província romana que arribava fins a Gaza i que de fet integrava Palestina, administrada per la dinastia herodiana (vegeu Vocabulari: Herodes). Síria és també la regió on probablement està establida la comunitat de la qual sorgix l’Evangeli segons Mateu (vegeu Introducció). Li portaven tots els qui estaven malalts, els afectats per diverses malalties i sofriments: endimoniats, epilèptics i paralítics; i ell els curava.kReferències a l’activitat sanadora de Jesús es troben ací i en 8,16-17; 9,35; 12,15; 14,14.35-36; 15,29-31; 19,2; 21,14. 25 I el va seguir molta gent de Galilea, de la Decàpolis, de Jerusalem, de Judea i de l’altra banda del Jordà.lO bé: de Judea i de *Perea, regió de la *Transjordània amb població jueva i sota l’administració d’Herodes Antipes. Vv. 24-25: Mc 3,7-10; Lc 6,17-19.

l4,1 El * desert era vist per la tradició bíblica com a lloc de residència del *diable i dels *esperits malignes.

m4,2 La xifra quaranta en la Bíblia equival a un període de temps llarg; en este cas pot fer al·lusió a l’estada de Moisés a la muntanya (Ex 34,28), al camí que va recórrer Elies per arribar a l’Horeb (1Re 19,8) i fins i tot als quaranta anys de pelegrinatge d’Israel pel desert (Nm 14,34).

n4,3 2,15 nota h; 27,40.43.

o4,3 El diable vol que Jesús actue al marge de la seua obediència filial al Pare.

p4,4 Dt 8,3.

q4,5 No es pot precisar res de segur sobre la identificació d’este lloc.

r4,6 Sl 91,11-12. El diable voldria que Jesús exigira de Déu un senyal espectacular.

s4,7 Dt 6,16, citat segons l’antiga versió grega. Jesús afirma que Déu no pot ser utilitzat ni manipulat.

t4,9 Jesús hauria de donar al diable l’adoració que tan sols Déu, com a únic Senyor del món, mereix.

u4,10 Dt 6,13, citat segons l’antiga versió grega.

v4,12 11,2; 14,3 (= Mc 6,17); Lc 3,20; Jn 3,24.

w4,13 Jn 2,12. Jesús havia viscut a Natzaret (2,23). Ara es desplaça a Cafarnaüm, una població fronterera que es trobava al nord del llac de Galilea. Hi van tindre lloc alguns episodis importants de la vida i l’activitat de Jesús.

x4,13 Els territoris de Zabuló i de Neftalí (dos de les dotze *tribus d’Israel) corresponien en bona part al que en temps de Jesús era la regió de *Galilea, a l’oest del Jordà.

y4,14 1,22 nota p.

z4,15 Galilea (v. 12) és una regió on hi havia poblacions jueves i no jueves: l’evangeli s’adreça a tots els pobles (28,19). Vegeu Vocabulari: pagans. L’expressió camí del mar es referix a Cafarnaüm, situada vora el llac (v. 13). L’expressió l’altra banda del Jordà es referix als territoris situats a l’est del Jordà (v. 25): la *Decàpolis i *Perea (vegeu v. 25 nota l).

a4,16 Is 8,23-9,1.

b4,17 Esta fórmula indica amb èmfasi l’inici d’una etapa: la que està centrada en la predicació de Jesús; vegeu 16,21, on hi ha una expressió semblant que marca un nou inici.

c4,17 3,2 nota t. Jesús anuncia que Déu, el Senyor del cel i de la terra, ha començat a instaurar el seu regnat enmig del món. La presència de Déu és visible en la persona de Jesús, en les seues paraules i en les seues obres poderoses. Vegeu 12,28 (= Lc 11,20).

d4,17 Vegeu també Jn 1,35-42.

e4,19 Lit.: Veniu darrere meu. Vegeu 8,22+.

f4,20 19,27.

g4,23 Lit.: a les seues sinagogues. Vegeu igualment 9,35; 10,17; 12,9; 13,54; 23,34.

h4,23 Vegeu v. 17 nota c.

i4,23 9,35. Vegeu també 10,1.

j4,24 * Síria és el nom de la província romana que arribava fins a Gaza i que de fet integrava Palestina, administrada per la dinastia herodiana (vegeu Vocabulari: Herodes). Síria és també la regió on probablement està establida la comunitat de la qual sorgix l’Evangeli segons Mateu (vegeu Introducció).

k4,24 Referències a l’activitat sanadora de Jesús es troben ací i en 8,16-17; 9,35; 12,15; 14,14.35-36; 15,29-31; 19,2; 21,14.

l4,25 O bé: de Judea i de *Perea, regió de la *Transjordània amb població jueva i sota l’administració d’Herodes Antipes. Vv. 24-25: Mc 3,7-10; Lc 6,17-19.