Bíblia en Valencià Lluc 5

Crida dels primers deixebles

(Mt 4,18-22; Mc 1,16-20)s

1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret,t i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.u 2 Llavors veié dos barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i netejaven les xàrcies. 3 Pujà a una de les barques, que era de Simó,v li demanà que l’apartara un poc de terra, s’assegué i instruïa la gent des de la barca.w

4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:

—Tira llac cap a dins i caleu les xàrcies per pescar.

5 Simó li respongué:

—Mestre, ens hi hem fatigat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teua paraula, calaré les xàrcies.

6 Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xàrcies se’ls esgarraven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vingueren a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dos barques que quasi s’afonaven.

8 Simó Pere,x en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:

—Aparta’t de mi, Senyor,y que sóc un pecador!

9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, 10 i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:

—No tingues por. D’ara en avant seràs pescador d’hòmens.

11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.z

Curació d’un leprós

(Mt 8,1-4; Mc 1,40-45)

12 Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra.a Este home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient:

—Senyor,b si vols, em pots purificar.

13 Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

—Ho vull, queda pur.

A l’instant la lepra el va deixar. 14 Jesús li manà que no ho diguera a ningú,c i afegí:

—Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i oferix per la teua purificació el que va ordenar Moisés:d això els servirà de prova.

15 L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent es reunia per escoltar-lo i fer-se curar de les seues malalties.e 16 Però ell es retirava a llocs solitaris i pregava.f

Curació d’un paralític

(Mt 9,1-8; Mc 2,1-12)

17 Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor,g curava els malalts.h 18 Llavors es presentaren uns hòmens que duien en una llitera un paralític,i i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; 19 però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.j 20 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:

—Home! Els teus pecats et són perdonats.k

21 Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és este que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»l

22 Jesús, que coneixia els seus pensaments,m els replicà:

—Què és això que penseu en el vostre cor? 23 Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Alça’t i camina”? 24 Doncs ara sabreu que el Fill de l’homen té poder ací a la terra de perdonar els pecats.

Llavors digué al paralític:

—T’ho mane: alça’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.o

25 A l’instant, ell s’alçà davant d’ells, prengué la llitera on estava gitat i se’n va anar cap a sa casa donant glòria a Déu. 26 Tots quedaren atònits i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:

—Hui hem vist coses extraordinàries.

Jesús crida Leví, un publicà

(Mt 9,9-13; Mc 2,13-17)

27 Després d’això, Jesús va eixir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos,p i li digué:

—Seguix-me.q

28 Ell ho deixà tot, s’alçà i es posà a seguir-lo.

29 Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a sa casa, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.r 30 Els fariseus i els seus mestres de la Lleis murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:

—Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?t

31 Jesús els respongué:

—El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. 32 No he vingut a cridar els justos a convertir-se,u sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

(Mt 9,14-17; Mc 2,18-22)

33 Llavors li digueren:

—Els deixebles de Joanv dejunen sovintw i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.

34 Jesús els contestà:

—¿Podeu fer dejunar els convidats a bodesx mentre l’espòs és amb ells?y 35 Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres;z aquells dies sí que dejunaran.

36 Els proposà també una paràbola:

—Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fera així, hauria esgarrat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. 37 I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fera així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. 38 El vi nou s’ha de posar en bots nous.a 39 Ningú que bega vi vell, no en vol després, de nou, perquè diu: “El vell és millor.”b

Lluc
<
5
>

s^ L’Evangeli segons Lluc explica molt més en detall que els altres dos evangelis sinòptics la crida de Jesús als primers *deixebles (vegeu també Jn 1,35-42). L’escena de la pesca extraordinària, que precedix la crida pròpiament dita, té moltes similituds amb el relat de l’aparició de Jesús ressuscitat als seus deixebles que trobem en Jn 21,1-11.

t5,1 És un altre dels noms que rebia el llac de Galilea o de Tiberíades.

u5,1 És el missatge que Jesús predica, en la mesura que prové de Déu mateix (vegeu també 8,11.21; 11,28).

v5,3 4,38.

w5,3 Vv. 1-3: Mt 13,1-3 (= Mc 4,1-2).

x5,8 6,14.

y5,8 2,11 nota s.

z5,11 18,28 (= Mt 19,27 = Mc 10,28).

a5,12 Els qui tenien la *lepra eren exclosos de la vida social. Vegeu Mt 8,2 nota t.

b5,12 2,11 nota s.

c5,14 8,56. Vegeu també Mc 1,44 nota i.

d5,14 17,14; Mt 8,4 nota x.

e5,15 4,36 nota l.

f5,16 3,21+.

g5,17 És a dir, pel poder de Déu (vegeu Ac 2,43 nota y).

h5,17 4,36 nota l.

i5,18 Lit.: un home que estava paralitzat. Igualment en el v. 24.

j5,19 Sembla que l’evangelista narra l’escena pensant en una casa grega o romana, amb una coberta de teules, i no amb un terrat de canyes i fang, típic de Palestina, com en el text paral·lel de l’Evangeli segons Marc (vegeu Mc 2,4 nota q).

k5,20 7,48. Vegeu també Mt 9,2 nota c.

l5,21 Mt 9,3 nota d.

m5,22 6,8; 9,47.

n5,24 Per primera vegada en l’Evangeli segons Lluc, Jesús fa servir el títol Fill de l’home per a parlar d’ell mateix (vegeu també 6,5.22; 7,34). D’altra banda, els anuncis de la passió, mort i resurrecció de Jesús fan servir este mateix títol (9,22.44; 18,31; 22,22; 24,7). Finalment el Fill de l’home, assegut des d’ara a la dreta de Déu (22,69; Ac 7,56), és el qui vindrà a la *fi dels temps a judicar la humanitat sencera (12,8; 17,22; 18,8; 21,27). Vegeu Mt 8,20 nota l; Mc 2,10 nota t.

o5,24 Jn 5,8.

p5,27 Mc 2,14 nota v.

q5,27 Mt 8,22+.

r5,29 La paraula ells es referix a Jesús i als deixebles que el seguixen (v. 11). El banquet, en este cas, és expressió de l’alegria per la conversió d’un pecador (vegeu c. 15). Vegeu també Mt 9,10 nota i.

s5,30 La majoria de * mestres de la Llei pertanyien al grup dels * fariseus.

t5,30 Mt 5,46 nota q.

u5,32 El tema de la conversió és freqüent en l’Evangeli segons Lluc i en el llibre dels Fets dels Apòstols (13,5; 15,7.10; 16,30; 24,47). Vegeu Ac 2,38+.

v5,33 Es tracta de Joan Baptista (7,18; 11,1). Vegeu també Ac 19,1-7.

w5,33 Mt 6,16 nota m.

x5,34 Mc 2,19 nota c.

y5,34 Mt 9,15 nota n.

z5,35 Probable al·lusió a la mort de Jesús.

a5,38 El nou i el vell són incompatibles. L’evangeli porta una novetat radical.

b5,39 Este verset expressa el punt de vista dels qui s’aferren a les coses antigues (el judaisme) i no accepten la novetat de l’evangeli que Jesús anuncia.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?