17
Ensenyaments als deixebles
1 Jesús digué als seus deixebles:i16,1 nota j.
—Sempre hi haurà algú que en faça caure altres en pecat, però ai del qui els fa caure! 2 Més li valdria que li lligaren al coll una roda de molíjMc 9,42 nota k. i el llançaren al mar, abans que fera caure un d’estos menuts.kMt 18,6-7. Sobre el terme menuts, vegeu Mt 10,42 nota i. 3 Estigueu alerta!
»Si el teu germà et fa una ofensa, reprén-lo, i si se’n penedix, perdona’l.lMt 18,15. 4 I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedisc”, tu l’has de perdonar.mMt 18,21-22. L’expressió set vegades indica un nombre il·limitat. Jesús convida a perdonar sempre.
5 Llavors els apòstols digueren al Senyor:n2,11 nota s.
—Augmenta’ns la fe.oMc 9,24.
6 Ell va respondre:
—Només que tinguéreu fe com un gra de mostassa,pLa mostassa és la més menuda de totes les llavors (Mt 13,32). diríeu a esta morera: “Arranca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i vos obeiria.qMt 17,20+. La morera és un arbre d’arrels fondes.
7 »¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torne del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? 8 ¿No li dirà més bé: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? 9 ¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? 10 Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu vos ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit:rAltres traduïxen: Som uns servents inútils (vegeu Mt 25,30). hem fet només el que havíem de fer.”sLa conclusió d’este exemple parabòlic mostra que l’atenció no està posada en l’actitud de l’amo, sinó en la dels servents; com ells, els *apòstols de Jesús han de complir la missió que Déu els ha encomanat, sabent que el seu treball no mereix cap recompensa i que tot allò que tenen és un do de Déu.
Purificació de deu leprosos
11 Fent camí cap a Jerusalem,t9,51+. Jesús passava entre Samaria i Galilea.u9,51-52.56. 12 A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que es pararen un tros llunyvLa Llei obligava els qui tenien la *lepra a mantindre’s apartats de les altres persones (Lv 13,45-46). Vegeu Mt 8,2 nota t. 13 i es posaren a cridar:
—Jesús, mestre, tin pietat de nosaltres!w18,38-39. Vegeu també Mt 9,27 nota d.
14 En veure’ls, Jesús els digué:
—Aneu a presentar-vos als sacerdots.x5,14 (= Mt 8,4 = Mc 1,44). El sacerdots eren els qui estaven autoritzats per a declarar que una persona era pura o impura. Vegeu Vocabulari: impuresa.
Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. 15 Un d’ells, quan s’adonà que havia sigut curat, va tornar arrere glorificant Déu amb grans crits, 16 es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. 17 Jesús digué:
—¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? 18 ¿No n’hi ha hagut cap que tornara per donar glòria a Déu fora d’este estranger?yA pesar del seu origen comú i la fe en un mateix Déu, els jueus no reconeixien els *samaritans com a membres del seu poble i els consideraven estrangers. Vegeu 9,53 nota i.
19 I li digué:
—Alça’t i vés-te’n: la teua fe t’ha salvat.zMt 9,22+.
La vinguda del Regne
20 Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu.aLa pregunta pels senyals que permeten fixar la data d’arribada del Regne era corrent en el judaisme de l’època de Jesús. Ell els respongué:
—El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible,bNo hi ha senyals concrets i observables que indiquen l’arribada del Regne (vegeu v. 24). 21 ni tampoc podran dir: “És ací” o “És allà”. El Regne de Déu és enmig de vosaltres.c11,20. Sembla que esta expressió vol dir «al vostre abast». Altres traduïxen: dins de vosaltres.
22 Després digué als deixebles:
—Vindran temps que desitjareu veure només un dels dies del Fill de l’home,dÉs el temps en què el Fill de l’home tornarà gloriós, al final del món present (vegeu v. 26; 21,27). però no el veureu. 23 Vos diran: “És ací” o “És allà”. No corregueu a buscar-lo.eMt 24,23. El text posa en guàrdia els deixebles contra l’expectació d’un final imminent del món; vegeu també Lc 19,11; 21,8-9. 24 Perquè igual com el llamp esclata i resplendix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vinga el seu dia.fVv. 23-24: Mt 24,26-27. 25 Però primer cal que patisca molt, i la gent d’esta generació l’ha de rebutjar.g9,22 nota a.
26 »Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home:h21,27. Sobre el Fill de l’home, vegeu 5,24 nota n. 27 menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir.iGn 6,9-7,24. 28 Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, 29 però el dia que Lot va eixir de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir.jGn 19,24. 30 Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifeste.k21,27. L’arribada del Fill de l’home serà inesperada. Sobre els vv. 26-30, vegeu Mt 24,37-39. 31 Aquell dia, el qui siga al terrat i tinga les coses dins de casa, que no baixe a endur-se-les; igualment, el qui siga al camp, que no torne arrere.l21,21 (= Mt 24,16-18 = Mc 13,15-16). 32 Recordeu-vos de la dona de Lot.mGn 19,26. Davant del juí del Fill de l’home, els béns materials passen a segon terme. 33 Qui busque conservar la vida, la perdrà, però el qui la perda, la conservarà.n9,24; Mt 10,39+. L’objectiu no ha de ser mantindre’s amb vida, sinó presentar-se sense temor davant del Fill de l’home el dia del juí (21,36), encara que siga havent sacrificat prèviament la vida.
34 »Jo vos dic que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre deixat; 35 n’hi haurà dos molent juntes: l’una serà presa i l’altra deixada.oVv. 34-35: Mt 24,40-41 nota v. 36  pAlguns manuscrits afigen el v. 36: Hi haurà dos hòmens al camp: l’un serà pres i l’altre deixat (vegeu Mt 24,40).
37 Ells li preguntaren:
—On serà això, Senyor?
Jesús els respongué:
—On hi ha el cadàver, s’hi ajunten els voltors.qMt 24,28 nota d.

i17,1 16,1 nota j.

j17,2 Mc 9,42 nota k.

k17,2 Mt 18,6-7. Sobre el terme menuts, vegeu Mt 10,42 nota i.

l17,3 Mt 18,15.

m17,4 Mt 18,21-22. L’expressió set vegades indica un nombre il·limitat. Jesús convida a perdonar sempre.

n17,5 2,11 nota s.

o17,5 Mc 9,24.

p17,6 La mostassa és la més menuda de totes les llavors (Mt 13,32).

q17,6 Mt 17,20+. La morera és un arbre d’arrels fondes.

r17,10 Altres traduïxen: Som uns servents inútils (vegeu Mt 25,30).

s17,10 La conclusió d’este exemple parabòlic mostra que l’atenció no està posada en l’actitud de l’amo, sinó en la dels servents; com ells, els *apòstols de Jesús han de complir la missió que Déu els ha encomanat, sabent que el seu treball no mereix cap recompensa i que tot allò que tenen és un do de Déu.

t17,11 9,51+.

u17,11 9,51-52.56.

v17,12 La Llei obligava els qui tenien la *lepra a mantindre’s apartats de les altres persones (Lv 13,45-46). Vegeu Mt 8,2 nota t.

w17,13 18,38-39. Vegeu també Mt 9,27 nota d.

x17,14 5,14 (= Mt 8,4 = Mc 1,44). El sacerdots eren els qui estaven autoritzats per a declarar que una persona era pura o impura. Vegeu Vocabulari: impuresa.

y17,18 A pesar del seu origen comú i la fe en un mateix Déu, els jueus no reconeixien els *samaritans com a membres del seu poble i els consideraven estrangers. Vegeu 9,53 nota i.

z17,19 Mt 9,22+.

a17,20 La pregunta pels senyals que permeten fixar la data d’arribada del Regne era corrent en el judaisme de l’època de Jesús.

b17,20 No hi ha senyals concrets i observables que indiquen l’arribada del Regne (vegeu v. 24).

c17,21 11,20. Sembla que esta expressió vol dir «al vostre abast». Altres traduïxen: dins de vosaltres.

d17,22 És el temps en què el Fill de l’home tornarà gloriós, al final del món present (vegeu v. 26; 21,27).

e17,23 Mt 24,23. El text posa en guàrdia els deixebles contra l’expectació d’un final imminent del món; vegeu també Lc 19,11; 21,8-9.

f17,24 Vv. 23-24: Mt 24,26-27.

g17,25 9,22 nota a.

h17,26 21,27. Sobre el Fill de l’home, vegeu 5,24 nota n.

i17,27 Gn 6,9-7,24.

j17,29 Gn 19,24.

k17,30 21,27. L’arribada del Fill de l’home serà inesperada. Sobre els vv. 26-30, vegeu Mt 24,37-39.

l17,31 21,21 (= Mt 24,16-18 = Mc 13,15-16).

m17,32 Gn 19,26. Davant del juí del Fill de l’home, els béns materials passen a segon terme.

n17,33 9,24; Mt 10,39+. L’objectiu no ha de ser mantindre’s amb vida, sinó presentar-se sense temor davant del Fill de l’home el dia del juí (21,36), encara que siga havent sacrificat prèviament la vida.

o17,35 Vv. 34-35: Mt 24,40-41 nota v.

p17,(36) Alguns manuscrits afigen el v. 36: Hi haurà dos hòmens al camp: l’un serà pres i l’altre deixat (vegeu Mt 24,40).

q17,37 Mt 24,28 nota d.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©