Bíblia en Valencià Marc 2

Curació d’un paralíticn

1 Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,o 2 i s’hi reuní tanta gent que no cabien ni davant de la porta. Ell els anunciava la paraula.p 3 Llavors vingueren uns hòmens a dur-li un paralític, que portaven entre quatre. 4 Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre damunt del lloc on ell era i van baixar la llitera on estava gitat el paralític.q 5 Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:

—Fill, et són perdonats els pecats.r

6 Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven: 7 «Com és que este parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»s

8 A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:

—Per què penseu això en el vostre cor? 9 Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Alça’t, pren la llitera i camina”? 10 Doncs ara sabreu que el Fill de l’homet té el poder de perdonar els pecats ací a la terra.

Llavors diu al paralític:

11 —T’ho mane: alça’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.u

12 Ell s’alçà, prengué immediatament la llitera i va eixir a la vista de tots. Tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien:

—No havíem vist mai res de semblant.

Jesús crida Leví, un publicà

(Mt 9,9-13; Lc 5,27-32)

13 Jesús tornà a eixir cap a la vora del llac. Tots venien a trobar-lo i ell els ensenyava. 14 Passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos,v i li digué:

—Seguix-me.w

Ell s’alçà i el va seguir.x

15 Més tard, es posà a taula a casa d’ell,y i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles;z eren molts els qui el seguien. 16 Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseusa veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:

—Com és que menja amb els publicans i els pecadors?

17 Jesús ho va sentir i els digué:

—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

(Mt 9,14-17; Lc 5,33-39)

18 Un dia que els deixebles de Joanb i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

—Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?

19 Jesús els contestà:

—¿Poden dejunar els convidats a bodesc mentre l’espòs és amb ells?d Mentre el tenen amb ells no poden dejunar. 20 Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres,e i aquell dia sí que dejunaran.

21 »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar:f el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esgarro més gran. 22 I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.g

Les espigues arrancades en dissabte

(Mt 12,1-8; Lc 6,1-5)

23 Un dissabte,h Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, fent camí, es posaren a arrancar espigues. 24 Els fariseus li van preguntar:

—Mira, per què fan en dissabte això que no és permés?i

25 Jesús els respon:

—¿No heu llegit mai què va fer David quan van tindre necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell? 26 Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar,j David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permés menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.k

27 I els deia:

—El dissabte ha sigut fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.l 28 Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.

Marc
<
2
>

n^ La secció que va de 2,1 a 3,6 agrupa una sèrie de discussions de Jesús amb els seus adversaris, que manifesten la confrontació entre Jesús i els representants del judaisme.

o2,1 1,29.

p2,2 En este cas, la paraula és la bona nova del Regne de Déu que Jesús predica (vegeu 1,14; 4,14 nota c; 4,33).

q2,4 En aquella regió les cases solien tindre una sola planta. El sostre era un terrat pla, fet de canyes i fang compactat, amb una escala exterior per a pujar-hi.

r2,5 Lc 7,48. Vegeu també Mt 9,2 nota c.

s2,7 Mt 9,3 nota d.

t2,10 Mt 8,20 nota l; Lc 5,24 nota n. Jesús parla d’ell mateix com del Fill de l’home, que ha de morir i ressuscitar, d’acord amb el voler de Déu (8,31; 9,9), i que retornarà per a judicar tots els hòmens (8,38; 13,26; 14,62).

u2,11 Jn 5,8.

v2,14 Cafarnaüm era una població fronterera, de la tetrarquia de Galilea, governada per *Herodes Antipes, amb una espècie de duana on es cobraven drets de pas a tots els qui transportaven mercaderies. Els *publicans, que cobraven estos drets, eren considerats oficialment pecadors (vegeu Mt 5,46 nota q); acostant-se a ells, Jesús provoca la indignació dels qui es consideraven estrictes complidors de la Llei de Moisés: els *mestres de la Llei i els *fariseus.

w2,14 Mt 8,22+.

x2,14 Compareu la crida a Leví amb la crida als quatre primers deixebles (1,16-20), que té un esquema molt semblant.

y2,15 Leví ha convidat Jesús a sa casa.

z2,15 Mt 9,10 nota i.

a2,16 Altres traduïxen: Eren molts els qui el seguien, fins i tot alguns mestres de la Llei del grup dels fariseus.

b2,18 Es tracta de Joan Baptista (6,29).

c2,19 Lit.: els fills de la sala nupcial, expressió que designava els amics que el nóvio convidava al seu casament.

d2,19 Mt 9,15 nota n.

e2,20 Probable al·lusió a la mort de Jesús.

f2,21 Mt 9,16 nota p.

g2,22 Mt 9,17 nota r.

h2,23 Mt 12,1 nota x.

i2,24 Arrancar espigues és un treball que, segons els fariseus, viola el repòs del *dissabte (vegeu Mt 12,2 nota y).

j2,26 En 1Sa 21,2-7 es parla, però, d’Ahimèlec, el pare d’Abiatar. Abiatar va ser sacerdot en temps de David (1Sa 22,20; 23,6-9; 2Sa 20,25). Altres traduïxen: en temps del gran sacerdot Abiatar. El text de Mc 12,26 confirma, però, que l’expressió del text grec es referix a un passatge de l’Escriptura.

k2,26 Mt 12,4 nota z.

l2,27 Ex 20,8-10; Dt 5,12-14.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?