Bíblia en Valencià Lluc 4

Temptacions de Jesús

1 Jesús, ple de l’Esperit Sant,g se’n tornà del Jordà.h L’Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies,i i era temptat pel diable.j En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tindre fam. 3 El diable li digué:

—Si eres Fill de Déu,k digues a esta pedra que es torne pa.l

4 Però Jesús li va respondre:

—L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.m

5 Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els regnes del món 6 i li digué:

—Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’estos regnes: me l’han confiada a mi, i jo la done a qui vull. 7 Adora’m i tot serà teu.n

8 Jesús li respongué:

—Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, servix-lo només a ell.o

9 Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del templep i li digué:

—Si eres Fill de Déu, tira’t de dalt a baix. 10 Diu l’Escriptura: Donarà orde als seus àngels de guardar-te. 11 I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no entropessen amb les pedres.q

12 Jesús li contestà:

—Diu l’Escriptura: No temptes el Senyor, el teu Déu.r

13 Quan el diable hagué acabat tota classe de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.s

Ministeri de Jesús a Galilea (4,14-9,50)

Inici de la predicació a Galilea

(Mt 4,12-17; Mc 1,14-15)

14 Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit,t se’n tornà a Galilea.u La seua anomenada es va estendre per tota la regió. 15 Ensenyava a les seues sinagogues, i tots l’alabaven.

Jesús a la sinagoga de Natzaretv

16 I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’alçà a llegir. 17 Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegàw i va trobar el passatge on hi ha escrit:

18 L’Esperit del Senyor reposa sobre mi,

perquè ell m’ha ungit.

M’ha enviat a portar la bona nova als pobres,

a proclamar als captius la llibertat

i als cecs el retorn de la llum,

a posar en llibertat els oprimits,

19 a proclamar l’any de gràcia del Senyor.x

20 Després enrotllà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagogay i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. 21 Aleshores començà dient-los:z

—Hui es complix esta escriptura que acabeu d’escoltar.

22 Tots l’aprovaven i es meravellaven de les paraules plenes de gràcia que eixien de la seua boca.a I deien:

—¿No és fill de Josep, este?

23 Ell els digué:

—Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm,b fes-ho també ací al teu poble.”c

24 I afegí:

—En veritat vos dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble.d 25 Més encara, vos assegure que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, 26 però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó.e 27 I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.f

28 En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació;g 29 es van alçar, el van espentar cap a fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció de despenyar-lo. 30 Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Curació d’un home posseït d’un dimoni

(Mc 1,21-28)

31 Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea,h i el dissabte hi ensenyava. 32 La gent estava admirada de la seua doctrina, perquè parlava amb autoritat.i

33 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:

34 —Ah! Per què et fiques amb nosaltres,j Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé ben bé qui eres: el Sant de Déu!k

35 Però Jesús el va increpar dient:

—Calla i ix d’este home!

Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va eixir sense fer-li cap mal. 36 Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:

—Què són estes paraules? Dóna ordes amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa eixir!l

37 I la seua fama s’anava escampant per tots els racons d’aquella regió.

Curació de la sogra de Simó i altres malalts

(Mt 8,14-17; Mc 1,29-34)

38 Quan se’n va anar de la sinagoga, entrà a casa de Simó.m La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fera alguna cosa per ella. 39 Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar.n Ella es va alçar a l’instant i es posà a servir-los.

40 Quan el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les manso a cada un i els curava. 41 De molts n’eixien dimonisp cridant i dient-li:

—Tu eres el Fill de Déu!q

Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.r

Jesús predica per tot Galilea

(Mc 1,35-39)

42 Quan s’hagué fet de dia, va eixir i se n’anà a un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixara. 43 Però ell els digué:

—Cal que també anuncie la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per a això he sigut enviat.

44 I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Lluc
<
4
>

g4,1 Vegeu vv. 14.18. Vegeu també 1,80; 3,22.

h4,1 Joan batejava en el riu Jordà (3,3). Allí Jesús ha sigut batejat (3,21).

i4,2 Sobre el rerefons bíblic dels quaranta dies, vegeu Mt 4,2 nota m.

j4,2 La tradició bíblica veu el * desert com a lloc de residència del *diable i dels *esperits malignes.

k4,3 1,35 nota d.

l4,3 Mt 4,3 nota o.

m4,4 Dt 8,3.

n4,7 Mt 4,9 nota t.

o4,8 Dt 6,13.

p4,9 Mt 4,5 nota q.

q4,11 Sl 91,11-12. Vegeu també Mt 4,6 nota r.

r4,12 Dt 6,16, citat segons l’antiga versió grega.

s4,13 O bé: durant un temps. Pareix que, en l’Evangeli segons Lluc, tot el temps de l’activitat pública de Jesús és marcat per la derrota del diable (10,18-19); Jesús és més poderós que les forces del mal, i la seua presència retorna la salut als hòmens (13,16; Ac 10,38). En canvi, a partir de la passió, Satanàs, amb la seua influència negativa (22,3.31), domina momentàniament la situació (22,53), fins a la resurrecció triomfant de Jesús.

t4,14 Vegeu vv. 1.18.

u4,14 2,39.

v4,15 Vegeu Mt 13,53-58 (= Mc 6,1-6).

w4,17 Els texts llegits a la sinagoga estaven escrits en rotllos que eren oberts i desplegats. A *Qumran s’ha trobat un rotllo amb el text complet d’Isaïes.

x4,19 Is 61,1-2; vegeu també Is 58,6. La citació evita l’expressió amenaçadora d’Is 61,2: el dia que el nostre Déu farà justícia.

y4,20 El responsable del culte estava subordinat al cap de la sinagoga (8,41).

z4,21 Els jueus es reunien cada *dissabte a la *sinagoga. Després de la lectura d’un fragment dels llibres de la Llei i d’un altre dels Profetes, algun dels presents era convidat a fer-ne un comentari (vegeu Ac 13,15).

a4,22 Ac 14,3; 20,24.32. Es tracta de la gràcia que ve de Déu i de la seua paraula (vegeu Dt 8,3, citat en Mt 4,4).

b4,23 Vegeu v. 31 nota h.

c4,23 L’evangeli encara no ha explicat l’activitat de Jesús a Cafarnaüm (vegeu vv. 31-41), però la menciona ací perquè esta escena de Jesús a la sinagoga de Natzaret anuncia ja molts elements posteriors i és quasi una síntesi de la missió de Jesús i de les reaccions que provoca.

d4,24 Mt 13,57 (= Mc 6,4); Jn 4,44.

e4,26 1Re 17,1.9; 18,1. Vegeu també Jm 5,17.

f4,27 2Re 5,1-14. Jesús recorda dos episodis de l’AT en què Elies i Eliseu actuen en favor de persones estrangeres. D’esta manera manifesta que la seua pròpia missió va destinada a tots els pobles i no tan sols a Israel; també els *pagans són cridats a la salvació. Vegeu Ac 28,23-28.

g4,28 Esta indignació equival a un refús absolut per part de la gent de Natzaret, el seu poble (vegeu Mt 13,57 = Mc 6,3).

h4,31 Cafarnaüm estava situada al nord-oest del llac de Galilea. Vegeu Mt 4,13 nota w.

i4,32 Mt 7,28-29.

j4,34 Mt 8,29 nota w.

k4,34 Jn 6,69.

l4,36 L’autoritat de Jesús es manifesta en l’expulsió del dimoni i en el seu ensenyament (v. 32). La predicació i les curacions són sovint mencionades conjuntament (vegeu 5,15.17; 6,18; 9,11).

m4,38 6,14.

n4,39 El text descriu la curació de la sogra de Simó com un exorcisme: Jesús increpa la febre com si esta fóra un *esperit maligne que posseïx la dona (vegeu vv. 35.41). En aquell temps, les malalties eren atribuïdes sovint a la influència negativa dels esperits malignes. Vegeu Mc 1,32 nota c.

o4,40 Mc 5,23+.

p4,41 L’Evangeli segons Lluc considera els posseïts per dimonis com a persones malaltes (vegeu també Ac 10,38).

q4,41 Mc 3,11.

r4,41 La unió de Fill de Déu i Messies apareix ací, en 1,32; 22,67.70 i en Ac 9,20.22. Vegeu Lc 1,35 nota d; 3,15 nota q. Sobre la prohibició de Jesús de revelar la seua identitat, vegeu Mc 1,44 nota i.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?