Bíblia en Valencià Marc 5

Curació d’un endimoniat a Gèrasa

1 Després van arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gerasencs.a 2 Només Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne,b que venia de les coves sepulcrals,c 3 el lloc on vivia. Ningú no era capaç de lligar-lo ni tan sols amb una cadena, 4 perquè moltes vegades havia trencat les cadenes i havia trossejat els grillons amb què l’havien volgut lligar. Ningú no tenia prou força per a dominar-lo. 5 Contínuament, de nit i de dia, anava pels sepulcres i per les muntanyes, cridant i donant-se colps amb pedres. 6 Quan l’home veié Jesús des de lluny, corregué, es prosternà davant d’ell 7 i digué cridant amb veu forta:

—Per què et fiques amb mi,d Jesús, Fill del Déu altíssim?e Et conjure per Déu que no em turmentes!

8 És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, ix d’este home!»

9 Jesús li pregunta:

—Quin és el teu nom?

Ell li respon:

—El meu nom és “Legió”, perquè som molts.f

10 I demanava a Jesús amb insistència que no el traguera fora d’aquell territori.g

11 Hi havia allà pasturant a la vora de la muntanya un gran ramat de porcs.h 12 Llavors els esperits malignes van fer a Jesús esta súplica:

—Envia’ns als porcs, que hi entrarem.

13 Jesús els ho va permetre. I tan bon punt els esperits malignes van eixir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar, pel precipici, al llac; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dins de l’aigua.i

14 Els porquers van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia, i la gent va eixir a veure què havia passat. 15 S’acostaren a Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb l’enteniment recobrat, i es van espantar molt. 16 Els qui ho havien vist els explicaren què havia passat a l’endimoniat i l’episodi dels porcs. 17 Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anara del seu territori.

18 Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volguera amb ell. 19 Però Jesús no li ho va permetre, i li digué:

—Vés a ta casa, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fetj i com s’ha compadit de tu.

20 Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolisk tot el que Jesús li havia fet,l i tot el món en quedava sorprés.

Curació d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida

(Mt 9,18-26; Lc 8,40-56)

21 Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba.m Molta gent es va reunir al voltant d’ell, i ell es quedà vora l’aigua.n 22 Llavors arriba un dels caps de la sinagoga,o que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança als peus 23 i, suplicant-lo amb insistència, li diu:

—La meua filleta s’està morint. Vine a imposar-li les mansp perquè se salveq i visca.

24 Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’espentava per totes parts.

25 Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys. 26 Havia patit molt en mans de metges i s’hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. 27 Esta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, 28 perquè pensava: «Només que li puga tocar la roba, ja em salvaré.»r 29 Immediatament se li assecà la pèrdua de sangs i va sentir en el seu cos que estava curada del mal que la turmentava. 30 Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia eixit d’ellt i es girà per preguntar a la gent:

—Qui m’ha tocat la roba?

31 Els seus deixebles li contestaren:

—¿Veus que la gent t’espenta per totes parts i encara preguntes qui t’ha tocat?

32 Però Jesús anava mirant al voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia passat, es prosternà als seus peus tremolant de por i li va explicar tota la veritat.u 34 Jesús li digué:

—Filla, la teua fe t’ha salvat.v Vés-te’n en pau i queda curada del mal que et turmentava.

35 Encara Jesús parlava, i n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

—La teua filla s’ha mort. Què en trauràs, de molestar més el Mestre?

36 Però Jesús, en sentir estes paraules, digué al cap de la sinagoga:

—No tingues por; tin només fe.

37 I no va permetre que l’acompanyara ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.w 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu el rebombori de la gent, que plorava i feia grans planys, 39 entra a la casa i els diu:

—Què són este rebombori i estos plors? La xiqueta no és morta, sinó que dorm.x

40 I es burlaven d’ell. Però ell els trau tots fora, i pren només el pare i la mare de la xiqueta i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la xiqueta, 41 l’agarra per la mày i li diu:

—Talità, cumz —que vol dir: «Xiqueta, t’ho mane: alça’t.»a

42 A l’instant la xica es va alçar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren plens d’estupor. 43 Però Jesús els prohibí que ho feren saber a ningú.b I els digué que li donaren menjar.

Marc
<
5
>

a5,1 És un territori habitat per població no jueva. Gèrasa, una de les ciutats de la *Decàpolis, es trobava a uns 55 km al sud-est del llac de Galilea. Com que es tracta d’una distància massa gran per a explicar el que es diu en el v. 13, molts pensen que l’evangeli vol designar amb este nom tota la regió que hi ha a l’est del llac, o bé que es tracta en realitat de la ciutat de Gàdara (vegeu Mt 8,28 nota t) o de Gèrgesa, població situada al sud del llac.

b5,2 1,23 (= Lc 4,33).

c5,2 Mt 8,28 nota v.

d5,7 1,24; Mt 8,29 nota w.

e5,7 1,1 nota b.

f5,9 Segons la creença de l’època, saber el nom d’un dimoni permetia tindre domini damunt d’ell. El nom que té el grup de dimonis indica la gravetat de la situació en què es trobava l’endimoniat: una *legió romana era formada per 5.000 o 6.000 hòmens! Notem, d’altra banda, la ironia de posar en relació el grup de dimonis i l’exèrcit romà que ocupava el país.

g5,10 Segons les creences de l’època, els dimonis necessitaven un lloc apartat i solitari per a viure (vegeu Mt 12,43).

h5,11 Mt 8,30 nota z.

i5,13 Lit.: dins del mar. Vegeu 4,39 notes w i x. Hi ha una semblança entre les forces contràries a Déu (el mar) i l’animal impur per excel·lència (el porc). Jesús és més poderós que Satanàs i el seu regne (3,23-27).

j5,19 Es pot entendre de Déu o bé de Jesús (vegeu 11,3; 12,37).

k5,20 La * Decàpolis era un grup de ciutats habitades majoritàriament per *pagans (vegeu v. 1 nota a).

l5,20 L’orde que Jesús dóna a l’endimoniat contrasta amb l’habitual prohibició de silenci (1,44 nota i).

m5,21 La riba occidental o nord-occidental del llac, en territori jueu.

n5,21 Altres entenen: la gent es quedà vora l’aigua. El subjecte no és clar en el text grec.

o5,22 Els caps de la * sinagoga eren els responsables del culte sinagogal.

p5,23 6,5; 7,32; 8,23.25; Lc 4,40; 13,13. Vegeu també Ac 6,6 nota t.

q5,23 Alguns traduïxen: es cure; ací i en el v. 28. Vegeu Mt 9,22 nota w.

r5,28 6,56; Mt 9,21 nota u.

s5,29 Lit.: es va assecar la font de la seua sang.

t5,30 Lc 6,19.

u5,33 Una dona que patix hemorràgies viu en estat d’*impuresa ritual (Lv 15,25-27): no pot tocar ningú, i tot el que toca queda impur. Com en el cas de la *lepra (Mt 8,2 nota t), la malaltia és vista com a conseqüència del pecat i comporta una clara marginació social.

v5,34 Mt 9,22+.

w5,37 Pere, Jaume i Joan són testimonis d’alguns dels fets més importants de la vida de Jesús: la resurrecció de la filla de Jaire, la transfiguració (9,2 = Mt 17,1 = Lc 9,28), la pregària a Getsemaní (14,33 = Mt 26,37); vegeu també 13,3.

x5,39 Lc 8,52 nota x.

y5,41 Mt 9,25+.

z5,41 L’Evangeli segons Marc ha conservat un bon nombre de paraules en arameu i en hebreu: vegeu 3,17; 7,11.34; 11,9; 14,36; 15,22.34.

a5,41 Lc 7,14.

b5,43 1,44 nota i.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?