13
Necessitat de convertir-se
Per aquell mateix temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien.hNo tenim cap altra notícia d’este fet ocorregut a Jerusalem, però els autors de l’època ens transmeten de Pilat una imatge de governant dur i repressor. Jesús els respongué:
—¿Vos penseu que eixos galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquelles díhuit persones que van morir a Siloé quan la torre els va caure al damunt,i Siloé era el nom d’una piscina situada al sud-est de Jerusalem (Jn 9,7), que donava nom a un sector de les defenses de la ciutat. Una de les fortificacions era la torre mencionada ací. ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: i si no vos convertiu,j5,32+. tots acabareu de la mateixa manera.kSegons la mentalitat típica d’aquella època, una desgràcia era el castic per algun pecat anterior; els qui no n’havien patida cap es podien sentir justos davant de Déu. Jesús supera esta visió simplista i convida tots a reconéixer el propi pecat i a convertir-se (vegeu Jn 9,2-3).
Paràbola de la figuera estèril
I va afegir esta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seua vinya.lEn l’AT, la vinya és un dels símbols usats per a parlar del poble d’Israel (Is 5,1); de vegades, juntament amb la vinya, hi apareix també la figuera (Os 9,10). Vegeu Mt 21,19 (= Mc 11,13). Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li portava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’esta figuera i no n’hi trobe. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara enguany. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fem, a veure si dóna fruit d’ara en avant. Si no, fes-la tallar.mJesús usa novament en esta paràbola la imatge de l’arbre i el fruit per a fer una crida a la conversió (vegeu Mt 3,10+). Amb la vinguda de Jesús al món, Déu concedix als hòmens una nova oportunitat de convertir-se.
Curació d’una dona encorbada en dissabtenVegeu una curació paral·lela en 14,1-6.
10 Un dissabte,oMt 12,1 nota x. Jesús ensenyava en una de les sinagogues.pÉs l’única menció de Jesús entrant en una sinagoga en tota la «Secció del viatge» (9,51 nota h). 11 Hi havia allà una dona que des de feia díhuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit.q4,39 nota n. Anava tota encorbada i no es podia adreçar de cap manera. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
—Dona, quedes lliure de la teua malaltia!
13 Li va imposar les mansrMc 5,23+. i a l’instant ella es va posar erta i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga,sEl *cap de la *sinagoga era responsable del culte sinagogal. indignat perquè Jesús havia curat en dissabte,t6,7 nota j. deia a la gent:
—Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’eixos dies i no en dissabte.uEx 20,9-10; Dt 5,13-14.
15 El Senyorv2,11 nota s. li contestà:
—Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots desnugueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador?wMt 12,11 nota h. 16 ¿No calia precisament en dissabte,xEl * dissabte era el dia consagrat al Senyor, creador del món i alliberador d’Israel. És, doncs, el dia més apropiat perquè Jesús cure. desnugar esta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia díhuit anys?y4,13 nota s. Davant de la potència de Jesús, el Senyor (v. 15), Satanàs perd el domini que tenia sobre aquella dona.
17 Amb estes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.
Paràbola del gra de mostassa
(Mt 13,31-32; Mc 4,30-32)
18 Jesús deia:
—A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé? 19 És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seues branques.z Sl 104,12; Ez 17,23; 31,6; Dn 4,9.18. Vegeu també Mt 13,32 nota h; Mc 4,32 nota m.
Paràbola del rent
(Mt 13,33)
20 I digué encara:
—A què compararé el Regne de Déu? 21 És com el rent que una dona va amagar dins de tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.aMt 13,33 notes i i j.
L’entrada al Regne de Déu
22 Fent camí cap a Jerusalem,b9,51+. Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. 23 Algú li preguntà:
—Senyor, ¿són pocs els qui se salven?
Jesús els contestà:
24 —Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè vos dic que molts voldran entrar-hi i no podran.cMt 7,13-14. En els versets que seguixen, pareix que es parla dels jueus, el poble que no va acceptar l’oferiment salvador de Déu. Altres pensen que estos versets es referixen als cristians que, després d’haver acollit este oferiment, no actuen en conseqüència.
25 »Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres vos quedareu fora i començareu a tocar dient: “Senyor, obri’ns.” Ell vos respondrà: “No sé d’on sou.”dMt 7,23; 25,11-12. 26 Llavors vos posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places.” 27 Ell vos respondrà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal!e Sl 6,9; citat també en Mt 7,23. Sobre els vv. 25-27, vegeu Mt 7,21-23; 25,12. 28 Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents,fMt 8,12 nota e. quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres vos hauran tret fora. 29 I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud,gSl 107,3. i s’asseuran a taula en el Regne de Déu.h22,16. Sobre els vv. 28-29, vegeu Mt 8,11-12 nota e. 30 Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.iMt 19,30+.
Herodes vol matar Jesús
31 En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren:
—Vés-te’n d’ací, que Herodes et vol matar.
32 Ell els respongué:
—Aneu a dir a aquella rabosa:jEn el món jueu, la rabosa és tinguda per un animal arterós, que no mereix cap consideració. “Hui i demà trac dimonis i cure malalts,k4,39 nota n. i el tercer dia arribaré al terme.lL’expressió Hui i demà indica que l’activitat de Jesús encara continua i que no ha arribat l’hora de la seua mort (22,53); el tercer dia expressa un espai de temps curt. 33 Però cal que hui, demà i despús-demà vaja fent el meu camí, perquè no convé que un profeta muira fora de Jerusalem.”mJesús se situa al costat dels profetes que van patir una mort violenta a Jerusalem, com la que ell mateix patirà (vegeu verset següent). Mentrestant, continua el seu camí (9,51+). D’esta manera acomplix el designi de Déu.
Lamentació sobre Jerusalem
(Mt 23,37-39)nVegeu també 19,41-44.
34 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills com una lloca reunix els seus pollets davall de les ales, però no ho heu volgut. 35 Doncs bé, la vostra casa és abandonada.oJr 12,7; 22,5. La casa indica el poble i, més precisament, els seus dirigents, identificats amb Jerusalem, que rebutgen Jesús, l’enviat de Déu (19,44). Déu abandonarà la ciutat i permetrà que caiga en mans dels seus enemics (19,43-44; 21,22). Vegeu 19,27 nota p; 20,18 nota w; Ac 3,13-18. Vos dic que no em veureu fins que arribe el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!p Sl 118,26; Lc 19,38 (= Mt 21,9 = Mc 11,9 = Jn 12,13). Jesús visitarà Jerusalem una sola vegada: hi serà aclamat com a rei i morirà com a rei del seu poble (23,38).

h13,1 No tenim cap altra notícia d’este fet ocorregut a Jerusalem, però els autors de l’època ens transmeten de Pilat una imatge de governant dur i repressor.

i13,4 Siloé era el nom d’una piscina situada al sud-est de Jerusalem (Jn 9,7), que donava nom a un sector de les defenses de la ciutat. Una de les fortificacions era la torre mencionada ací.

j13,5 5,32+.

k13,5 Segons la mentalitat típica d’aquella època, una desgràcia era el castic per algun pecat anterior; els qui no n’havien patida cap es podien sentir justos davant de Déu. Jesús supera esta visió simplista i convida tots a reconéixer el propi pecat i a convertir-se (vegeu Jn 9,2-3).

l13,6 En l’AT, la vinya és un dels símbols usats per a parlar del poble d’Israel (Is 5,1); de vegades, juntament amb la vinya, hi apareix també la figuera (Os 9,10). Vegeu Mt 21,19 (= Mc 11,13).

m13,9 Jesús usa novament en esta paràbola la imatge de l’arbre i el fruit per a fer una crida a la conversió (vegeu Mt 3,10+). Amb la vinguda de Jesús al món, Déu concedix als hòmens una nova oportunitat de convertir-se.

n13,9 Vegeu una curació paral·lela en 14,1-6.

o13,10 Mt 12,1 nota x.

p13,10 És l’única menció de Jesús entrant en una sinagoga en tota la «Secció del viatge» (9,51 nota h).

q13,11 4,39 nota n.

r13,13 Mc 5,23+.

s13,14 El *cap de la *sinagoga era responsable del culte sinagogal.

t13,14 6,7 nota j.

u13,14 Ex 20,9-10; Dt 5,13-14.

v13,15 2,11 nota s.

w13,15 Mt 12,11 nota h.

x13,16 El * dissabte era el dia consagrat al Senyor, creador del món i alliberador d’Israel. És, doncs, el dia més apropiat perquè Jesús cure.

y13,16 4,13 nota s. Davant de la potència de Jesús, el Senyor (v. 15), Satanàs perd el domini que tenia sobre aquella dona.

z13,19 Sl 104,12; Ez 17,23; 31,6; Dn 4,9.18. Vegeu també Mt 13,32 nota h; Mc 4,32 nota m.

a13,21 Mt 13,33 notes i i j.

b13,22 9,51+.

c13,24 Mt 7,13-14. En els versets que seguixen, pareix que es parla dels jueus, el poble que no va acceptar l’oferiment salvador de Déu. Altres pensen que estos versets es referixen als cristians que, després d’haver acollit este oferiment, no actuen en conseqüència.

d13,25 Mt 7,23; 25,11-12.

e13,27 Sl 6,9; citat també en Mt 7,23. Sobre els vv. 25-27, vegeu Mt 7,21-23; 25,12.

f13,28 Mt 8,12 nota e.

g13,29 Sl 107,3.

h13,29 22,16. Sobre els vv. 28-29, vegeu Mt 8,11-12 nota e.

i13,30 Mt 19,30+.

j13,32 En el món jueu, la rabosa és tinguda per un animal arterós, que no mereix cap consideració.

k13,32 4,39 nota n.

l13,32 L’expressió Hui i demà indica que l’activitat de Jesús encara continua i que no ha arribat l’hora de la seua mort (22,53); el tercer dia expressa un espai de temps curt.

m13,33 Jesús se situa al costat dels profetes que van patir una mort violenta a Jerusalem, com la que ell mateix patirà (vegeu verset següent). Mentrestant, continua el seu camí (9,51+). D’esta manera acomplix el designi de Déu.

n13,33 Vegeu també 19,41-44.

o13,35 Jr 12,7; 22,5. La casa indica el poble i, més precisament, els seus dirigents, identificats amb Jerusalem, que rebutgen Jesús, l’enviat de Déu (19,44). Déu abandonarà la ciutat i permetrà que caiga en mans dels seus enemics (19,43-44; 21,22). Vegeu 19,27 nota p; 20,18 nota w; Ac 3,13-18.

p13,35 Sl 118,26; Lc 19,38 (= Mt 21,9 = Mc 11,9 = Jn 12,13). Jesús visitarà Jerusalem una sola vegada: hi serà aclamat com a rei i morirà com a rei del seu poble (23,38).