19
Jesús i Zaqueu
Jesús va entrar a JericóuVegeu 18,35 nota q. i travessava la ciutat. Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans,vVegeu Vocabulari: publicans. Jericó era un nucli urbà situat estratègicament a la vora de la frontera entre *Judea i *Perea, la regió de l’est del *Jordà. El moviment comercial hi era notable. i era ric. Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era baixet d’estatura. Llavors s’avançà corrent i va pujar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. Quan Jesús va arribar a aquell lloc, alçà els ulls i li digué:
—Zaqueu, baixa de pressa, que hui m’haig d’hostatjar a ta casa.
Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. Tots els qui ho van veure murmuraven i deien:
—Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador.wEls publicans eren considerats pecadors; tindre contacte amb ells era vist com una *impuresa. Vegeu 7,34; 15,1-2; Mt 9,10 nota i.
Però Zaqueu, dret davant el Senyor,x2,11 nota s. li digué:
—Senyor, done als pobres la mitat dels meus béns,ySobre l’interés pels pobres en l’Evangeli segons Lluc, vegeu 6,20+; 11,41+. i als qui he exigit més diners del compte, els en restituïsc quatre vegades més.z3,13 nota n. Zaqueu mostra una gran generositat. La seua restitució s’até a les prescripcions més exigents de la *Llei (Ex 21,37; 2Sa 12,6), aplicables en el cas de bestiar que no pot ser restituït. Vegeu, en canvi, Lv 5,21-24 i Nm 5,6-7, on es diu que cal restituir la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una cinquena part del seu valor.
Jesús li digué:
—Hui ha entrat la salvació en esta casa; perquè també este home és fill d’Abraham.aEls malalts i els pecadors també són cridats a la salvació, també ells són fills d’Abraham (13,16; vegeu 5,31). 10 El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.b5,32; Ez 34,16. Vegeu també Mt 18,11 nota j.
Paràbola de les minescSobre el títol d’esta paràbola, vegeu v. 13 nota h.
(Mt 25,14-30)
11 Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren prop de Jerusalemd9,51+. i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.eEls seguidors de Jesús estan convençuts de la imminència de l’arribada del Regne. En el context de l’Evangeli segons Lluc, alguns estudiosos pensen que esta arribada ha d’identificar-se amb la resurrecció-ascensió de Jesús (22,69; Ac 7,56), de les quals l’entrada triomfal a Jerusalem és una anticipació (vegeu v. 38). Vegeu també v. 13. Altres interpreten la paràbola relacionant-la amb Ac 1,6-7. 12 Per això digué:
—Un home de família noble havia d’anar-se’n a un país llunyà per rebre-hi la dignitat reialfLa investidura reial de la paràbola fa referència a la resurrecció-ascensió de Jesús. i després tornar.gEls fragments de la paràbola que parlen del rei que va a rebre la dignitat reial recorden el fet històric de la investidura d’Arquelau, fill d’*Herodes, que l’any 4 aC va anar a Roma per tal d’obtindre la confirmació del títol de rei que li havia donat son pare. 13 Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines,hUna mina era 1/60 de talent i equivalia a uns 100 denaris, és a dir, a uns 100 jornals (Mt 22,19 nota y). Vegeu Vocabulari: mesures. una per a cada un. I els va dir:
»—Negocieu-hi mentre no torne.iLit.: mentre vinc. És fora, però està venint (v. 11).
14 »Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere d’ell a dir:
»—No volem que este regne sobre nosaltres.
15 »Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret.jAlguns pensen que el text parla de les diverses missions comunitàries (vegeu Mt 25,30 nota r). 16 Es presentà el primer i digué:
»—Senyor, la teua mina n’ha produïdes deu.kMt 25,20.
17 »Ell li respongué:
»—Molt bé, eres un bon servent! Has sigut fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats.l16,10.
18 »Vingué després el segon i digué:
»—La teua mina, senyor, n’ha produïdes cinc.
19 »Va dir també a este:
»—Tu, igualment, governa cinc ciutats.
20 »Però se’n presentà un altre que digué:
»—Senyor, ací tens la teua mina, que he conservat guardada en un mocador. 21 Tenia por de tu, perquè eres un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat.mMt 25,25 nota o.
22 »Ell li respon:
»—Amb les teues mateixes paraules et condemne, servent roín! Sabies que sóc un home exigent, que reclame allò que no he invertit i segue allò que no he sembrat. 23 I per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos?nMt 25,27 nota p.
24 »Aleshores digué als qui eren presents:
»—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu.
25 »Ells li contestaren:
»—Senyor, si ja té deu mines!
26 »Ell replicà:
»—Vos ho assegure: a tot aquell qui té, li’n donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.o8,18; Mt 13,12+. 27 I a estos enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los ací i degolleu-los davant de mi.pTenint en compte el context, la paràbola també fa pensar en el rebuig de Jesús per part dels dirigents d’Israel (vegeu 13,35 nota o; 20,18 nota w).
Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mt 21,1-11; Mc 11,1-10; Jn 12,12-19)
28 Una vegada Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.q9,51+. 29 Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres,rMc 11,1 nota f. Jesús va enviar dos dels deixebles 30 amb este encàrrec:
—Aneu al poble d’ací al davant.sMt 21,1-2 interpreta que el poble és Betfagé. Quan hi entrareu, trobareu un pollí lligat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. 31 I si algú vos preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.”
32 Els enviats se’n anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.tCompareu els vv. 28-32 amb 22,7-13 (= Mt 26,17-19 = Mc 14,12-16). 33 Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren:
—Per què el deslligueu?
34 Ells respongueren:
—El Senyor l’ha de menester.
35 Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.uZa 9,9-10; Mt 21,5+. 36 Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí.v2Re 9,13. 37 Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, 38 i deien:
Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor!w Sl 118,26; citat també en Lc 13,35 (= Mt 23,39). Pau en el cel i glòria en les altures!x2,14. Tota l’escena, tal com l’explica l’Evangeli segons Lluc, té algunes semblances amb 1Re 1,33-40 (la *unció de Salomó com a rei d’Israel). Jesús és aclamat com a rei celestial i *Messies que porta la pau (v. 42).
39 Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren:
—Mestre, marmola els teus deixebles.
40 Ell respongué:
—Vos ho assegure: si estos callen, cridaran les pedres.yHa 2,11.
41 Quan Jesús va arribar prop de Jerusalemz9,51+. i veié la ciutat, arrancà a plorar per ella 42 i digué:
—Tant de bo que en el dia d’hui també tu hagueres reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls.a13,34. Darrere d’esta ceguera hi ha el designi inescrutable de Déu sobre els esdeveniments. 43 Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; 44 et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra,b21,6 (= Mt 24,1-2 = Mc 13,1-2). L’anunci de la destrucció de la ciutat, expressat amb molts detalls, correspon al que va passar l’any 70 dC, quan els romans van destruir *Jerusalem. Vegeu també 21,20-24. perquè no has sabut reconéixer el temps en què eres visitada.c1,68. Jesús havia proclamat la salvació de Déu, però esta salvació ha sigut rebutjada pels dirigents del poble d’Israel (vegeu 13,35 nota o).
Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió (19,45-24,53)
Purificació del temple
(Mt 21,12-17; Mc 11,15-19; Jn 2,13-22)
45 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors.dMt 21,12 nota h. 46 Els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració,e Is 56,7. però vosaltres n’heu fet una cova de lladres.f Jr 7,11.
47 Cada dia ensenyava en el temple.gJesús, una vegada arribat a Jerusalem, comença l’última etapa del seu ensenyament, que té lloc al *temple, centre religiós del judaisme. Compareu 19,47-48 i 21,37-38. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir,hMt 12,14+. 48 però no sabien com fer-ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.

u19,1 Vegeu 18,35 nota q.

v19,2 Vegeu Vocabulari: publicans. Jericó era un nucli urbà situat estratègicament a la vora de la frontera entre *Judea i *Perea, la regió de l’est del *Jordà. El moviment comercial hi era notable.

w19,7 Els publicans eren considerats pecadors; tindre contacte amb ells era vist com una *impuresa. Vegeu 7,34; 15,1-2; Mt 9,10 nota i.

x19,8 2,11 nota s.

y19,8 Sobre l’interés pels pobres en l’Evangeli segons Lluc, vegeu 6,20+; 11,41+.

z19,8 3,13 nota n. Zaqueu mostra una gran generositat. La seua restitució s’até a les prescripcions més exigents de la *Llei (Ex 21,37; 2Sa 12,6), aplicables en el cas de bestiar que no pot ser restituït. Vegeu, en canvi, Lv 5,21-24 i Nm 5,6-7, on es diu que cal restituir la quantitat defraudada amb un recàrrec d’una cinquena part del seu valor.

a19,9 Els malalts i els pecadors també són cridats a la salvació, també ells són fills d’Abraham (13,16; vegeu 5,31).

b19,10 5,32; Ez 34,16. Vegeu també Mt 18,11 nota j.

c19,10 Sobre el títol d’esta paràbola, vegeu v. 13 nota h.

d19,11 9,51+.

e19,11 Els seguidors de Jesús estan convençuts de la imminència de l’arribada del Regne. En el context de l’Evangeli segons Lluc, alguns estudiosos pensen que esta arribada ha d’identificar-se amb la resurrecció-ascensió de Jesús (22,69; Ac 7,56), de les quals l’entrada triomfal a Jerusalem és una anticipació (vegeu v. 38). Vegeu també v. 13. Altres interpreten la paràbola relacionant-la amb Ac 1,6-7.

f19,12 La investidura reial de la paràbola fa referència a la resurrecció-ascensió de Jesús.

g19,12 Els fragments de la paràbola que parlen del rei que va a rebre la dignitat reial recorden el fet històric de la investidura d’Arquelau, fill d’*Herodes, que l’any 4 aC va anar a Roma per tal d’obtindre la confirmació del títol de rei que li havia donat son pare.

h19,13 Una mina era 1/60 de talent i equivalia a uns 100 denaris, és a dir, a uns 100 jornals (Mt 22,19 nota y). Vegeu Vocabulari: mesures.

i19,13 Lit.: mentre vinc. És fora, però està venint (v. 11).

j19,15 Alguns pensen que el text parla de les diverses missions comunitàries (vegeu Mt 25,30 nota r).

k19,16 Mt 25,20.

l19,17 16,10.

m19,21 Mt 25,25 nota o.

n19,23 Mt 25,27 nota p.

o19,26 8,18; Mt 13,12+.

p19,27 Tenint en compte el context, la paràbola també fa pensar en el rebuig de Jesús per part dels dirigents d’Israel (vegeu 13,35 nota o; 20,18 nota w).

q19,28 9,51+.

r19,29 Mc 11,1 nota f.

s19,30 Mt 21,1-2 interpreta que el poble és Betfagé.

t19,32 Compareu els vv. 28-32 amb 22,7-13 (= Mt 26,17-19 = Mc 14,12-16).

u19,35 Za 9,9-10; Mt 21,5+.

v19,36 2Re 9,13.

w19,38 Sl 118,26; citat també en Lc 13,35 (= Mt 23,39).

x19,38 2,14. Tota l’escena, tal com l’explica l’Evangeli segons Lluc, té algunes semblances amb 1Re 1,33-40 (la *unció de Salomó com a rei d’Israel). Jesús és aclamat com a rei celestial i *Messies que porta la pau (v. 42).

y19,40 Ha 2,11.

z19,41 9,51+.

a19,42 13,34. Darrere d’esta ceguera hi ha el designi inescrutable de Déu sobre els esdeveniments.

b19,44 21,6 (= Mt 24,1-2 = Mc 13,1-2). L’anunci de la destrucció de la ciutat, expressat amb molts detalls, correspon al que va passar l’any 70 dC, quan els romans van destruir *Jerusalem. Vegeu també 21,20-24.

c19,44 1,68. Jesús havia proclamat la salvació de Déu, però esta salvació ha sigut rebutjada pels dirigents del poble d’Israel (vegeu 13,35 nota o).

d19,45 Mt 21,12 nota h.

e19,46 Is 56,7.

f19,46 Jr 7,11.

g19,47 Jesús, una vegada arribat a Jerusalem, comença l’última etapa del seu ensenyament, que té lloc al *temple, centre religiós del judaisme. Compareu 19,47-48 i 21,37-38.

h19,47 Mt 12,14+.