Bíblia en Valencià Mateu 13

Paràbola del sembradorq

1 Aquell dia, Jesús va eixir de la casar i es va assentar vora el llac. 2 Es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca i s’hi assentà. La gent es quedà vora l’aigua.s 3 Ell els va parlar llargament en paràboles. Deia:

—Un sembrador va eixir a sembrar. 4 Tot sembrant, una part de les llavors va caure al llarg del camí; vingueren els ocells i se les van menjar. 5 Unes altres llavors van caure en un terreny rocós, on hi havia poca terra, i de seguida van germinar, ja que la terra era poc fonda; 6 però, quan va eixir el sol, recremà les plantes, i es van assecar, perquè no tenien arrels. 7 Unes altres llavors van caure enmig dels cards; els cards van créixer i les ofegaren. 8 Però una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u.t

9 »Qui tinga orelles, que escolte.u

El perquè de les paràboles

(Mc 4,10-12; Lc 8,9-10)

10 Els deixebles s’acostaren i li van preguntar:

—Per què els parles en paràboles?

11 Ell els respongué:

—A vosaltres, vos és donat a conéixer els misteris del Regne del cel,v però no a ells.w 12 Perquè al qui té, li’n donaran encara més, i en tindrà de sobres, mentres que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.x 13 Per això els parle en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen.y 14 Així es complix en ells aquella profecia d’Isaïes que diu:

»Escoltareu, però no comprendreu;

mirareu, però no hi veureu.

15 S’ha fet insensible, el cor d’este poble,

s’han tapat les orelles,

han tancat els ulls,

no fóra cas que els seus ulls hi veieren,

les seues orelles hi sentiren,

el seu cor comprenguera

i es convertiren.

I jo els curaria!z

16 »Feliços, en canvi, els vostres ulls, perquè hi veuen, i les vostres orelles, perquè hi senten! 17 En veritat vos dic que molts profetes i justosa van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.b

Explicació de la paràbola del sembradorc

(Mc 4,13-20; Lc 8,11-15)

18 »Per tant, escolteu ara, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. 19 A tot aquell que escolta la paraula del Regne però no la comprèn, ve el Maligned i li pren la llavor sembrada en el seu cor. Este és el de la llavor sembrada al llarg del camí.e 20 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, 21 però no té arrels dins d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbix tot seguit. 22 El de la llavor sembrada enmig dels cards és el qui escolta la paraula, però les preocupacions d’este món i la seducció de les riqueses arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit. 23 El de la llavor sembrada en terra bona és el qui escolta la paraula i la comprèn; este dóna fruit, i arriba al cent, al seixanta o al trenta per u.

Paràbola del blat i la zitzània

24 Després els proposà esta altra paràbola:

—Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; 25 però, mentres tots dormien, vingué el seu enemic, va sembrar zitzàniaf enmig del blat i se’n va anar. 26 Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també la zitzània. 27 Els servents anaren a trobar l’amo i li digueren:

»—Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha eixit, doncs, la zitzània?

28 »Ell els respongué:

»—Això ho ha fet un enemic.

»Els servents li diuen:

»—¿Vols que anem a arrancar la zitzània?

29 »Ell els respon:

»—No ho feu, no fóra cas que, arrancant la zitzània, arrancàreu també el blat. 30 Deixeu que cresquen junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arranqueu primer la zitzània i feu-ne feixos per cremar-la; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i entreu-lo al meu graner.”g

Paràbola del gra de mostassa

(Mc 4,30-32; Lc 13,18-19)

31 Els proposà encara una altra paràbola:

—Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: 32 la mostassa és la més menuda de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seues branques.h

Paràbola del rent

(Lc 13,20-21)

33 Els digué una altra paràbola:

—Amb el Regne del cel passa com amb el rent que una dona va posar dins de tres mesures de farina,i fins que tota la massa va fermentar.j

El perquè de les paràboles

(Mc 4,33-34)

34 Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. 35 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:k

Obriré els llavis per parlar en paràboles,

proclamaré coses amagades des de la creació del món.l

Explicació de la paràbola del blat i la zitzània

36 Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:

—Explica’ns la paràbola de la zitzània sembrada en el camp.m

37 Ell els digué:

—El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. 38 El camp és el món. La bona llavor són els fills del Regne.n La zitzània són els fills del Maligne.o 39 L’enemic que ha sembrat la zitzània és el diable. La sega és la fi del món,p i els segadors són els àngels. 40 Així com arranquen la zitzània i la cremen al foc, així passarà a la fi del món: 41 el Fill de l’home enviarà els seus àngelsq a arrancar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal,r 42 i els llançaran a la fornal ardent;s allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.t 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne de son Pare.u

»Qui tinga orelles, que escolte.v

Paràbola del tresor amagat

44 »Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de goig, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.w

Paràbola de la perla

45 »També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.x

Paràbola de la xàrcia

47 »També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xàrciay a l’aigua i la xàrcia arreplega tota classe de peixos. 48 Quan és plena, la trauen a la riba, s’assenten, i recullen en cistelles els peixos bons i llancen els roïns. 49 Igualment passarà a la fi del món: eixiran els àngels i destriaran els roïns dels justos, 50 i els llançaran a la fornal ardent;z allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.a

Coses noves i coses velles

51 »¿Ho heu comprès, tot això?

Li responen:

—Sí.

52 Ell els diu:

—Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que trau del seu tresor coses noves i coses velles.b

Jesús, rebutjat en el seu poblec

(Mc 6,1-6)

53 Quan Jesús hagué acabat estes paràbolesd se’n va anar d’aquell lloc; 54 i quan arribà al seu poble,e instruïa la gent a la sinagoga. Ells se n’estranyaven i deien:

—D’on li vénen, eixa saviesa i eixos miracles?f 55 Este, ¿no és el fill del fuster?g Sa mare, ¿no es diu Maria? I els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes?h 56 I les seues germanes, ¿no viuen totes entre nosaltres? D’on li ve, tot això?i

57 I el rebutjaven.j Jesús els digué:

—Un profeta només és menyspreat al seu poble i a sa casa.k

58 I no va fer allí molts miracles, perquè no tenien fe.

Mateu
<
13
>

q^ El c. 13 reunix set paràboles de Jesús. Entremig s’hi intercalen dos explicacions sobre el perquè del llenguatge parabòlic (vv. 10-17 i 34-35).

r13,1 Sembla que és la mateixa casa mencionada en 8,14.

s13,2 Vv. 1-2: Lc 5,1-3.

t13,8 La *paràbola del sembrador pot ser entesa com una invitació a la confiança en la implantació del Regne: encara que de moment sembla que els fruits no arriben i que hi ha molts fracassos, al final els resultats seran molt superiors als esperats.

u13,9 11,15+.

v13,11 L’expressió traduïda per els misteris del Regne del cel era freqüent en l’època de Jesús i designava el pla que Déu mantenia amagat per a la fi dels temps. Ací es referix al Regne de Déu tal com l’anuncia Jesús: en les seues obres i paraules, este Regne es fa present. Vegeu Rm 16,25+.

w13,11 11,25.

x13,12 25,29 (= Lc 19,26); Mc 4,25 (= Lc 8,18).

y13,13 Segons este text, els oients de Jesús s’han tancat voluntàriament i no han volgut acollir el seu missatge. Per això ara són incapaços d’entendre el seu ensenyament. En canvi, en els textos paral·lels dels evangelis segons Marc i segons Lluc s’accentua que el rebuig sofrit per Jesús forma part del designi secret de Déu (vegeu Mc 4,12 nota z).

z13,15 Is 6,9-10, citat segons l’antiga versió grega (com en Ac 28,26-27). Vegeu també Jn 12,40. L’Escriptura ja anunciava l’enduriment del poble d’Israel i el seu refús del Messies enviat per Déu.

a13,17 Són els hòmens sants de l’AT, que esperaven la revelació plena del Regne (vegeu 23,29).

b13,17 Vv. 16-17: Lc 10,23-24.

c13,17 La paràbola del sembrador ha sigut referida en els vv. 3-8.

d13,19 Vegeu v. 38; 5,37.

e13,19 Tant ací com en els versicles següents es pot entendre que els oients són comparats a la llavor sembrada o bé al terreny que rep la llavor.

f13,25 La zitzània és una mala herba semblant al blat però amb uns grans negres i verinosos.

g13,30 Esta *paràbola, que tan sols trobem en l’Evangeli segons Mateu, recorda que el juí correspon únicament a Déu i que, mentrestant, el bé i el mal coexistixen l’un al costat de l’altre.

h13,32 Sl 104,12. Vegeu també Ez 17,23; 31,6; Dn 4,9.18. La paràbola del gra de mostassa i la del rent, que ve a continuació, accentuen el contrast entre el caràcter insignificant dels inicis i la grandesa del final; l’activitat de Jesús ha començat de manera senzilla, però vindrà un moment que Déu establirà plenament el seu Regne. Vegeu Mc 4,32 nota m.

i13,33 Lit.: va amagar dins tres seàs de farina. El seà és una * mesura que ja es troba mencionada en l’AT i que en temps de Jesús tenia una capacitat de 13,13 l. Cada seà de farina pesa, doncs, uns 20 kg, i tres seàs són, per tant, 60 kg.

j13,33 1Co 5,6; Ga 5,9.

k13,35 1,22 nota p.

l13,35 Sl 78,2, citat segons l’antiga versió grega. La citació d’este text vol indicar que les *paràboles són el mitjà adequat per a explicar tot allò que Déu havia mantingut amagat fins a la vinguda de Jesús (compareu-ho amb els vv. 10-15 d’este mateix capítol).

m13,36 Mc 4,34+.

n13,38 Els fills del Regne són els justos esmentats en el v. 43.

o13,38 Els fills del Maligne són els qui obren el mal, esmentats en el v. 41. Vegeu v. 19; 5,37; Jn 8,44; 1Jn 3,10.

p13,39 Sobre la sega com a imatge del *juí, vegeu 3,12 nota g.

q13,41 24,31 (= Mc 13,27).

r13,41 So 1,3.

s13,42 Vegeu v. 50; Dn 3,6.

t13,42 8,12 nota e.

u13,43 Dn 12,3.

v13,43 11,15+.

w13,44 Esta paràbola i la següent destaquen el valor incomparable del Regne de Déu, el goig immens de qui l’arriba a conéixer i la necessitat de deixar-ho tot per a tindre-hi accés.

x13,46 Vv. 44-46: Pr 2,4.

y13,47 El terme grec indica pròpiament una xàrcia de grans dimensions.

z13,50 Vegeu v. 42; Dn 3,6.

a13,50 8,12 nota e. Com la paràbola del blat i la zitzània (vv. 24-30), la paràbola de la xàrcia recorda que en el món conviuen els bons i els roïns. Però ací l’accent recau sobre la separació que hi haurà a la fi dels temps i la sort que amenaça els qui ara fan el mal (vv. 49-50).

b13,52 Este text es referix probablement a la relació que hi ha entre l’AT i l’evangeli: el pla de Déu ja havia sigut anunciat en l’AT i ara s’ha realitzat plenament en Jesús. Per tant, el deixeble de Jesús conserva les riqueses de l’antiga aliança i hi afegix la novetat del Regne de Déu. Esta novetat li arriba gràcies a la revelació del designi secret de Déu (vegeu vv. 11.16-17).

c13,52 Després del c. 13 sobre les paràboles, l’evangeli torna a plantejar, com en els cc. 11-12, l’acceptació de Jesús com a Messies per part d’alguns i el rebuig dels altres. El fragment central és 15,1-28.

d13,53 7,28 nota p.

e13,54 En este cas es referix a Natzaret. Vegeu 2,23 i compareu-ho amb 9,1.

f13,54 Jn 7,15.

g13,55 Sobre el mot fuster, vegeu Mc 6,3 nota e.

h13,55 Sobre els germans de Jesús, vegeu 12,46 nota m.

i13,56 Vv. 54-56: Lc 4,16.22.

j13,57 Els de Natzaret no poden acceptar la persona de Jesús i l’activitat que du a terme (v. 58). Vegeu 11,6.

k13,57 Lc 4,24; Jn 4,44.

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?