5
Sermó de la muntanya (5-7)
Les Benaventurances
(Lc 6,20-26)
1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya,m4,8; 14,23; 15,29; 17,1; 28,16. s’assentà,nÉs la posició habitual del mestre quan ensenya. i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
3 —FeliçosoEl gènere literari de la benaventurança és clàssic en la Bíblia per a expressar la felicitat que prové de Déu (vegeu, p. ex., 1Re 10,8; Sl 1,1). els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.pEls pobres en l’esperit són els qui, lluny de les riqueses, posen la seua confiança només en Déu amb un cor humil (v. 5). Déu dóna als pobres el seu Regne: esta és la bona nova (11,5). Vegeu 11,28-30; 21,5.
4 »Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.qIs 61,2. Amb l’expressió els qui ploren (o bé: els afligits) es fa probablement referència als qui patixen la injustícia i l’opressió.
5 »Feliços els humils, perquè posseiran la terra.rSl 37,11. Alguns manuscrits invertixen l’orde dels vv. 4 i 5. Sembla que cal entendre els humils com els qui s’inclinen davant de Déu i, en conseqüència, els qui són pacients, els qui no s’irriten, els qui defugen tota violència. Vegeu 12,15-21. La terra sencera, renovada a la fi dels temps, serà l’heretat dels humils.
6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos,sLit.: de la justícia. En este cas no es tracta de la justícia salvadora de Déu, ni tampoc de la justícia social. La benaventurança es referix a complir la voluntat de Déu de manera autèntica i efectiva (3,15 nota h). perquè seran saciats.
7 »Feliços els compassius, perquè seran compadits.tSembla que amb el terme compassiu es parla de l’ajuda als qui passen necessitat (25,31-46) i del perdó donat als qui han comés una ofensa (18,21-34).
8 »Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.uSl 24,3-4. El qui es comporta sincerament (vegeu Sl 15,2-3) serà admès a la presència de Déu per sempre.
9 »Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.vMl 3,23-24. L’acció pacificadora a favor dels hòmens troba la seua correspondència en l’amor paternal de Déu. L’acció a favor de la pau inclou tots els camps de la vida personal i social.
10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos,wLit.: per causa de justícia. Vegeu 1Pe 3,14+. Vegeu també v. 6 nota s. perquè d’ells és el Regne del cel.
11 »Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insultaran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies. 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.xLa recompensa és la participació en el Regne celestial, que Déu dóna generosament a qui vol, més enllà de qualsevol exigència o reclamació per part dels hòmens (20,13-16). També així van perseguir els profetes que vos han precedit.y23,30-31 (= Lc 11,47-48); Ac 7,52. Patir per causa de Jesús (Mt 10,39; 16,25) crea un vincle de solidaritat amb ell.
Sal de la terra i llum del món
13 »Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó per a llançar-la fora i que la gent la xafe.zMc 9,50 (= Lc 14,34-35). La sal servix per a donar gust als aliments i per a conservar-los. Igualment els deixebles, amb el seu testimoni i el seu anunci de l’evangeli, han de mantindre el món orientat cap a Déu.
14 »Vosaltres sou la llum del món.aCompareu-ho amb Jn 8,12+. No es pot amagar una ciutat posada dalt d’una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la davall d’una mesura,bRecipient que es feia servir antigament per a calcular la capacitat de sòlids o líquids. sinó en el portallànties, perquè faça llum a tots els qui són a la casa.cMc 4,21 (= Lc 8,16); Lc 11,33. Les cases més corrents de Palestina en aquella època tenien una sola habitació. 16 Que brille igualment la vostra llum davant de la gent;dFl 2,15+. així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.e1Pe 2,12. Vegeu també Mt 6,1 nota u.
Jesús i la Llei
17 »No vos penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes;fLit.: la Llei i els Profetes. Esta expressió equival de fet a tot l’AT en la mesura que este té valor normatiu; la * Llei designa el Pentateuc, i els * Profetes, en un sentit ampli, són tots els altres llibres de l’AT. Vegeu 7,12; 22,40. no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud.gEste text no vol dir simplement que en Jesús es complix tot allò que anunciava l’Escriptura. Tampoc no diu que ell haja vingut només a perfeccionar la *Llei de Moisés; Jesús ha portat la Llei a la seua significació plena.
18 »En veritat vos ho dic: mentres duren el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una comahLit.: ni una iota ni un àpex. Es tracta, respectivament, de la lletra més menuda de l’alfabet i dels menuts trets usats per a escriure cada una de les lletres. de la Llei.iLc 16,17. Tot arribarà a la plenitud.jEl sentit no és del tot clar. També es pot traduir: fins que tot s’haja complit, referint-ho a la fi del món. Vegeu 24,34-35 (= Mc 13,31 = Lc 21,33). 19 Per tant, aquell qui deixe de complir un dels manaments més menutskJm 2,10. Vegeu també Ga 3,10. i ensenye als altres a fer el mateix, serà tingut pel més menut en el Regne del cel, però aquell qui els complisca i ensenye a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.
20 »Jo vos dic que, si no sou més justoslLit.: si la vostra justícia no sobrepassa. Ser just vol dir complir fidelment la voluntat de Déu (vv. 6 i 10; 3,15 nota h). que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.mEls vv. 17-20 vénen a ser el «títol» de les sis antítesis que seguixen (vv. 21-47). La conclusió de les antítesis és el v. 48. Jesús hi contraposa algunes sentències significatives de la Llei de Moisés amb normes d’actuació que, amb un llenguatge sovint hiperbòlic, fan veure l’abast últim d’esta Llei.
L’homicidi
21 »Ja sabeu que es va dir als antics:nReferència als israelites que van rebre la Llei al Sinaí mitjançant Moisés. No mates,o Ex 20,13; Dt 5,17. i el qui mate serà condemnat pel tribunal.pEx 21,12; Lv 24,17; Nm 35,16-18.
22 »Doncs jo vos dic: El qui s’irrite amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulteqLit.: el qui li diga «raca», paraula d’origen arameu que vol dir ‘cap buit’, ‘sense cervell’. serà condemnat pel Sanedrí,rEs referix al consell suprem del judaisme, que es reservava les causes més importants. Vegeu Vocabulari: Sanedrí. i el qui el maleïscasLit.: el qui li diga «boig», un insult que en l’ús jueu tenia connotacions de rebel·lió contra Déu. acabarà al foc de l’infern.tLit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Hi ha una gradació entre tribunal, Sanedrí i foc de l’infern, condemna que prové de Déu mateix. En conjunt vol mostrar la gravetat de l’odi i les desavinences.
23 »Per això, si en el moment de presentar la teua ofrena a l’altar,uEs referix a l’anomenat * altar dels holocaustos, lloc del temple de Jerusalem on se sacrificaven les víctimes. allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí mateix, davant de l’altar, la teua ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teua ofrena.v6,14-15; Mc 11,25.
25 »Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentres vas amb ell camí del tribunal, no siga cas que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen a la presó. 26 En veritat t’ho dic: no n’eixiràs que no hages pagat fins l’últim cèntim.wLit.: quadrant, la quarta part de la moneda romana anomenada «as» (vegeu 10,29 nota v). Era la *moneda romana més menuda. Vv. 25-26: Lc 12,58-59. Cal arribar a una entesa abans que la situació no siga molt pitjor.
L’adulteri
27 »Ja sabeu que es va dir: No cometes adulteri.x Ex 20,14; Dt 5,18.
28 »Doncs jo vos dic: Tot aquell que mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comés adulteri amb ella en el seu cor. 29 Si l’ull dret et fa caure en pecat, arranca-te’l i llança’l; val més que es perda un dels teus membres que no que tot el teu cos siga llançat a l’infern. 30 I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llança-la; val més que es perda un dels teus membres que no que vaja a parar a l’infern tot el teu cos.yVv. 29-30: 18,8-9 (= Mc 9,43-47). Jesús no proposa la mutilació del cos com a solució; sinó que, amb una imatge vigorosa, vol fer adonar de la gravetat de l’adulteri.
El divorci
(Lc 16,18)zVegeu també 19,9 (= Mc 10,11-12); 1Co 7,10-11.
31 »També es va dir: Si algú es divorcia de la seua dona, que li done un document de divorci.a Dt 24,1. Es tracta del dret que tenia el marit de repudiar la muller, és a dir, de fer-la marxar de casa i oficialitzar el divorci. En canvi, segons la Llei de Moisés, la dona no té cap dret a divorciar-se del seu marit.
32 »Doncs jo vos dic: Tot aquell que es divorcia de la seua dona, fora del cas d’una relació il·legítima,bLa interpretació d’este terme és molt discutida. Es pot referir a l’adulteri de la dona, o bé a una unió il·legal de les que prohibix Lv 18, o fins i tot a alguna cosa censurable més general, en el sentit de Dt 24,1. En qualsevol cas, Jesús posa davant de tot el caràcter indissoluble del matrimoni. Vegeu Mt 19,9 (= Mc 10,11-12). la impulsa a l’adulteri,cUna dona repudiada pel marit es veia sovint obligada a contraure segones núpcies. En la mentalitat jueva, no tindre marit és un deshonor per a qualsevol dona (Is 4,1). i el qui es casa amb una repudiadadUna repudiada és una dona a la qual el marit ha donat un document de divorci i ha fet marxar de casa. comet adulteri.
Els juramentse23,16-22.
33 »També sabeu que es va dir als antics: No trenques els juraments. I encara: Complix allò que has jurat al Senyor.f Nm 30,3; Dt 23,22. O bé: No jures en fals. Vegeu Ex 20,7; Lv 19,12.
34 »Doncs jo vos dic: No jures mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35 ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus,gIs 66,1. ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei.hSl 48,3. 36 No jures tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37 Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.iJm 5,12. Si es diu la veritat, el jurament és innecessari. Sobre el Maligne, vegeu 6,13 nota k.
La venjança
(Lc 6,29-30)
38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.j Ex 21,24; Lv 24,20; Dt 19,21.
39 »Doncs jo vos dic: No vos hi torneu, contra el qui vos fa mal.kRm 12,17; 1Te 5,15. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40 Al qui et vullga posar un pleit per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell.lEl vestit de l’època és la túnica, la peça de roba indispensable; per això el pleit és totalment fora de lloc. El mantell anava damunt de la túnica i, segons la Llei, només podia ser retingut un sol dia (Ex 22,25-26). 41 Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dos mil.mLit.: una milla... dos milles (una milla romana equival a poc menys d’1,5 km). Probablement és una al·lusió a la pràctica dels militars romans, que obligaven la gent a ajudar-los en el transport de materials i de mercaderies (27,32). 42 Dóna a qui et demana; no et desentengues del qui et vol demanar amprat.
Estimar els enemics
(Lc 6,27-28.32-36)
43 »Ja sabeu que es va dir: Estima els altres,n Lv 19,18; citat també en Mt 19,19; 22,39 (= Mc 12,31 = Lc 10,27); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8. però detesta els enemics.oEste manament, desconegut de l’AT, es troba en els manuscrits de la comunitat de *Qumran.
44 »Doncs jo vos dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui vos perseguixen.pLc 23,34. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa eixir el sol sobre bons i roïns i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui vos estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans?qEls * publicans, que recaptaven els impostos, eren mal vistos de la gent i eren considerats pecadors, perquè treballaven al servici de les administracions romana i herodiana i perquè sovint s’aprofitaven injustament de la seua situació en benefici propi. Vegeu 9,10 nota i. 47 I, si només saludeu els vostres germans,rSón els familiars i amics, i també els membres de la comunitat. què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?sVegeu Vocabulari: pagans.
48 »Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.tO bé: Sigueu bons del tot com el vostre Pare... Vegeu Lv 19,2; Dt 18,13. Es tracta d’anar més enllà del comportament dels fariseus (v. 20) i d’imitar el comportament totalment fidel i irreprotxable de Déu, bondadós amb tots els hòmens (v. 45) i misericordiós (Lc 6,36).

m5,1 4,8; 14,23; 15,29; 17,1; 28,16.

n5,1 És la posició habitual del mestre quan ensenya.

o5,3 El gènere literari de la benaventurança és clàssic en la Bíblia per a expressar la felicitat que prové de Déu (vegeu, p. ex., 1Re 10,8; Sl 1,1).

p5,3 Els pobres en l’esperit són els qui, lluny de les riqueses, posen la seua confiança només en Déu amb un cor humil (v. 5). Déu dóna als pobres el seu Regne: esta és la bona nova (11,5). Vegeu 11,28-30; 21,5.

q5,4 Is 61,2. Amb l’expressió els qui ploren (o bé: els afligits) es fa probablement referència als qui patixen la injustícia i l’opressió.

r5,5 Sl 37,11. Alguns manuscrits invertixen l’orde dels vv. 4 i 5. Sembla que cal entendre els humils com els qui s’inclinen davant de Déu i, en conseqüència, els qui són pacients, els qui no s’irriten, els qui defugen tota violència. Vegeu 12,15-21. La terra sencera, renovada a la fi dels temps, serà l’heretat dels humils.

s5,6 Lit.: de la justícia. En este cas no es tracta de la justícia salvadora de Déu, ni tampoc de la justícia social. La benaventurança es referix a complir la voluntat de Déu de manera autèntica i efectiva (3,15 nota h).

t5,7 Sembla que amb el terme compassiu es parla de l’ajuda als qui passen necessitat (25,31-46) i del perdó donat als qui han comés una ofensa (18,21-34).

u5,8 Sl 24,3-4. El qui es comporta sincerament (vegeu Sl 15,2-3) serà admès a la presència de Déu per sempre.

v5,9 Ml 3,23-24. L’acció pacificadora a favor dels hòmens troba la seua correspondència en l’amor paternal de Déu. L’acció a favor de la pau inclou tots els camps de la vida personal i social.

w5,10 Lit.: per causa de justícia. Vegeu 1Pe 3,14+. Vegeu també v. 6 nota s.

x5,12 La recompensa és la participació en el Regne celestial, que Déu dóna generosament a qui vol, més enllà de qualsevol exigència o reclamació per part dels hòmens (20,13-16).

y5,12 23,30-31 (= Lc 11,47-48); Ac 7,52. Patir per causa de Jesús (Mt 10,39; 16,25) crea un vincle de solidaritat amb ell.

z5,13 Mc 9,50 (= Lc 14,34-35). La sal servix per a donar gust als aliments i per a conservar-los. Igualment els deixebles, amb el seu testimoni i el seu anunci de l’evangeli, han de mantindre el món orientat cap a Déu.

a5,14 Compareu-ho amb Jn 8,12+.

b5,15 Recipient que es feia servir antigament per a calcular la capacitat de sòlids o líquids.

c5,15 Mc 4,21 (= Lc 8,16); Lc 11,33. Les cases més corrents de Palestina en aquella època tenien una sola habitació.

d5,16 Fl 2,15+.

e5,16 1Pe 2,12. Vegeu també Mt 6,1 nota u.

f5,17 Lit.: la Llei i els Profetes. Esta expressió equival de fet a tot l’AT en la mesura que este té valor normatiu; la * Llei designa el Pentateuc, i els * Profetes, en un sentit ampli, són tots els altres llibres de l’AT. Vegeu 7,12; 22,40.

g5,17 Este text no vol dir simplement que en Jesús es complix tot allò que anunciava l’Escriptura. Tampoc no diu que ell haja vingut només a perfeccionar la *Llei de Moisés; Jesús ha portat la Llei a la seua significació plena.

h5,18 Lit.: ni una iota ni un àpex. Es tracta, respectivament, de la lletra més menuda de l’alfabet i dels menuts trets usats per a escriure cada una de les lletres.

i5,18 Lc 16,17.

j5,18 El sentit no és del tot clar. També es pot traduir: fins que tot s’haja complit, referint-ho a la fi del món. Vegeu 24,34-35 (= Mc 13,31 = Lc 21,33).

k5,19 Jm 2,10. Vegeu també Ga 3,10.

l5,20 Lit.: si la vostra justícia no sobrepassa. Ser just vol dir complir fidelment la voluntat de Déu (vv. 6 i 10; 3,15 nota h).

m5,20 Els vv. 17-20 vénen a ser el «títol» de les sis antítesis que seguixen (vv. 21-47). La conclusió de les antítesis és el v. 48. Jesús hi contraposa algunes sentències significatives de la Llei de Moisés amb normes d’actuació que, amb un llenguatge sovint hiperbòlic, fan veure l’abast últim d’esta Llei.

n5,21 Referència als israelites que van rebre la Llei al Sinaí mitjançant Moisés.

o5,21 Ex 20,13; Dt 5,17.

p5,21 Ex 21,12; Lv 24,17; Nm 35,16-18.

q5,22 Lit.: el qui li diga «raca», paraula d’origen arameu que vol dir ‘cap buit’, ‘sense cervell’.

r5,22 Es referix al consell suprem del judaisme, que es reservava les causes més importants. Vegeu Vocabulari: Sanedrí.

s5,22 Lit.: el qui li diga «boig», un insult que en l’ús jueu tenia connotacions de rebel·lió contra Déu.

t5,22 Lit.: la Gehenna. Vegeu Vocabulari: Hinnom, vall d’. Hi ha una gradació entre tribunal, Sanedrí i foc de l’infern, condemna que prové de Déu mateix. En conjunt vol mostrar la gravetat de l’odi i les desavinences.

u5,23 Es referix a l’anomenat * altar dels holocaustos, lloc del temple de Jerusalem on se sacrificaven les víctimes.

v5,24 6,14-15; Mc 11,25.

w5,26 Lit.: quadrant, la quarta part de la moneda romana anomenada «as» (vegeu 10,29 nota v). Era la *moneda romana més menuda. Vv. 25-26: Lc 12,58-59. Cal arribar a una entesa abans que la situació no siga molt pitjor.

x5,27 Ex 20,14; Dt 5,18.

y5,30 Vv. 29-30: 18,8-9 (= Mc 9,43-47). Jesús no proposa la mutilació del cos com a solució; sinó que, amb una imatge vigorosa, vol fer adonar de la gravetat de l’adulteri.

z5,30 Vegeu també 19,9 (= Mc 10,11-12); 1Co 7,10-11.

a5,31 Dt 24,1. Es tracta del dret que tenia el marit de repudiar la muller, és a dir, de fer-la marxar de casa i oficialitzar el divorci. En canvi, segons la Llei de Moisés, la dona no té cap dret a divorciar-se del seu marit.

b5,32 La interpretació d’este terme és molt discutida. Es pot referir a l’adulteri de la dona, o bé a una unió il·legal de les que prohibix Lv 18, o fins i tot a alguna cosa censurable més general, en el sentit de Dt 24,1. En qualsevol cas, Jesús posa davant de tot el caràcter indissoluble del matrimoni. Vegeu Mt 19,9 (= Mc 10,11-12).

c5,32 Una dona repudiada pel marit es veia sovint obligada a contraure segones núpcies. En la mentalitat jueva, no tindre marit és un deshonor per a qualsevol dona (Is 4,1).

d5,32 Una repudiada és una dona a la qual el marit ha donat un document de divorci i ha fet marxar de casa.

e5,32 23,16-22.

f5,33 Nm 30,3; Dt 23,22. O bé: No jures en fals. Vegeu Ex 20,7; Lv 19,12.

g5,35 Is 66,1.

h5,35 Sl 48,3.

i5,37 Jm 5,12. Si es diu la veritat, el jurament és innecessari. Sobre el Maligne, vegeu 6,13 nota k.

j5,38 Ex 21,24; Lv 24,20; Dt 19,21.

k5,39 Rm 12,17; 1Te 5,15.

l5,40 El vestit de l’època és la túnica, la peça de roba indispensable; per això el pleit és totalment fora de lloc. El mantell anava damunt de la túnica i, segons la Llei, només podia ser retingut un sol dia (Ex 22,25-26).

m5,41 Lit.: una milla... dos milles (una milla romana equival a poc menys d’1,5 km). Probablement és una al·lusió a la pràctica dels militars romans, que obligaven la gent a ajudar-los en el transport de materials i de mercaderies (27,32).

n5,43 Lv 19,18; citat també en Mt 19,19; 22,39 (= Mc 12,31 = Lc 10,27); Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8.

o5,43 Este manament, desconegut de l’AT, es troba en els manuscrits de la comunitat de *Qumran.

p5,44 Lc 23,34.

q5,46 Els * publicans, que recaptaven els impostos, eren mal vistos de la gent i eren considerats pecadors, perquè treballaven al servici de les administracions romana i herodiana i perquè sovint s’aprofitaven injustament de la seua situació en benefici propi. Vegeu 9,10 nota i.

r5,47 Són els familiars i amics, i també els membres de la comunitat.

s5,47 Vegeu Vocabulari: pagans.

t5,48 O bé: Sigueu bons del tot com el vostre Pare... Vegeu Lv 19,2; Dt 18,13. Es tracta d’anar més enllà del comportament dels fariseus (v. 20) i d’imitar el comportament totalment fidel i irreprotxable de Déu, bondadós amb tots els hòmens (v. 45) i misericordiós (Lc 6,36).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©