11
La mort de Llàtzer
Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta.hLc 10,38-39. Betània és prop de Jerusalem (vegeu v. 18), a l’est de la *muntanya de les Oliveres; vegeu Mc 11,1 (= Lc 19,29). Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells.i12,3. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dos germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimesjVegeu v. 36. està malalt.
Jesús, en sentir-ho, va dir:
—Esta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu:k1,14 nota p; 17,22.24. per ella el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seua germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després va dir als deixebles:
—Tornem a Judea.
Ells li diuen:
—Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar,l8,59; 10,31. i ara tornes a anar-hi?
Jesús contestà:
—¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la llum d’este món,m8,12+. Jesús és la llum del món. 10 però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la llum.
11 Dit això, va afegir:
—Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit,nMt 9,24 (= Mc 5,39 = Lc 8,52); 1Co 11,30. però vaig a despertar-lo.
12 Els deixebles li digueren:
—Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.oO bé: se salvarà, perquè un mateix verb grec significa ‘posar-se bo’ i ‘salvar-se’.
13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els va dir obertament:
—Llàtzer és mort, 15 i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!
16 Tomàs, l’anomenat Bessó,p14,5; 20,24-29; 21,2. Vegeu també Mt 10,3 (= Mc 3,18 = Lc 6,15); Ac 1,13. va dir als altres deixebles:
—Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!qMt 26,35 (= Mc 14,31). La frase és irònica.
Jesús és la resurrecció i la vida
17 Quan Jesús va arribar, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betània és prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,rLit.: quinze estadis (vegeu Vocabulari: mesures). Vegeu Mt 21,17. 19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, va eixir a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21 Marta va dir a Jesús:
—Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà. 22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanes.
23 Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
24 Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.s6,39+.
25 Li diu Jesús:
—Jo sóc la resurrecció i la vida.tLa resurrecció se situa en el nivell de la relació personal amb Jesús. En esta relació hi ha l’autèntica resurrecció, que és la vida en plenitud. Els esdeveniments del darrer dia queden en segon terme. Vegeu 10,10 nota n. Qui creu en mi, encara que muira, viurà; 26 i tot aquell que viu i creu en mi, no morirà mai més.u8,51. ¿Ho creus, açò?
27 Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu eres el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de vindre al món.v1,34 nota f.
El dol per Llàtzer
28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seua germana Maria i li va dir en veu baixa:
—El Mestre és ací i et crida.
29 Ella, en sentir-ho, s’alçà corrents i anà a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era al lloc on Marta l’havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’alçava corrents i eixia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li va dir:
—Senyor, si hagueres estat ací, no s’hauria mort, el meu germà.
33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Senyor, vine i ho veuràs.
35 Jesús començà a plorar.wLc 19,41. 36 Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.
37 Però alguns d’ells replicaren:
—Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que este home no morira?
38 Jesús, commogut profundament una altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.xÉs una sepultura més senzilla que el sepulcre de Jesús (20,1 nota f).
La resurrecció de Llàtzer
39 Jesús va dir:
—Lleveu la llosa.
Marta, la germana del difunt, li diu:
—Senyor, després de quatre dies,yMt 28,1 nota f. ja deu fer mala olor.
40 Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
41 Llavors van traure la llosa. Jesús va alçar els ullsz17,1. i va dir:
—Pare, et done gràcies perquè m’has escoltat. 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguen que tu m’has enviat.
43 Havent dit això, cridà amb tota la força:
—Llàtzer, ix fora!
44 I el mort va eixir, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador.a20,6-7. Jesús els diu:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Decisió de matar JesúsbMoltes de les escenes que en els evangelis sinòptics formen el relat de la passió es troben escampades per tot l’Evangeli segons Joan (2,13-17; 6,51-58; 10,24-25; 12,1-16). D’esta forma, tota la narració ha quedat modelada seguint un esquema de juí contra Jesús. Vegeu 1,20 nota v; 3,11 nota s. L’escena del complot contra Jesús apareix en Mt 26,1-5; Mc 14,1-2; Lc 22,1-2.
45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.c2,23+. 46 Però alguns d’ells anaren a contar als fariseus el que Jesús havia fet.
47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el SanedrídO bé: tingueren consell. El * Sanedrí era el màxim consell del poble jueu. i es preguntaven:
—Què podem fer? Eixe home fa molts senyals. 48 Si el deixem continuar, tots creuran en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc santeÉs el *temple de Jerusalem. i el nostre poble.
49 Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot,f18,13; Mt 26,3; Lc 3,2. De fet, Caifàs va ser *gran sacerdot del 18 al 36 dC. els va dir:
—Vosaltres no enteneu res. 50 ¿No vos adoneu que vos convé que un sol home muira pel poble,g18,14; 2Co 5,14. Eliminar Jesús és, en la visió de Caifàs, assegurar la tranquil·litat i l’orde. i no que es perda tot el poble?
51 Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos.h10,16. Vegeu també 17,22-23. 53 Per tant, aquell dia van decidir que el matarien.i5,18+. 54 Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, a una població anomenada Efraïm,jSituada a uns 20 km al nord de Jerusalem. i s’hi va quedar amb els seus deixebles.
55 Era prop la Pasqua dels jueus,kÉs la tercera *Pasqua, la definitiva. Vegeu 2,13 nota c. i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació.lEls ritus de purificació previs al sacrifici dels corders pasquals duraven set dies i eren necessaris perquè la puresa ritual dels qui havien de celebrar la *Pasqua fóra absoluta (2Cr 30,17; vegeu també Ac 21,24-27; 24,18). 56 Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:
—Què vos pareix? No vindrà a la festa.m7,11.
57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seua banda, havien donat ordes que, si algú sabia on era, el denunciara perquè el pogueren agafar.

h11,1 Lc 10,38-39. Betània és prop de Jerusalem (vegeu v. 18), a l’est de la *muntanya de les Oliveres; vegeu Mc 11,1 (= Lc 19,29).

i11,2 12,3.

j11,3 Vegeu v. 36.

k11,4 1,14 nota p; 17,22.24.

l11,8 8,59; 10,31.

m11,9 8,12+. Jesús és la llum del món.

n11,11 Mt 9,24 (= Mc 5,39 = Lc 8,52); 1Co 11,30.

o11,12 O bé: se salvarà, perquè un mateix verb grec significa ‘posar-se bo’ i ‘salvar-se’.

p11,16 14,5; 20,24-29; 21,2. Vegeu també Mt 10,3 (= Mc 3,18 = Lc 6,15); Ac 1,13.

q11,16 Mt 26,35 (= Mc 14,31). La frase és irònica.

r11,18 Lit.: quinze estadis (vegeu Vocabulari: mesures). Vegeu Mt 21,17.

s11,24 6,39+.

t11,25 La resurrecció se situa en el nivell de la relació personal amb Jesús. En esta relació hi ha l’autèntica resurrecció, que és la vida en plenitud. Els esdeveniments del darrer dia queden en segon terme. Vegeu 10,10 nota n.

u11,26 8,51.

v11,27 1,34 nota f.

w11,35 Lc 19,41.

x11,38 És una sepultura més senzilla que el sepulcre de Jesús (20,1 nota f).

y11,39 Mt 28,1 nota f.

z11,41 17,1.

a11,44 20,6-7.

b11,44 Moltes de les escenes que en els evangelis sinòptics formen el relat de la passió es troben escampades per tot l’Evangeli segons Joan (2,13-17; 6,51-58; 10,24-25; 12,1-16). D’esta forma, tota la narració ha quedat modelada seguint un esquema de juí contra Jesús. Vegeu 1,20 nota v; 3,11 nota s. L’escena del complot contra Jesús apareix en Mt 26,1-5; Mc 14,1-2; Lc 22,1-2.

c11,45 2,23+.

d11,47 O bé: tingueren consell. El * Sanedrí era el màxim consell del poble jueu.

e11,48 És el *temple de Jerusalem.

f11,49 18,13; Mt 26,3; Lc 3,2. De fet, Caifàs va ser *gran sacerdot del 18 al 36 dC.

g11,50 18,14; 2Co 5,14. Eliminar Jesús és, en la visió de Caifàs, assegurar la tranquil·litat i l’orde.

h11,52 10,16. Vegeu també 17,22-23.

i11,53 5,18+.

j11,54 Situada a uns 20 km al nord de Jerusalem.

k11,55 És la tercera *Pasqua, la definitiva. Vegeu 2,13 nota c.

l11,55 Els ritus de purificació previs al sacrifici dels corders pasquals duraven set dies i eren necessaris perquè la puresa ritual dels qui havien de celebrar la *Pasqua fóra absoluta (2Cr 30,17; vegeu també Ac 21,24-27; 24,18).

m11,56 7,11.