3
Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem.l7,50; 19,39. Era un dirigent dels jueus. Este home va anar de nit a trobar Jesús i li digué:
—Rabí, sabem que eres un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer eixos senyals que tu fas si Déu no estiguera amb ell.m9,16; Mt 22,16; Ac 10,38.
Jesús li respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no naix de dalt.nUna mateixa paraula grega significa de dalt i de nou. Per això Nicodem, en el verset següent, parla de tornar a nàixer. Jesús, en els vv. 5-8, insistirà en la necessitat de nàixer de l’Esperit. Vegeu Mt 18,3; Jm 1,17-18; 1Pe 1,23; 1Jn 5,1.
Li diu Nicodem:
—Com pot nàixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a nàixer?
Jesús respongué:
—En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no naix de l’aigua i de l’Esperit.oEz 36,25-27; Rm 6,4; Ef 5,26; Tt 3,5; 1Pe 1,3. De la carn en naix carn, de l’Esperit en naix Esperit.p6,63; Gn 6,3; Sl 78,39; 1Co 15,44-50. Sobre el terme carn, en grec sarx, vegeu Jn 1,14 nota n. No t’estranyes que t’haja dit: “Cal que nasqueu de dalt.”qVegeu v. 3 nota n. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui naix de l’Esperit.rUna mateixa paraula grega significa vent i esperit. Vegeu Coh 11,5.
Nicodem li replicà:
—Com pot ser tot això?
10 Jesús li respongué:
—I tu, que eres mestre d’Israel, no ho comprens? 11 En veritat, en veritat et dic que nosaltres parlem d’allò que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni.sJesús dóna testimoni, però no el creuen: els jueus el jutgen des de bon començament (vegeu 1,20 nota v). Però, a més, el testimoni de Jesús és la revelació de la seua identitat més profunda, ja que fa referència al Pare que l’ha enviat. Vegeu 3,31-36. 12 Si no em creieu quan vos parle de les coses terrenals, com podreu creure’m quan vos parle de les celestials?tSv 9,16; Lc 22,67. 13 Ningú no ha pujat mai al cel, llevat d’aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home.uDt 30,12; Pr 30,4; Rm 10,6. 14 I així com Moisés va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat,vAl·lusió a la serp d’aram del desert, que curava els qui la miraven (Nm 21,9; Sv 16,5-7). L’exaltació de Jesús és la seua crucifixió gloriosa i la seua anada al Pare. Vegeu Jn 8,28; 12,23.32-34. 15 perquè tots els qui creuen tinguen en ell vida eterna.wTraducció menys probable: perquè tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna. Vegeu v. 36; 10,28; 20,31; 1Jn 5,13. 16 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únicxRm 5,8; 8,32; 1Jn 4,9-10. Vegeu també Gn 22,16; Mt 21,37 (= Mc 12,6 = Lc 20,13). perquè no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. 17 Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fóra condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.yUna mateixa paraula grega significa condemnar i jutjar. Vegeu també 5,22.30; 8,15-16; 12,31.47; Ac 17,31. 18 Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han sigut condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.zVegeu v. 36; 5,24. 19 La condemna ha arribat per açò: quan la llum ha vingut al món, els hòmens s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïnes.a1,5.9-11; 8,12; 9,5; 12,48; 1Jn 1,7. 20 Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seues obres.bJb 24,13-17; Ef 5,11-13. 21 Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegen les seues obres, ja que les fan segons Déu.cTb 4,6; Mt 5,14-16; 1Jn 1,6.
Jesús i Joan Baptista
22 Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava.dVegeu v. 26; 4,1-2. 23 També Joan batejava, a Enon, prop de Salim,e Enon i Salim són dos localitats situades vora el *Jordà, a uns 10 km al sud d’Escitòpolis, a la part nord de la vall d’aquell riu. on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar. 24 Llavors Joan encara no havia sigut tancat a la presó.fSobre l’empresonament del Baptista, l’Evangeli segons Joan no fornix cap altra explicació. Joan Baptista és poc present en el ministeri de Jesús (5,33-36). Vegeu Mt 4,12+.
25 Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueugO bé: amb els jueus. sobre els ritus de purificació.hO bé sobre els baptismes de Joan i de Jesús i el seu valor, o bé sobre el valor de les purificacions rituals prescrites per la *Llei de Moisés (Mc 7,3-4). 26 Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren:
—Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tots van cap a ell.
27 Joan respongué:
—Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.i19,11; 1Co 4,7; He 5,4; Jm 1,17. 28 Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: “Jo no sóc el Messies, sinó que he sigut enviat davant d’ell.”j1,20-22. Vegeu també Mt 11,10+. 29 El qui té l’esposa és l’espòs, però l’amic de l’espòs, que és present i l’escolta, té un gran goig quan sent la veu de l’espòs.kMt 9,15 (= Mc 2,19). Els amics de l’espòs l’acompanyaven durant les bodes i les organitzaven. Joan escolta i obeïx la veu de Jesús. També jo tinc este goig, i el meu goig és complet. 30 Ell ha de créixer, i jo he de disminuir.
31 »El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots,lVegeu vv. 11-12; 8,23; 1Jn 4,5. 32 i dóna testimoni d’allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni. 33 Els qui l’accepten, acrediten que Déu diu la veritat,m1Jn 5,10. 34 perquè l’enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dóna sense límits l’Esperit.nEl qui dóna sense límits l’Esperit als creients és Déu, però també es podria pensar que és l’enviat de Déu, és a dir, Jesús. 35 El Pare estima el Fillo5,20; 10,17; 15,9. i ho ha posat tot a les seues mans.p13,3; 17,2; Mt 11,27 (= Lc 10,22). 36 Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el juí de Déu pesa damunt d’ells.qVegeu vv. 16-18; Mt 3,7; 1Jn 5,12.

l3,1 7,50; 19,39.

m3,2 9,16; Mt 22,16; Ac 10,38.

n3,3 Una mateixa paraula grega significa de dalt i de nou. Per això Nicodem, en el verset següent, parla de tornar a nàixer. Jesús, en els vv. 5-8, insistirà en la necessitat de nàixer de l’Esperit. Vegeu Mt 18,3; Jm 1,17-18; 1Pe 1,23; 1Jn 5,1.

o3,5 Ez 36,25-27; Rm 6,4; Ef 5,26; Tt 3,5; 1Pe 1,3.

p3,6 6,63; Gn 6,3; Sl 78,39; 1Co 15,44-50. Sobre el terme carn, en grec sarx, vegeu Jn 1,14 nota n.

q3,7 Vegeu v. 3 nota n.

r3,8 Una mateixa paraula grega significa vent i esperit. Vegeu Coh 11,5.

s3,11 Jesús dóna testimoni, però no el creuen: els jueus el jutgen des de bon començament (vegeu 1,20 nota v). Però, a més, el testimoni de Jesús és la revelació de la seua identitat més profunda, ja que fa referència al Pare que l’ha enviat. Vegeu 3,31-36.

t3,12 Sv 9,16; Lc 22,67.

u3,13 Dt 30,12; Pr 30,4; Rm 10,6.

v3,14 Al·lusió a la serp d’aram del desert, que curava els qui la miraven (Nm 21,9; Sv 16,5-7). L’exaltació de Jesús és la seua crucifixió gloriosa i la seua anada al Pare. Vegeu Jn 8,28; 12,23.32-34.

w3,15 Traducció menys probable: perquè tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna. Vegeu v. 36; 10,28; 20,31; 1Jn 5,13.

x3,16 Rm 5,8; 8,32; 1Jn 4,9-10. Vegeu també Gn 22,16; Mt 21,37 (= Mc 12,6 = Lc 20,13).

y3,17 Una mateixa paraula grega significa condemnar i jutjar. Vegeu també 5,22.30; 8,15-16; 12,31.47; Ac 17,31.

z3,18 Vegeu v. 36; 5,24.

a3,19 1,5.9-11; 8,12; 9,5; 12,48; 1Jn 1,7.

b3,20 Jb 24,13-17; Ef 5,11-13.

c3,21 Tb 4,6; Mt 5,14-16; 1Jn 1,6.

d3,22 Vegeu v. 26; 4,1-2.

e3,23 Enon i Salim són dos localitats situades vora el *Jordà, a uns 10 km al sud d’Escitòpolis, a la part nord de la vall d’aquell riu.

f3,24 Sobre l’empresonament del Baptista, l’Evangeli segons Joan no fornix cap altra explicació. Joan Baptista és poc present en el ministeri de Jesús (5,33-36). Vegeu Mt 4,12+.

g3,25 O bé: amb els jueus.

h3,25 O bé sobre els baptismes de Joan i de Jesús i el seu valor, o bé sobre el valor de les purificacions rituals prescrites per la *Llei de Moisés (Mc 7,3-4).

i3,27 19,11; 1Co 4,7; He 5,4; Jm 1,17.

j3,28 1,20-22. Vegeu també Mt 11,10+.

k3,29 Mt 9,15 (= Mc 2,19). Els amics de l’espòs l’acompanyaven durant les bodes i les organitzaven. Joan escolta i obeïx la veu de Jesús.

l3,31 Vegeu vv. 11-12; 8,23; 1Jn 4,5.

m3,33 1Jn 5,10.

n3,34 El qui dóna sense límits l’Esperit als creients és Déu, però també es podria pensar que és l’enviat de Déu, és a dir, Jesús.

o3,35 5,20; 10,17; 15,9.

p3,35 13,3; 17,2; Mt 11,27 (= Lc 10,22).

q3,36 Vegeu vv. 16-18; Mt 3,7; 1Jn 5,12.