t3,2 D’acord amb el costum jueu, que evita de pronunciar el nom de Déu, l’Evangeli segons Mateu usa quasi sempre Regne del cel en lloc de Regne de Déu; les úniques excepcions són 6,33; 12,28; 19,24; 21,31.43.
u3,2 Jesús començarà la seua predicació amb el mateix anunci: 4,17 nota c (= Mc 1,15). Vegeu també 10,7. Sobre el tema de la conversió, vegeu Ac 2,38+.
v3,3 Is 40,3.
w3,4 Vestit característic dels *profetes: 2Re 1,8 (Elies); Za 13,4. Vegeu Mt 11,8-9.
x3,4 Joan porta una vida de gran austeritat (11,18).
y3,6 El *baptisme de Joan és un signe extern que ha d’anar unit a la conversió i al reconeixement davant de Déu dels propis pecats (vegeu Lv 5,5-6; Dn 9,4-19; Ne 9,6-37; Ba 1,15-2,10).
z3,7 Vegeu Vocabulari: fariseus i saduceus.
a3,7 12,34; 23,33.
b3,7 Joan Baptista insistix en el juí final i imminent de Déu (v. 10). Jesús, el Salvador (1,21), proclama que Déu és Pare de tots els hòmens (5,45).
c3,9 Jn 8,33-40; Rm 9,7-8.
e3,11 Ac 1,5; 11,16; 19,2-4. Jesús, el Messies, vindrà després de Joan.
f3,12 Is 41,16; Jr 15,7.
g3,12 La imatge de la sega i la tria del gra és freqüent en la Bíblia per a parlar del *juí de la fi dels temps (Is 27,12; Jl 4,13). Vegeu Mt 13,30.
h3,15 L’Evangeli segons Mateu usa sovint el terme justícia per a designar la fidelitat total a la voluntat de Déu. Vegeu encara 5,6.10.20; 6,1.33; 21,32.
i3,16 Ez 1,1; Ap 4,1; 19,11. Cel i terra s’unixen; Déu entra en relació amb els hòmens.
j3,16 Gn 1,2; Is 11,2; 42,1.
k3,17 Les paraules que vénen del cel recorden diversos textos bíblics que tenien un sentit messiànic (2Sa 7,14; Is 42,1; Sl 2,7). Vegeu Gn 22,2. Trobem una frase molt semblant en l’escena de la transfiguració: Mt 17,5 (= Mc 9,7 = Lc 9,35). Vegeu també Mt 2,15 nota h; 12,18.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?