3
Predicació de Joan Baptista
(Mc 1,2-8; Lc 3,1-9.15-17; Jn 1,19-28)
Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient:
—Convertiu-vos, que el Regne del celtD’acord amb el costum jueu, que evita de pronunciar el nom de Déu, l’Evangeli segons Mateu usa quasi sempre Regne del cel en lloc de Regne de Déu; les úniques excepcions són 6,33; 12,28; 19,24; 21,31.43. és a prop.uJesús començarà la seua predicació amb el mateix anunci: 4,17 nota c (= Mc 1,15). Vegeu també 10,7. Sobre el tema de la conversió, vegeu Ac 2,38+.
De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:
És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seues rutes.v Is 40,3.
Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura;wVestit característic dels *profetes: 2Re 1,8 (Elies); Za 13,4. Vegeu Mt 11,8-9. el seu aliment eren llagostes i mel silvestre.xJoan porta una vida de gran austeritat (11,18). Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.yEl *baptisme de Joan és un signe extern que ha d’anar unit a la conversió i al reconeixement davant de Déu dels propis pecats (vegeu Lv 5,5-6; Dn 9,4-19; Ne 9,6-37; Ba 1,15-2,10).
Quan Joan veié que molts fariseus i saduceuszVegeu Vocabulari: fariseus i saduceus. hi anaven perquè els batejara, els va dir:
—Cria d’escurçons!a12,34; 23,33. Qui vos ha dit que vos escapareu del juí que s’acosta?bJoan Baptista insistix en el juí final i imminent de Déu (v. 10). Jesús, el Salvador (1,21), proclama que Déu és Pare de tots els hòmens (5,45). Doneu els fruits que demana la conversió, i no vos confieu pensant que teniu Abraham per pare;cJn 8,33-40; Rm 9,7-8. vos assegure que Déu pot fer eixir fills a Abraham fins i tot d’estes pedres. 10 Ara la destral ja és arran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llançat al foc.d7,19; Jn 15,6. 11 Jo vos batege amb aigua perquè vos convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell vos batejarà amb l’Esperit SanteAc 1,5; 11,16; 19,2-4. Jesús, el Messies, vindrà després de Joan. i amb foc. 12 Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era;fIs 41,16; Jr 15,7. arreplegarà el blat i l’entrarà al graner, però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.gLa imatge de la sega i la tria del gra és freqüent en la Bíblia per a parlar del *juí de la fi dels temps (Is 27,12; Jl 4,13). Vegeu Mt 13,30.
Baptisme de Jesús
(Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)
13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s’hi oposava, dient:
—Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!
15 Jesús li respongué:
—Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’esta manera tota justícia.hL’Evangeli segons Mateu usa sovint el terme justícia per a designar la fidelitat total a la voluntat de Déu. Vegeu encara 5,6.10.20; 6,1.33; 21,32.
Aleshores Joan el deixà fer.
16 Un colp batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí,iEz 1,1; Ap 4,1; 19,11. Cel i terra s’unixen; Déu entra en relació amb els hòmens. i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colomjGn 1,2; Is 11,2; 42,1. i venia damunt d’ell. 17 I una veu digué des del cel:
—Este és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.kLes paraules que vénen del cel recorden diversos textos bíblics que tenien un sentit messiànic (2Sa 7,14; Is 42,1; Sl 2,7). Vegeu Gn 22,2. Trobem una frase molt semblant en l’escena de la transfiguració: Mt 17,5 (= Mc 9,7 = Lc 9,35). Vegeu també Mt 2,15 nota h; 12,18.

t3,2 D’acord amb el costum jueu, que evita de pronunciar el nom de Déu, l’Evangeli segons Mateu usa quasi sempre Regne del cel en lloc de Regne de Déu; les úniques excepcions són 6,33; 12,28; 19,24; 21,31.43.

u3,2 Jesús començarà la seua predicació amb el mateix anunci: 4,17 nota c (= Mc 1,15). Vegeu també 10,7. Sobre el tema de la conversió, vegeu Ac 2,38+.

v3,3 Is 40,3.

w3,4 Vestit característic dels *profetes: 2Re 1,8 (Elies); Za 13,4. Vegeu Mt 11,8-9.

x3,4 Joan porta una vida de gran austeritat (11,18).

y3,6 El *baptisme de Joan és un signe extern que ha d’anar unit a la conversió i al reconeixement davant de Déu dels propis pecats (vegeu Lv 5,5-6; Dn 9,4-19; Ne 9,6-37; Ba 1,15-2,10).

z3,7 Vegeu Vocabulari: fariseus i saduceus.

a3,7 12,34; 23,33.

b3,7 Joan Baptista insistix en el juí final i imminent de Déu (v. 10). Jesús, el Salvador (1,21), proclama que Déu és Pare de tots els hòmens (5,45).

c3,9 Jn 8,33-40; Rm 9,7-8.

d3,10 7,19; Jn 15,6.

e3,11 Ac 1,5; 11,16; 19,2-4. Jesús, el Messies, vindrà després de Joan.

f3,12 Is 41,16; Jr 15,7.

g3,12 La imatge de la sega i la tria del gra és freqüent en la Bíblia per a parlar del *juí de la fi dels temps (Is 27,12; Jl 4,13). Vegeu Mt 13,30.

h3,15 L’Evangeli segons Mateu usa sovint el terme justícia per a designar la fidelitat total a la voluntat de Déu. Vegeu encara 5,6.10.20; 6,1.33; 21,32.

i3,16 Ez 1,1; Ap 4,1; 19,11. Cel i terra s’unixen; Déu entra en relació amb els hòmens.

j3,16 Gn 1,2; Is 11,2; 42,1.

k3,17 Les paraules que vénen del cel recorden diversos textos bíblics que tenien un sentit messiànic (2Sa 7,14; Is 42,1; Sl 2,7). Vegeu Gn 22,2. Trobem una frase molt semblant en l’escena de la transfiguració: Mt 17,5 (= Mc 9,7 = Lc 9,35). Vegeu també Mt 2,15 nota h; 12,18.