8
Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. Es va asseure i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia sigut sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren:
—Mestre, esta dona ha sigut sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisés en la Llei ens ordenà apedregar estes dones.bEx 20,14; Lv 18,20; 20,10; Dt 5,18; 22,22. I tu, què en dius?
Li feien esta pregunta per parar-li una trampa i tindre de què acusar-lo.cMt 12,10+. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.dPareix que Jesús deixa entreveure els pecats ocults dels qui acusen la dona (vegeu verset següent i Mt 7,1-2). Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
—Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra.eO bé: que siga el primer a tirar-li pedres. Vegeu Dt 17,7.
Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere de l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar a soles, i la dona encara era allà al mig. 10 Jesús es posà dret i li digué:
—Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
11 Ella va respondre:
—Ningú, Senyor.
Jesús digué:
—Jo tampoc no et condemne. Vés-te’n, i d’ara en avant no peques més.f5,14. Vegeu també Ez 18,23.32; 33,11; Sl 103,8.13-14.
Jesús, la llum del món
12 Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué:
—Jo sóc la llum del món.g1,4.5.9; 9,5; 11,9; 12,46; Is 49,6. Compareu-ho amb Mt 5,14. El qui em seguix no caminarà a fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.
13 Els fariseus li digueren:
—Tu dónes testimoni de tu mateix: el teu testimoni no és vàlid.h5,31.
14 Jesús els va respondre:
—Encara que jo done testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig. 15 Vosaltres judiqueu de manera purament humana;i7,24. jo no judique ningú. 16 I quan haig de judicar, el meu juí és vàlid, perquè no estic sol, sinó que amb mi hi ha el Pare que m’ha enviat; 17 i, tal com està escrit en la vostra Llei, el testimoni de dos persones és vàlid.jDt 19,15. 18 Jo done testimoni de mi mateix, però també dóna testimoni de mi el Pare que m’ha enviat.k5,37+.
19 Llavors li preguntaren:
—On és ton pare?
Jesús els respongué:
—Ni em coneixeu a mi ni coneixeu mon Pare. Si em coneguéreu a mi, també coneixeríeu mon Pare.l14,7.
20 Jesús va pronunciar estes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seua hora.m2,4 nota t.
Jesús, l’enviat del Pare
21 Jesús els digué encara:
—Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat.nEl pecat és no haver acollit Jesús, no haver cregut en ell. Vegeu vv. 24.34; 9,40-41; 15,22-24; 1Jn 3,4-10. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu vindre.o7,34+.
22 Els jueus comentaven:
—Per què diu: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu vindre”? ¿És que té intenció de matar-se?
23 Jesús continuà dient-los:
—Vosaltres sou d’ací baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’este món, jo no sóc d’este món.p1,10 nota i. 24 Per això vos he dit que morireu en el vostre pecat. I morireu en el vostre pecat si no creieu que jo sóc.qVegeu v. 28 nota t.
25 Llavors ells li preguntaren:
—Qui eres, tu?
Jesús els respongué:
—Vos ho estic dient des del principi.rEl text grec és fosc i s’han proposat múltiples traduccions: Doncs, per què vos continue parlant?; o bé: Doncs, de què vos estic parlant?; i encara: Justament vos n’estic parlant! 26 Tinc molt a dir i a jutjar de vosaltres, però el qui m’ha enviat diu la veritat, i jo tan sols dic al món allò que li he sentit dir.s12,49.
27 Ells no van entendre que es referia al Pare. 28 Jesús, doncs, els digué:
—Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc,tEsta és una de les afirmacions fonamentals de l’Evangeli segons Joan: l’enlairament de Jesús és el moment en què es pot reconéixer exactament qui és. La frase jo sóc, sense predicat, recorda la revelació que Déu fa del seu nom a Moisés (Ex 3,14-16; vegeu també Is 41,4; 43,10) i és, per tant, una clara referència a la realitat de Déu, amb la qual Jesús s’identifica. Vegeu vv. 24.58; 13,19. Sobre l’enlairament de Jesús, vegeu 12,32 nota t. i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat.u5,19. 29 El qui m’ha enviat és amb mi, no em deixa sol, perquè sempre faig allò que li plau.vJesús té com a fita fonamental de la seua vida fer la voluntat del qui l’ha enviat (4,34+). El creient és invitat a viure com Jesús, fent allò que plau al Pare (1Jn 3,22). D’esta manera podrà viure sempre, com Jesús (16,32), a la presència de Déu (14,23).
30 Mentre parlava així, molts van creure en ell.w2,23+.
Jesús i Abraham
31 Jesús digué als jueus que havien cregut en ell:
—Si vos manteniu ferms en la meua paraula, realment sou deixebles meus; 32 coneixereu la veritat,xLa veritat és Déu mateix (1,17), en quant plenitud de vida comunicada per Jesús. i la veritat vos farà lliures.ySom alliberats de la mentida (v. 44) i de la mort (v. 51) i som atrets a la comunió amb el Pare i el Fill (17,3).
33 Ells li replicaren:
—Nosaltres som descendents d’AbrahamzMt 3,9 (= Lc 3,8). i no hem sigut mai esclaus de ningú. Com pots dir que hem de ser lliures?
34 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat vos dic que tot el qui pecaaLit.: fa el pecat. és esclau,bSegons alguns manuscrits: el qui fa el pecat és esclau del pecat. És millor, però, mantindre el text tal com l’hem traduït: pecar porta a viure com a esclaus; en canvi, fer la veritat porta a viure com a fills. Vegeu Rm 6,16.21; 2Pe 2,19. 35 i l’esclau no es queda a la casa per sempre; és el fill el qui s’hi queda per sempre.cGn 21,10; Ex 21,2; Dt 15,12; Ga 4,30. 36 Per això, si el Fill vos fa lliures, sereu lliures de veres.
37 »Ja sé que sou descendents d’Abraham, però busqueu matar-me, perquè la meua paraula no té lloc dins de vosaltres. 38 Jo dic allò que he vist estant amb mon Pare, mentre que vosaltres feu allò que sentiu dir al vostre pare.
39 Ells insistiren:
—El nostre pare és Abraham.
Jesús els diu:
—Si fóreu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham.dAbraham es comporta com l’home de fe per excel·lència (vegeu He 11,8-19). 40 Però ara busqueu matar-me, a mieLit.: matar-me a mi, un home. Vegeu 5,12 nota b; 5,18+. que vos he dit la veritat que he sentit de Déu. Això, Abraham no ho va fer. 41 Vosaltres només feu les obres del vostre pare.
Li contesten:
—Nosaltres no som bords. No tenim més pare que Déu.fEx 4,22; Dt 32,6; Is 63,16; 64,7; Ml 2,10.
42 Jesús els replicà:
—Si Déu fóra el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he eixit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pel meu compte: és ell qui m’ha enviat. 43 Per què no compreneu el llenguatge amb què vos parle? Perquè sou incapaços d’escoltar la meua paraula. 44 El vostre pare és el diable, i vosaltres voleu complir els desigs del vostre pare. Des del principi era un assassí, i no es va mantindre en la veritat, perquè en ell no hi ha ni rastre de veritat. Quan mentix, parla amb propietat, perquè és mentider i pare de la mentida.gGn 3,1-5; Sv 2,24; 1Jn 3,8-15. 45 Però a mi, que dic la veritat, no em creieu. 46 ¿Qui de vosaltres pot provar que en mi hi ha rastre de pecat? I si dic la veritat, per què no em creieu? 47 El qui és de Déu, escolta les paraules de Déu; per això vosaltres no les escolteu, perquè no sou de Déu.
48 Els jueus li van contestar:
—¿No fem bé de dir que eres un samarità i que estàs endimoniat?h7,20+. Vegeu Vocabulari: samaritans. Jesús és tractat d’apòstata i d’aliat del *diable.
49 Jesús respongué:
—Jo no estic endimoniat, jo honore mon Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi. 50 Jo no busque la meua glòria: un altre se n’ocupa i és ell qui jutjarà. 51 En veritat, en veritat vos ho dic: els qui guarden la meua paraula no veuran mai la mort.i11,26.
52 Llavors els jueus li replicaren:
—Ara sabem cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meua paraula no tastaran mai la mort.” 53 ¿Que potser eres més gran que Abraham, el nostre pare?j4,12. Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens?
54 Jesús respongué:
—Si jo em glorificara a mi mateix, la meua glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és mon Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”. 55 Vosaltres no el coneixeu,k5,44 nota z. però jo sí que el conec.l7,29+. I si diguera que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guarde la seua paraula. 56 Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar.m12,41. El * dia del Senyor és el moment de la manifestació final de Déu i de la instauració del seu Regne (Is 13,6; Am 5,18). En el NT té una aplicació cristològica, és a dir, referida a Jesús (1Co 1,8; 2Co 1,14).
57 Llavors els jueus li digueren:
—¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham?
58 Jesús els respongué:
—En veritat, en veritat vos ho dic: des d’abans que Abraham existira, jo sóc.nVegeu v. 28 nota t.
59 Ells van agarrar pedres per tirar-les-hi,o10,31; 11,8. però Jesús s’amagà i va eixir del temple.

b8,5 Ex 20,14; Lv 18,20; 20,10; Dt 5,18; 22,22.

c8,6 Mt 12,10+.

d8,6 Pareix que Jesús deixa entreveure els pecats ocults dels qui acusen la dona (vegeu verset següent i Mt 7,1-2).

e8,7 O bé: que siga el primer a tirar-li pedres. Vegeu Dt 17,7.

f8,11 5,14. Vegeu també Ez 18,23.32; 33,11; Sl 103,8.13-14.

g8,12 1,4.5.9; 9,5; 11,9; 12,46; Is 49,6. Compareu-ho amb Mt 5,14.

h8,13 5,31.

i8,15 7,24.

j8,17 Dt 19,15.

k8,18 5,37+.

l8,19 14,7.

m8,20 2,4 nota t.

n8,21 El pecat és no haver acollit Jesús, no haver cregut en ell. Vegeu vv. 24.34; 9,40-41; 15,22-24; 1Jn 3,4-10.

o8,21 7,34+.

p8,23 1,10 nota i.

q8,24 Vegeu v. 28 nota t.

r8,25 El text grec és fosc i s’han proposat múltiples traduccions: Doncs, per què vos continue parlant?; o bé: Doncs, de què vos estic parlant?; i encara: Justament vos n’estic parlant!

s8,26 12,49.

t8,28 Esta és una de les afirmacions fonamentals de l’Evangeli segons Joan: l’enlairament de Jesús és el moment en què es pot reconéixer exactament qui és. La frase jo sóc, sense predicat, recorda la revelació que Déu fa del seu nom a Moisés (Ex 3,14-16; vegeu també Is 41,4; 43,10) i és, per tant, una clara referència a la realitat de Déu, amb la qual Jesús s’identifica. Vegeu vv. 24.58; 13,19. Sobre l’enlairament de Jesús, vegeu 12,32 nota t.

u8,28 5,19.

v8,29 Jesús té com a fita fonamental de la seua vida fer la voluntat del qui l’ha enviat (4,34+). El creient és invitat a viure com Jesús, fent allò que plau al Pare (1Jn 3,22). D’esta manera podrà viure sempre, com Jesús (16,32), a la presència de Déu (14,23).

w8,30 2,23+.

x8,32 La veritat és Déu mateix (1,17), en quant plenitud de vida comunicada per Jesús.

y8,32 Som alliberats de la mentida (v. 44) i de la mort (v. 51) i som atrets a la comunió amb el Pare i el Fill (17,3).

z8,33 Mt 3,9 (= Lc 3,8).

a8,34 Lit.: fa el pecat.

b8,34 Segons alguns manuscrits: el qui fa el pecat és esclau del pecat. És millor, però, mantindre el text tal com l’hem traduït: pecar porta a viure com a esclaus; en canvi, fer la veritat porta a viure com a fills. Vegeu Rm 6,16.21; 2Pe 2,19.

c8,35 Gn 21,10; Ex 21,2; Dt 15,12; Ga 4,30.

d8,39 Abraham es comporta com l’home de fe per excel·lència (vegeu He 11,8-19).

e8,40 Lit.: matar-me a mi, un home. Vegeu 5,12 nota b; 5,18+.

f8,41 Ex 4,22; Dt 32,6; Is 63,16; 64,7; Ml 2,10.

g8,44 Gn 3,1-5; Sv 2,24; 1Jn 3,8-15.

h8,48 7,20+. Vegeu Vocabulari: samaritans. Jesús és tractat d’apòstata i d’aliat del *diable.

i8,51 11,26.

j8,53 4,12.

k8,55 5,44 nota z.

l8,55 7,29+.

m8,56 12,41. El * dia del Senyor és el moment de la manifestació final de Déu i de la instauració del seu Regne (Is 13,6; Am 5,18). En el NT té una aplicació cristològica, és a dir, referida a Jesús (1Co 1,8; 2Co 1,14).

n8,58 Vegeu v. 28 nota t.

o8,59 10,31; 11,8.