Evangeli segons Mateu
Preparació del ministeri de Jesús (1,1-4,11)
1
Genealogia de Jesús
(Lc 3,23-38)
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David,aDes de bon començament, l’Evangeli segons Mateu presenta Jesús com el * Messies que Israel esperava. Pel que fa a fill de David, és un títol messiànic inspirat sobretot en 2Sa 7,12-16. És aplicat a Jesús amb freqüència: Mt 9,27+. Vegeu també 22,41-46 (= Mc 12,35-37 = Lc 20,41-44). Una de les finalitats de la genealogia que obri este evangeli és precisament mostrar que Jesús és descendent de David. Vegeu Mc 1,1 nota b; 8,29 nota t; Lc 3,15 nota q. fill d’Abraham.
Abraham va ser el pare d’Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i els seus germans; Judà va ser el pare de Fares i Zara, nascuts de Tamar;bVegeu Gn 38,6-30, on apareixen amb la forma de Peres i Zèrah, que és la transcripció directa de l’hebreu. Mateu menciona quatre dones (a més de Maria) entre els avantpassats de Jesús: Tamar (v. 3), Rahab, Rut (v. 5) i la muller d’Uries (v. 6). Es tracta d’un fet no gens habitual en les *genealogies bíbliques, que servix per a destacar la presència de persones estrangeres en la línia que porta fins al Messies. Cal observar també el procés «irregular» pel qual estes dones han concebut els seus fills; la concepció de Jesús es produïx igualment en circumstàncies molt especials, que accentuen la intervenció divina en el seu naixement. Fares va ser el pare d’Hesron; Hesron, d’Aram; Aram, d’Amminadab; Amminadab, de Naasson; Naasson, de Salmon; Salmon va ser el pare de Booz, nascut de Rahab;cJs 2,1; 6,22-25. Booz va ser el pare d’Obed, nascut de Rut;dRt 4,13-17. Obed va ser el pare de Jessé; Jessé va ser el pare de David, el rei.eVv. 3-6: Rt 4,18-22. Vegeu també 1Cr 1-2.
David va ser el pare de Salomó, nascut de la muller d’Uries;f2Sa 12,24. Salomó va ser el pare de Roboam; Roboam, d’Abies; Abies, d’Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram; Joram, d’Ozies; Ozies, de Jotam; Jotam, d’Acaz; Acaz, d’Ezequies; 10 Ezequies, de Manassés; Manassés, d’Amon; Amon, de Josies; 11 Josies va ser el pare de Jeconies i els seus germans. En aquell temps hi hagué la deportació a Babilònia.gVv. 7-11: 1Cr 3,10-16. Vegeu Vocabulari: deportació. De fet, Josies va ser el pare de Joiaquim, el fill del qual fou Jeconies.
12 Després de la deportació de Babilònia, Jeconies va ser el pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel;h1Cr 3,17-18. 13 Zorobabel, d’Abihud; Abihud, d’Eliaquim; Eliaquim, d’Azor; 14 Azor, de Sadoc; Sadoc, d’Aquim; Aquim, d’Eliüd; 15 Eliüd, d’Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, 16 i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.iLa llista dels avantpassats de Jesús acaba amb Josep, el pare legal de Jesús. Per a la mentalitat de l’època, la paternitat legal era més important que la biològica.
17 En total, doncs, són catorze les generacions des d’Abraham fins a David; catorze, des de David fins a la deportació de Babilònia, i catorze, des de la deportació de Babilònia fins al Messies.
Origen de Jesús
18 Jesús, el Messies, va ser engendrat d’esta manera: Maria, sa mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. 19 Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial.jL’acord matrimonial, que es feia aproximadament un any abans del casament pròpiament dit, tenia un valor legal molt semblant al del matrimoni, tot i que els nuvis encara no vivien junts; per a desfer l’acord calia que el marit donara a la muller un document de divorci i així deixara de considerar-la esposa seua. 20 Ja havia pres esta decisió, quan se li va aparéixer en somniskCom passava en l’AT (vegeu, p. ex., Gn 15,12), Déu es manifesta sovint als hòmens per mitjà dels somnis: Mt 2,12.13.19.22; 27,19. un àngel del SenyorlEn l’AT es parla de l’àngel del Senyor per a indicar una intervenció de Déu mateix (Gn 16,7); també en el NT apareix sovint l’*àngel com a missatger de Déu (v. 24; 2,13.19; Lc 1,11; 2,9; vegeu també Mt 28,2; Jn 5,4; Ac 5,19; 8,26; 12,7.23). que li digué:
—Josep, fill de David, no tingues por de prendre Maria, la teua esposa, a ta casa: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant.mLc 1,35. 21 Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús,nVegeu v. 25; Lc 1,31. Vegeu també Ac 3,16 nota q. perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.o Jesús significa ‘el Senyor salva’; el nom mateix de Jesús indica la seua missió: ell ve a portar als hòmens la salvació de Déu. Per això es pot dir que és el Salvador (Lc 2,11).
22 Tot això va succeir perquè es complira allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:pAmb esta frase es vol dir que allò que anunciaven les Escriptures es complix plenament en Jesús. La frase apareix amb algunes variacions en els textos següents: 1,22; 2,15.17.23; 4,14; 8,17; 12,17; 13,35; 21,4; 27,9. Vegeu també 2,5-6. La idea de compliment també es troba en 5,17 i 26,54.56. 23  La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel,q Is 7,14, citat segons l’antiga versió grega. que vol dir «Déu amb nosaltres».r18,20; 28,20.
24 Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seua esposa. 25 No hi havia tingut relacions conjugalssLit.: No l’havia coneguda. El text vol indicar expressament que Josep no va intervindre en la concepció de Jesús. quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.

a1,1 Des de bon començament, l’Evangeli segons Mateu presenta Jesús com el * Messies que Israel esperava. Pel que fa a fill de David, és un títol messiànic inspirat sobretot en 2Sa 7,12-16. És aplicat a Jesús amb freqüència: Mt 9,27+. Vegeu també 22,41-46 (= Mc 12,35-37 = Lc 20,41-44). Una de les finalitats de la genealogia que obri este evangeli és precisament mostrar que Jesús és descendent de David. Vegeu Mc 1,1 nota b; 8,29 nota t; Lc 3,15 nota q.

b1,3 Vegeu Gn 38,6-30, on apareixen amb la forma de Peres i Zèrah, que és la transcripció directa de l’hebreu. Mateu menciona quatre dones (a més de Maria) entre els avantpassats de Jesús: Tamar (v. 3), Rahab, Rut (v. 5) i la muller d’Uries (v. 6). Es tracta d’un fet no gens habitual en les *genealogies bíbliques, que servix per a destacar la presència de persones estrangeres en la línia que porta fins al Messies. Cal observar també el procés «irregular» pel qual estes dones han concebut els seus fills; la concepció de Jesús es produïx igualment en circumstàncies molt especials, que accentuen la intervenció divina en el seu naixement.

c1,5 Js 2,1; 6,22-25.

d1,5 Rt 4,13-17.

e1,6 Vv. 3-6: Rt 4,18-22. Vegeu també 1Cr 1-2.

f1,6 2Sa 12,24.

g1,11 Vv. 7-11: 1Cr 3,10-16. Vegeu Vocabulari: deportació. De fet, Josies va ser el pare de Joiaquim, el fill del qual fou Jeconies.

h1,12 1Cr 3,17-18.

i1,16 La llista dels avantpassats de Jesús acaba amb Josep, el pare legal de Jesús. Per a la mentalitat de l’època, la paternitat legal era més important que la biològica.

j1,19 L’acord matrimonial, que es feia aproximadament un any abans del casament pròpiament dit, tenia un valor legal molt semblant al del matrimoni, tot i que els nuvis encara no vivien junts; per a desfer l’acord calia que el marit donara a la muller un document de divorci i així deixara de considerar-la esposa seua.

k1,20 Com passava en l’AT (vegeu, p. ex., Gn 15,12), Déu es manifesta sovint als hòmens per mitjà dels somnis: Mt 2,12.13.19.22; 27,19.

l1,20 En l’AT es parla de l’àngel del Senyor per a indicar una intervenció de Déu mateix (Gn 16,7); també en el NT apareix sovint l’*àngel com a missatger de Déu (v. 24; 2,13.19; Lc 1,11; 2,9; vegeu també Mt 28,2; Jn 5,4; Ac 5,19; 8,26; 12,7.23).

m1,20 Lc 1,35.

n1,21 Vegeu v. 25; Lc 1,31. Vegeu també Ac 3,16 nota q.

o1,21 Jesús significa ‘el Senyor salva’; el nom mateix de Jesús indica la seua missió: ell ve a portar als hòmens la salvació de Déu. Per això es pot dir que és el Salvador (Lc 2,11).

p1,22 Amb esta frase es vol dir que allò que anunciaven les Escriptures es complix plenament en Jesús. La frase apareix amb algunes variacions en els textos següents: 1,22; 2,15.17.23; 4,14; 8,17; 12,17; 13,35; 21,4; 27,9. Vegeu també 2,5-6. La idea de compliment també es troba en 5,17 i 26,54.56.

q1,23 Is 7,14, citat segons l’antiga versió grega.

r1,23 18,20; 28,20.

s1,25 Lit.: No l’havia coneguda. El text vol indicar expressament que Josep no va intervindre en la concepció de Jesús.