a1,1 Des de bon començament, l’Evangeli segons Mateu presenta Jesús com el * Messies que Israel esperava. Pel que fa a fill de David, és un títol messiànic inspirat sobretot en 2Sa 7,12-16. És aplicat a Jesús amb freqüència: Mt 9,27+. Vegeu també 22,41-46 (= Mc 12,35-37 = Lc 20,41-44). Una de les finalitats de la genealogia que obri este evangeli és precisament mostrar que Jesús és descendent de David. Vegeu Mc 1,1 nota b; 8,29 nota t; Lc 3,15 nota q.
b1,3 Vegeu Gn 38,6-30, on apareixen amb la forma de Peres i Zèrah, que és la transcripció directa de l’hebreu. Mateu menciona quatre dones (a més de Maria) entre els avantpassats de Jesús: Tamar (v. 3), Rahab, Rut (v. 5) i la muller d’Uries (v. 6). Es tracta d’un fet no gens habitual en les *genealogies bíbliques, que servix per a destacar la presència de persones estrangeres en la línia que porta fins al Messies. Cal observar també el procés «irregular» pel qual estes dones han concebut els seus fills; la concepció de Jesús es produïx igualment en circumstàncies molt especials, que accentuen la intervenció divina en el seu naixement.
c1,5 Js 2,1; 6,22-25.
d1,5 Rt 4,13-17.
e1,6 Vv. 3-6: Rt 4,18-22. Vegeu també 1Cr 1-2.
f1,6 2Sa 12,24.
g1,11 Vv. 7-11: 1Cr 3,10-16. Vegeu Vocabulari: deportació. De fet, Josies va ser el pare de Joiaquim, el fill del qual fou Jeconies.
h1,12 1Cr 3,17-18.
i1,16 La llista dels avantpassats de Jesús acaba amb Josep, el pare legal de Jesús. Per a la mentalitat de l’època, la paternitat legal era més important que la biològica.
j1,19 L’acord matrimonial, que es feia aproximadament un any abans del casament pròpiament dit, tenia un valor legal molt semblant al del matrimoni, tot i que els nuvis encara no vivien junts; per a desfer l’acord calia que el marit donara a la muller un document de divorci i així deixara de considerar-la esposa seua.
k1,20 Com passava en l’AT (vegeu, p. ex., Gn 15,12), Déu es manifesta sovint als hòmens per mitjà dels somnis: Mt 2,12.13.19.22; 27,19.
l1,20 En l’AT es parla de l’àngel del Senyor per a indicar una intervenció de Déu mateix (Gn 16,7); també en el NT apareix sovint l’*àngel com a missatger de Déu (v. 24; 2,13.19; Lc 1,11; 2,9; vegeu també Mt 28,2; Jn 5,4; Ac 5,19; 8,26; 12,7.23).
n1,21 Vegeu v. 25; Lc 1,31. Vegeu també Ac 3,16 nota q.
o1,21 Jesús significa ‘el Senyor salva’; el nom mateix de Jesús indica la seua missió: ell ve a portar als hòmens la salvació de Déu. Per això es pot dir que és el Salvador (Lc 2,11).
p1,22 Amb esta frase es vol dir que allò que anunciaven les Escriptures es complix plenament en Jesús. La frase apareix amb algunes variacions en els textos següents: 1,22; 2,15.17.23; 4,14; 8,17; 12,17; 13,35; 21,4; 27,9. Vegeu també 2,5-6. La idea de compliment també es troba en 5,17 i 26,54.56.
q1,23 Is 7,14, citat segons l’antiga versió grega.
r1,23 18,20; 28,20.
s1,25 Lit.: No l’havia coneguda. El text vol indicar expressament que Josep no va intervindre en la concepció de Jesús.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?