12
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mt 21,33-46; Lc 20,9-19)
Jesús es posà a parlar-los en paràboles:hJesús usa el llenguatge parabòlic per a dirigir-se a la gent (4,2) i als dirigents del temple i del Sanedrí (11,27). Vegeu 3,23.
—Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia.i Is 5,1-2. La *paràbola recorda clarament Is 5,1-7, on la vinya és un símbol d’Israel. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters per rebre’n la part que li corresponia dels fruits de la vinya; però ells el van agafar, li van pegar i el van despatxar amb les mans buides. Novament els envià un altre servent; a este li van obrir el cap i el van ultratjar. Els en va enviar encara un altre, i a este el van matar; i així feren amb molts altres: a uns els pegaven, a d’altres els mataven. Li quedava encara el seu fill estimat, i els l’envià en darrer lloc, dient-se: “Al meu fill, el respectaran.”jLa veu que parla des del cel en el baptisme i la transfiguració (1,11; 9,7) presenta Jesús com el meu Fill, el meu estimat. És un indici del fort accent cristològic de la paràbola en l’Evangeli segons Marc. Però aquells vinyaters es digueren entre ells: “Eixe és l’hereu: vinga, matem-lo i l’heretat serà nostra.”kMt 21,38 nota f. L’agafaren, el van matar i el van llançar fora de la vinya.
»Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà, farà morir eixos vinyaters i donarà la vinya a uns altres.lSobre el sentit de la paràbola, vegeu Mt 21,41 nota h. 10 ¿No heu llegit allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.mMt 21,42 nota i. 11  És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?n Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Vegeu també Mt 21,42 nota j.
12 Ells van comprendre que havia dit la paràbola per ells,oDarrere del comportament dels vinyaters homicides de la paràbola hi ha l’actitud dels dirigents del poble, mencionats en 11,27. i volien agarrar-lo, però van tindre por de la gent.p11,32; Mt 21,46+. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.
El tribut al Cèsar
(Mt 22,15-22; Lc 20,20-26)
13 Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodesq3,6 nota r. per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora.rMt 12,10+. 14 Hi van i li diuen:
—Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes de veres el camí de Déu. Digues: ¿És permés pagar tribut al Cèsar o no ? ¿Paguem o no paguem?sMt 22,17 nota x.
15 Jesús es va adonar de la seua hipocresia i els respongué:
—Per què em poseu a prova? Porteu-me un denaritMt 22,19 nota y. i deixeu-me’l veure.
16 Ells li’l portaren. Jesús els preguntà:
—De qui són esta imatge i esta inscripció?uMt 22,20 nota z.
Ells li respongueren:
—Del Cèsar.
17 Jesús els digué:
—Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.vMt 22,21 nota a.
I quedaren sorpresos de la seua resposta.
Els saduceus i la resurrecció
(Mt 22,23-33; Lc 20,27-38)
18 Després l’anaren a trobar uns saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,wVegeu Vocabulari: saduceus. Vegeu també Ac 23,8 nota w. i li preguntaren:
19 —Mestre, Moisés ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es case amb la viuda per donar descendència al germà difunt.x Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c. 20 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tindre descendència. 21 El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tindre descendència. Igualment el tercer. 22 Cap dels set no va tindre descendència. Després de tots va morir també la dona. 23 Per tant, quan arribe la resurrecció i tots ellsyTant la dona com els seus set marits. ressusciten, de quin dels set serà muller, si tots set s’havien casat amb ella?
24 Jesús els respongué:
—Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 25 Quan tots ells ressusciten d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
26 »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l’Albarzer, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?z Ex 3,6. Vegeu també Ex 3,1-10. 27 Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
El primer manament
(Mt 22,34-40; Lc 10,25-28)
28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer esta pregunta:
—Quin és el primer de tots els manaments?
29 Jesús va respondre:
—El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. 30  Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teua ànima, amb tot el teu pensament i amb tota la teua força.a Dt 6,4-5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega. Les paraules de l’Escriptura que Jesús cita en la seua resposta eren ben conegudes per tots els jueus, ja que formaven part de la pregària del «Xemà, Israel» (‘Escolta, Israel’), que era recitada cada dia al matí i a la vesprada. 31 El segon és este: Estima els altres com a tu mateix.b Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8. No hi ha cap manament més gran que estos.
32 Llavors el mestre de la Llei li digué:
—És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell,c Dt 4,35; 32,39; Is 45,21. 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb tota la força i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.d1Sa 15,22.
34 Jesús, veient que havia parlat sensatament, li digué:
—No ets lluny del Regne de Déu.
I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
El Messies, fill de David
(Mt 22,41-46; Lc 20,41-44)
35 Jesús prengué la paraula i ensenyava en el templeeAra Jesús instruïx la gent (v. 37), tot i que discutix indirectament amb els mestres de la Llei. dient:
—Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David? 36 David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir:fMt 22,43 nota l.
»El Senyor digué al meu Senyor:
Seu a la meua dreta,
mentre pose els enemics
davall dels teus peus.g Sl 110,1; citat també en Ac 2,34-35; He 1,13. Vegeu també Mt 22,44+.
37 »Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?hMt 1,1 nota b. El messianisme de Jesús (1,1; 8,29) és connectat ací amb el fet que ell és Senyor. Això va molt més enllà de la descendència davídica (vegeu Rm 1,3-4). En 11,3, Jesús es donava el títol de Senyor (vegeu també 5,19). En 7,28, una dona estrangera l’anomenava així, mentre que un altre estranger el confessa com a Fill de Déu (15,39).
La gran gentada l’escoltava de bona gana.
Acusacions contra els mestres de la Llei
(Lc 20,45-47)
38 Jesús, instruint la gent, deia:
—Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els salude a les places 39 i que els facen ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els convits.iVv. 38-39: Mt 23,5-7; Lc 11,43. 40 Devoren els béns de les viudesjEn un text que s’ha d’entendre en el marc de la polèmica, els *mestres de la Llei són acusats d’aprofitar-se dels pobres. i fan veure que preguen llargament.kO bé: per fer-se veure, preguen llargament. Es critica l’aparença i es posa en evidència la falta de sinceritat. Per això estos seran jutjats amb més rigor.
L’ofrena d’una viuda pobra
(Lc 21,1-4)
41 Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt.lEn el *temple de Jerusalem, a la sala del tresor hi havia una espècie de caixes on es tiraven els diners de les ofrenes. 42 Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dos monedetes de coure.mLit.: dos lèptons, és a dir, un quadrant. El quadrant era la quarta part d’un as romà. L’equivalència (és a dir, un quadrant) és sols aproximada (vegeu Vocabulari: monedes). Es tracta d’una ofrena molt menuda. 43 Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat vos dic que esta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. 44 Tots han donat d’allò que els sobrava; ella, en canvi, ha donat d’allò que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.nLa generositat de la viuda pobra contrasta no tan sols amb l’ostentació dels rics, sinó també amb l’actitud dels *mestres de la Llei (vegeu v. 40). La viuda, donant allò que necessita, es posa completament en mans de Déu.

h12,1 Jesús usa el llenguatge parabòlic per a dirigir-se a la gent (4,2) i als dirigents del temple i del Sanedrí (11,27). Vegeu 3,23.

i12,1 Is 5,1-2. La *paràbola recorda clarament Is 5,1-7, on la vinya és un símbol d’Israel.

j12,6 La veu que parla des del cel en el baptisme i la transfiguració (1,11; 9,7) presenta Jesús com el meu Fill, el meu estimat. És un indici del fort accent cristològic de la paràbola en l’Evangeli segons Marc.

k12,7 Mt 21,38 nota f.

l12,9 Sobre el sentit de la paràbola, vegeu Mt 21,41 nota h.

m12,10 Mt 21,42 nota i.

n12,11 Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Vegeu també Mt 21,42 nota j.

o12,12 Darrere del comportament dels vinyaters homicides de la paràbola hi ha l’actitud dels dirigents del poble, mencionats en 11,27.

p12,12 11,32; Mt 21,46+.

q12,13 3,6 nota r.

r12,13 Mt 12,10+.

s12,14 Mt 22,17 nota x.

t12,15 Mt 22,19 nota y.

u12,16 Mt 22,20 nota z.

v12,17 Mt 22,21 nota a.

w12,18 Vegeu Vocabulari: saduceus. Vegeu també Ac 23,8 nota w.

x12,19 Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c.

y12,23 Tant la dona com els seus set marits.

z12,26 Ex 3,6. Vegeu també Ex 3,1-10.

a12,30 Dt 6,4-5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega. Les paraules de l’Escriptura que Jesús cita en la seua resposta eren ben conegudes per tots els jueus, ja que formaven part de la pregària del «Xemà, Israel» (‘Escolta, Israel’), que era recitada cada dia al matí i a la vesprada.

b12,31 Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8.

c12,32 Dt 4,35; 32,39; Is 45,21.

d12,33 1Sa 15,22.

e12,35 Ara Jesús instruïx la gent (v. 37), tot i que discutix indirectament amb els mestres de la Llei.

f12,36 Mt 22,43 nota l.

g12,36 Sl 110,1; citat també en Ac 2,34-35; He 1,13. Vegeu també Mt 22,44+.

h12,37 Mt 1,1 nota b. El messianisme de Jesús (1,1; 8,29) és connectat ací amb el fet que ell és Senyor. Això va molt més enllà de la descendència davídica (vegeu Rm 1,3-4). En 11,3, Jesús es donava el títol de Senyor (vegeu també 5,19). En 7,28, una dona estrangera l’anomenava així, mentre que un altre estranger el confessa com a Fill de Déu (15,39).

i12,39 Vv. 38-39: Mt 23,5-7; Lc 11,43.

j12,40 En un text que s’ha d’entendre en el marc de la polèmica, els *mestres de la Llei són acusats d’aprofitar-se dels pobres.

k12,40 O bé: per fer-se veure, preguen llargament. Es critica l’aparença i es posa en evidència la falta de sinceritat.

l12,41 En el *temple de Jerusalem, a la sala del tresor hi havia una espècie de caixes on es tiraven els diners de les ofrenes.

m12,42 Lit.: dos lèptons, és a dir, un quadrant. El quadrant era la quarta part d’un as romà. L’equivalència (és a dir, un quadrant) és sols aproximada (vegeu Vocabulari: monedes). Es tracta d’una ofrena molt menuda.

n12,44 La generositat de la viuda pobra contrasta no tan sols amb l’ostentació dels rics, sinó també amb l’actitud dels *mestres de la Llei (vegeu v. 40). La viuda, donant allò que necessita, es posa completament en mans de Déu.