h12,1 Jesús usa el llenguatge parabòlic per a dirigir-se a la gent (4,2) i als dirigents del temple i del Sanedrí (11,27). Vegeu 3,23.
i12,1 Is 5,1-2. La *paràbola recorda clarament Is 5,1-7, on la vinya és un símbol d’Israel.
j12,6 La veu que parla des del cel en el baptisme i la transfiguració (1,11; 9,7) presenta Jesús com el meu Fill, el meu estimat. És un indici del fort accent cristològic de la paràbola en l’Evangeli segons Marc.
k12,7 Mt 21,38 nota f.
l12,9 Sobre el sentit de la paràbola, vegeu Mt 21,41 nota h.
m12,10 Mt 21,42 nota i.
n12,11 Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Vegeu també Mt 21,42 nota j.
o12,12 Darrere del comportament dels vinyaters homicides de la paràbola hi ha l’actitud dels dirigents del poble, mencionats en 11,27.
q12,13 3,6 nota r.
s12,14 Mt 22,17 nota x.
t12,15 Mt 22,19 nota y.
u12,16 Mt 22,20 nota z.
v12,17 Mt 22,21 nota a.
w12,18 Vegeu Vocabulari: saduceus. Vegeu també Ac 23,8 nota w.
x12,19 Dt 25,5. Vegeu també Mt 22,24 nota c.
y12,23 Tant la dona com els seus set marits.
z12,26 Ex 3,6. Vegeu també Ex 3,1-10.
a12,30 Dt 6,4-5; Js 22,5, citat segons l’antiga versió grega. Les paraules de l’Escriptura que Jesús cita en la seua resposta eren ben conegudes per tots els jueus, ja que formaven part de la pregària del «Xemà, Israel» (‘Escolta, Israel’), que era recitada cada dia al matí i a la vesprada.
b12,31 Lv 19,18; citat també en Mt 5,43; 19,19; Rm 13,9; Ga 5,14; Jm 2,8.
c12,32 Dt 4,35; 32,39; Is 45,21.
d12,33 1Sa 15,22.
e12,35 Ara Jesús instruïx la gent (v. 37), tot i que discutix indirectament amb els mestres de la Llei.
f12,36 Mt 22,43 nota l.
g12,36 Sl 110,1; citat també en Ac 2,34-35; He 1,13. Vegeu també Mt 22,44+.
h12,37 Mt 1,1 nota b. El messianisme de Jesús (1,1; 8,29) és connectat ací amb el fet que ell és Senyor. Això va molt més enllà de la descendència davídica (vegeu Rm 1,3-4). En 11,3, Jesús es donava el títol de Senyor (vegeu també 5,19). En 7,28, una dona estrangera l’anomenava així, mentre que un altre estranger el confessa com a Fill de Déu (15,39).
i12,39 Vv. 38-39: Mt 23,5-7; Lc 11,43.
j12,40 En un text que s’ha d’entendre en el marc de la polèmica, els *mestres de la Llei són acusats d’aprofitar-se dels pobres.
k12,40 O bé: per fer-se veure, preguen llargament. Es critica l’aparença i es posa en evidència la falta de sinceritat.
l12,41 En el *temple de Jerusalem, a la sala del tresor hi havia una espècie de caixes on es tiraven els diners de les ofrenes.
m12,42 Lit.: dos lèptons, és a dir, un quadrant. El quadrant era la quarta part d’un as romà. L’equivalència (és a dir, un quadrant) és sols aproximada (vegeu Vocabulari: monedes). Es tracta d’una ofrena molt menuda.
n12,44 La generositat de la viuda pobra contrasta no tan sols amb l’ostentació dels rics, sinó també amb l’actitud dels *mestres de la Llei (vegeu v. 40). La viuda, donant allò que necessita, es posa completament en mans de Déu.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?