v21,1 Mc 11,1 nota f.
w21,3 7,21 nota j.
x21,4 L’evangelista vol mostrar una vegada més que en Jesús es complixen els anuncis dels *profetes; vegeu 1,22 nota p.
y21,5 Za 9,9; Is 62,11. La primera de les quatre ratlles de la citació prové d’Is 62; la resta és de Za 9. Vegeu també Gn 49,10-11.
z21,6 Compareu els vv. 1-6 amb 26,17-19 (= Mc 14,12-16 = Lc 22,7-13).
a21,7 Lit.: va muntar damunt d’ells, és a dir, dels dos animals! Mateu vol fer veure que la profecia es complix en tots els detalls.
b21,8 2Re 9,13.
c21,9 La paraula hosanna era originàriament una petició d’ajuda («salva’ns!»); vegeu Sl 118,25. Més tard es va convertir en una aclamació messiànica, que és el sentit que té ací.
d21,9 1,1 nota a; 9,27+.
e21,9 Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35). Vegeu també Sl 148,1. Amb l’entrada pública a Jerusalem, Jesús es presenta obertament com el *Messies. Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel (vegeu 1Re 1,38-40).
f21,10 2,3.
g21,11 16,14+.
h21,12 El gest de Jesús és una acció simbòlica de purificació del temple, o bé una protesta contra l’abús dels comerciants i els canvistes instal·lats a l’atri dels gentils. Vegeu Za 14,21. Els coloms eren animals destinats als sacrificis (Lv 5,7). Pel que fa als canvistes, cal saber que en el temple els donatius en metàl·lic o qualsevol transacció comercial havien de ser fets en una moneda especial, la moneda de *Tir, i no en qualssevol de les *monedes romanes d’ús corrent.
i21,13 Is 56,7.
j21,13 Jr 7,11.
k21,14 4,24+. Jesús cura dins del *temple per primera vegada, i es presenta així com el Messies compassiu (11,4). Els cecs i els coixos no podien entrar als atris reservats als jueus, més enllà de la porta Bonica (Ac 3,2). Vegeu 2Sa 5,8.
l21,15 Vegeu v. 9; 1,1 nota a; 9,27+.
m21,16 Sl 8,3, citat segons l’antiga versió grega.
n21,17 Població situada al vessant oriental de la muntanya de les Oliveres, a 3 km a l’est de Jerusalem.
o21,19 Jesús maleïx la figuera perquè no hi ha trobat fruit. Tanmateix, l’escena té probablement un sentit simbòlic, referit al culte del temple, estèril i sense valor, o bé al mateix poble d’Israel, que no ha donat el fruit que Déu n’esperava (21,43).
p21,21 17,20+.
q21,22 7,11+.
r21,22 Entre 21,23 i 22,46 tenim dos blocs amb tres i cinc diàlegs de controvèrsies entre Jesús i els seus adversaris (21,23-44 i 22,1-45). Les reaccions dels adversaris apareixen en 21,45-46 i 22,46.
s21,23 Mc 11,27 nota z.
t21,23 16,21 nota p.
u21,23 Jn 2,18. Els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenye (vegeu el cas semblant del profeta Jeremies en Jr 26,7-9).
v21,25 Lit.: del cel.
w21,25 Vegeu v. 32 (= Lc 7,30).
x21,26 11,9+.
y21,27 Si les autoritats del poble hagueren reconegut que el baptisme de Joan venia de Déu, no haurien tingut motius per a continuar acusant Jesús davant de la gent.
z21,31 Vegeu 5,46 nota q.
a21,32 3,15 nota h.
b21,32 Vegeu 5,46 nota q.
c21,32 Vv. 31-32: Lc 7,29-30.
d21,33 L’anterior ha sigut la dels dos fills (vv. 28-31).
e21,33 Is 5,1-2, citat segons l’antiga versió grega. Sobre la vinya com a imatge del poble d’Israel, vegeu Mt 20,1 nota b.
f21,38 L’acció criminal dels vinyaters és del tot premeditada.
g21,39 Compareu-ho amb Mc 12,8. Els evangelis segons Mateu i segons Lluc (20,15) tenen present la passió i mort de Jesús, crucificat fora de Jerusalem (Mt 27,32-33).
h21,41 La *paràbola és una acusació contra les autoritats del poble d’Israel, que han sigut responsables de la mort dels *profetes (23,31-32.37) i que acabaran matant també Jesús (26,3-5). Tot el poble se’n farà responsable (27,25). Per això serà castigat (22,7; 23,35-36).
i21,42 Lit.: ha esdevingut cap d’angle. Esta pedra, tradicionalment anomenada «pedra angular», pot ser interpretada com la pedra cantonera que sosté l’edifici o la pedra que el corona. En qualsevol cas, és la pedra principal.
j21,42 Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Ací, com en els altres llocs del NT que el citen, el text del salm és referit a Jesús, rebutjat pel seu poble, però a qui Déu, ressuscitant-lo, ha convertit en la pedra principal del nou edifici format per tots els fills de Déu.
k21,43 Este poble és l’Església, el nou poble de Déu format per jueus i pagans. Este poble, que viu sota el regnat de Déu, ha de donar fruits propis del Regne.
l21,44 Alguns manuscrits ometen el v. 44. Vegeu Lc 20,18 nota w.
m21,46 14,5; 26,5 (= Mc 14,2 = Lc 22,2).
n21,46 16,14+.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?