Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (21-28)
21
Entrada de Jesús a Jerusalem
(Mc 11,1-10; Lc 19,28-38; Jn 12,12-19)
Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres,vMc 11,1 nota f. Jesús va enviar dos deixebles amb este encàrrec:
—Aneu al poble que teniu al davant i tot seguit trobareu una somera lligada, amb un pollí al seu costat. Deslligueu-la i porteu-me’ls. I si algú vos preguntara res, responeu-li: “El Senyorw7,21 nota j. els ha de menester, però de seguida els tornarà.”
Això va succeir perquè es complira allò que havia anunciat el profeta:xL’evangelista vol mostrar una vegada més que en Jesús es complixen els anuncis dels *profetes; vegeu 1,22 nota p.
Digueu a la ciutat de Sió:
Mira el teu rei que ve cap a tu;
arriba humilment,
muntat en una somera i en un pollí, fill d’un animal de càrrega.y Za 9,9; Is 62,11. La primera de les quatre ratlles de la citació prové d’Is 62; la resta és de Za 9. Vegeu també Gn 49,10-11.
Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat:zCompareu els vv. 1-6 amb 26,17-19 (= Mc 14,12-16 = Lc 22,7-13). portaren la somera i el pollí, van posar els mantells damunt d’ells, i ell hi va muntar.aLit.: va muntar damunt d’ells, és a dir, dels dos animals! Mateu vol fer veure que la profecia es complix en tots els detalls. Molta gent va començar a estendre els seus mantells pel camí;b2Re 9,13. altres tallaven branques dels arbres i les escampaven per terra. La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven:
HosannacLa paraula hosanna era originàriament una petició d’ajuda («salva’ns!»); vegeu Sl 118,25. Més tard es va convertir en una aclamació messiànica, que és el sentit que té ací. al Fill de David!d1,1 nota a; 9,27+. Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!e Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35). Vegeu també Sl 148,1. Amb l’entrada pública a Jerusalem, Jesús es presenta obertament com el *Messies. Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel (vegeu 1Re 1,38-40).
10 Quan hagué entrat a Jerusalem, tota la ciutat es va inquietar,f2,3. i preguntaven:
—Qui és este?
11 La multitud responia:
—Este és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.g16,14+.
Purificació del temple
(Mc 11,15-19; Lc 19,45-48; Jn 2,13-22)
12 Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,hEl gest de Jesús és una acció simbòlica de purificació del temple, o bé una protesta contra l’abús dels comerciants i els canvistes instal·lats a l’atri dels gentils. Vegeu Za 14,21. Els coloms eren animals destinats als sacrificis (Lv 5,7). Pel que fa als canvistes, cal saber que en el temple els donatius en metàl·lic o qualsevol transacció comercial havien de ser fets en una moneda especial, la moneda de *Tir, i no en qualssevol de les *monedes romanes d’ús corrent. 13 i els deia:
—Diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració”,i Is 56,7. però vosaltres en feu una cova de lladres.j Jr 7,11.
14 Després, mentres era dins del recinte del temple, se li acostaren cecs i coixos, i ell els va curar.k4,24+. Jesús cura dins del *temple per primera vegada, i es presenta així com el Messies compassiu (11,4). Els cecs i els coixos no podien entrar als atris reservats als jueus, més enllà de la porta Bonica (Ac 3,2). Vegeu 2Sa 5,8. 15 Quan els grans sacerdots i els mestres de la Llei veieren els prodigis que feia i els xiquets que cridaven en el temple: «Hosanna al Fill de David»,lVegeu v. 9; 1,1 nota a; 9,27+. es van indignar 16 i li digueren:
—¿No sents què diuen, eixos?
Jesús els contestà:
—Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels xiquets i dels nounats t’has fet cantar una lloança?m Sl 8,3, citat segons l’antiga versió grega.
17 Llavors Jesús els deixà, va eixir de la ciutat i anà a Betània,nPoblació situada al vessant oriental de la muntanya de les Oliveres, a 3 km a l’est de Jerusalem. on va passar la nit.
Jesús maleïx una figuera, i la figuera s’asseca
(Mc 11,12-14.20-24)
18 De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tindre fam. 19 Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
—Que mai més no isca fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar.oJesús maleïx la figuera perquè no hi ha trobat fruit. Tanmateix, l’escena té probablement un sentit simbòlic, referit al culte del temple, estèril i sense valor, o bé al mateix poble d’Israel, que no ha donat el fruit que Déu n’esperava (21,43).
20 En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
—Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
21 Jesús els respongué:
—En veritat vos ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera; fins i tot si dieu a eixa muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà.p17,20+. 22 Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.q7,11+.
L’autoritat de JesúsrEntre 21,23 i 22,46 tenim dos blocs amb tres i cinc diàlegs de controvèrsies entre Jesús i els seus adversaris (21,23-44 i 22,1-45). Les reaccions dels adversaris apareixen en 21,45-46 i 22,46.
(Mc 11,27-33; Lc 20,1-8)
23 Quan hagué entrat al recinte del temple,sMc 11,27 nota z. mentres ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poblet16,21 nota p. i li preguntaren:
—Amb quina autoritat fas tot això?uJn 2,18. Els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenye (vegeu el cas semblant del profeta Jeremies en Jr 26,7-9). Qui te l’ha donada, eixa autoritat?
24 Jesús els replicà:
—Jo també vos faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo vos diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d’on venia: de DéuvLit.: del cel. o dels hòmens?
Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”wVegeu v. 32 (= Lc 7,30). 26 Però si diem que venia dels hòmens, ja podem tindre por de la gent, perquè tots estan convençuts que Joan era un profeta.»x11,9+.
27 Per això respongueren a Jesús:
—No ho sabem.
Llavors els digué:
—Doncs jo tampoc no vos dic amb quina autoritat faig tot això.ySi les autoritats del poble hagueren reconegut que el baptisme de Joan venia de Déu, no haurien tingut motius per a continuar acusant Jesús davant de la gent.
Paràbola dels dos fills
28 »Què vos pareix? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir:
»—Fill, vés hui a treballar a la vinya.
29 »Ell li va respondre:
»—No hi vull anar.
»Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre:
»—De seguida, senyor.
»Però no hi va anar.
31 »Quin d’estos dos va fer la voluntat del pare?
Li responen:
—El primer.
Jesús els diu:
—En veritat vos dic que els publicanszVegeu 5,46 nota q. i les prostitutes vos passen davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just,a3,15 nota h. i no el vau creure; en canvi, els publicansbVegeu 5,46 nota q. i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no vos heu penedit ni l’heu cregut.cVv. 31-32: Lc 7,29-30.
Paràbola dels vinyaters homicides
(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)
33 »Escolteu una altra paràbola:dL’anterior ha sigut la dels dos fills (vv. 28-31). Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un trull i va construir-hi una torre de guàrdia.e Is 5,1-2, citat segons l’antiga versió grega. Sobre la vinya com a imatge del poble d’Israel, vegeu Mt 20,1 nota b. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agarrar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Eixe és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seua heretat.”fL’acció criminal dels vinyaters és del tot premeditada. 39 L’agarraren, el van traure fora de la vinya i el van matar.gCompareu-ho amb Mc 12,8. Els evangelis segons Mateu i segons Lluc (20,15) tenen present la passió i mort de Jesús, crucificat fora de Jerusalem (Mt 27,32-33).
40 »Quan vinga l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
41 Li responen:
—Farà morir de mala manera aquells mals hòmens i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donen els fruits al seu temps.hLa *paràbola és una acusació contra les autoritats del poble d’Israel, que han sigut responsables de la mort dels *profetes (23,31-32.37) i que acabaran matant també Jesús (26,3-5). Tot el poble se’n farà responsable (27,25). Per això serà castigat (22,7; 23,35-36).
42 Jesús els diu:
—¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal.iLit.: ha esdevingut cap d’angle. Esta pedra, tradicionalment anomenada «pedra angular», pot ser interpretada com la pedra cantonera que sosté l’edifici o la pedra que el corona. En qualsevol cas, és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?j Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Ací, com en els altres llocs del NT que el citen, el text del salm és referit a Jesús, rebutjat pel seu poble, però a qui Déu, ressuscitant-lo, ha convertit en la pedra principal del nou edifici format per tots els fills de Déu.
43 »Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà pres i serà donat a un poble que el faça fructificar.kEste poble és l’Església, el nou poble de Déu format per jueus i pagans. Este poble, que viu sota el regnat de Déu, ha de donar fruits propis del Regne. 44 Tot aquell que caiga sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caiga quedarà fet miquetes.lAlguns manuscrits ometen el v. 44. Vegeu Lc 20,18 nota w.
45 En sentir les seues paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tindre por de la gent,m14,5; 26,5 (= Mc 14,2 = Lc 22,2). que el considerava un profeta.n16,14+.

v21,1 Mc 11,1 nota f.

w21,3 7,21 nota j.

x21,4 L’evangelista vol mostrar una vegada més que en Jesús es complixen els anuncis dels *profetes; vegeu 1,22 nota p.

y21,5 Za 9,9; Is 62,11. La primera de les quatre ratlles de la citació prové d’Is 62; la resta és de Za 9. Vegeu també Gn 49,10-11.

z21,6 Compareu els vv. 1-6 amb 26,17-19 (= Mc 14,12-16 = Lc 22,7-13).

a21,7 Lit.: va muntar damunt d’ells, és a dir, dels dos animals! Mateu vol fer veure que la profecia es complix en tots els detalls.

b21,8 2Re 9,13.

c21,9 La paraula hosanna era originàriament una petició d’ajuda («salva’ns!»); vegeu Sl 118,25. Més tard es va convertir en una aclamació messiànica, que és el sentit que té ací.

d21,9 1,1 nota a; 9,27+.

e21,9 Sl 118,25-26; citat també en Mt 23,39 (= Lc 13,35). Vegeu també Sl 148,1. Amb l’entrada pública a Jerusalem, Jesús es presenta obertament com el *Messies. Tota l’escena recorda l’entronització d’un rei d’Israel (vegeu 1Re 1,38-40).

f21,10 2,3.

g21,11 16,14+.

h21,12 El gest de Jesús és una acció simbòlica de purificació del temple, o bé una protesta contra l’abús dels comerciants i els canvistes instal·lats a l’atri dels gentils. Vegeu Za 14,21. Els coloms eren animals destinats als sacrificis (Lv 5,7). Pel que fa als canvistes, cal saber que en el temple els donatius en metàl·lic o qualsevol transacció comercial havien de ser fets en una moneda especial, la moneda de *Tir, i no en qualssevol de les *monedes romanes d’ús corrent.

i21,13 Is 56,7.

j21,13 Jr 7,11.

k21,14 4,24+. Jesús cura dins del *temple per primera vegada, i es presenta així com el Messies compassiu (11,4). Els cecs i els coixos no podien entrar als atris reservats als jueus, més enllà de la porta Bonica (Ac 3,2). Vegeu 2Sa 5,8.

l21,15 Vegeu v. 9; 1,1 nota a; 9,27+.

m21,16 Sl 8,3, citat segons l’antiga versió grega.

n21,17 Població situada al vessant oriental de la muntanya de les Oliveres, a 3 km a l’est de Jerusalem.

o21,19 Jesús maleïx la figuera perquè no hi ha trobat fruit. Tanmateix, l’escena té probablement un sentit simbòlic, referit al culte del temple, estèril i sense valor, o bé al mateix poble d’Israel, que no ha donat el fruit que Déu n’esperava (21,43).

p21,21 17,20+.

q21,22 7,11+.

r21,22 Entre 21,23 i 22,46 tenim dos blocs amb tres i cinc diàlegs de controvèrsies entre Jesús i els seus adversaris (21,23-44 i 22,1-45). Les reaccions dels adversaris apareixen en 21,45-46 i 22,46.

s21,23 Mc 11,27 nota z.

t21,23 16,21 nota p.

u21,23 Jn 2,18. Els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenye (vegeu el cas semblant del profeta Jeremies en Jr 26,7-9).

v21,25 Lit.: del cel.

w21,25 Vegeu v. 32 (= Lc 7,30).

x21,26 11,9+.

y21,27 Si les autoritats del poble hagueren reconegut que el baptisme de Joan venia de Déu, no haurien tingut motius per a continuar acusant Jesús davant de la gent.

z21,31 Vegeu 5,46 nota q.

a21,32 3,15 nota h.

b21,32 Vegeu 5,46 nota q.

c21,32 Vv. 31-32: Lc 7,29-30.

d21,33 L’anterior ha sigut la dels dos fills (vv. 28-31).

e21,33 Is 5,1-2, citat segons l’antiga versió grega. Sobre la vinya com a imatge del poble d’Israel, vegeu Mt 20,1 nota b.

f21,38 L’acció criminal dels vinyaters és del tot premeditada.

g21,39 Compareu-ho amb Mc 12,8. Els evangelis segons Mateu i segons Lluc (20,15) tenen present la passió i mort de Jesús, crucificat fora de Jerusalem (Mt 27,32-33).

h21,41 La *paràbola és una acusació contra les autoritats del poble d’Israel, que han sigut responsables de la mort dels *profetes (23,31-32.37) i que acabaran matant també Jesús (26,3-5). Tot el poble se’n farà responsable (27,25). Per això serà castigat (22,7; 23,35-36).

i21,42 Lit.: ha esdevingut cap d’angle. Esta pedra, tradicionalment anomenada «pedra angular», pot ser interpretada com la pedra cantonera que sosté l’edifici o la pedra que el corona. En qualsevol cas, és la pedra principal.

j21,42 Sl 118,22-23; citat també en Ac 4,11; 1Pe 2,7. Ací, com en els altres llocs del NT que el citen, el text del salm és referit a Jesús, rebutjat pel seu poble, però a qui Déu, ressuscitant-lo, ha convertit en la pedra principal del nou edifici format per tots els fills de Déu.

k21,43 Este poble és l’Església, el nou poble de Déu format per jueus i pagans. Este poble, que viu sota el regnat de Déu, ha de donar fruits propis del Regne.

l21,44 Alguns manuscrits ometen el v. 44. Vegeu Lc 20,18 nota w.

m21,46 14,5; 26,5 (= Mc 14,2 = Lc 22,2).

n21,46 16,14+.