7
Incredulitat dels germans de Jesús
Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven matar-lo.m5,18+. Però era prop la festa jueva dels Tabernacles,nLv 23,34-44. Era la festa messiànica per excel·lència. Durava set (Dt 16,13-16) o huit dies (Lv 23,33-34; Nm 29,12-39). Per la festa dels *Tabernacles, molts pelegrinaven a Jerusalem (Dt 16,16). Per això no és estrany que siga el marc d’una manifestació clara de Jesús (vv. 37-39). Al costat de la revelació de Jesús apareixerà, però, la reacció negativa dels jueus. i els seus germanso2,12; Mt 12,46 nota m. Els parents pròxims de Jesús el rebutgen (v. 5), igual que, en els evangelis sinòptics, la gent de Natzaret (Mt 13,55 = Mc 6,3). li digueren:
—No et quedes ací. Vés a Judea, perquè també els teus deixebles vegen les obres que fas.pEl text pareix implicar que hi ha un cert distanciament entre Jesús i la seua família (vegeu v. 5 i Mc 3,21.31-35; compareu-ho amb Jn 19,25-27), però també que Jesús té deixebles a Judea. Vegeu 4,44 nota o. Ningú no actua d’amagat, si vol ser conegut. Si fas estes coses, dóna’t a conéixer al món.qEls germans de Jesús li demanen un senyal extraordinari que demostre qui és i qui l’envia (Mt 12,38+).
De fet, ni els seus germans no creien en ell. Jesús els respongué:
—El meu temps encara no ha arribat;r2,4 nota t. el vostre, sempre és a punt. A vosaltres, el món no vos pot odiar, però a mi sí que m’odia, perquè testifique que les seues obres són malvades.s3,19. Pugeu-hi vosaltres, a la festa. Jo no hi vull anar, perquè el meu temps encara no s’ha complit.
Després de dir això es va quedar a Galilea.
Jesús va a la festa dels Tabernacles
10 Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat. 11 Els jueus buscaven Jesús durant la festa,tNotem les tres indicacions temporals: durant la festa (v. 11), a mitja setmana de la festa (v. 14) i el darrer dia de la festa (v. 37). i es preguntaven:
—On és, aquell?u11,56.
12 La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien:
—És un home de bé.
Altres, en canvi, replicaven:
—No, que enganya la gent.
13 Però ningú no parlava obertament d’ell, per por dels jueus.v9,22 nota z; 19,38; 20,19.
L’ensenyament de Jesús. Reaccions
14 A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava. 15 Els jueus, estranyats, deien:
—Com pot saber tant, eixe, si no l’ha instruït ningú?wMt 13,54 (= Mc 6,2). Compareu-ho amb Lc 2,47.
16 Jesús els respongué:
—La doctrina que ensenye no és meua, sinó del qui m’ha enviat.x12,49; 14,10. L’ensenyament de Jesús no depén dels rabins jueus ni de cap altre mestre. És el resultat de la seua relació immediata amb el Pare (vegeu 5,18). 17 Si algú està disposat a fer la voluntat del qui m’ha enviat, sabrà si això que jo ensenye ve de Déu o si parle pel meu compte.y6,28-29. 18 El qui parla pel seu compte busca la pròpia glòria; en canvi, el qui busca la glòria del qui l’ha enviat és digne de fe, i en ell no hi ha falsedat. 19 ¿No és cert que Moisés vos va donar la Llei? I, en canvi, ningú de vosaltres no la complix!z1,17; Rm 2,21-24. Per què busqueu matar-me?a5,18+.
20 La gent va replicar:
—Estàs endimoniat.b8,48.52; 10,20; Mt 9,34; 12,24 (= Mc 3,22 = Lc 11,15). Qui és que et vol matar?
21 Jesús els va dir:
—He fet una sola obra en dia de repòscL’expressió en dia de repòs no apareix en el text original. El text es referix probablement a la curació del malalt a la piscina de Betzata (5,1-15), que Jesús havia fet en *dissabte, dia de repòs sagrat; per este motiu els jueus havien començat a oposar-se-li (5,16). Vegeu 5,1 nota w. i tots heu quedat estranyats. 22 Però Moisés vos va donar el precepte de la circumcisió,dVegeu Vocabulari: circumcisió. que no ve d’ell, sinó dels patriarques, i per això circumcideu encara que siga en dissabte, que és dia de repòs. 23 Per tant, si per no violar la Llei de Moisés circumcideu fins i tot en dissabte, ¿com podeu indignar-vos contra mi perquè en dissabte he posat bo un home tot sencer? 24 No heu de jutjar segons les aparences. El vostre juí ha de ser just.
25 Alguns de Jerusalem deien:
—¿No és el qui volien matar, este?e5,18+. 26 Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? 27 Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és.f9,29. D’este, en canvi, sí que ho sabem.
28 Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar:
—És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu. 29 Jo sí que el conec,g8,55; 17,25; Mt 11,27 (= Lc 10,22). perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.
30 Després de sentir això, intentaven agafar Jesús, però ningú no el va detindre, perquè encara no havia arribat la seua hora.h2,4 nota t.
31 D’entre la gent, molts van creure en ell,i2,23+. i deien:
—¿Creieu que el Messies, quan vinga, farà més senyals que no ha fet este?
Uns guardes, enviats a detindre Jesús
32 Els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell i, juntament amb els grans sacerdots, van enviar guardes del temple per agarrar-lo.jLa guàrdia del temple depenia dels *grans sacerdots. Les autoritats jueves fan un primer intent per detindre Jesús. Vegeu 18,3. 33 Llavors Jesús va dir:
—Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me’n vaig al qui m’ha enviat. 34 Em buscareu i no em trobareu. Allà on sóc, vosaltres no hi podeu vindre.k8,21; 13,33.
35 Els jueus es preguntaven entre ells:
—On deu anar, eixe, que nosaltres no el puguem trobar? És que pensa anar-se’n amb els qui viuen entre els grecs a la diàsporalVegeu Vocabulari: diàspora. per predicar als grecs? 36 Què significa això que ha dit: “Em buscareu i no em trobareu”, i “Allà on sóc, vosaltres no hi podeu vindre”?
Manifestació solemne de Jesús. Reaccions
37 El darrer dia de la festa,mVegeu v. 2 nota n. que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà:
—Si algú té set, que vinga a mi; el qui creu en mi, que bega. 38 Perquè diu l’Escriptura: Del seu interior brollaran rius d’aigua viva.nO bé: Si algú té set, que vinga a mi i que bega. Com diu l’Escriptura, brollaran rius d’aigua viva de l’interior dels qui creuen en mi. Vegeu 4,10.14; 6,35. Probable ressò de diversos textos, sobretot d’Ez 47,1-11 i Za 14,8. Este darrer era llegit en les celebracions litúrgiques jueves de la festa dels *Tabernacles. Sobre els rius d’aigua que brollen de l’interior de Jesús, vegeu 19,34 nota u.
39 Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.o20,22. Jesús ressuscitat comunica l’Esperit als deixebles reunits. Llavors encara no havien rebut l’Esperit,pLit.: encara no hi havia l’Esperit. Ací s’anuncia el que es realitza en 19,30; 20,22. Vegeu 2,22 nota j. perquè Jesús encara no havia sigut glorificat.
40 Quan van escoltar estes paraules, alguns d’entre la gent començaren a dir:
—Este és realment el Profeta.q1,21+.
41 Altres deien:
—És el Messies.
Però uns altres replicaven:
—¿És que el Messies ha de vindre de Galilea?rVegeu v. 52; 1,46. 42 ¿No diu l’Escriptura que el Messies serà descendent de Davids2Sa 7,12-14; Sl 89,4-5. Vegeu també Mt 1,1 nota a. i que ha de vindre de Betlem, el poble d’on era David?tMi 5,1; Mt 2,5-6.
43 La gent es va dividiru9,16; 10,19. per causa d’ell. 44 Alguns volien agarrar-lo, però ningú no el va detindre.
Incredulitat de les autoritats jueves
45 Els guardes del temple se’n tornaren a trobar els grans sacerdots i els fariseus. Estos els van dir:
—Per què no l’heu portat?
46 Els guardes respongueren:
—Ningú no ha parlat mai com eixe home.
47 Els fariseus els van replicar:
—Vosaltres també vos heu deixat enganyar? 48 Qui de les autoritats o dels fariseus ha cregut en ell?v12,42-43. 49 Només hi creu esta gent que ignora la Llei i són uns maleïts!wDt 27,26.
50 Un d’ells, Nicodem,x3,1; 19,39. el qui temps arrere havia visitat Jesús, els diu:
51 —¿És que la nostra Llei permet condemnar ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet?yDt 1,16.
52 Ells li respongueren:
—¿Tu també eres de Galilea? Investiga l’Escriptura i veuràs com de Galilea no en pot eixir cap, de profeta.z1,46.
La dona adúlteraaAlguns manuscrits i versions antigues no tenen la secció 7,53-8,11; altres la situen després de 7,36 o de 7,44, i alguns, al final de l’evangeli; fins i tot alguns la situen després de Lc 21,38, que potser és el lloc més adequat, ja que el seu estil i el seu vocabulari corresponen més als de l’Evangeli segons Lluc.
53 I cada u se’n va anar a sa casa.

m7,1 5,18+.

n7,2 Lv 23,34-44. Era la festa messiànica per excel·lència. Durava set (Dt 16,13-16) o huit dies (Lv 23,33-34; Nm 29,12-39). Per la festa dels *Tabernacles, molts pelegrinaven a Jerusalem (Dt 16,16). Per això no és estrany que siga el marc d’una manifestació clara de Jesús (vv. 37-39). Al costat de la revelació de Jesús apareixerà, però, la reacció negativa dels jueus.

o7,3 2,12; Mt 12,46 nota m. Els parents pròxims de Jesús el rebutgen (v. 5), igual que, en els evangelis sinòptics, la gent de Natzaret (Mt 13,55 = Mc 6,3).

p7,3 El text pareix implicar que hi ha un cert distanciament entre Jesús i la seua família (vegeu v. 5 i Mc 3,21.31-35; compareu-ho amb Jn 19,25-27), però també que Jesús té deixebles a Judea. Vegeu 4,44 nota o.

q7,4 Els germans de Jesús li demanen un senyal extraordinari que demostre qui és i qui l’envia (Mt 12,38+).

r7,6 2,4 nota t.

s7,7 3,19.

t7,11 Notem les tres indicacions temporals: durant la festa (v. 11), a mitja setmana de la festa (v. 14) i el darrer dia de la festa (v. 37).

u7,11 11,56.

v7,13 9,22 nota z; 19,38; 20,19.

w7,15 Mt 13,54 (= Mc 6,2). Compareu-ho amb Lc 2,47.

x7,16 12,49; 14,10. L’ensenyament de Jesús no depén dels rabins jueus ni de cap altre mestre. És el resultat de la seua relació immediata amb el Pare (vegeu 5,18).

y7,17 6,28-29.

z7,19 1,17; Rm 2,21-24.

a7,19 5,18+.

b7,20 8,48.52; 10,20; Mt 9,34; 12,24 (= Mc 3,22 = Lc 11,15).

c7,21 L’expressió en dia de repòs no apareix en el text original. El text es referix probablement a la curació del malalt a la piscina de Betzata (5,1-15), que Jesús havia fet en *dissabte, dia de repòs sagrat; per este motiu els jueus havien començat a oposar-se-li (5,16). Vegeu 5,1 nota w.

d7,22 Vegeu Vocabulari: circumcisió.

e7,25 5,18+.

f7,27 9,29.

g7,29 8,55; 17,25; Mt 11,27 (= Lc 10,22).

h7,30 2,4 nota t.

i7,31 2,23+.

j7,32 La guàrdia del temple depenia dels *grans sacerdots. Les autoritats jueves fan un primer intent per detindre Jesús. Vegeu 18,3.

k7,34 8,21; 13,33.

l7,35 Vegeu Vocabulari: diàspora.

m7,37 Vegeu v. 2 nota n.

n7,38 O bé: Si algú té set, que vinga a mi i que bega. Com diu l’Escriptura, brollaran rius d’aigua viva de l’interior dels qui creuen en mi. Vegeu 4,10.14; 6,35. Probable ressò de diversos textos, sobretot d’Ez 47,1-11 i Za 14,8. Este darrer era llegit en les celebracions litúrgiques jueves de la festa dels *Tabernacles. Sobre els rius d’aigua que brollen de l’interior de Jesús, vegeu 19,34 nota u.

o7,39 20,22. Jesús ressuscitat comunica l’Esperit als deixebles reunits.

p7,39 Lit.: encara no hi havia l’Esperit. Ací s’anuncia el que es realitza en 19,30; 20,22. Vegeu 2,22 nota j.

q7,40 1,21+.

r7,41 Vegeu v. 52; 1,46.

s7,42 2Sa 7,12-14; Sl 89,4-5. Vegeu també Mt 1,1 nota a.

t7,42 Mi 5,1; Mt 2,5-6.

u7,43 9,16; 10,19.

v7,48 12,42-43.

w7,49 Dt 27,26.

x7,50 3,1; 19,39.

y7,51 Dt 1,16.

z7,52 1,46.

a7,52 Alguns manuscrits i versions antigues no tenen la secció 7,53-8,11; altres la situen després de 7,36 o de 7,44, i alguns, al final de l’evangeli; fins i tot alguns la situen després de Lc 21,38, que potser és el lloc més adequat, ja que el seu estil i el seu vocabulari corresponen més als de l’Evangeli segons Lluc.