Èxode 14,15–15,1:
En aquells dies,
el Senyor digué a Moisès:
—«¿ Per què aquests crits d’auxili?
Ordena als israelites que es posen en marxa,
i tu alça la vara,
estén la mà cap al mar i es partirà en dos
perquè els israelites caminen per terra eixuta,
enmig del mar.
Jo faré que els egipcis s’obstinen a penetrar-hi
darrere d’ells.
I mostraré el meu poder sobre el Faraó
i sobre tot el seu exèrcit,
sobre els seus carros de guerra i els seus soldats.
I Egipte sabrà que jo sóc el Senyor,
quan la meua glòria s’haurà manifestat
en el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats.»L’àngel de Déu que caminava davant la formació d’Israel
es posà a caminar al seu darrere,
i també la columna que tenien al davant
es posà al darrere
i se situà entre la formació dels egipcis i la d’Israel.
Hi havia el núvol i la fosca,
però el núvol il·luminà la nit.
En tota la nit
les dues formacions no s’acostaren l’una a l’altra.
Moisès estengué la mà cap al mar,
i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant,
que durà tota la nit,
va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta.
Les aigües es partiren
i els israelites entraren caminant per terra eixuta
enmig del mar,
amb l’aigua com una muralla a dreta i esquerra.
Els egipcis intentaren perseguir-los,
i tota la cavalleria del Faraó,
amb els carros i els guerrers,
entraren darrere d’ells en el llit de la mar.
A la matinada,
el Senyor, des de la columna de foc i de núvol,
posà la mirada sobre la formació dels egipcis
i hi sembrà la confusió:
encallà les rodes dels carros
i feia que les tropes avançaren a pas feixuc.
Els egipcis digueren:
—«Fugim del combat!
El Senyor lluita a favor d’Israel contra els egipcis.»
Llavors el Senyor digué a Moisès:
—«Estén la mà cap al mar:
que se’n tornen les aigües i cobrisquen els egipcis,
els seus carros i els guerrers.»
Moisès estengué la mà cap al mar
i de bon mati, quan el mar se’n tornava al seu lloc de sempre,
es trobà amb els egipcis que fugien,
i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar.
Les aigües que se’n tomaven
cobriren els carros amb els seus guerrers.
De totes les tropes del Faraó que havien penetrat
darrere els israelites en el llit de la mar,
no en quedà ni un sol home.
Però els israelites havien caminat per terra eixuta
enmig del mar,
amb l’aigua com una muralla a dreta i esquerra.Aquell dia el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcis
i els israelites veieren els egipcis morts a la platja.
Quan els israelites veieren la gran gesta
que el Senyor havia obrat contra Egipte,
tot el poble sentí un gran respecte pel Senyor
i cregueren en ell i en el seu servent Moisès.Llavors Moisès i els israelites
entonaren aquest càntic en honor del Senyor.