Gènesi 22,1-18:
En aquells dies,
Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:
—«Abraham, Abraham.»
Ell respongué:
—«Ací em teniu.»
Déu li digué:
—«Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,
ves-te’n al país de Morià
i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré,
sacrifica’l en holocaust.»
Abraham s’alçà de bon matí,
aparellà l’ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac,
estellà la llenya per al foc de l’holocaust
i es posà en camí cap a l’indret que Déu li havia dit.
Al tercer dia Abraham alçà els ulls i va veure de lluny l’indret.
Llavors digué als criats:
—«Quedeu-vos ací amb l’ase;
jo i el xic ens arribàrem allà,
i tornarem quan haurem adorat.»
Abraham carregà la llenya de l’holocaust
a les espatles del seu fill Isaac,
i ell portava el foc i el ganivet.
I començaren tots dos a caminar.
Isaac digué al seu pare:
—«Escolta, pare.»
Abraham respongué:
—«Què vols, fill meu?»
Li diu Isaac:
—«Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust,
però, l’anyell on és?»
Abraham li respon:
—«Déu mateix ens proveirà d’anyell per a l’holocaust, fill meu.»
I continuaren caminant tots dos.]
Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,
hi alçà l’altar,
apilà la llenya,
lligà el seu fill, Isaac,
i el posà a l’altar, sobre la llenya.
Llavors Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.
Però l’àngel del Senyor el cridà des del cel:
—«Abraham, Abraham.»
Ell li respongué:
—«Ací em teniu.»
L’àngel li digué:
—«Deixa estar el xic, no li faces res.
Ja veig que reverencies Déu,
tu que no m’has refusat el teu fill únic.»
Llavors Abraham alçà els ulls i veié un moltó
agafat per les banyes a una bardissa.
Hi anà, el prengué
i el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.
A aquell lloc,
Abraham li donà el nom de «El-Senyor-proveeix.»
Per això. encara avui. la gent diu:
«A la muntanya el Senyor es proveeix.»L’àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:
–«Escolta l’oracle del Senyor:
“Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,
jure per mi mateix que t’ompliré de benediccions
i faré que la teua descendència siga tan nombrosa
com les estreles del cel
i com els grans d’arena de les platges de la mar,
els teus descendents
heretaran les ciutats dels seus enemics,
i tots els nadius del país, per beneir-se,
es valdran de la teua descendència,
perquè has obeït el que jo t’havia manat”.»