Quarta lectura de la Vetla Pasqual (Isaïes 54,5-14)

Isaïes 54,5-14:

El teu creador s’ha fet el teu marit,
el seu nom és El-Senyor-de-l’univers;
t’ha rehabilitat el Sant d’Israel,
anomenat Déu-de-tota-la-terra.

El Senyor t’ha cridat com qui crida
l’esposa abandonada que s’enyora.
¿Pot ser repudiada la muller de la joventut?,
diu el teu Déu.

Jo t’havia abandonat per poc de temps.
però ara et recobre amb un afecte immens.
En una flamerada d’indignació
t’havia amagat un moment la meua mirada,
però ara t’estime amb un amor etern,
diu el Senyor, el qui t’ha reclamat.

Faré com vaig fer en els dies de Noè:
Llavors vaig jurar que l’aiguat de Noè
no inundaria mai més la terra;
ara jure que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més.
Ni que desapareguen les muntanyes, i se somoguen els tossals,
no desapareixerà l’amor que jo et tinc
ni se somourà el meu pacte de pau,
diu el Senyor, el qui t’estima.

Oh pobra, batuda per les tempestes, desolada.
Faré reposar les teues pedres sobre una roca d’antimoni,
i et donaré uns fonaments de safir;
faré de robins els teus merlets,
les teues portes de carboncle
i tot el teu recinte de pedres precioses.
Tots els qui et reconstruiran treballaran instruïts pel Senyor
i serà gran el benestar dels teus fills.
Quedaràs sòlidament restaurada, voltada d’estimació,
lluny de tota amenaça: no hauràs de témer per res;
lluny de tot terror: no s’acostarà vora tu.

Enllaç als comentaris.

Deixa un comentari