Baruc 3,9-15.32–4,4:
Escolta, Israel, els preceptes de vida,
estigues atent i aprendràs la prudència.¿Com és, Israel, que et trobes en país enemic
i t’has fet vell en una terra que no és teua,
que tothom evita el teu contacte,
com evitaria el contacte d’un difunt,
i et tracta igual que si fosses al país dels morts?És que has abandonat la font de la Saviesa.
Si haguesses seguit el camins de Déu,
hauries viscut en pau per sempre.Aprèn on es troba la prudència, on és el vigor, on és la intel·ligència,
i coneixeràs al mateix temps on es troba la vida llarga i bona,
on és la llum dels ulls i la pau.Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència?
¿Qui ha penetrat a les cambres on guarda els tresors?
Només la coneix el qui ho sap tot.
És ell qui l’ha trobada amb el seu enteniment.Ell ha preparat la terra per sempre i l’ha poblada d’animals;
quan envia la llum, ella se’n va; quan la crida, ella l’obeeix tremolant; les estreles brillaven al lloc on es ponen, celebrant la seua festa: ell les crida i li respongueren: ((Ací ens teniu, i amb alegria brillaren per al seu creador.Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar.
I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesa
i l’ha donada a Jacob, el seu servent,
a Israel, el seu estimat.
Després d’això s’aparegué ací a la terra,
on convisqué amb els hòmens.
És això el llibre dels manaments de Déu,
la llei que perdura per sempre més.
Tots els qui la guarden s’encaminen a la vida, però els qui l’abandonen moriran.
Retorna, poble de Jacob, i apodera-te’n,
avança pel camí que condueix a la claror de la seua llum. No dónes a un altre poble la teua glòria, no cedisques el teu privilegi a una gent forastera.
Que ho som de feliços nosaltres, poble d’Israel! Nosaltres coneixem com hem d’agradar a Déu.