Gènesi 1,1–2,2:
Al principi Déu creà el cel i la terra.
La terra era un món buit i sense cap ordre,
tota la superfície de l’oceà era coberta de foscor
i un vent de Déu batia les ales sobre les aigües.Déu digué:
—«Que existisca la llum.»
I la llum existí.
Déu va veure que la llum era bona de veritat.
Déu la separà de la foscor
i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit».
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou el primer dia.Déu digué:
—«Que hi haja un firmament entremig de les aigües
per separar unes aigües de les altres.»
I va ser així.
Déu va fer el firmament
i separà les aigües que hi ha davall, de les de damunt el firmament.
Déu va veure que el firmament era bo, i li donà el nom de «cel».
Hi hagué un vespre i un matí
i fou el segon dia.Déu digué:
—«Que les aigües de davall del cel es reunisquen totes en un indret
i apareguen els continents.»
I va ser així.
I Déu donà als continents el nom de «terra»,
i a les aigües reunides, el de «mar».
Déu ho va veure, i era bo.Déu digué:
—«Que la terra produïsca la vegetació:
herbes que facen llavor
i arbres fruiters de tota mena que donen fruit amb la seua llavor
per tota la terra.»
I va ser així.
La terra produí la vegetació,
les herbes de tota mena que fan la seua llavor
i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seua llavor.
Déu ho va veure, i era bo.
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou el tercer dia.Déu digué:
—«Que hi haja al firmament del cel uns llumeners
que separen el dia de la nit,
i assenyalen les festivitats, els dies i els anys
i, des del firmament del cel, il·luminen la terra.»
I va ser així.
Déu va fer els dos astres gegants:
un de més gran que regnàs sobre el dia,
i un de més petit, que governàs la nit;
va fer també les estreles.
Déu els col·locà al firmament del cel
perquè il·luminaren la terra,
regnaren sobre el dia i la nit
i separaren la llum de la foscor.
Déu ho va veure i era bo.
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou el quart dia,Déu digué:
—«Que les aigües produïsquen éssers vius que hi naden,
i animals alats que volen sobre la terra,
arran del firmament del cel.»
I va ser així.
Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota – — ?
mena que naden dins l’aigua,
i totes les menes de bestioles alades.
Déu ho va veure, i era bo.
Llavors Déu els beneí dient-los:
-«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars,
i que els ocells i les bestioles alades es multipliquen a la terra.»
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou el cinquè dia.Déu digué:
—«Que la terra produïsca éssers vius de tota mena:
bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.»
I va ser així.
Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics
i tota mena de cucs i bestioles.
Déu ho va veure, i era bo.Déu digué:
—«Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres,
i que tinga sotmesos els peixos del mar,
els ocells i els animals domèstics i feréstecs
i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra.»Déu creà l’home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu;
creà l’home i la dona.
Déu els beneí dient-los:
—«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,
ompliu la terra i domineu-la;
tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocells
i tots els animals que s’arrosseguen per terra.»Déu digué encara:
—«Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,
i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;
seran el vostre aliment.
I a tots els animals feréstecs. a tots els ocells
i a totes les bestioles que s’arrosseguen per terra,
a tots els éssers vius,
els done l’herba verda per aliment.»
I va ser així.
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.
Hi hagut un vespre i un matí,
i fou el sisè dia.Així quedaren acabats el cel i la terra
amb tots els estols que s’hi mouen.
Déu acabà la seua obra el sisè dia,
i al’ dia setè reposà de tota l’obra que havia fet.