Gènesi 22,1-18: En aquells dies, Déu, per posar a prova Abraham, el cridà: —«Abraham, Abraham.» Ell respongué: —«Ací em teniu.» Déu li digué: —«Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, ves-te’n al país de Morià i allà, dalt de la muntanya que jo t’indicaré, sacrifica’l en holocaust.» Abraham s’alçà de bon matí, aparellà l’ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac, estellà la llenya per al foc de l’holocaust i es posà en camí cap a l’indret que Déu li havia dit. Al tercer dia Abraham alçà els ulls i va veure de lluny l’indret. Llavors digué … Continua la lectura de Segona lectura de la Vetla Pasqual (Gènesi 22,1-18)

Gènesi 1,1–2,2: Al principi Déu creà el cel i la terra. La terra era un món buit i sense cap ordre, tota la superfície de l’oceà era coberta de foscor i un vent de Déu batia les ales sobre les aigües. Déu digué: —«Que existisca la llum.» I la llum existí. Déu va veure que la llum era bona de veritat. Déu la separà de la foscor i donà a la llum el nom de «dia», i a la foscor, el de «nit». Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: —«Que hi haja … Continua la lectura de Primera lectura de la Vetla Pasqual (Gènesi 1,1–2,2)