24
Jesús anuncia la destrucció del temple
(Mc 13,1-2; Lc 21,5-6)fVegeu també Lc 19,41-44.
Jesús va eixir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seues construccions.gEn aquells moments, la reconstrucció del *temple de Jerusalem, iniciada en temps d’*Herodes el Gran, era ja molt avançada (vegeu Jn 2,20). Ell els digué:
—Veieu tot això? En veritat vos dic que ací no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.
Començament de les calamitatshEn els vv. 4-14 es parla de la història actual de la humanitat i de l’Església, abans de la vinguda del Fill de l’home.
(Mc 13,3-13; Lc 21,7-19)
Mentres estava assentat a la muntanya de les Oliveres, els deixebles li demanaren a part:
—Dis-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teua vinguda i de la fi del món.iLa pregunta dels deixebles distingix entre la destrucció del temple de Jerusalem i la *fi dels temps. Jesús concentra la resposta en esta segona qüestió. Sobre la vinguda de Jesús a la fi dels temps, vegeu vv. 27.37.39 (= Mc 13,29 = Lc 21,27); 1Co 15,23; 1Te 2,19; 3,13; 4,15; 5,23; 2Te 2,1.8; Jm 5,7.8; 2Pe 3,4.12; 1Jn 2,28.
Jesús els va respondre:
—Estigueu alerta, que ningú no vos enganye. Perquè en vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Jo sóc el Messies”, i enganyaran molta gent.jVegeu vv. 23-24. Sentireu parlar de guerres i de rumors de guerres. Mireu de no alarmar-vos; cal que això succeïsca,kMc 13,7 nota s. però encara no serà la fi. Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà fam i terratrèmols per totes parts.lEstos versicles, i de fet tot el capítol, són plens d’imatges característiques de la literatura apocalíptica, que parla de la fi dels temps en un llenguatge misteriós i simbòlic. Tot això serà només l’inici dels dolors de part.mTotes les desgràcies anunciades es realitzen en el present i són tan sols un pas necessari perquè nasca el món nou (19,28).
»Vos faran passar tribulacions i vos mataran. Tots els pobles vos odiaran per causa del meu nom.n10,22+. 10 Llavors molts sucumbiran, es denunciaran els uns als altres i s’odiaran entre ells. 11 Eixiran molts falsos profetes i enganyaran molta gent.o7,15. Vegeu també 18,12 nota k. 12 I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria.pL’evangeli anuncia situacions de desenxís i dificultats en la relació entre els membres de la comunitat cristiana. 13 Però el qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà.q10,22. A la pressió que la comunitat cristiana ha de suportar des de fora (vv. 9-10), cal afegir-hi les tensions que hi ha dins d’ella. Tot això serà una prova i una invitació a mantindre’s fidels a Crist. Hi haurà, però, defeccions (v. 10). 14 Esta bona nova del Regne serà anunciada per tota la terra, perquè tots els pobles en reben un testimoni.r28,19. I aleshores vindrà la fi.
La gran tribulaciósA partir del v. 15 es parla, profèticament i amb un llenguatge apocalíptic, del final de la història.
(Mc 13,14-23; Lc 21,20-24)
15 »Així, doncs, quan veureu instal·lada al lloc sant “l’abominació devastadora” de què parla el profeta DanieltEl llibre de Daniel parla de l’abominació devastadora en 9,27; 11,31; 12,11 (vegeu també Dn 8,13; 1Ma 1,54; 6,7), i es referix a la profanació de l’*altar dels holocaustos del *temple de Jerusalem en temps d’Antíoc IV Epífanes (167 aC). Ací la imatge s’aplica a altres fets i realitats que són tan sols suggerits. Vegeu Mc 13,14 nota d. —que el lector ho comprenga!—, 16 llavors els qui es troben a Judea, que fugen a les muntanyes; 17 el qui siga al terrat, que no baixe a endur-se res de sa casa, 18 i el qui siga al camp, que no se’n torne a recollir el mantell.uVv. 17-18: Lc 17,31. 19 Ai de les qui esperen un fill o el crien aquells dies!vLc 23,29. 20 Pregueu que no hàgeu de fugir a l’hivern o en dissabte.wL’hivern augmentaria les dificultats del moment. Una fugida en dissabte obligaria a trencar el repòs sabàtic, que era sagrat. 21 Perquè aleshores hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha haguda cap des de la creació del món fins araxDn 12,1. ni tornarà a haver-n’hi cap més. 22 I si Déu no haguera decidit d’acurtar aquells dies, no se salvaria ningú; però, per amor als elegits,yVegeu vv. 24.31; 22,14. els acurtarà.
23 »En aquell moment, si algú vos deia: “El Messies és ací” o “És allà”, no vos ho cregueu. 24 Perquè sorgiran falsos messies i falsos profetes,zVegeu v. 5. que faran grans senyals i prodigis per enganyar, si fóra possible, també els elegits.aDt 13,2-4; 2Te 2,9-10; Ap 13,13-14. 25 Vos ho he dit per endavant. 26 Per tant, si vos deien: “És al desert”, no hi aneu; i si vos deien: “És en un lloc amagat”,b6,6 nota z. El terme grec ha sigut traduït allí per la cambra més retirada. no vos ho cregueu. 27 Perquè, igual com el llamp ix de llevant i es veu fins a ponent, així serà la vinguda del Fill de l’home.cVv. 26-27: Lc 17,23-24. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+. 28 On hi ha carronya, s’hi ajunten els voltors.dLc 17,37. El sentit d’esta frase proverbial no és molt clar en este context; sembla que vol indicar que, en el moment de la vinguda definitiva del Fill de l’home, tot el món el sabrà reconéixer (com els voltors saben reconéixer la carronya). No hi haurà dubtes sobre si realment arriba o no.
La vinguda del Fill de l’home
(Mc 13,24-27; Lc 21,25-28)
29 »Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estreles cauran del cel i els estols celestials trontollaran.e Is 13,10; 34,4. Els estols celestials són ací els astres, les constel·lacions i els altres elements còsmics.
30 »Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home:fEs diu que el senyal del Fill de l’home serà ell mateix, en el moment de la seua vinguda. Així queda contestada la pregunta del v. 3. tots els pobles de la terra faran grans planysgZa 12,10.14. Els planys són provocats per la proximitat del juí (25,31-33). quan vegen el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat.h Dn 7,13-14; Mt 23,39; 26,64 (= Mc 14,62 = Lc 22,69). El Fill de l’home ve sobre els núvols perquè és un ser celestial. 31 Ell enviarà els seus àngelsi13,41. que, al so d’una trompeta potent,j1Co 15,52; 1Te 4,16. reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel.kLa reunió dels elegits, dispersos per tota la terra, indica que el juí del Fill de l’home té com a primer objectiu la salvació dels hòmens. Vegeu Dt 30,4; Za 2,10.
La lliçó de la figuera
(Mc 13,28-31; Lc 21,29-33)
32 »Mireu la figueralLa figuera és una imatge bíblica usada freqüentment per a parlar de la prosperitat dels temps messiànics. i apreneu-ne la lliçó:mLit.: la paràbola. quan les seues branques es tornen tendres i comença a traure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; 33 igualment, quan veureu tot això, sapieu que ellnEl Fill de l’home (v. 30). L’expressió tot això es referix als esdeveniments narrats a partir del v. 15. és a prop, que ja és a les portes. 34 En veritat vos dic que no passarà esta generació sense que tot això haja succeït.o10,23 nota o; 16,28 nota w. La certesa de la vinguda del Fill de l’home és vinculada amb la confiança que han de mantindre els deixebles i la seua actitud de preparació constant (vv. 42.44; 25,10.13). 35 El cel i la terra passaran, però les meues paraules no passaran.p5,18 (= Lc 16,17).
El dia i l’horaqDesprés de subratllar que el Fill de l’home certament vindrà (vv. 4-35), ara hi ha un gran parèntesi (24,36-25,30) que remarca la ignorància sobre el moment de la seua arribada i, per tant, la necessitat de vetlar, és a dir, de donar fruit complint la voluntat de Déu. L’actuació correcta en el moment present serà el criteri usat pel Fill de l’home el dia del *juí (25,31-46).
36 »D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.rMc 13,32; Ac 1,7; 1Te 5,1-2. L’arribada del Fill de l’home (v. 30) es produirà tan sols quan el Pare vullga. Vegeu també Mt 20,23.
37 »Tal com van ser els dies de Noé, així serà la vinguda del Fill de l’home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noé va entrar en l’arca; 39 i no es van adonar de res fins que va vindre el diluvi i se’ls endugué tots.sGn 6,9-7,24. Així serà igualment la vinguda del Fill de l’home.tVv. 37-39: Lc 17,26-30. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+. Vegeu també Vocabulari: vinguda de Crist. 40 Llavors hi haurà dos hòmens al camp: l’un serà pres i l’altre deixat; 41 i dos dones que moldran a la mola:uEs tracta d’un molí d’ús domèstic, en el qual la mola era moguda per dos persones mitjançant dos pedres travesseres. l’una serà presa i l’altra deixada.vVv. 40-41: Lc 17,34-35. Moldre el gra i coure la pasta eren feines domèstiques realitzades normalment per dones. 42 Vetleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.wMc 13,35; Lc 21,36. Vegeu també Mt 25,13. El desconeixement del moment de la fi no ha de provocar angoixa en el creient, sinó que l’ha de portar a adoptar una actitud de vigilància i a mantindre’s sempre a punt per al trobament amb el Senyor (7,22 nota l). 43 Ben bé que ho compreneu: si l’amo de la casa haguera sabut a quina hora de la nit havia de vindre el lladre, hauria vetlat i no hauria permés que li entraren a casa.xLit.: que li foradessin la casa. Les parets de les cases eren de fang i branquetes; per això es podien foradar fàcilment. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.yVv. 43-44: Lc 12,39-40. La imatge del lladre que entra de nit és usada en diversos llocs del NT per a indicar el desconeixement del moment de la vinguda sobtada de Crist (1Te 5,2; 2Pe 3,10; Ap 3,3; 16,15).
El servent fidel i l’infidel
(Lc 12,42-46)
45 »¿Qui és el servent fidel i sensat a qui l’amo ha confiat la gent de sa casa perquè els done l’aliment al temps degut? 46 Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. 47 En veritat vos dic que li confiarà tots els seus béns. 48 Però si aquell servent era roín i es deia: “El meu senyor tarda”, 49 i començava a pegar als seus companys, i menjava i bevia amb els embriacs, 50 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; 51 el castigaràzAlguns entenen que li aplicarà un suplici mortal (lit.: l’esquarterarà); altres, que el traurà de casa. i li farà compartir la sort dels hipòcrites.a23,13 nota c. Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.b8,12 nota e; 25,30.41.

f^ Vegeu també Lc 19,41-44.

g24,1 En aquells moments, la reconstrucció del *temple de Jerusalem, iniciada en temps d’*Herodes el Gran, era ja molt avançada (vegeu Jn 2,20).

h24,2 En els vv. 4-14 es parla de la història actual de la humanitat i de l’Església, abans de la vinguda del Fill de l’home.

i24,3 La pregunta dels deixebles distingix entre la destrucció del temple de Jerusalem i la *fi dels temps. Jesús concentra la resposta en esta segona qüestió. Sobre la vinguda de Jesús a la fi dels temps, vegeu vv. 27.37.39 (= Mc 13,29 = Lc 21,27); 1Co 15,23; 1Te 2,19; 3,13; 4,15; 5,23; 2Te 2,1.8; Jm 5,7.8; 2Pe 3,4.12; 1Jn 2,28.

j24,5 Vegeu vv. 23-24.

k24,6 Mc 13,7 nota s.

l24,7 Estos versicles, i de fet tot el capítol, són plens d’imatges característiques de la literatura apocalíptica, que parla de la fi dels temps en un llenguatge misteriós i simbòlic.

m24,8 Totes les desgràcies anunciades es realitzen en el present i són tan sols un pas necessari perquè nasca el món nou (19,28).

n24,9 10,22+.

o24,11 7,15. Vegeu també 18,12 nota k.

p24,12 L’evangeli anuncia situacions de desenxís i dificultats en la relació entre els membres de la comunitat cristiana.

q24,13 10,22. A la pressió que la comunitat cristiana ha de suportar des de fora (vv. 9-10), cal afegir-hi les tensions que hi ha dins d’ella. Tot això serà una prova i una invitació a mantindre’s fidels a Crist. Hi haurà, però, defeccions (v. 10).

r24,14 28,19.

s24,14 A partir del v. 15 es parla, profèticament i amb un llenguatge apocalíptic, del final de la història.

t24,15 El llibre de Daniel parla de l’abominació devastadora en 9,27; 11,31; 12,11 (vegeu també Dn 8,13; 1Ma 1,54; 6,7), i es referix a la profanació de l’*altar dels holocaustos del *temple de Jerusalem en temps d’Antíoc IV Epífanes (167 aC). Ací la imatge s’aplica a altres fets i realitats que són tan sols suggerits. Vegeu Mc 13,14 nota d.

u24,18 Vv. 17-18: Lc 17,31.

v24,19 Lc 23,29.

w24,20 L’hivern augmentaria les dificultats del moment. Una fugida en dissabte obligaria a trencar el repòs sabàtic, que era sagrat.

x24,21 Dn 12,1.

y24,22 Vegeu vv. 24.31; 22,14.

z24,24 Vegeu v. 5.

a24,24 Dt 13,2-4; 2Te 2,9-10; Ap 13,13-14.

b24,26 6,6 nota z. El terme grec ha sigut traduït allí per la cambra més retirada.

c24,27 Vv. 26-27: Lc 17,23-24. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+.

d24,28 Lc 17,37. El sentit d’esta frase proverbial no és molt clar en este context; sembla que vol indicar que, en el moment de la vinguda definitiva del Fill de l’home, tot el món el sabrà reconéixer (com els voltors saben reconéixer la carronya). No hi haurà dubtes sobre si realment arriba o no.

e24,29 Is 13,10; 34,4. Els estols celestials són ací els astres, les constel·lacions i els altres elements còsmics.

f24,30 Es diu que el senyal del Fill de l’home serà ell mateix, en el moment de la seua vinguda. Així queda contestada la pregunta del v. 3.

g24,30 Za 12,10.14. Els planys són provocats per la proximitat del juí (25,31-33).

h24,30 Dn 7,13-14; Mt 23,39; 26,64 (= Mc 14,62 = Lc 22,69). El Fill de l’home ve sobre els núvols perquè és un ser celestial.

i24,31 13,41.

j24,31 1Co 15,52; 1Te 4,16.

k24,31 La reunió dels elegits, dispersos per tota la terra, indica que el juí del Fill de l’home té com a primer objectiu la salvació dels hòmens. Vegeu Dt 30,4; Za 2,10.

l24,32 La figuera és una imatge bíblica usada freqüentment per a parlar de la prosperitat dels temps messiànics.

m24,32 Lit.: la paràbola.

n24,33 El Fill de l’home (v. 30). L’expressió tot això es referix als esdeveniments narrats a partir del v. 15.

o24,34 10,23 nota o; 16,28 nota w. La certesa de la vinguda del Fill de l’home és vinculada amb la confiança que han de mantindre els deixebles i la seua actitud de preparació constant (vv. 42.44; 25,10.13).

p24,35 5,18 (= Lc 16,17).

q24,35 Després de subratllar que el Fill de l’home certament vindrà (vv. 4-35), ara hi ha un gran parèntesi (24,36-25,30) que remarca la ignorància sobre el moment de la seua arribada i, per tant, la necessitat de vetlar, és a dir, de donar fruit complint la voluntat de Déu. L’actuació correcta en el moment present serà el criteri usat pel Fill de l’home el dia del *juí (25,31-46).

r24,36 Mc 13,32; Ac 1,7; 1Te 5,1-2. L’arribada del Fill de l’home (v. 30) es produirà tan sols quan el Pare vullga. Vegeu també Mt 20,23.

s24,39 Gn 6,9-7,24.

t24,39 Vv. 37-39: Lc 17,26-30. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+. Vegeu també Vocabulari: vinguda de Crist.

u24,41 Es tracta d’un molí d’ús domèstic, en el qual la mola era moguda per dos persones mitjançant dos pedres travesseres.

v24,41 Vv. 40-41: Lc 17,34-35. Moldre el gra i coure la pasta eren feines domèstiques realitzades normalment per dones.

w24,42 Mc 13,35; Lc 21,36. Vegeu també Mt 25,13. El desconeixement del moment de la fi no ha de provocar angoixa en el creient, sinó que l’ha de portar a adoptar una actitud de vigilància i a mantindre’s sempre a punt per al trobament amb el Senyor (7,22 nota l).

x24,43 Lit.: que li foradessin la casa. Les parets de les cases eren de fang i branquetes; per això es podien foradar fàcilment.

y24,44 Vv. 43-44: Lc 12,39-40. La imatge del lladre que entra de nit és usada en diversos llocs del NT per a indicar el desconeixement del moment de la vinguda sobtada de Crist (1Te 5,2; 2Pe 3,10; Ap 3,3; 16,15).

z24,51 Alguns entenen que li aplicarà un suplici mortal (lit.: l’esquarterarà); altres, que el traurà de casa.

a24,51 23,13 nota c.

b24,51 8,12 nota e; 25,30.41.