f^ Vegeu també Lc 19,41-44.
g24,1 En aquells moments, la reconstrucció del *temple de Jerusalem, iniciada en temps d’*Herodes el Gran, era ja molt avançada (vegeu Jn 2,20).
h24,2 En els vv. 4-14 es parla de la història actual de la humanitat i de l’Església, abans de la vinguda del Fill de l’home.
i24,3 La pregunta dels deixebles distingix entre la destrucció del temple de Jerusalem i la *fi dels temps. Jesús concentra la resposta en esta segona qüestió. Sobre la vinguda de Jesús a la fi dels temps, vegeu vv. 27.37.39 (= Mc 13,29 = Lc 21,27); 1Co 15,23; 1Te 2,19; 3,13; 4,15; 5,23; 2Te 2,1.8; Jm 5,7.8; 2Pe 3,4.12; 1Jn 2,28.
j24,5 Vegeu vv. 23-24.
k24,6 Mc 13,7 nota s.
l24,7 Estos versicles, i de fet tot el capítol, són plens d’imatges característiques de la literatura apocalíptica, que parla de la fi dels temps en un llenguatge misteriós i simbòlic.
m24,8 Totes les desgràcies anunciades es realitzen en el present i són tan sols un pas necessari perquè nasca el món nou (19,28).
n24,9 10,22+.
o24,11 7,15. Vegeu també 18,12 nota k.
p24,12 L’evangeli anuncia situacions de desenxís i dificultats en la relació entre els membres de la comunitat cristiana.
q24,13 10,22. A la pressió que la comunitat cristiana ha de suportar des de fora (vv. 9-10), cal afegir-hi les tensions que hi ha dins d’ella. Tot això serà una prova i una invitació a mantindre’s fidels a Crist. Hi haurà, però, defeccions (v. 10).
r24,14 28,19.
s24,14 A partir del v. 15 es parla, profèticament i amb un llenguatge apocalíptic, del final de la història.
t24,15 El llibre de Daniel parla de l’abominació devastadora en 9,27; 11,31; 12,11 (vegeu també Dn 8,13; 1Ma 1,54; 6,7), i es referix a la profanació de l’*altar dels holocaustos del *temple de Jerusalem en temps d’Antíoc IV Epífanes (167 aC). Ací la imatge s’aplica a altres fets i realitats que són tan sols suggerits. Vegeu Mc 13,14 nota d.
w24,20 L’hivern augmentaria les dificultats del moment. Una fugida en dissabte obligaria a trencar el repòs sabàtic, que era sagrat.
x24,21 Dn 12,1.
y24,22 Vegeu vv. 24.31; 22,14.
z24,24 Vegeu v. 5.
a24,24 Dt 13,2-4; 2Te 2,9-10; Ap 13,13-14.
b24,26 6,6 nota z. El terme grec ha sigut traduït allí per la cambra més retirada.
c24,27 Vv. 26-27: Lc 17,23-24. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+.
d24,28 Lc 17,37. El sentit d’esta frase proverbial no és molt clar en este context; sembla que vol indicar que, en el moment de la vinguda definitiva del Fill de l’home, tot el món el sabrà reconéixer (com els voltors saben reconéixer la carronya). No hi haurà dubtes sobre si realment arriba o no.
e24,29 Is 13,10; 34,4. Els estols celestials són ací els astres, les constel·lacions i els altres elements còsmics.
f24,30 Es diu que el senyal del Fill de l’home serà ell mateix, en el moment de la seua vinguda. Així queda contestada la pregunta del v. 3.
g24,30 Za 12,10.14. Els planys són provocats per la proximitat del juí (25,31-33).
h24,30 Dn 7,13-14; Mt 23,39; 26,64 (= Mc 14,62 = Lc 22,69). El Fill de l’home ve sobre els núvols perquè és un ser celestial.
i24,31 13,41.
j24,31 1Co 15,52; 1Te 4,16.
k24,31 La reunió dels elegits, dispersos per tota la terra, indica que el juí del Fill de l’home té com a primer objectiu la salvació dels hòmens. Vegeu Dt 30,4; Za 2,10.
l24,32 La figuera és una imatge bíblica usada freqüentment per a parlar de la prosperitat dels temps messiànics.
m24,32 Lit.: la paràbola.
n24,33 El Fill de l’home (v. 30). L’expressió tot això es referix als esdeveniments narrats a partir del v. 15.
o24,34 10,23 nota o; 16,28 nota w. La certesa de la vinguda del Fill de l’home és vinculada amb la confiança que han de mantindre els deixebles i la seua actitud de preparació constant (vv. 42.44; 25,10.13).
q24,35 Després de subratllar que el Fill de l’home certament vindrà (vv. 4-35), ara hi ha un gran parèntesi (24,36-25,30) que remarca la ignorància sobre el moment de la seua arribada i, per tant, la necessitat de vetlar, és a dir, de donar fruit complint la voluntat de Déu. L’actuació correcta en el moment present serà el criteri usat pel Fill de l’home el dia del *juí (25,31-46).
r24,36 Mc 13,32; Ac 1,7; 1Te 5,1-2. L’arribada del Fill de l’home (v. 30) es produirà tan sols quan el Pare vullga. Vegeu també Mt 20,23.
s24,39 Gn 6,9-7,24.
t24,39 Vv. 37-39: Lc 17,26-30. Sobre la vinguda del Fill de l’home, vegeu v. 3+. Vegeu també Vocabulari: vinguda de Crist.
u24,41 Es tracta d’un molí d’ús domèstic, en el qual la mola era moguda per dos persones mitjançant dos pedres travesseres.
v24,41 Vv. 40-41: Lc 17,34-35. Moldre el gra i coure la pasta eren feines domèstiques realitzades normalment per dones.
w24,42 Mc 13,35; Lc 21,36. Vegeu també Mt 25,13. El desconeixement del moment de la fi no ha de provocar angoixa en el creient, sinó que l’ha de portar a adoptar una actitud de vigilància i a mantindre’s sempre a punt per al trobament amb el Senyor (7,22 nota l).
x24,43 Lit.: que li foradessin la casa. Les parets de les cases eren de fang i branquetes; per això es podien foradar fàcilment.
y24,44 Vv. 43-44: Lc 12,39-40. La imatge del lladre que entra de nit és usada en diversos llocs del NT per a indicar el desconeixement del moment de la vinguda sobtada de Crist (1Te 5,2; 2Pe 3,10; Ap 3,3; 16,15).
z24,51 Alguns entenen que li aplicarà un suplici mortal (lit.: l’esquarterarà); altres, que el traurà de casa.
a24,51 23,13 nota c.
b24,51 8,12 nota e; 25,30.41.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?